La vida d'un tuit

Des de fa un any l’equip de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya estudia les dades d’activitat dels comptes corporatius per millorar-ne i optimitzar-ne les publicacions. Un dels aspectes que s’ha estudiat és la vida d’un tuit, entenent-ho com el temps que aquest missatge és visible en el timeline dels seguidors. Per calcular-ho s’han analitzat 140.000 tuits publicats des de comptes de la Generalitat a partir de juliol de 2012, i tots els retuits que han generat.

El retuit és l’indicador que s’utilitza per verificar si un tuit és visible pels seguidors. En primer lloc, s’analitza el temps que transcorre des de l’hora de publicació del tuit i els retuits dels seguidors. S’observa que mentre un missatge és visible i desperta interès, va acumulant interaccions.

Hores entre la publicació d’un tuit i els seus retuits

Per tenir una primera idea del temps que passa entre la publicació d’un missatge i els retuits dels subscriptors cal veure  aquest primer gràfic amb l’acumulat de tots els perfils de Twitter de la Generalitat.

S’observa com  més d’un 70% dels retuits publicats són, com a màxim, dues hores després de la publicació del tuit. A partir d’aquí la corba s’estabilitza, especialment a partir de les quatre hores. Es pot dir que  l’ordenació cronològica de Twitter provoca que el màxim impacte d’un tuit és fins a dues hores després de la seva publicació. Això és lògic ja que els tuits més recents sempre estan a la part més visible de la plataforma.

Retuits en funció de l’hora de publicació

Un dels altres aspectes que s’avaluen  és si l’hora de publicació d’un tuit és rellevant a la vida d’un tuit.

En aquest gràfic es dibuixa el percentatge de retuits en funció de l‘hora de publicació. Per completar l’anàlisi es pinta una àrea per a cada 1 de les 5 primeres hores  en què un tuit és retuitejat. Així per exemple, la part blava indica l’evolució del percentatge de retuits durant la primera hora al llarg del dia.

Es veu com la velocitat de retuits canvia en funció de l’hora de publicació dels missatges.  A les 4 del matí és quan hi ha un percentatge més baix de retuits durant les 5 primeres hores de la publicació.

Aquest gràfic engloba tots els tuits dins la solució corporativa de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya sense tenir en compte la seva tipologia ni els tipus de missatges que publica. Tot i això dóna una idea aproximada sobre la vida d’un tuit en funció de l’hora de publicació.

A partir de la representació, s’observa com hi ha dues franges horàries que es poden considerar de màxim interès: entre les 7 i les 9 del matí i, al vespre, entre les 21h i les 23h.

Retuits en funció del compte de Twitter

En el següent gràfic  es veuen  un a un els comptes de Twitter de la Generalitat de Catalunya  amb major volum de retuits per les seves publicacions. Hi ha una barra on s’indica el percentatge de retuits publicats per compte i cada color representa  les hores des de la seva publicació. Així per exemple, el color blau indica el percentatge de retuits fets durant la primera hora, el vermell durant la segona, i així successivament.

S’observa com els comptes s’organitzen per tipologia de compte. Els que reben un percentatge més alts de retuits durant la primera hora després de publicar el tuit són @rodalies i @transit, que informen de les incidències en els mitjans de transport.  És evident que el valor informatiu d’un tuit referent a problemes de transport té un interès molt elevat en un període immediat després de la seva publicació. Això fa que la vida dels seus tuits sigui molt curta, i en moltes ocasions calgui publicar un alt nombre de missatges en períodes de temps molt reduïts, per exemple informant del tall d’una via per un accident, i la posterior normalització del servei.

Entre els que reben més retuits durant la primera hora hi ha perfils de seguretat ciutadana com:  @emergenciescat, @012, @112 i @meteocat.

D’altra banda, es veu com perfils que informen d’altres temes menys lligats a l’actualitat immediata,  tenen una vida més llarga, ja que la seva informació es pot considerar menys lligada a l’estricta actualitat.

