¡Las redes sociales de la Generalitat ya son Estadística!

pexels-photo-186461

Que las redes sociales son un sismógrafo infalible de las necesidades y preocupaciones de la ciudadanía es incuestionable, ¿verdad? En la Generalitat también estamos convencidos de ello. Por eso hace tiempo que trabajamos para plasmar en estadísticas las tendencias que se observan en las redes sociales. Nos deben servir para evaluar la opinión que la ciudadanía tiene de los servicios públicos y tomar mejores decisiones a la hora de mejorarlos e innovar.

En este contexto, y de manera pionera, se acaba de anunciar que los datos y la actividad que tienen lugar en las cuentas de red social de la Generalitat se incluirán en el Programa anual de actuación estadística de la Generalitat para el 2018 ( PAAE 2018). El programa da respuesta a un nuevo modelo de producción y de difusión estadística común en los países más punteros de nuestro entorno. También mejora el acceso a la información, tanto por parte de la ciudadanía en general como de los investigadores en ciencias sociales, y fomenta la evaluación de las políticas públicas.

Con la incorporación de los datos de redes sociales de los canales oficiales de la Generalitat al PAAE 2018, se fomenta la reutilización de la información estadística con fines científicos. Los investigadores en ciencias sociales hace tiempo que reclaman disponer de datos oficiales y fiables para analizar el comportamiento de las administraciones públicas en las redes sociales y su relación con los otros actores públicos (ciudadanía, empresas, entidades). Ahora, la Generalitat responde a esta demanda, y facilita así una mejor comprensión y mejora de las políticas y los servicios públicos.

La Generalitat, por tanto, hace un paso decisivo hacia un nuevo modelo de relación con el ciudadano, más descentralizado y distribuido que el clásico modelo más vertical que ha imperado hasta nuestros días. Porque, al abrirse los datos, es el ciudadano quien puede valorar si los servicios públicos responden a los objetivos por los cuales existen, y exigir si es necesario prescindir de ellos o replantearlos.

El PAAE 2018 tendrá en cuenta variables procedentes de tres plataformas de red social:

  1. Twitter. Se recogerán los tuits y retuits publicados; los retuits y las menciones obtenidas; los usuarios que han retuiteado y mencionado las cuentas corporativas; y los seguidores de las cuentas corporativas.
  2. Facebook. Se recogerán los posts publicados, con los ‘Me gusta’, las comparticiones y comentarios obtenidos; los usuarios que han hecho ‘Me gusta’, comparticiones y comentarios en el muro de las cuentas corporativos; y los simpatizantes de las cuentas corporativas.
  3. Blogs gencat. Se recogerán los posts publicados, con las visitas y comentarios obtenidos, y los usuarios que han comentado las entradas.

Ahora bien, ¿cómo se procesan estos datos? La Dirección General de Atención Ciudadana es el órgano encargado de recogerlos de forma centralizada, anonimizada y estandarizada. Y, además, lo hace de manera automatizada mediante el gencatGRAM. Se trata de una nueva infraestructura que bebe los datos procedentes de los canales digitales de atención ciudadana de la Generalitat a través de una interfaz de programación de aplicaciones (application programming interface, API). El gencatGRAM no sólo proporciona los datos que se tendrán en cuenta en el Programa anual de actuación estadística de la Generalitat para el 2018, sino que también alimenta la web de actividad de servicios digitales http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, abierto a toda la ciudadanía. Ahora, con la vinculación del gencatGRAM a la estadística oficial de la Generalitat, la Dirección General de Atención Ciudadana sube un peldaño más en su nivel de exigencia para velar aún más por la calidad, idoneidad y exhaustividad de los datos.

A través de este nuevo modelo de recogida-procesamiento-difusión de los datos procedentes de redes sociales, se fomenta el empoderamiento de la ciudadanía. Pero también se ha de hacer una lectura en clave interna, porque el principal consumidor de los datos abiertos de un gobierno es el gobierno mismo. Así pues, las cuentas corporativas de la Generalidad pueden utilizar esta información para mejorar su presencia y aprender de otros perfiles más exitosos, así como encontrar contenidos interesantes para compartir con su audiencia.

