Quines estratègies cal desplegar per comunicar en temps de crisi epidemiològica? Com es pot identificar el sistema sanitari públic català, tan divers en la provisió i prestació? En la forma comunicativa dels missatges? En la identitat corporativa dels canals comunicatius?
De tot això va precisament la 56 Sessió Web ‘Curant-nos en salut en la comunicació de la COVID’, a càrrec de Rosa Romà, directora de l’Àrea de Ciutadania, Innovació i Usuaris del CatSalut.
Quan? El dijous 4 de març de 2021, de 9 a 9:30 hores.
Tot just fa 18 anys apareixien a internet un conjunt de llicències que, inspirant-se amb el model del programari lliure, pretenien ser un instrument perquè els autors poguessin compartir els continguts tot animant als usuaris a fer créixer els béns comuns. En poc més d’un any, les llicències, inicialment desenvolupades als EUA, van començar a ser utilitzades arreu del món. Es van traduir i es van adaptar perquè poguessin ser compatibles en qualsevol jurisdicció.
A Catalunya la Universitat de Barcelona va encapçalar el projecte de traducció i adaptació. Però ben aviat la Generalitat es va interessar en la possibilitat d’aplicar-les en el seu àmbit d’actuació. Es va començar tímidament des de l’antiga Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació donant suport a algunes iniciatives com els CD de música lliure. Tanmateix, el salt qualitatiu va arribar el juny de 2007 amb la publicació de l’opuscle de Brians 2. Amb l’opuscle, el Departament de Justícia avalava l’ús de les llicències i a més publicava un document que es podia difondre i reproduir lliurement sense haver de demanar permís.
Aquesta acció valenta podia haver quedat. com tantes d’altres, en una anècdota si no hagués estat per un grup de persones dins l’Administració que va emprendre un camí sense retorn. Aquestes persones van tenir clar que l’Administració pública havia de lliurar a la societat els continguts que generava sense haver d’esperar que la ciutadania ho demanés. I més endavant van ser destinats a la Direcció General d’Atenció Ciutadana des d’on van poder incidir sobre el conjunt de la institució.
L’aposta clara per utilitzar les llicències va comportar iniciar tot un canvi cultural dins l’Administració per gestionar bé la propietat intel·lectual pròpia i aliena. Ja no n’hi havia prou amb una imatge que algú havia trobat per la xarxa sinó que calia esbrinar com es podia utilitzar i si es podia incloure en un material que es volia posar a l’abast de qualsevol sense cap barrera.
Com en qualsevol canvi es va avançar a poc a poc però amb pas ferm. Inicialment amb reserves, triant les opcions més restrictives de les llicències, però de mica en mica preguntant-se per què aquesta llicència o per què no aquesta altra. De fet, la primera pregunta va ser: per què ens en reservem tots els drets? per què cal que ens demanin permís? Amb les respostes i amb la implantació d’una política editorial valenta s’ha anat veient que l’Administració, en la majoria de casos, no cal que es reservi cap dret sinó tot el contrari. L’Administració ha de facilitar els continguts de la manera més oberta possible, que la condició d’obert sigui per defecte i que la de tancat només quan calgui.
L’opció que ha triat la Generalitat de Catalunya per usar les llicències –i fins i tot per l’eina més oberta, la CC0– és una opció pionera i valenta. La Generalitat mostra el camí a altres administracions i institucions públiques que encara responen «sempre ho hem fet així» o «tothom ho fa» a la pregunta clau de «per què us en reserveu tots els drets?».
L’opció de triar les llicències no ha de ser per seguir una moda o una tendència, sinó que ha d’anar acompanyada d’una reflexió sobre com volem crear i gestionar continguts i, sobretot, quin servei volem donar a la ciutadania.
Per què l’Administració hauria de llicenciar continguts, serveis i aplicacions en llicències Creative Commons?
Què comporta que els continguts del web gencat, per exemple, estiguin sota una Creative Commons 0?
Totes les respostes i allò imprescindible que has de saber, t’ho explicarem a la 55 Sessió Web ‘La importància de l’ús de llicències Creative Commons a l’Administració’, a càrrec d’Ignasi Labastida, promotor de les llicències Creative Commons a Espanya.
Quan? El dijous 4 de febrer de 2021, de 9 a 9:30 hores.
