29a CoP de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

El Departament d’Educació va presentar el cas pràctic de la 29a CoP de Xarxes Socials de Gencat. “Comuniquem per transmetre la qualitat del nostre sistema educatiu” explica Eduard Illa, cap de l’Oficina de Comunicació del departament.

El seu públic objectiu és la comunitat educativa. S’adrecen a:

  • Alumnat (des de l’ESO a estudis postobligatoris i règim especial)
  • Personal docent
  • Personal Administració i Serveis (PAS)
  • Professionals vinculats a l’educació (sanitari, psicològic, serveis socials…)
  • Famílies i tutors legals
  • Associacions representatives de les famílies (AFA, AMPA)
  • Sindicats, federacions i organismes
  • Moviments i entitats de renovació pedagògica o d’innovació educativa.

Les xarxes socials al Departament d’Educació

Per al departament, les xarxes socials són una font d’informació molt important. A temps real es pot saber què està passant a l’entorn i preveure possibles situacions de crisi. Per això, diàriament l’equip de xarxes envia un informe amb l’actualitat de Twitter que complementa el recull de premsa tradicional.

El perfil de Twitter @educaciocat és la xarxa que més bull, amb una comunitat educativa molt potent que hi opina sovint. És un dels canals de comunicació principals del Departament, i per això es necessita una planificació. Hi publiquen missatges curts i directes amb enllaços, fotografies, vídeos i emoticones sobre:

  • Actualitat: rodes de premsa, comunicats, campanyes, actes i esdeveniments…
  • Informacions del sistema educatiu
  • Efemèrides sobre educació
  • Consells a famílies
  • Material propi de l’Oficina de Comunicació.

El Facebook @educaciocat s’adreça a famílies amb infants. El contingut sol ser més pausat, no pròpiament d’actualitat, i convida a la lectura i a la reflexió:

  • Consells a famílies
  • Informacions d’interès a la comunitat educativa

L’Instagram d’@educaciocat és molt recent. Es va estrenar a l’inici de curs (setembre de 2019) però ja té un públic fidel. S’adreça a alumnes, famílies i docents però intenta arribar sobretot als més joves. A les històries s’utilitzen les  funcionalitats de disseny i interactives que ofereix la plataforma.

El canal de Youtube @educaciocat funciona com a banc d’imatges i audiovisual que mostra l’ampli ventall educatiu del Departament: programes, projectes pedagògics i de població escolar… Apel·la a experiències directeso properes.

Feliços 25è i 10è aniversaris, gencat!

Saps que són 494 els webs que conformen l’univers gencat.cat?

  • 52.028.766 pàgines visualitzades mensualment (mitjana mensual els darrers 12 mesos) El 21 de gener de 2020 es van visualitzar 4.409.562 pàgines.
  • 3.742.000 usuaris mensuals (mitjana mensual els darrers 12 mesos). El 21 de gener de 2020 hi va haver 749.844 usuaris.

I que són 403 els comptes de xarxes socials a Twitter, Facebook, Instagram i Youtube?

  • 5.819.343 subscriptors de xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram i Youtube).
  • 603.074 interaccions (retuits, likes, mencions, comentaris i comparticions) de mitjana mensual a Twitter i Facebook durant els últims 12 mesos.

Volen dir res totes aquestes dades?

La manera més habitual de rendir comptes d’un projecte és oferir dades fins l’extenuació. Tanmateix, a la Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC) preferim dir que els 25 anys de web i els 10 de xarxes socials gencat han estat especials perquè ajuden a:

  • Descarbonitzar el planeta (amb accés ubic síncron i asíncron a continguts i serveis s’estalvia desplaçaments i es reforcen funcionalitats que protegeixen el medi ambient).
  • Oferir els serveis a partir del cicle de vida de la ciutadania i enfocant-los perquè els visqui com una experiència reeixida.
  • Mobilitzar els ciutadans per transformar la seva realitat i el món (amb missatges propositius com ‘abaixa la potència elèctrica contractada, reclama pels retards en vols o per equipatges perduts…’).
  • Motivar els empleats (en feines que impacten en la millor experiència ciutadana).
  • Compartir coneixement (amb un funcionament més en xarxa i treballant col·laborativament).