Todo, en definitiva, nos acerca cada vez más a una atención ciudadana basada en los principios de gobernanza abierta, transparencia y evaluación crítica por parte de la ciudadanía. ¿Crees que, con el establecimiento y la descripción normalizada de las actuaciones estadísticas de la Generalitat en las redes sociales, nos acercamos a la Administración pública del futuro?


Enlace al DECRETO 191/2018, de 28 de agosto, por el que se aprueba el Programa anual de actuación estadística para el año 2018.

Les xarxes socials de la Generalitat ja són Estadística!

pexels-photo-186461Que les xarxes socials són un sismògraf infal·lible de les necessitats i preocupacions de la ciutadania és inqüestionable, oi? A la Generalitat també n’estem convençuts. Per això fa temps que treballem per plasmar en estadístiques les tendències que s’observen a les xarxes socials. Ens han de servir per avaluar l’opinió que la ciutadania té dels serveis públics i prendre millors decisions a l’hora de millorar-los i innovar.

En aquest context, i de manera pionera, s’acaba d’anunciar que les dades i l’activitat que tenen lloc als comptes de xarxa social de la Generalitat s’inclouran al Programa anual d’actuació estadística de la Generalitat per al 2018 (PAAE 2018). El programa dona resposta a un nou model de producció i de difusió estadística comú en els països més punters del nostre entorn. També millora l’accés a la informació, tant per part de la ciutadania en general com dels investigadors en ciències socials, i fomenta l’avaluació de les polítiques públiques.

Amb la incorporació de les dades de xarxes socials dels canals oficials de la Generalitat al PAAE 2018, es fomenta la reutilització de la informació estadística amb finalitats científiques. Els investigadors en ciències socials fa temps que reclamen disposar de dades oficials i fiables per analitzar el comportament de les administracions públiques a les xarxes socials i la seva relació amb els altres actors públics (ciutadania, empreses, entitats). Ara, la Generalitat respon a aquesta demanda, i facilita així una millor comprensió i millora de les polítiques i els serveis públics.

La Generalitat, per tant, fa una passa decisiva cap a un nou model de relació amb el ciutadà, més descentralitzat i distribuït que el clàssic model més vertical que ha imperat fins als nostres dies. Perquè, en obrir-se les dades, és el ciutadà mateix qui pot valorar si els serveis públics responen als objectius pels quals existeixen, i exigir si cal prescindir-ne o replantejar-los.

El PAAE 2018 tindrà en compte variables procedents de tres plataformes de xarxa social:

  1. Twitter. Es recolliran els tuits i retuits publicats; els retuits i les mencions obtingudes; els usuaris que han retuitejat i mencionat els comptes corporatius; i els seguidors dels comptes corporatius.
  2. Facebook. Es recolliran els posts publicats, amb els ‘M’agrada’, les comparticions i els comentaris obtinguts; els usuaris que han fet ‘M’agrada’, comparticions i comentaris al mur dels comptes corporatius; i els simpatitzants dels comptes corporatius.
  3. Blocs gencat. Es recolliran els apunts publicats, amb les visites i comentaris obtinguts, i els usuaris que han comentat les entrades.

Ara bé, com es processen aquestes dades? La Direcció General d’Atenció Ciutadana és l’òrgan encarregat de recollir-les de forma centralitzada, anonimitzada i estandarditzada. I, a més, ho fa de manera automatitzada mitjançant el gencatGRAM. Es tracta d’una nova infraestructura que beu les dades procedents dels canals digitals d’atenció ciutadana de la Generalitat a través d’una interfície de programació d’aplicacions (application programming interface, API). El gencatGRAM no només proporciona les dades que es tindran en compte al Programa anual d’actuació estadística de la Generalitat per al 2018, sinó que també alimenta el web d’activitat de serveis digitals http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, obert a tota la ciutadania. Ara, amb la vinculació del gencatGRAM a l’estadística oficial de la Generalitat, la Direcció General d’Atenció Ciutadana puja un esglaó més en el seu nivell d’exigència per vetllar encara més per la qualitat, idoneïtat i exhaustivitat de les dades.

A través d’aquest nou model de recollida-processament-difusió de les dades procedents de xarxes socials, es fomenta l’apoderament de la ciutadania. Però també se n’ha de fer una lectura en clau interna, perquè el principal consumidor de les dades obertes d’un govern és el govern mateix. Així doncs, els comptes corporatius de la Generalitat poden utilitzar aquesta informació per millorar la seva presència i aprendre d’altres perfils més reeixits, com també trobar continguts interessants per compartir amb la seva audiència.