Guías resumidas de redes sociales, móviles y sede electrónica

Con ocasión de la I Jornada de Atención Ciudadana la semana pasada, se presentó el nuevo paradigma en esta materia, basado en la multicanalidad como modelo de innovación. La creciente demanda de servicios digitales por parte de la ciudadanía ha hecho que la Administración deba adaptarse a este nuevo contexto. Nace, por lo tanto, un nuevo modelo relacional de atención ciudadana centrado en la digitalización y en la movilidad. Este modelo requiere también unas pautas que ordenen la presencia de la Generalitat en los nuevos canales. Es por eso que se han elaborado diferentes guías (redes sociales –6a edición–, servicios móviles) que homogenizan la presencia de la Administración en estos espacios. Con el objetivo de hacerlas más entendedoras y útiles para la ciudadanía, se han hecho también versiones resumidas (lite) que ya podemos consultar.

Guía resumida de redes sociales

Guía resumida de servicios móviles

Guía resumida de la Sede electrónica

Guies resumides de xarxes socials, mòbils i seu electrònica

En ocasió de la I Jornada d’Atenció Ciutadana la setmana passada, es va presentar el nou paradigma en aquesta matèria, basat en la multicanalitat com a model d’innovació. La creixent demanda de serveis digitals per part de la ciutadania ha fet que l’Administració s’hagi d’adaptar a aquest nou context. Neix, per tant, un nou model relacional d’atenció ciutadana centrat en la digitalització i en la mobilitat. Aquest model requereix també d’unes pautes que ordenin la presència de la Generalitat en els nous canals. És per això que s’han elaborat diferents guies (xarxes socials –6a edició–, serveis mòbils) que homogeneïtzen la presència de l’Administració en aquests espais. Amb l’objectiu de fer-les més entenedores i útils per a la ciutadania, se n’han fet també versions resumides (lite) que ja podem consultar.

Guia resumida de xarxes socials

– Guia resumida de serveis mòbils

Guia resumida de la Seu electrònica

Nuevo paradigma de atención ciudadana

Ya está en funcionamiento la Sede electrónica, el portal que reúne el conjunto de servicios, puntos de atención y de tramitación electrónica de la Generalitat de Cataluña ya existentes, como la Oficina Virtual de Trámites (OVT), el Canal Empresa o la Plataforma de Servicios de Contratación Pública, facilitando así el acceso de las personas usuarias. Este proyecto se presentó ayer en el auditorio del Palau de la Generalitat en la I Jornada de Atención Ciudadana en la que se presentó el nuevo paradigma en esta materia. En este sentido, se mencionó la Guía de servicios móviles y la 6a edición de la Guía de redes sociales de la Generalitat.

Read More »

Nou paradigma d’atenció ciutadana

Ja està en funcionament la Seu electrònica, el portal que aplega tot el conjunt de serveis, punts d’atenció i de tramitació electrònica de la Generalitat de Catalunya ja existents, com ara l’Oficina Virtual de Tràmits (OVT), el Canal Empresa o la Plataforma de Serveis de Contractació Pública, facilitant així l’accés de les persones usuàries. Aquest projecte es va presentar ahir a l’auditori del Palau de la Generalitat en la I Jornada d’Atenció Ciutadana en què es va presentar el nou paradigma en aquesta matèria. En aquest sentit, es va fer esment de la Guia de serveis mòbils i de la 6a edició de la Guia de xarxes socials de la Generalitat.

Read More »

La tarea preventiva de Mossos en el ámbito de Internet

Video games fan © mzacha

El año 2008 la Policía de la Generalitat – Mossos d’Esquadra (PG-ME) inició la implantación del Plan de acción Internet segura para la protección del menor. El objetivo del Plan es promover la seguridad en el uso de Internet, en especial por parte de los menores y adolescentes (y con afectación a padres y docentes). ¿Cómo se trabaja desde Mossos para fomentar la prevención en el uso de Internet?

Read More »

La tasca preventiva de Mossos en l’àmbit d’Internet

Video games fan © mzacha

L’any 2008 la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra (PG-ME) va iniciar la implantació del Pla d’acció Internet segura per a la protecció del menor. L’objectiu del Pla és promoure la seguretat en l’ús d’Internet, en especial per part dels menors i adolescents (i amb afectació a pares i docents). Com es treballa des de Mossos per fomentar la prevenció en l’ús d’Internet?

Read More »

Diferentes casos de Comunidades de Práctica en la Administración

Las comunidades de práctica (CoP) son, según Ettiene Wenger, “un grupo de personas que comparten una preocupación, un conjunto de problemas o un interés común sobre un tema, y que profundizan su conocimiento y experiencia en este área a través de una interacción continuada”. En la Generalitat se han puesto en marcha en diferentes ámbitos y se han obtenido buenos resultados. Hemos visto algún ejemplo en Salud (Agencia de Protección de la Salud, el EndoBlocLleida), en Justicia, en la gestión de las redes sociales, etc.