Què podem organitzar

Realment pensar en activitats de celebració d’aquestes efemèrides tan gratificants i plaents es pot convertir en una feina complicadeta. Per fer-ho fàcil, des de la DGAC proposem tot  un seguit d’activitats agrupades sota les etiquetes accessibles #25AnysWebGencat i #10AnysXarxesGencat.

Per començar la celebració, convidarem el personal de les diferents comunitats professionals que es relacionen amb la DGAC (edició web, xarxes, atenció telefònica 012, OAC…) a visitar diverses exposicions explicades per les persones que les han comissariat o altres d’expertes (gràcies a les persones comissàries de les exposicions i a la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i al Museu d’Arqueologia del Departament de Cultura):

La celebració continuarà amb més esdeveniments que abasten altres àmbits. Per exemple, de cara a la primavera, i com a prova de l’harmonia de l’Atenció Ciutadana amb la natura, organitzarem una caminada en un parc natural i l’aprofitarem perquè un dels assistents ens ensenyi la pràctica d’una eina tan útil com els GPS.

Més endavant et comunicarem també data i hora per a la 50a sessió web, com a colofó dels 15 anys de xerrades que ha estat organitzant la DGAC i el Departament de Justícia (Centre d’Estudis Jurídics).

El 2020 ens ho passarem bé enxarxant-nos amb gencat 😉

 

Accessibilitat web: barreres fora!

denmark-2586553_1920

L’Accessibilitat web a internet és un dret: hem de poder ser capaços d’accedir als continguts i les funcionalitats independentment de la diversitat funcional (sensorial, motriu, intel·lectual) o del context d’ús (ambient).

D’entrada, podríem pensar que només afecta una persona amb un problema de ceguesa, per exemple, però realment hi ha causes i situacions molt diverses.

Cal tenir en compte que potser algú s’ha trencat el braç i no pot utilitzar el ratolí. També hi pot haver persones amb dislèxia o ansietat que necessiten uns continguts ben entenedors. O simplement una situació d’enlluernament ens pot dificultar la visió en un moment concret.

Des de l’Administració, tenim l’obligació ètica de tenir tota la informació accessible i ja fa temps que s’està treballant de manera gradual pel que fa a tots els continguts digitals. Per això, és molt important que qualsevol persona que generi un contingut que pugui ser publicat a Internet (document, imatge, vídeo…), ha de fer-lo accessible.

En el marc normatiu, el dret d’accés a la informació digital està regulat amb una directiva europea que s’ha transposat en el Reial Decret 1112/2018 i que informa de l’obligació de complir amb un calendari concret d’aplicació d’accessibilitat.

Per on podem començar a treballar-hi? Aquestes són les barreres d’accessibilitat més comunes:

  • Imatges: cal diferenciar les que són decoratives de les que són de contingut.
  • Taules:incloure taules només quan sigui necessari i que tinguin una construcció accessible (descripció de la taula, indicadors d’encapçalaments…).
  • Contrast de color: el contingut s’ha de poder llegir fàcilment. Es poden utilitzar mesuradors de contrast en línia per veure el grau d’accessibilitat de la combinació de colors.
  • Encapçalaments i ordre de lectura: estructurar i organitzar bé el contingut amb les etiquetes corresponents.
  • Llegibilitat i llenguatge senzill: publicar continguts curts i concrets utilitzant un llenguatge entenedor i fàcil de llegir.
  • Vídeos i àudios: cal tenir en compte diferents directrius abans de la producció, durant i després. Per exemple, afegir subtítols i audiodescripcions, indicar l’idioma, incloure descripcions de gràfics o taules i evitar música de fons.
  • Visualitzacions de dades: utilitzar alternatives textuals, contrast de color, augment de la tipografia i un disseny responsiu. Si s’utilitzen eines per construir la visualització i no tenen opcions d’accessibilitat, caldrà incloure l’accés a la font de les dades i un resum de les principals conclusions.
  • Documents (Word ,PDF, PowerPoint, Excel, InDesign,..): han d’informar de títol, idioma, marcadors, encapçalaments i presentació alternativa per a les imatges, entre d’altres. Si el document original està ben editat, a l’hora de  convertir-se a PDF l’accessibilitat es conserva bastant.