Tot, en definitiva, ens apropa cada cop més a una atenció ciutadana basada en els principis de governança oberta, transparència i avaluació crítica per part de la ciutadania. Tu també creus que, amb l’establiment i la descripció normalitzada de les actuacions estadístiques de la Generalitat a les xarxes socials, ens acostem a l’Administració pública del futur?


Enllaç al DECRET 191/2018, de 28 d’agost, pel qual s’aprova el Programa anual d’actuació estadística per a l’any 2018.

Els nous paràsits del mar

Una espècie de paràsit molt perillós està envaint mars i oceans. És una espècie insidiosa i ataca tortugues i balenes, peixos i ecosistemes marins. Es troba arreu i cada vegada en major quantitat.

plastics.png

En vols més pistes? No parlem de meduses.

Són els plàstics. Es calcula que al fons de la Mediterrània hi ha uns 250.000 milions de petites peces de plàstic i 500 tones addicionals de residus de plàstic flotant a la superfície. Una manera d’ajudar a reduir aquest gran problema és reduir urgentment els envasos d’un sol ús. Fer servir productes reutilitzables o fabricats amb materials compostables, vidre, paper o fusta.

I sobretot, no deixar sense recollir les bosses, els envasos i els vasos de plàstic quan anem a la platja (i de pas, no tirar burilles ni altres deixalles a la sorra).

Nacions Unides: o ens divorciem del plàstic o ens oblidem del planeta

La Generalitat renunciarà als envasos de plàstic d’un sol ús

Els pares i la cura dels fills

pares.jpg

Les dones catalanes són de les que menys fills tenen d’Europa. En canvi, són de les que més sobrecarregades van per la criança. Sense voler entrar en el detall, només cal recordar dues dades per adonar-se de la magnitud del problema:

  • El 37% dels pares dediquen als fills menys de 2 hores al dia.
  • El 74% de les mares n’hi dedica més de 4.

Si no et sembla un problema. Si hi poses excuses és senyal que vivim en un model de societat masclista que ens educa a tots perquè trobem normal que els homes no s’ocupin de les cures i que no exterioritzin sentiments.

L’arribada d’un nadó ho capgira tot, tant per als pares com per a les mares. Calen espais perquè els homes puguin compartir angoixes i superar els estereotips que porten a sobre. Els poden trobar en el programa ‘Créixer en família’.

El programa, que també va dirigit a les mares, ofereix espais de suport, virtuals i presencials per compartir experiències que puguin influir de forma positiva en la cura, l’educació i el desenvolupament dels fills i filles. Els infants no venen amb llibre d’instruccions!

Fer un cop d’ull al programa. 

Una decisió important

AFS ambulancia.jpgFoto: AFS (American Field Service)

Seguim amb les píndoles setmanals d’estiu. Una altra manera de reflexionar sobre temes de fons sense les presses de la vida laboral.

L’estiu és un bon moment per prendre decisions importants. Un canvi de feina, tornar a estudiar, un canvi d’hàbits… o, perquè no? Passar una temporada a l’estranger.
Idiomes, autonomia, autoconfiança, esperit crític, capacitat d’intermediació cultural… És el que aconsegueixen els adolescents quan fan un curs acadèmic en un altre país. Es pot fer de moltes maneres, participant en un programa Erasmus, per exemple, o acollint-se als programes d’intercanvi d’entitats com AFS Intercultura, que va fundar un grup de conductors d’ambulància de la Primera Guerra Mundial en tornar a casa, per promoure l’enteniment entre cultures.

Què tens massa obligacions per marxar fora? Cap problema; dóna-li la volta i acull un estudiant a casa.

Et pots informar a AFS Intercultura o sobre altres opcions a Aseproce.

La depressió

La depressió causa dolor físic constant, capgira totalment la vida de les persones i serà la primera causa de discapacitat d’aquí a 10 anys. Però continuem sense parlar-ne obertament.

depressio.jpg

La depressió és una malaltia de salut mental que afecta moltíssimes persones, però que sovint no es diagnostica ni es tracta. Una depressió pot acabar provocant la mort dels que la pateixen… No es tracta de suïcidis, sinó de morts per depressió.