Profesionales de estos ámbitos se encuentran para plantear dudas y problemas y tratar de resolverlos en común. El conocimiento que surge es compartido y se pone a disposición de toda la comunidad para que todo el mundo se pueda beneficiar. Hoy os presentamos un vídeo teatralizado sobre la implantación de las CoP en la Agencia de Protección de la Salud. Para saber más sobre las CoP, podéis consultar el informe Comunidades de práctica, de Maria Jesús Salido, publicado por la Fundació Factor Humà o ver el vídeo teatralizado de una CoP de la Agencia de Salud Pública.

Diferents casos de Comunitats de Pràctica a l’Administració

Les comunitats de pràctica (CoP) són, segons Ettiene Wenger, “un grup de persones que comparteixen una preocupació, un conjunt de problemes o un interès comú sobre un tema, i que aprofundeixen el seu coneixement i expertesa en aquesta àrea a través d’una interacció continuada”. A la Generalitat s’han posat en marxa en diferents àmbits i se n’han obtingut bons resultats. N’hem vist per exemple a Salut (Agència de Protecció de la Salut, l’EndoBlocLleida), a Justícia, en la gestió de les xarxes socials, etc.

Professionals d’aquests àmbits es troben per plantejar dubtes i problemes i mirar de resoldre’ls en comú. El coneixement que en surt és compartit i es posa a disposició de tota la comunitat perquè tothom se’n pugui beneficiar. Avui us presentem un vídeo teatralitzat sobre la implantació de les CoP a l’Agència de Protecció de la Salut. Per saber-ne més sobre les CoP, podeu consultar l’informe Comunitats de pràctica, de Maria Jesús Salido, publicat per la Fundació Factor Humà, o fer un cop d’ull al vídeo teatralitzat d’una CoP de l’Agència de Salut Pública.

Xarxes socials: riscos i oportunitats en les organitzacions

La Generalitat va participar dimecres passat en el Fòrum Catalunya del Club Excel·lència en la Gestió (CEG) en una jornada en què es va parlar de xarxes socials en les organitzacions. Us presentem el decàleg de conclusions que en va sortir:

1. Les organitzacions –empreses i administracions–han de ser a les xarxes socials ja que les ajudarà en la millora de la seva operativa –modificació de processos– i de l’actitud dels seus professionals.

2. En el nou paradigma social i econòmic actual, el client o la ciutadania entra a formar part dels processos de l’organització (crowdsourcing, intel·ligència col·lectiva…).

3. La seguretat i la confiança en les xarxes socials són dues qüestions diferents. Cal aprendre a gestionar l’actitud dels professionals en aquests entorns. El mal ús d’aquests mitjans és atribuïble principalment a l’encàrrec de feines i compte de resultats del professional i no pas a les eines mateixes.

4. Separació cada cop més difusa entre usos personals i usos professionals en el món de les xarxes. Aquí són rellevants les regles de joc fixades: guies d’ús i estil, conjunt de valors de l’organització, normes de participació…

5. L’actitud i la manera de comunicar dels professionals és el major atractiu per convèncer a través del canal de les xarxes socials.

6. La comunicació a les xarxes socials s’ha d’inserir dins el pla de comunicació estratègic de tota l’organització.

7. Les tecnologies de la informació i comunicació i, especialment, les xarxes socials poden ajudar a gestionar el model d’addició de valor als productes i serveis a través de la integració dels professionals i dels clients-usuaris.

8. Les xarxes socials es relacionen amb l’obertura de dades i els serveis mòbils. Per atorgar-los intel·ligència, les organitzacions han d’obrir les seves dades i posar-les en entorns relacionals (xarxes socials) i facilitar-hi l’accés ubic des de dispositius mòbils.

9. Cal mesurar l’impacte de la presència de les organitzacions a les xarxes socials. En quina mesura els resultats obtinguts són atribuïbles a la presència activa de l’organització a les xarxes socials?

10. Una bona política de presència d’una organització a les xarxes socials comporta un canvi molt profund en l’estratègia, l’operativa i la cultura organitzativa. L’empresa o administració ha d’afrontar aquesta nova lògica com més aviat millor.

Infografia del decàleg