Al web d’Atenció Ciutadana trobaràs un apartat específic d’accessibilitat amb més informació, eines i recursos que et poden ser molt útils.

Recomanem:

Com reduir víctimes a la carretera? Una aposta per les xarxes socials

La CoP de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya és un bon exemple de com es pot millorar i innovar aprofitant el coneixement intern d’una organització. Es tracta d’un espai en què els editors dels perfils corporatius de xarxes socials de la Generalitat donen a conèixer la seva experiència amb pràctiques d’èxit, i hi intercanvien opinions sobre reptes i dificultats.

La darrera trobada d’aquest grup es va centrar en el cas d’un dels comptes corporatius de la Generalitat a Twitter amb més èxit, el de @transit. Els responsables del perfil, Verònica Pardo, Eduard Sànchez i Mireia Camats, van fer un balanç de les fites aconseguides des de la seva posada en marxa, el 2010. Com es tradueix aquesta evolució en dades?

  • 158.000 seguidors
  • 78.000 tuits publicats
  • 2.714 usuaris participatius cada mes
  • 35 perfils complementaris a Twitter, sobre els eixos viaris principals

En resum, tot un èxit. Els editors el van associar a dues claus. La primera, el mètode de treball: una oficina de premsa activa els 365 dies de l’any i en guàrdia les 24 hores per estar atents a l’estat de les carreteres. La segona, la coherència en l’objectiu de la comunicació: reduir les víctimes a la carretera i conscienciar tant a ciutadania com mitjans.

Aquest objectiu és el fil conductor dels continguts que es publiquen al perfil de @transit. Quines línies editorials es treballen? A grans trets, es difon informació viària (estat de les carreteres, accidents, retencions, talls de carreteres, etc.)  i es promocionen campanyes de sensibilització. Els editors del perfil van explicar que la interacció amb la ciutadania és bàsica. Així, molts usuaris de les carreteres mencionen el compte @transit per informar in situ de l’estat de les carreteres i matisar o complementar la informació oficial que s’emet.

La innovació també és present en l’estratègia comunicativa del Servei Català de Trànsit. En aquest sentit, els 35 perfils complementaris, que informen sobre l’estat dels principals eixos viaris de Catalunya, estan gestionats per bots. Les dades es xuclen del web d’incidències viàries i es publiquen automàticament. D’aquesta manera els usuaris poden informar-se de manera més selectiva i personalitzada.

 

 


T’interessa conèixer com s’ho fan els altres editors de perfils corporatius de la Generalitat a les xarxes socials? T’agradaria que exposéssim algun cas en concret a la propera CoP de xarxes socials? Comenta aquest apunt i fes-nos arribar les teves propostes!

Gestionar xarxes socials i mesurar-ne l’impacte. Amb quin model treballa la Generalitat?

like imageCom es pot treure el màxim profit a les xarxes socials de les administracions públiques o institucions de govern? Què es pot fer per monitorar-ne l’activitat i conèixer-ne l’impacte?

Els gestors de xarxes socials corporatives de l’àmbit públic sovint es formulen aquests dos interrogants, sense trobar-hi una resposta coherent i sòlida. Per això, la Generalitat de Catalunya ha decidit compartir la seva experiència, explicar les seves estratègies de dinamització dels comptes que té a Twitter i exposar el seu model de monitoratge de la interacció a les xarxes socials. Us en fem cinc cèntims en aquest nou apunt.

