Instamaps, una eina de visualització de geoinformació

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha elaborat l’Instamaps. És un servei perquè l’usuari no expert pugui produir i publicar els seus mapes a partir de qualsevol dada disponible. Facilita, així, la difusió i l’accessibilitat de la geoinformació.

L’Instamaps és un dels productes resultants del treball intensiu del grup Geostart de l’ICGC. Aquest equip ha estat creat per, assajant fórmules d’innovació oberta i altres tècniques grupals, elaborar diferents prototipatges directament a partir de les idees que es posen en comú, com el Convertbox, el visualitzador de canvis urbanístics, el comparador de cartografia o altres prototips que podeu trobar en el seu betaportal.

Read More »

La Viquipèdia arriba als 450.000 articles publicats

La Viquipèdia arriba als 450.000 articles publicats en quasi 14 anys d’existència i s’ha proposat el repte d’assolir els 500.000 durant el 2015. El català ocupa la 17a posició en nombre d’articles a l’enciclopèdia, que té més de 30 milions de visites mensuals en aquesta llengua. Precisament la Generalitat va signar un acord de col·laboració el 2013 amb l’Associació Amical Wikimedia que tenia com a objecte principal la mútua col·laboració per difondre el coneixement de la Generalitat i per impulsar accions que afavoreixin la reutilització i l’aprofitament de les dades públiques que aquesta institució obri mitjançant la Viquipèdia.

Per arribar a la meta dels 500.000 han iniciat diversos projectes i també difonen l’etiqueta #repte500mil a Twitter i Facebook perquè els usuaris s’animin a col·laborar.

Presentació del llibre: 'Obertura i reutilització de dades públiques'

El Palau Robert ha acollit avui, de la mà de la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió, la presentació del llibre Obertura i reutilització de dades públiques, que és el segon volum de la col·lecció ‘Govern Obert’. L’autor és Martín Álvarez Espinar, una de les persones més enteses en el camp de dades obertes, no tan sols dins l’Estat espanyol sinó també en l’àmbit internacional. En aquest llibre, Martín Álvarez analitza l’obertura de dades i el foment de la reutilització de la informació pública, el seu cicle de vida, el marc legal vigent i examina algunes de les principals iniciatives a nivell internacional. Ja ens el podem descarregar en català, castellà i anglès.

Read More »

#SantJordi en 30 segons

Durant el dia de Sant Jordi, des de la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió es van capturar tots els tuits publicats referents a la celebració d’aquesta diada. Una vegada processats els missatges, se n’ha elaborat un mapa que representa la publicació d’aquests tuits arreu del planeta al llarg del 23 d’abril de 2014. També podeu consultar les estadístiques recollides d’aquella data.

Què us sembla? Us agrada aquesta visualització?

Administracions 2.0 per a una ciutadania 2.0

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya ha publicat el llibre Las redes sociales digitales en la gestión y las políticas públicas. Avances y desafíos para un gobierno abierto.  Aquesta obra col·laborativa fa una primera aproximació de conjunt a l’ús i difusió de les xarxes socials digitals en la gestió i les polítiques públiques. En particular, l’exploració de les implicacions d’aquest fenomen en el sector públic es fa des d’una vessant tant acadèmica com pràctica, tant teòrica com empírica, així com des de la pluralitat metodològica i conceptual. Es donen a conèixer també les principals estratègies i polítiques públiques per al desenvolupament de les xarxes, i s’identifiquen algunes de les millors pràctiques en curs. Tot això amb l’objectiu d’aprofundir en les implicacions per a unes administracions i governs més orientats a la transparència, participació i col·laboració.
Read More »

Els tuits més retuitejats dels comptes de la Generalitat

Amb relació a l’apunt publicat en aquest blog fa unes setmanes, La vida d’un tuit, van sorgir alguns comentaris d’usuaris que demanaven quins eren els tuits més retuitejats dels comptes de Twitter de la Generalitat de Catalunya. A continuació podreu observar dues llistes que resolen la qüestió: una conté els 20 tuits més retuitejats durant el 2013; l’altra, els 20 tuits més retuitejats durant el 2013 però de comptes diferents, de manera que s’ofereix una visió més àmplia del que publiquen els diversos comptes de la Generalitat.

La vida d'un tuit

Des de fa un any l’equip de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya estudia les dades d’activitat dels comptes corporatius per millorar-ne i optimitzar-ne les publicacions. Un dels aspectes que s’ha estudiat és la vida d’un tuit, entenent-ho com el temps que aquest missatge és visible en el timeline dels seguidors. Per calcular-ho s’han analitzat 140.000 tuits publicats des de comptes de la Generalitat a partir de juliol de 2012, i tots els retuits que han generat.

El retuit és l’indicador que s’utilitza per verificar si un tuit és visible pels seguidors. En primer lloc, s’analitza el temps que transcorre des de l’hora de publicació del tuit i els retuits dels seguidors. S’observa que mentre un missatge és visible i desperta interès, va acumulant interaccions.

Hores entre la publicació d’un tuit i els seus retuits

Per tenir una primera idea del temps que passa entre la publicació d’un missatge i els retuits dels subscriptors cal veure  aquest primer gràfic amb l’acumulat de tots els perfils de Twitter de la Generalitat.

