29a sesión web: 'La georeferenciación en la Administración'

Jordi López Ramot, creador de Wikiloc, ha sido el ponente de la 29a sesión web: ‘La georeferenciación en la Administración’. Ramot ha explicado que el objetivo de la información geográfica (IG) es facilitarnos la vida, en el sentido que permite ahorrar tiempo a la hora de conocer un espacio y, además, ofrece información para tener una buena experiencia del territorio. Se estima que el 75% de la información generada por la Administración pública es geográfica. El sector público es, pues, uno de los generadores principales de la IG pero también lo son el sector privado y la ciudadanía o lo que se llama información geográfica voluntaria (volunteered geographic information, VGI).

Materiales de la sesión (los iremos publicando):

– Fotografías

– Vídeo-conclusiones

– Vídeo entero

– Síntesis

– Presentación

Read More »

29a sessió web: 'La georeferenciació a l'Administració'

Jordi López Ramot, creador de Wikiloc, ha estat el ponent de la 29a sessió web: ‘La georeferenciació a l’Administració’. Ramot ha explicat que l’objectiu de la informació geogràfica (IG) és facilitar-nos la vida, en el sentit que permet estalviar temps a l’hora de conèixer un espai i, a més, ofereix informació per tenir una bona experiència del territori. S’estima que el 75% de la informació generada per l’Administració pública és geogràfica. El sector públic és, doncs, un dels generadors principals de la IG però també ho són el sector privat i la ciutadania o el que s’anomena informació geogràfica voluntària (volunteered geographic information, VGI).

Materials de la sessió (els anirem publicant):

Fotografies

Vídeo-conclusions

Vídeo sencer

Síntesi

Presentació

Read More »

Acerca de la georreferenciación

CompassUseTargetMarked©Audriusa CC BY-SA 3.0
CompassUseTargetMarked©Audriusa CC BY-SA 3.0

Últimamente, prolifera el uso de aplicaciones que trabajan con datos de georeferenciación (navegadores GPS, buscadores de mapas por satélite…). Estos entornos sirven para ubicar edificios, equipamientos, etc. indicando directamente las coordenadas o bien mostrándolas en un mapa. El uso de estas herramientas ha hecho aparecer nuevos problemas derivados de la existencia de diferentes sistemas y codificaciones para geolocalizar e indicar la posición de la posición de las direcciones en los mapas.

Pero… ¿usamos adecuadamente los diferentes formatos? ¿Qué se debe hacer para convertir un formato en otro que necesitamos para una aplicación concreta? Queremos enriquecer con todos vosotros las cuatro nociones que sabemos del tema.

View in english

Al voltant de la georeferenciació

CompassUseTargetMarked©Audriusa CC BY-SA 3.0
CompassUseTargetMarked©Audriusa CC BY-SA 3.0

Darrerament, hi ha una proliferació d’ús d’aplicacions que treballen amb dades de georeferenciació (navegadors GPS, cercadors de mapes per satèl·lit…). Aquests entorns serveixen per ubicar edificis, equipaments, etc. indicant directament les coordenades o bé mostrant-les en un mapa. L’ús d’aquestes eines ha fet aparèixer nous problemes derivats de l’existència de diferents sistemes i codificacions per geolocalitzar i indicar la posició de les adreces dins els mapes.

Però… usem adequadament els diferents formats? Què cal fer per convertir un format en un altre que necessitem per a una aplicació concreta? Volem enriquir amb tots vosaltres les quatre nocions que sabem del tema.

View in english