Consells per al bon govern a Twitter

El mes de març passat, la Generalitat de Catalunya va publicar el Manual dels governs a Twitter, que defineix com ha de ser l’estratègia institucional de comunicació a Twitter. Si encara no l’heu pogut consultar, us resumim en quatre punts els pilars del pla d’acció de la Generalitat a Twitter:

  1. Quins objectius ha de tenir un compte institucional?
  • Servei públic. Mostrar la predisposició a ajudar el ciutadà per oferir-li solucions a les seves necessitats.
  • Transparència. L’organització s’ha de mostrar tal com és, amb naturalitat.
  • Qualitat. S’han d’oferir serveis de qualitat seguint els protocols establerts.
  • Corresponsabilitat. Cal tenir en compte que es representa una institució pública i disposar de normes de convivència i participació.
  • Participació. Fomentar la participació i participar, alhora, en iniciatives ciutadanes.
  • Coneixement obert. Fomentar la reutilització de continguts i dades obertes.
  1. Com es pot donar a conèixer un nou perfil?
  • Construir xarxa i comunitat. Seguir activament persones i organitzacions amb interessos semblants als de l’organització, per conversar-hi, aprendre’n i crear coneixement.
  • Entaular conversa i establir compromís. Cal interpel·lar els membres de la institució perquè participin de la conversa i teixeixin una relació de confiança amb els altres interlocutors (ciutadania, entitats, empreses).
  • Comptar amb les persones influenciadores (influencers). Tenir el suport d’aquestes persones dona prestigi i afavoreix que els missatges arribin a més persones i que s’acabin fent seguidores del perfil.
  1. Què explicar, com i quan?
  • Publicar missatges clars, directes i resolutius. Usar un llenguatge natural, amb correcció lingüística i to respectuós.
  • Els continguts han de ser rellevants, narratius, actuals i multimèdia.
  • Calendaritzar tots els esdeveniments i planificar continguts de caràcter atemporal.
  1. Com gestionar la interacció amb la ciutadania?
  • Es recomana seguir perfils corporatius d’interès de l’àmbit o temàtica relacionada i que tinguin un cert impacte.
  • Tot i que la prioritat són els continguts propis, es poden compartir tuits d’altres perfils quan ho justifiqui l’interès i veracitat de la informació i la reputació de l’emissor.
  • Cal evitar incloure sistemàticament mencions per aconseguir més retuits, excepte en la informació d’emergència.
  • Cal respondre sempre les queixes i consultes com més aviat millor (si pot ser, en menys de dues hores).

Mesurar l’impacte amb gencatGRAM

Un cop ja està funcionant la comunicació a través de Twitter (i de les altres xarxes socials), com sabem si l’esforç val la pena? Per monitorar l’activitat i la interacció que hi té lloc, el Govern de Catalunya ha desenvolupat una nova aplicació: el gencatGRAM. Es tracta d’un quadre de comandament que registra les dades de Twitter, Facebook i blogs de la Generalitat relatiu a continguts, audiència, comunitat i comparativa amb altres comptes. A mitjà termini, gencatGRAM recollirà i compartirà, a més, dades de Youtube i Instagram, aplicacions mòbils, missatgeria instantània, tràmits, webs i qualsevol canal d’atenció ciutadana. Aquesta base de dades s’obrirà properament a través d’una API pública.

El primer mòdul d’aquesta nova infraestructura és el web d’activitat de serveis digitals http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, que fa visibles les dades d’activitat dels canals oficials de la Generalitat a Twitter, Facebook i els blogs.

Però, per què gencatGRAM és una aplicació innovadora i disruptiva? Per dues raons. D’una banda, no solament ajuda els gestors dels comptes a avaluar l’impacte de la seva activitat, sinó que també altres comptes poden usar aquesta informació per millorar la seva presència i aprendre de perfils més reeixits. De l’altra, gencatGRAM fomenta la transparència i la governança oberta, ja que és la ciutadania qui monitora l’activitat del Govern i l’Administració a les xarxes socials, als webs, als serveis mòbils i altres canals digitals d’atenció ciutadana. És ella qui en determina l’eficàcia i la validesa dels recursos emprats.