S’observa com  més d’un 70% dels retuits publicats són, com a màxim, dues hores després de la publicació del tuit. A partir d’aquí la corba s’estabilitza, especialment a partir de les quatre hores. Es pot dir que  l’ordenació cronològica de Twitter provoca que el màxim impacte d’un tuit és fins a dues hores després de la seva publicació. Això és lògic ja que els tuits més recents sempre estan a la part més visible de la plataforma.

Retuits en funció de l’hora de publicació

Un dels altres aspectes que s’avaluen  és si l’hora de publicació d’un tuit és rellevant a la vida d’un tuit.

En aquest gràfic es dibuixa el percentatge de retuits en funció de l‘hora de publicació. Per completar l’anàlisi es pinta una àrea per a cada 1 de les 5 primeres hores  en què un tuit és retuitejat. Així per exemple, la part blava indica l’evolució del percentatge de retuits durant la primera hora al llarg del dia.

Es veu com la velocitat de retuits canvia en funció de l’hora de publicació dels missatges.  A les 4 del matí és quan hi ha un percentatge més baix de retuits durant les 5 primeres hores de la publicació.

Aquest gràfic engloba tots els tuits dins la solució corporativa de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya sense tenir en compte la seva tipologia ni els tipus de missatges que publica. Tot i això dóna una idea aproximada sobre la vida d’un tuit en funció de l’hora de publicació.

A partir de la representació, s’observa com hi ha dues franges horàries que es poden considerar de màxim interès: entre les 7 i les 9 del matí i, al vespre, entre les 21h i les 23h.

Retuits en funció del compte de Twitter

En el següent gràfic  es veuen  un a un els comptes de Twitter de la Generalitat de Catalunya  amb major volum de retuits per les seves publicacions. Hi ha una barra on s’indica el percentatge de retuits publicats per compte i cada color representa  les hores des de la seva publicació. Així per exemple, el color blau indica el percentatge de retuits fets durant la primera hora, el vermell durant la segona, i així successivament.

S’observa com els comptes s’organitzen per tipologia de compte. Els que reben un percentatge més alts de retuits durant la primera hora després de publicar el tuit són @rodalies i @transit, que informen de les incidències en els mitjans de transport.  És evident que el valor informatiu d’un tuit referent a problemes de transport té un interès molt elevat en un període immediat després de la seva publicació. Això fa que la vida dels seus tuits sigui molt curta, i en moltes ocasions calgui publicar un alt nombre de missatges en períodes de temps molt reduïts, per exemple informant del tall d’una via per un accident, i la posterior normalització del servei.

Entre els que reben més retuits durant la primera hora hi ha perfils de seguretat ciutadana com:  @emergenciescat, @012, @112 i @meteocat.

D’altra banda, es veu com perfils que informen d’altres temes menys lligats a l’actualitat immediata,  tenen una vida més llarga, ja que la seva informació es pot considerar menys lligada a l’estricta actualitat.

Canal Empresa, el web de les empreses i els professionals

La Generalitat ja disposa d’un portal web que centralitza els serveis i tràmits per a les empreses i tota la informació que s’hi relaciona. Ho fa amb un llenguatge entenedor que facilita la relació entre les empreses i l’Administració. El Canal Empresa ha estat concebut per ajudar els empresaris, els professionals i els intermediaris en els seus tràmits i gestions administratives, independentment de l’administració a la qual s’adrecin (ajuntament, Generalitat o Estat).

Read More »

Catalunya Experience a Instagram

Actualment, les xarxes socials juguen un paper destacat com a nous canals de comunicació, màrqueting, promoció i comercialització. En el cas del sector turístic, les comunitats de viatgers i els blocs tenen un gran impacte com a fonts d’informació clau, on els blocaires es converteixen, en molts casos, en generadors d’opinió i prescriptors influents.

L’Agència Catalana de Turisme (ACT) va desenvolupar, entre juny i novembre de 2012, una innovadora acció promocional a Instagram amb l’objectiu de donar a conèixer Catalunya entre els més de 100 milions d’usuaris que utilitzen aquesta plataforma. Era la primera vegada que una destinació turística de l’Estat espanyol feia servir la xarxa Instagram per promocionar-se. La iniciativa va tenir tant d’èxit que altres destinacions turístiques de l’Estat ja han reproduït aquesta idea d’integrar les accions en línia amb les de fora de línia. Què ens sembla aquesta manera d’aprofitar les xarxes socials per fer promoció? Ho trobem útil?

Read More »

#focEmpordà, anàlisi de l’activitat de perfils de Twitter d’emergències de la Generalitat

Durant l’incendi que va afectar la comarca de l’Alt Empordà del 22 al 31 de juliol de 2012, Twitter i les xarxes socials, tot i ser canals de difusió molt nous, van ser dels mitjans d’informació més utilitzats per una part de la ciutadania, cada vegada més nombrosa. Els perfils @emergenciescat, @bomberscat, @transit i @112 van tenir una gran activitat aquells dies. En aquest apunt en fem una anàlisi i mostrem la utilitat d’aquests perfils d’informació de servei que mereixen el reconeixement internacional. Precisament, els responsables del Twitter @emergenciescat han tingut, fa poc, l’oportunitat de divulgar la seva tasca a l’Aston University de Birmingham, com a exemple de bones pràctiques en comunicació d’urgències. Us n’adjuntem també la presentació. Pensem que són útils aquests perfils de servei? Diguem-hi la nostra!

Read More »