Com reduir víctimes a la carretera? Una aposta per les xarxes socials

La CoP de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya és un bon exemple de com es pot millorar i innovar aprofitant el coneixement intern d’una organització. Es tracta d’un espai en què els editors dels perfils corporatius de xarxes socials de la Generalitat donen a conèixer la seva experiència amb pràctiques d’èxit, i hi intercanvien opinions sobre reptes i dificultats.

La darrera trobada d’aquest grup es va centrar en el cas d’un dels comptes corporatius de la Generalitat a Twitter amb més èxit, el de @transit. Els responsables del perfil, Verònica Pardo, Eduard Sànchez i Mireia Camats, van fer un balanç de les fites aconseguides des de la seva posada en marxa, el 2010. Com es tradueix aquesta evolució en dades?

  • 158.000 seguidors
  • 78.000 tuits publicats
  • 2.714 usuaris participatius cada mes
  • 35 perfils complementaris a Twitter, sobre els eixos viaris principals

En resum, tot un èxit. Els editors el van associar a dues claus. La primera, el mètode de treball: una oficina de premsa activa els 365 dies de l’any i en guàrdia les 24 hores per estar atents a l’estat de les carreteres. La segona, la coherència en l’objectiu de la comunicació: reduir les víctimes a la carretera i conscienciar tant a ciutadania com mitjans.

Aquest objectiu és el fil conductor dels continguts que es publiquen al perfil de @transit. Quines línies editorials es treballen? A grans trets, es difon informació viària (estat de les carreteres, accidents, retencions, talls de carreteres, etc.)  i es promocionen campanyes de sensibilització. Els editors del perfil van explicar que la interacció amb la ciutadania és bàsica. Així, molts usuaris de les carreteres mencionen el compte @transit per informar in situ de l’estat de les carreteres i matisar o complementar la informació oficial que s’emet.

La innovació també és present en l’estratègia comunicativa del Servei Català de Trànsit. En aquest sentit, els 35 perfils complementaris, que informen sobre l’estat dels principals eixos viaris de Catalunya, estan gestionats per bots. Les dades es xuclen del web d’incidències viàries i es publiquen automàticament. D’aquesta manera els usuaris poden informar-se de manera més selectiva i personalitzada.

 

 


T’interessa conèixer com s’ho fan els altres editors de perfils corporatius de la Generalitat a les xarxes socials? T’agradaria que exposéssim algun cas en concret a la propera CoP de xarxes socials? Comenta aquest apunt i fes-nos arribar les teves propostes!

Gestionar redes sociales y medir su impacto. ¿Con qué modelo trabaja la Generalitat?

like image¿Cómo se puede sacar el máximo provecho a las redes sociales de las administraciones públicas o instituciones de gobierno? ¿Qué se puede hacer para monitorizar la actividad y conocer su impacto?

Los gestores de redes sociales corporativas del ámbito público a menudo se formulan estos dos interrogantes, sin encontrar una respuesta coherente y sólida. Por ello, la Generalitat de Cataluña ha decidido compartir su experiencia, explicar sus estrategias de dinamización de las cuentas que tiene en Twitter y exponer su modelo de monitorización de la interacción en las redes sociales. Os hacemos un adelanto en este nuevo post.

Consejos para el buen gobierno en Twitter

En marzo pasado, la Generalitat de Cataluña publicó el Manual de los gobiernos en Twitter, que define cómo debe ser la estrategia institucional de comunicación en Twitter. Si aún no lo habéis podido consultar, os resumimos en cuatro puntos los pilares del plan de acción de la Generalitat en Twitter:

  1. ¿Qué objetivos debe tener una cuenta institucional?
  • Servicio público. Mostrar la predisposición a ayudar al ciudadano para ofrecerle soluciones a sus necesidades.
  • Transparencia. La organización debe mostrarse tal como es, con naturalidad.
  • Calidad. Se deben ofrecer servicios de calidad siguiendo los protocolos establecidos.
  • Corresponsabilidad. Hay que tener en cuenta que se representa una institución pública y disponer de normas de convivencia y participación.
  • Participación. Fomentar la participación y participar, al mismo tiempo, en iniciativas ciudadanas.
  • Conocimiento abierto. Fomentar la reutilización de contenidos y datos abiertos.
  1. ¿Cómo se puede dar a conocer un nuevo perfil?
  • Construir red y comunidad. Seguir activamente a personas y organizaciones con intereses similares a los de la organización, para conversar, aprender y crear conocimiento.
  • Entablar conversación y establecer compromiso. Hay que interpelar a los miembros de la institución para que participen de la conversación y tejan una relación de confianza con los otros interlocutores (ciudadanía, entidades, empresas).
  • Contar con las personas influenciadores (influencers). Tener el apoyo de estas personas da prestigio y favorece que los mensajes lleguen a más personas y que se acaben haciendo seguidoras del perfil.
  1. ¿Qué explicar, cómo y cuándo?
  • Publicar mensajes claros, directos y resolutivos. Usar un lenguaje natural, con corrección lingüística y tono respetuoso.
  • Los contenidos deben ser relevantes, narrativos, actuales y multimedia.
  • Calendarizar todos los eventos y planificar contenidos de carácter atemporal.
  1. Cómo gestionar la interacción con la ciudadanía?
  • Se recomienda seguir perfiles corporativos de interés del ámbito o temática relacionada y que tengan un cierto impacto.
  • Aunque la prioridad son los contenidos propios, se pueden compartir tuits de otros perfiles cuando lo justifique el interés y veracidad de la información y la reputación del emisor.
  • Hay que evitar incluir sistemáticamente menciones para conseguir más retuits, excepto en la información de emergencia.
  • Hay que responder siempre a las quejas y consultas lo antes posible (a ser posible, en menos de dos horas).

Medir el impacto con gencatGRAM

Una vez ya está funcionando la comunicación a través de Twitter (y de las otras redes sociales), ¿cómo sabemos si el esfuerzo vale la pena? Para monitorizar la actividad y la interacción que tiene lugar, el Gobierno de Cataluña ha desarrollado una nueva aplicación: el gencatGRAM. Se trata de un cuadro de mando que registra los datos de Twitter, Facebook y blogs de la Generalitat relativo a contenidos, audiencia, comunidad y comparativa con otras cuentas. A medio plazo, gencatGRAM recogerá y compartirá, además, datos de Youtube e Instagram, aplicaciones móviles, mensajería instantánea, trámites, webs y cualquier canal de atención ciudadana. Esta base de datos se abrirá próximamente a través de una API pública.

El primer módulo de esta nueva infraestructura es la web de actividad de servicios digitales http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, que hace visibles los datos de actividad de los canales oficiales de la Generalitat en Twitter, Facebook y los blogs .

Pero, ¿por qué gencatGRAM es una aplicación innovadora y disruptiva? Por dos razones. Por un lado, no sólo ayuda a los gestores de las cuentas a evaluar el impacto de su actividad, sino que también otras cuentas pueden usar esta información para mejorar su presencia y aprender de perfiles más exitosos. Por el otro, gencatGRAM fomenta la transparencia y la gobernanza abierta, ya que es la ciudadanía quien monitora la actividad del Gobierno y la Administración en las redes sociales, en las webs, los servicios móviles y otros canales digitales de atención ciudadana. Es ella quien determina la eficacia y la validez de los recursos empleados.


¿Os animáis a navegar y explorar todas las posibilidades que ofrece gencatGRAM? Esperamos vuestro feedback. Y, recordad: todo lo que necesitáis saber para llevar a cabo una comunicación institucional exitosa lo encontraréis en el Manual de los gobiernos en Twitter. Leedlo, difundidlo, reutilizad-lo. ¡Mejoremos a partir de la experiencia compartida!

Gestionar xarxes socials i mesurar-ne l’impacte. Amb quin model treballa la Generalitat?

like imageCom es pot treure el màxim profit a les xarxes socials de les administracions públiques o institucions de govern? Què es pot fer per monitorar-ne l’activitat i conèixer-ne l’impacte?