A més, pot afectar qualsevol persona. De totes les edats i amb tota mena de personalitat. Per aquest motiu és important reconèixer alguns dels símptomes, que es poden resumir en aquests:

  • Sentiments de desesperança,
  • desinterès o desil·lusió,
  • desordres del son i de la gana,
  • intol·lerància a l’estrès,
  • ansietat i
  • pensaments autodestructius.

A més d’anar al metge o informar-te’n al 061, si creus que pots tenir depressió o que algú que estimes en té, convé recordar dues coses.

Parla’n. Les malalties mentals estan molt estigmatitzades. Però, si ningú s’amaga quan està malalt de grip, per què hauria d’estar avergonyit per estar malalt de depressió?

Si l’afectat és un conegut, cal que donis suport a la persona malalta. Pot ser molt desgastant conviure-hi. Però recorda que, malgrat que a vegades no t’ho sembli, ella desitja estar millor. No li recriminis que sempre està desanimada.

👉 http://gen.cat/2N2seHp


Si aquest contingut t’ha commogut, o t’ha semblat útil,  t’interessarà subscriure’t al gencatBOT de Telegram. Cada quinze dies, en divendres, iniciarà una conversa amb tu sobre notícies i debats d’actualitat. Subscriu-t’hi cercant @gencatbot a l’aplicació Telegram o a t.me/gencatbot.

Intérpretes y traductores jurados para un mundo global

¿Una mala traducción puede cambiar el transcurso de la historia? Lo demuestran incontables casos. Trasladémonos, por ejemplo, justo 73 años atrás. Es julio de 1945. Las potencias aliadas, reunidas en Potsdam, envían un ultimátum de rendición incondicional a Japón en el que explicitan que cualquier respuesta negativa conllevará una “destrucción rápida y total”. El primer ministro japonés, Kantaro Suzuki, declara que “se abstiene de hacer comentarios” hasta consensuar una respuesta con el gobierno. Utiliza la palabra mokusatsu, que significa ‘silencio’ en el sentido que el primer ministro lo emplea. Pero el traductor encargado de devolver la respuesta a los aliados usa otra acepción de la palabra: “ignorar con desprecio”. Diez días después la bomba atómica cae sobre Hiroshima…

Imatge presa en una de les sessions de la Conferència de Potsdam (juliol de 1945). Hi són presents Harry S. Truman i Joseph Stalin. [Bundesarchiv, Bild 183-R67561 / CC-BY-SA 3.0]
Imagen tomada en una de las sesiones de la Conferencia de Potsdam (julio de 1945). Están presentes Harry S. Truman y Joseph Stalin. [Bundesarchiv, Bild 183-R67561 / CC-BY-SA 3.0]
La habilitación de personas cualificadas para la traducción y la interpretación juradas es un imperativo en un mundo internacionalizado. Personales, políticas, económicas… las interacciones mundiales de todo tipo crecen a un ritmo constante y exponencial. También en Cataluña, y esto conlleva con frecuencia tener que disponer de traducciones fieles del catalán a otras lenguas y viceversa.

Por ello, la figura del intérprete y el traductor jurado del catalán está en alza en el ámbito profesional. Y también por eso la Generalitat ha actualizado la forma en la que se regula el acceso a la habilitación oficial. Así, el Gobierno ha aprobado un nuevo decreto de la traducción y la interpretación juradas a la lengua catalana, que favorece que más personas accedan a un ámbito de mercado de trabajo con trabajo asegurado. ¿Por qué? Por tres motivos:

  1. Se adapta a los nuevos itinerarios formativos de nivel superior, ya que la vía principal de acceso a la habilitación jurada es la solicitud de reconocimiento del grado oficial en Traducción e Interpretación o de un título de postgrado de especialización .
  2. Simplifica los contenidos y la estructura de la prueba de acceso a la habilitación para aquellas personas que no hayan cursado estudios de traducción e interpretación.
  3. Prevé que los traductores jurados puedan utilizar la firma digital para validar los documentos, y adecua el Registro Oficial de traductores e intérpretes jurados al nuevo Reglamento general de protección de datos.