Us engresqueu a navegar i explorar totes les possibilitats que ofereix gencatGRAM? Esperem el vostre feedback. I, recordeu: tot el que necessiteu saber per dur a terme una comunicació institucional reeixida ho trobareu al Manual dels governs a Twitter. Llegiu-lo, difoneu-lo, reutilitzeu-lo. Millorem-lo a partir de l’experiència compartida!

Comunicar en situacions d’emergència. El cas de @mossos i @emergenciescat

Els responsables de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya conformen una de les comunitats de professionals de l’Administració més actives pel que fa a la compartició del coneixement. Periòdicament es troben per plantejar dubtes comuns i identificar les estratègies més adients per resoldre’ls. El passat 12 de desembre ho van tornar a fer en el marc de la 22a CoP de xarxes socials de la Generalitat, celebrada a la seu del Departament d’Interior.

En aquesta ocasió, la sessió es va centrar en una qüestió que preocupa tots aquells que comuniquen a través de les xarxes socials corporatives: la gestió de crisis informatives en situacions d’emergència. La CoP va estar conduïda per Patrícia Plaja i Marc Homedes, responsables dels comptes de Twitter de @mossos i @emergenciescat, respectivament. La tasca que es va fer des d’aquests perfils durant els dies que van seguir els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils del passat mes d’agost va servir com a exemple pràctic de com afrontar una crisi comunicativa a les xarxes i com a taula de debat per reflexionar sobre els aspectes a millorar.

Plaja i Homedes van fer un relat cronològic dels tuits més rellevants d’entre els més de 300 que van emetre entre el 17 i el 22 d’agost. Amb aquest repàs, van identificar les claus de l’èxit de la comunicació en una situació de col·lapse:

  1. Rapidesa en la primera reacció. El primer tuit, el més difícil de publicar, es va enviar deu minuts després que es produís l’atropellament massiu a La Rambla de Barcelona.
  2. Lideratge de la comunicació oficial. Els perfils de @mossos i @emergenciescat es van presentar com les úniques fonts oficials, tant per a la ciutadania com per als mitjans de comunicació. Només es va publicar informació confirmada i es van desmentir aquells rumors falsos que podien generar altres situacions d’emergència.
  3. Constància en les publicacions. Malgrat que no es disposés de noves informacions confirmades, es van emetre amb freqüència missatges que insistien que s’estava treballant en la investigació i que s’informaria de nous detalls tan aviat com fos possible. L’objectiu era transmetre una sensació de proximitat virtual i de control de la situació.
  4. Ús de diferents idiomes. Els missatges amb la informació de servei més rellevant es van publicar en català, castellà i anglès, de manera que poguessin arribar a totes les persones afectades.
  5. Compartició d’espai físic i autonomia en la presa de decisions. Els editors de xarxes van treballar des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), conjuntament amb els equips que estaven dirigint la gestió operativa de l’emergència i el Gabinet de Comunicació d’Interior. Els editors de xarxes, per tant, van tenir accés directe als fluxos d’informació. Aquest aspecte, unit a l’autonomia en la publicació dels missatges, va ser un dels factors més rellevants en l’èxit de la comunicació de la crisi.

Si no vau poder assistir a la CoP, podeu recuperar l’exposició de Plajas i Homedes en aquest vídeo. Podreu aprofitar la seva experiència a l’hora de generar el vostre propi protocol de gestió d’emergències? Teniu algun suggeriment o idea que pugui millorar la comunicació pública en una situació de col·lapse?

Materials de la sessió ‘Ús de Facebook a l’Administració pública’. Barcelona, 27 d’octubre de 2016

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La Generalitat ha organitzat una sessió sobre l’ús de Facebook a l’Administració pública adreçada a responsables i gestors de comptes corporatius de xarxes socials de totes les administracions de Catalunya.
La Generalitat inicia així una nova forma de lideratge relacional i en xarxa perquè totes les administracions radicades a Catalunya comparteixin el seu coneixement i les seves bones pràctiques.