Els gestors de xarxes socials corporatives de l’àmbit públic sovint es formulen aquests dos interrogants, sense trobar-hi una resposta coherent i sòlida. Per això, la Generalitat de Catalunya ha decidit compartir la seva experiència, explicar les seves estratègies de dinamització dels comptes que té a Twitter i exposar el seu model de monitoratge de la interacció a les xarxes socials. Us en fem cinc cèntims en aquest nou apunt.

Consells per al bon govern a Twitter

El mes de març passat, la Generalitat de Catalunya va publicar el Manual dels governs a Twitter, que defineix com ha de ser l’estratègia institucional de comunicació a Twitter. Si encara no l’heu pogut consultar, us resumim en quatre punts els pilars del pla d’acció de la Generalitat a Twitter:

  1. Quins objectius ha de tenir un compte institucional?
  • Servei públic. Mostrar la predisposició a ajudar el ciutadà per oferir-li solucions a les seves necessitats.
  • Transparència. L’organització s’ha de mostrar tal com és, amb naturalitat.
  • Qualitat. S’han d’oferir serveis de qualitat seguint els protocols establerts.
  • Corresponsabilitat. Cal tenir en compte que es representa una institució pública i disposar de normes de convivència i participació.
  • Participació. Fomentar la participació i participar, alhora, en iniciatives ciutadanes.
  • Coneixement obert. Fomentar la reutilització de continguts i dades obertes.
  1. Com es pot donar a conèixer un nou perfil?
  • Construir xarxa i comunitat. Seguir activament persones i organitzacions amb interessos semblants als de l’organització, per conversar-hi, aprendre’n i crear coneixement.
  • Entaular conversa i establir compromís. Cal interpel·lar els membres de la institució perquè participin de la conversa i teixeixin una relació de confiança amb els altres interlocutors (ciutadania, entitats, empreses).
  • Comptar amb les persones influenciadores (influencers). Tenir el suport d’aquestes persones dona prestigi i afavoreix que els missatges arribin a més persones i que s’acabin fent seguidores del perfil.
  1. Què explicar, com i quan?
  • Publicar missatges clars, directes i resolutius. Usar un llenguatge natural, amb correcció lingüística i to respectuós.
  • Els continguts han de ser rellevants, narratius, actuals i multimèdia.
  • Calendaritzar tots els esdeveniments i planificar continguts de caràcter atemporal.
  1. Com gestionar la interacció amb la ciutadania?
  • Es recomana seguir perfils corporatius d’interès de l’àmbit o temàtica relacionada i que tinguin un cert impacte.
  • Tot i que la prioritat són els continguts propis, es poden compartir tuits d’altres perfils quan ho justifiqui l’interès i veracitat de la informació i la reputació de l’emissor.
  • Cal evitar incloure sistemàticament mencions per aconseguir més retuits, excepte en la informació d’emergència.
  • Cal respondre sempre les queixes i consultes com més aviat millor (si pot ser, en menys de dues hores).

Mesurar l’impacte amb gencatGRAM

Un cop ja està funcionant la comunicació a través de Twitter (i de les altres xarxes socials), com sabem si l’esforç val la pena? Per monitorar l’activitat i la interacció que hi té lloc, el Govern de Catalunya ha desenvolupat una nova aplicació: el gencatGRAM. Es tracta d’un quadre de comandament que registra les dades de Twitter, Facebook i blogs de la Generalitat relatiu a continguts, audiència, comunitat i comparativa amb altres comptes. A mitjà termini, gencatGRAM recollirà i compartirà, a més, dades de Youtube i Instagram, aplicacions mòbils, missatgeria instantània, tràmits, webs i qualsevol canal d’atenció ciutadana. Aquesta base de dades s’obrirà properament a través d’una API pública.

El primer mòdul d’aquesta nova infraestructura és el web d’activitat de serveis digitals http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, que fa visibles les dades d’activitat dels canals oficials de la Generalitat a Twitter, Facebook i els blogs.