Es cierto: un traductor o intérprete jurado no evitará guerras. Pero será de mucho servicio para las administraciones públicas de Cataluña trabajando con documentación jurídica, administrativa y económica oficial. Y contribuirá a equiparar el catalán al castellano en cuanto a derechos y deberes de la ciudadanía.

¿Te animas ahabilitarte como traductor o intérprete jurado? Todo lo que necesitas lo encontrarás en http://gen.cat/2MWyFf1.

Intèrprets i traductors jurats per a un món global

Una mala traducció pot canviar el transcurs de la història? Ho demostren incomptables casos. Traslladem-nos, per exemple, just 73 anys enrere. És juliol de 1945. Les potències aliades, reunides a Potsdam, envien un ultimàtum de rendició incondicional al Japó en què expliciten que qualsevol resposta negativa comportarà una “destrucció ràpida i total”. El primer ministre japonès, Kantaro Suzuki, declara que “s’absté de fer comentaris” fins a consensuar una resposta amb el govern. Fa servir la paraula mokusatsu, que vol dir ‘silenci’ en el sentit que el primer ministre l’empra. Però el traductor encarregat de retornar la resposta als aliats usa una altra accepció de la paraula: “ignorar amb menyspreu”. Deu dies després la bomba atòmica cau sobre Hiroshima…

Imatge presa en una de les sessions de la Conferència de Potsdam (juliol de 1945). Hi són presents Harry S. Truman i Joseph Stalin. [Bundesarchiv, Bild 183-R67561 / CC-BY-SA 3.0]
Imatge presa en una de les sessions de la Conferència de Potsdam (juliol de 1945). Hi són presents Harry S. Truman i Joseph Stalin. [Bundesarchiv, Bild 183-R67561 / CC-BY-SA 3.0]
L’habilitació de persones qualificades per a la traducció i la interpretació jurades és un imperatiu en un món internacionalitzat. Personals, polítiques, econòmiques… les interaccions mundials de tota mena creixen a un ritme constant i exponencial. També a Catalunya, i això comporta amb freqüència haver de disposar de traduccions fidels del català a altres llengües i viceversa.

Per això, la figura de l’intèrpret i el traductor jurat del català està en alça en l’àmbit professional. I també per això la Generalitat ha actualitzat la manera com es regula l’accés a l’habilitació oficial. Així, el Govern ha aprovat un nou decret de la traducció i la interpretació jurades a la llengua catalana, que afavoreix que més persones accedeixin a un àmbit de mercat de treball amb feina assegurada. Per què? Per tres motius:

  1. S’adapta als nous itineraris formatius de nivell superior, ja que la via principal d’accés a l’habilitació jurada és la sol·licitud de reconeixement del grau oficial en Traducció i Interpretació o d’un títol de postgrau d’especialització.
  2. Simplifica els continguts i l’estructura de la prova d’accés a l’habilitació per a aquelles persones que no hagin cursat estudis de traducció i interpretació.
  3. Preveu que els traductors jurats puguin utilitzar la signatura digital per validar els documents, i adequa el Registre oficial de traductors i intèrprets jurats al nou Reglament general de protecció de dades.

És cert: un traductor o intèrpret jurat no evitarà guerres. Però serà de molt servei per a les administracions públiques de Catalunya treballant amb documentació jurídica, administrativa i econòmica oficial. I contribuirà a equiparar el català al castellà pel que fa a drets i deures de la ciutadania.

T’engresques a habilitar-te com a traductor o intèrpret jurat? Tot el que necessites ho trobaràs a http://gen.cat/2MWyFf1.

 

¿Cómo reducir víctimas en la carretera? Una apuesta por las redes sociales

La CoP de redes sociales de la Generalidad de Cataluña es un buen ejemplo de cómo se puede mejorar e innovar aprovechando el conocimiento interno de una organización. Se trata de un espacio en el que los editores de los perfiles corporativos de redes sociales de la Generalitat dan a conocer su experiencia con prácticas de éxito, e intercambian opiniones sobre retos y dificultades.

El último encuentro de este grupo se centró en el caso de una de las cuentas corporativas de la Generalitat en Twitter con más éxito, el de @transit. Los responsables del perfil, Verònica Pardo, Eduard Sánchez y Mireia Camats, hicieron un balance de los logros conseguidos desde su puesta en marcha, en 2010. ¿Cómo se traduce esta evolución en datos?