‘L’Administració explicant històries?’ és el títol de la primera Sessió Web del 2021, la 54a. La ponent, Maria Cortés, de la Direcció General d’Atenció Ciutadana, ha parlat de l’èxit del contingut efímer i breu i de per què és clarament una tendència del tot consolidada en totes les xarxes socials.
La sobrecàrrega d’informació digital –o infoxicació– ha incidit directament en la nostra capacitat d’atenció, que s’ha vist reduïda. En aquest escenari, comunicar adequadament i persuadir requereix trobar mecanismes per no passar desapercebut.
Una de les claus és transformar contingut textual dens i complex i difondre’l de manera visual, sintètica, atractiva i didàctica. Quins mecanismes tenim a l’abast per aconseguir-ho? Aquí és on entren en escena els nous formats de consum d’informació, que s’han d’integrar bé en una estratègia narrativa que transmeti els valors i objectius de la nostra organització.
En la sessió s’ha parlat de l’impacte d’aquest format a Instagram, plataforma que ja compta amb més de 500 milions d’usuaris actius al dia, i de quines són les característiques que fan que sigui diferencial.
El dijous 14 de gener de 2021, de 9 a 9:30 hores, tindrà lloc la 54 Sessió Web 54 Sessió Web ‘L’Administració explicant històries?’, a càrrec de Maria Cortés, de la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya. Exposarà diferents estratègies per dominar la comunicació mitjançant les històries (stories a Instagram, fleets a Twitter.. ), com al gran recurs de narrativa multimèdia digital. Compartirà l’experiència duta a terme des del compte de gencat a Instagram. No te la perdis!
Avui Ismael Peña-López, director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals de la Generalitat de Catalunya, ha impartit la 53a Sessió Web ‘manar o cogovernar’. A més de parlar de la importància de la governança en la presa de decisions públiques, també ha concretat que cal establir indicadors que en facilitin l’avaluació. I és que la clau de l’emancipació al s. XXI passa per establir infraestructures obertes i que la comunitat, la tecnologia i les dades en formin part.
La 53 Sessió Web ‘Manar o cogovernar’, a càrrec d’Ismael Peña-López, tindrà lloc dijous 10 de desembre de 9 a 9:30 hores. El ponent ens parlarà de com les societats avançades es basen en instruments de democràcia representativa, deliberativa i directa perquè tots els actors públics sentin que en formen part.
No te la perdis. Trenta minuts irrepetibles per conèixer idees que t’interessen! Inscriu-t’hi!
El dijous 10 de desembre, de 9 a 9:30 hores, tindrà lloc la 53 Sessió Web ‘Manar o cogovernar’, a càrrec d’Ismael Peña-López, director general de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya. Una temàtica que encaixa de ple amb els moments actuals, plantejada per qui és probablement la persona més experta en com fer de la participació la clau perquè ciutadania, governs i altres actors trobin el seu lloc en la societat xarxa. Esperem trobar-t’hi!
Avui Jesús Martínez, del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia) ha fet la 52a Sessió Web ‘Deixem de formar-nos… Aprenguem!’
La sessió ha començat amb una cita del jugador de beisbol Mike Manley dels anys 60, en què deia, al final de la seva carrera, que era increïble tot allò que desconeixes del joc al qual estàs jugant tota la vida.
Aquesta reflexió ha portat Jesús Martínez a plantejar els dos grans àmbits en què es pot desenvolupar l’aprenentatge amb més eficiència.
L’àmbit organitzacional, lligat directament amb el desenvolupament personal/ professional i que ha estat el gran oblidat per l’antic paradigma. Un dels grans elements no afavoridors ha estat el tipus de disseny organitzacional i el paper no convençut dels directius.
L’àmbit personal, d’escassa eficiència personal en aprendre a aprendre. Martínez ha explicat quines poden ser les pautes (el domini) de l’aprenentatge personal/social. A més, parlant dels antics entorns personals d’aprenentatge (PLE), els ha connectat amb el desenvolupament últim de la connexió social multiplicadora.
Les referències utilitzades i que pots consultar són les següents:
El dijous 26 de novembre, de 9 a 9:30 hores, tindrà lloc la 52 Sessió Web ‘Deixem de formar-nos… Aprenguem!’, a càrrec de Jesús Martínez del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia). Nosaltres hi serem perquè volem millorar encara més les Sessions Web i ell és l’expert que ens pot aportar les vies pràctiques per dominar allò en què volem capacitar-nos. Esperem trobar-t’hi!