Però, per què gencatGRAM és una aplicació innovadora i disruptiva? Per dues raons. D’una banda, no solament ajuda els gestors dels comptes a avaluar l’impacte de la seva activitat, sinó que també altres comptes poden usar aquesta informació per millorar la seva presència i aprendre de perfils més reeixits. De l’altra, gencatGRAM fomenta la transparència i la governança oberta, ja que és la ciutadania qui monitora l’activitat del Govern i l’Administració a les xarxes socials, als webs, als serveis mòbils i altres canals digitals d’atenció ciutadana. És ella qui en determina l’eficàcia i la validesa dels recursos emprats.


Us engresqueu a navegar i explorar totes les possibilitats que ofereix gencatGRAM? Esperem el vostre feedback. I, recordeu: tot el que necessiteu saber per dur a terme una comunicació institucional reeixida ho trobareu al Manual dels governs a Twitter. Llegiu-lo, difoneu-lo, reutilitzeu-lo. Millorem-lo a partir de l’experiència compartida!

Comunicar en situacions d’emergència. El cas de @mossos i @emergenciescat

Els responsables de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya conformen una de les comunitats de professionals de l’Administració més actives pel que fa a la compartició del coneixement. Periòdicament es troben per plantejar dubtes comuns i identificar les estratègies més adients per resoldre’ls. El passat 12 de desembre ho van tornar a fer en el marc de la 22a CoP de xarxes socials de la Generalitat, celebrada a la seu del Departament d’Interior.

En aquesta ocasió, la sessió es va centrar en una qüestió que preocupa tots aquells que comuniquen a través de les xarxes socials corporatives: la gestió de crisis informatives en situacions d’emergència. La CoP va estar conduïda per Patrícia Plaja i Marc Homedes, responsables dels comptes de Twitter de @mossos i @emergenciescat, respectivament. La tasca que es va fer des d’aquests perfils durant els dies que van seguir els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils del passat mes d’agost va servir com a exemple pràctic de com afrontar una crisi comunicativa a les xarxes i com a taula de debat per reflexionar sobre els aspectes a millorar.

Plaja i Homedes van fer un relat cronològic dels tuits més rellevants d’entre els més de 300 que van emetre entre el 17 i el 22 d’agost. Amb aquest repàs, van identificar les claus de l’èxit de la comunicació en una situació de col·lapse:

  1. Rapidesa en la primera reacció. El primer tuit, el més difícil de publicar, es va enviar deu minuts després que es produís l’atropellament massiu a La Rambla de Barcelona.
  2. Lideratge de la comunicació oficial. Els perfils de @mossos i @emergenciescat es van presentar com les úniques fonts oficials, tant per a la ciutadania com per als mitjans de comunicació. Només es va publicar informació confirmada i es van desmentir aquells rumors falsos que podien generar altres situacions d’emergència.
  3. Constància en les publicacions. Malgrat que no es disposés de noves informacions confirmades, es van emetre amb freqüència missatges que insistien que s’estava treballant en la investigació i que s’informaria de nous detalls tan aviat com fos possible. L’objectiu era transmetre una sensació de proximitat virtual i de control de la situació.
  4. Ús de diferents idiomes. Els missatges amb la informació de servei més rellevant es van publicar en català, castellà i anglès, de manera que poguessin arribar a totes les persones afectades.
  5. Compartició d’espai físic i autonomia en la presa de decisions. Els editors de xarxes van treballar des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), conjuntament amb els equips que estaven dirigint la gestió operativa de l’emergència i el Gabinet de Comunicació d’Interior. Els editors de xarxes, per tant, van tenir accés directe als fluxos d’informació. Aquest aspecte, unit a l’autonomia en la publicació dels missatges, va ser un dels factors més rellevants en l’èxit de la comunicació de la crisi.

Si no vau poder assistir a la CoP, podeu recuperar l’exposició de Plajas i Homedes en aquest vídeo. Podreu aprofitar la seva experiència a l’hora de generar el vostre propi protocol de gestió d’emergències? Teniu algun suggeriment o idea que pugui millorar la comunicació pública en una situació de col·lapse?

Materials de la sessió ‘Ús de Facebook a l’Administració pública’. Barcelona, 27 d’octubre de 2016

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La Generalitat ha organitzat una sessió sobre l’ús de Facebook a l’Administració pública adreçada a responsables i gestors de comptes corporatius de xarxes socials de totes les administracions de Catalunya.
La Generalitat inicia així una nova forma de lideratge relacional i en xarxa perquè totes les administracions radicades a Catalunya comparteixin el seu coneixement i les seves bones pràctiques.