  • 158.000 seguidores
  • 78.000 tuits publicados
  • 2.714 usuarios participativos cada mes
  • 35 perfiles complementarios en Twitter, sobre los ejes viarios principales

En resumen, todo un éxito. Los editores lo asociaron a dos claves. La primera, el método de trabajo: una oficina de prensa activa los 365 días del año y en guardia las 24 horas para estar atentos al estado de las carreteras. La segunda, la coherencia en el objetivo de la comunicación: reducir las víctimas en carretera y concienciar tanto a ciudadanía como a medios.

Este objetivo es el hilo conductor de los contenidos que se publican al perfil de @transit. ¿Qué líneas editoriales se trabajan? A grandes rasgos, se difunde información vial (estado de las carreteras, accidentes, retenciones, cortes de carreteras, etc.) y se promocionan campañas de sensibilización. Los editores del perfil explicaron que la interacción con la ciudadanía es básica. Así, muchos usuarios de las carreteras mencionan la cuenta @transit para informar in situ del estado de las carreteras y matizar o complementar la información oficial que se emite.

La innovación también está presente en la estrategia comunicativa del Servei Català de Trànsit. En este sentido, los 35 perfiles complementarios, que informan sobre el estado de los principales ejes viarios de Cataluña, están gestionados por bots. Los datos beben de la web de incidencias viarias y se publican automáticamente. De este modo los usuarios pueden informarse de manera más selectiva y personalizada.

 

 


¿Te interesa conocer cómo lo hacen los otros editores de perfiles corporativos de la Generalitat en las redes sociales? ¿Te gustaría que expusiéramos algún caso en concreto en la próxima CoP de redes sociales? ¡Comenta este post y haznos llegar tus propuestas!

Com reduir víctimes a la carretera? Una aposta per les xarxes socials

La CoP de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya és un bon exemple de com es pot millorar i innovar aprofitant el coneixement intern d’una organització. Es tracta d’un espai en què els editors dels perfils corporatius de xarxes socials de la Generalitat donen a conèixer la seva experiència amb pràctiques d’èxit, i hi intercanvien opinions sobre reptes i dificultats.

La darrera trobada d’aquest grup es va centrar en el cas d’un dels comptes corporatius de la Generalitat a Twitter amb més èxit, el de @transit. Els responsables del perfil, Verònica Pardo, Eduard Sànchez i Mireia Camats, van fer un balanç de les fites aconseguides des de la seva posada en marxa, el 2010. Com es tradueix aquesta evolució en dades?

  • 158.000 seguidors
  • 78.000 tuits publicats
  • 2.714 usuaris participatius cada mes
  • 35 perfils complementaris a Twitter, sobre els eixos viaris principals

En resum, tot un èxit. Els editors el van associar a dues claus. La primera, el mètode de treball: una oficina de premsa activa els 365 dies de l’any i en guàrdia les 24 hores per estar atents a l’estat de les carreteres. La segona, la coherència en l’objectiu de la comunicació: reduir les víctimes a la carretera i conscienciar tant a ciutadania com mitjans.

Aquest objectiu és el fil conductor dels continguts que es publiquen al perfil de @transit. Quines línies editorials es treballen? A grans trets, es difon informació viària (estat de les carreteres, accidents, retencions, talls de carreteres, etc.)  i es promocionen campanyes de sensibilització. Els editors del perfil van explicar que la interacció amb la ciutadania és bàsica. Així, molts usuaris de les carreteres mencionen el compte @transit per informar in situ de l’estat de les carreteres i matisar o complementar la informació oficial que s’emet.

La innovació també és present en l’estratègia comunicativa del Servei Català de Trànsit. En aquest sentit, els 35 perfils complementaris, que informen sobre l’estat dels principals eixos viaris de Catalunya, estan gestionats per bots. Les dades es xuclen del web d’incidències viàries i es publiquen automàticament. D’aquesta manera els usuaris poden informar-se de manera més selectiva i personalitzada.

 

 


T’interessa conèixer com s’ho fan els altres editors de perfils corporatius de la Generalitat a les xarxes socials? T’agradaria que exposéssim algun cas en concret a la propera CoP de xarxes socials? Comenta aquest apunt i fes-nos arribar les teves propostes!