S’hi han explicat bones pràctiques de l’ús de Facebook a la Generalitat: concretament dels Mossos d’Esquadra, del Banc de Sang i Teixits i de l’estratègia a les xarxes socials de Gencat.
També hi han intervingut Natalia Basterrechea, directora d’Afers Públics de Facebook, i Gustavo Pernas, de la part comercial de Facebook a Dublín, per explicar quines estratègies i recursos podem fer servir per comunicar millor a Facebook.

Temps de canvis disruptius. #FonsUEcat

fonsUEcatCom deia Marc Cortés en la 41a sessió web, sobre ús d’estratègies de màrqueting a l’Administració, el mètode que cal aplicar en aquest moment de canvis disruptius és el de les 4 F del màrqueting digital: el flux (F1), és a dir, ser a la xarxa però també explicar-ho perquè tothom en sigui conscient; la funcionalitat (F2): explicar què fas perquè els usuaris ho entenguin; el feedback (F3), per recollir l’opinió que ha de servir per millorar els serveis; i la fidelització (F4), per mantenir l’interès dels usuaris.

Per molt que es disposi d’un contingut útil i imprescindible i s’hagi posat a la xarxa, cal fer-ho saber, apropar-ho adequadament a l’usuari. I si no ho fa qui disposa del contingut, algú altre ho farà per compte seu i, a partir d’un bon servei, serà aquest segon qui fidelitzarà els usuaris. D’aquest fet en tenim molts exemples en el sector privat, i també en el sector públic, com ara el cas dels fons de finançament de la Unió Europea (UE).

Read More »

L’Optimot s’adapta als dispositius mòbils

IMG_1143_contrast (Medium)

El cercador de dubtes lingüístics Optimot s’ha adaptat al disseny web responsiu per facilitar als ciutadans l’accés i la visualització correcta dels continguts des de qualsevol dispositiu, mòbil o fix (ordinador personal, tauleta o telèfon intel·ligent). La Direcció General de Política Lingüística respon així a una de les principals demandes dels usuaris del servei i en vol fomentar encara més l’ús aprofitant l’augment significatiu d’usuaris que es connecten a internet des del mòbil.

L’Optimot és un servei en línia destinat a afavorir la comunicació de qualitat en català, que consta d’un cercador amb diverses fonts de consulta integrades. Si el cercador no resol el dubte lingüístic, l’usuari es pot adreçar al servei d’atenció personalitzada, un servei que l’any 2015 ha rebut 4.888 consultes i que té 10.068 usuaris inscrits. D’aquests usuaris, el 38% són particulars, el 34% són empreses i professionals autònoms, el 24% pertanyen a l’Administració i el 4% són usuaris no registrats.

És una eina de consulta completa i àgil pensada per fomentar l’autonomia dels usuaris: empreses, organismes i ciutadania en general. Del 2011 al 2015, les consultes al cercador han assolit els 50 milions i superen els 12 milions de cerques anuals.

Completen l’eina el Blog de l’Optimot i el perfil de Twitter @optimotcat.

Optimot, consultes lingüístiques, és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT.

Augmenta el nombre d’usuaris que es connecta a internet amb el mòbil

Enquesta AIMC

El nombre d’usuaris que fa servir el telèfon mòbil per connectar-se a Internet augmenta, per primera vegada, fins al segon lloc. Això és el que revela la 18a enquesta a usuaris d’Internet, Navegants a la Xarxa, publicada per l’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació i feta a uns 18.000 internautes actius que han respost de manera voluntària. Concretament, el 28,7% dels entrevistats entra a internet a través del mòbil. A més, els usuaris valoren que els webs adoptin formes de disseny responsiu. Més d’un 25% es declara procliu a deixar un web si el format no s’adapta a la pantalla del seu dispositiu.

Read More »