S’hi han explicat bones pràctiques de l’ús de Facebook a la Generalitat: concretament dels Mossos d’Esquadra, del Banc de Sang i Teixits i de l’estratègia a les xarxes socials de Gencat.
També hi han intervingut Natalia Basterrechea, directora d’Afers Públics de Facebook, i Gustavo Pernas, de la part comercial de Facebook a Dublín, per explicar quines estratègies i recursos podem fer servir per comunicar millor a Facebook.

Tiempos de cambios disruptivos. #FonsUEcat

fonsUEcatComo decía Marc Cortés en la 41ª sesión web, sobre uso de estrategias de márketing en la Administración, el método que debe aplicarse en este momento de cambios disruptivos es el de las 4 F del márketing digital: el flujo (F1), es decir, estar en la red pero también contarlo para que todo el mundo sea consciente de ello; la funcionalidad (F2): explicar qué haces para que los usuarios lo entiendan; el feedback (F3), para recoger la opinión que debe servir para mejorar los servicios; y la fidelización (F4), para mantener el interés de los usuarios.

Por mucho que se disponga de un contenido útil e imprescindible y se haya puesto en la red, se debe comunicar, acercarlo adecuadamente al usuario. Y si no lo hace quien disponga del contenido, otro lo hará por su cuenta y, a partir de un buen servicio, será este segundo quien fidelizará a los usuarios. De este hecho tenemos muchos ejemplos en el sector privado, y también en el sector público, como el caso de los fondos de financiación de la Unión Europea (UE).

La estructura interna de la UE, reflejada en la complejidad de sus espacios web, no facilita el acceso de los usuarios a los contenidos que les pueden ser útiles a la hora de encontrar fondos europeos que les ayuden a financiar sus proyectos. Consciente de eso, en noviembre de 2015, la Secretaría de Asuntos Exteriores y de la Unión Europea de la Generalitat puso en funcionamiento un espacio web dedicado a los fondos de financiación de la UE con el objetivo de facilitar a las entidades y a la ciudadanía de Cataluña una visión de conjunto de los diferentes programas y líneas de financiación de la UE, de dar visibilidad a la gestión que la Generalitat de Cataluña lleva a cabo en esta materia y maximizar el retorno.

Es una web donde se ofrece información actualizada y accesible de los múltiples fondos de la UE -identificados por ámbitos-, de las convocatorias abiertas y de ejemplos de lo que se ha hecho y de los que se está haciendo en Cataluña con estos recursos (F2). También hay un espacio donde hacer llegar dudas y consultas (F3). Este proyecto también apuesta por el uso de las redes sociales para llegar más directamente a los usuarios. Por medio del #FonsUECat se pueden seguir puntualmente las alertas publicadas en Twitter (F4).

De las 4F, sólo la primera queda en manos de quien poseía los contenidos, el flujo inicial. Quien generará atracción hacia los servicios que ofrece es quien ha desarrollado las otras tres F, en este caso la Generalitat, con un proyecto bien diseñado y adaptado a los cambios que exigen los usuarios, precisamente enfocado a sus servicios.

¿Tenéis más ejemplos?

Temps de canvis disruptius. #FonsUEcat

fonsUEcatCom deia Marc Cortés en la 41a sessió web, sobre ús d’estratègies de màrqueting a l’Administració, el mètode que cal aplicar en aquest moment de canvis disruptius és el de les 4 F del màrqueting digital: el flux (F1), és a dir, ser a la xarxa però també explicar-ho perquè tothom en sigui conscient; la funcionalitat (F2): explicar què fas perquè els usuaris ho entenguin; el feedback (F3), per recollir l’opinió que ha de servir per millorar els serveis; i la fidelització (F4), per mantenir l’interès dels usuaris.

Per molt que es disposi d’un contingut útil i imprescindible i s’hagi posat a la xarxa, cal fer-ho saber, apropar-ho adequadament a l’usuari. I si no ho fa qui disposa del contingut, algú altre ho farà per compte seu i, a partir d’un bon servei, serà aquest segon qui fidelitzarà els usuaris. D’aquest fet en tenim molts exemples en el sector privat, i també en el sector públic, com ara el cas dels fons de finançament de la Unió Europea (UE).

Read More »

L’Optimot s’adapta als dispositius mòbils

IMG_1143_contrast (Medium)

El cercador de dubtes lingüístics Optimot s’ha adaptat al disseny web responsiu per facilitar als ciutadans l’accés i la visualització correcta dels continguts des de qualsevol dispositiu, mòbil o fix (ordinador personal, tauleta o telèfon intel·ligent). La Direcció General de Política Lingüística respon així a una de les principals demandes dels usuaris del servei i en vol fomentar encara més l’ús aprofitant l’augment significatiu d’usuaris que es connecten a internet des del mòbil.

L’Optimot és un servei en línia destinat a afavorir la comunicació de qualitat en català, que consta d’un cercador amb diverses fonts de consulta integrades. Si el cercador no resol el dubte lingüístic, l’usuari es pot adreçar al servei d’atenció personalitzada, un servei que l’any 2015 ha rebut 4.888 consultes i que té 10.068 usuaris inscrits. D’aquests usuaris, el 38% són particulars, el 34% són empreses i professionals autònoms, el 24% pertanyen a l’Administració i el 4% són usuaris no registrats.

És una eina de consulta completa i àgil pensada per fomentar l’autonomia dels usuaris: empreses, organismes i ciutadania en general. Del 2011 al 2015, les consultes al cercador han assolit els 50 milions i superen els 12 milions de cerques anuals.

Completen l’eina el Blog de l’Optimot i el perfil de Twitter @optimotcat.

Optimot, consultes lingüístiques, és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT.

El Optimot se adapta a los dispositivos móviles

IMG_1143_contrast (Medium)El buscador de dudas lingüísticas Optimot se ha adaptado al diseño web responsivo para facilitar a los ciudadanos el acceso y la visualización correcta de los contenidos desde cualquier dispositivo, móvil o fijo (ordenador personal, tableta o teléfono inteligente). La Dirección General de Política Lingüística responde así a una de las principales demandas de los usuarios del servicio y quiere fomentar aún más el uso aprovechando el aumento significativo de usuarios que se conectan a internet desde el móvil.

El Optimot es un servicio en línea destinado a favorecer la comunicación de calidad en catalán, que consta de un buscador con varias fuentes de consulta integradas. Si el buscador no resuelve la duda lingüística, el usuario se puede dirigir al servicio de atención personalizada, un servicio que el año 2015 ha recibido 4.888 consultas y que tiene 10.068 usuarios inscritos. De estos usuarios, el 38% son particulares, el 34% son empresas y profesionales autónomos, el 24% pertenecen a la Administración y el 4% son usuarios no registrados.

Es una herramienta de consulta completa y ágil pensada para fomentar la autonomía de los usuarios: empresas, organismos y ciudadanía en general. Del 2011 al 2015, las consultas al buscador han alcanzado los 50 millones y superan los 12 millones de búsquedas anuales.

Completan la herramienta el Blog de l’Optimot  y el perfil de Twitter @optimotcat.

Optimot, consultas lingüísticas, es un servicio que ofrece la Dirección General de Política Lingüística en colaboración con el Instituto de Estudios Catalanes y el Centro de Terminología TERMCAT.

Aumenta el número de usuarios que se conecta a internet con el móvil

Enquesta AIMC

 

El número de usuarios que utiliza el teléfono móvil para conectarse a Internet aumenta, por primera vez, hasta el segundo lugar. Eso es lo que revela la 18a encuesta a usuarios de Internet, Navegantes en la Red, publicada por la Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación y hecha a unos 18.000 internautas activos que han respondido de manera voluntaria. Concretamente, el 28,7% de los entrevistados entra a internet a través del móvil. Además, los usuarios valoran que las webs adopten formas de diseño responsivo. Más de un 25% se declara proclive a dejar una web si el formato no se adapta a la pantalla de su dispositivo.

Read More »