Senderisme DGAC: plantes, restes arqueològiques i GPS

AVÍS! Aquesta activitat queda ajornada mentre duri la situació d’excepcionalitat provocada pel coronavirus.

A gencat seguim amb la celebració dels 25 anys del web i dels 10 de les xarxes socials. Vam començar amb les visites guiades a les exposicions Universal: La salut a Catalunya, Bocaccio i Art Primer, al Palau Robert (les dues primeres) i al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Ara convoquem una sortida a la muntanya, pels rodals de la conurbació barcelonina per al personal de la DGAC. Es tracta d’una ruta fàcil per un lloc espectacular, l’Obac, al Parc Natural de Sant Llorenç. Durant la sortida tindrem l’oportunitat de conèixer:

  1. les plantes més conegudes dels nostres boscos, de la mà de la botànica Maria Antònia Julià (autora del diccionari Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana del Termcat)
  2. les sepultures medievals que hi ha a l’indret ens les explicarà Àngels Casanovas (Museu d’Arqueologia de Catalunya)
  3. i les nocions més útils per no perdre’s en el maneig dels GPS, a càrrec del geògraf de l’ICGC Marc Torra

Dades de la sortida:

El recorregut serà el mateix per a tothom: del pàrquing de l’Alzina del Salari fins a la Font de la Pola. Un recorregut molt curt i fàcil de fer. I un altre, per als que vulguin continuar, que no serà gaire llarg però que acaba al Forat del Vent, una roca que ofereix l’oportunitat de ser travessada si es fa anant, com sempre, amb compte 😉. En podeu veure la ruta a Wikiloc http://bit.ly/alzinasalari-foratvent.

Inscriu-t’hi com més aviat millor! Per seguretat, les places són limitades.

#25AnysWebGencat #10AnysXarxesGencat

29a CoP de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

El Departament d’Educació va presentar el cas pràctic de la 29a CoP de Xarxes Socials de Gencat. “Comuniquem per transmetre la qualitat del nostre sistema educatiu” explica Eduard Illa, cap de l’Oficina de Comunicació del departament.

El seu públic objectiu és la comunitat educativa. S’adrecen a:

  • Alumnat (des de l’ESO a estudis postobligatoris i règim especial)
  • Personal docent
  • Personal Administració i Serveis (PAS)
  • Professionals vinculats a l’educació (sanitari, psicològic, serveis socials…)
  • Famílies i tutors legals
  • Associacions representatives de les famílies (AFA, AMPA)
  • Sindicats, federacions i organismes
  • Moviments i entitats de renovació pedagògica o d’innovació educativa.

Les xarxes socials al Departament d’Educació

Per al departament, les xarxes socials són una font d’informació molt important. A temps real es pot saber què està passant a l’entorn i preveure possibles situacions de crisi. Per això, diàriament l’equip de xarxes envia un informe amb l’actualitat de Twitter que complementa el recull de premsa tradicional.

El perfil de Twitter @educaciocat és la xarxa que més bull, amb una comunitat educativa molt potent que hi opina sovint. És un dels canals de comunicació principals del Departament, i per això es necessita una planificació. Hi publiquen missatges curts i directes amb enllaços, fotografies, vídeos i emoticones sobre:

  • Actualitat: rodes de premsa, comunicats, campanyes, actes i esdeveniments…
  • Informacions del sistema educatiu
  • Efemèrides sobre educació
  • Consells a famílies
  • Material propi de l’Oficina de Comunicació.

El Facebook @educaciocat s’adreça a famílies amb infants. El contingut sol ser més pausat, no pròpiament d’actualitat, i convida a la lectura i a la reflexió:

  • Consells a famílies
  • Informacions d’interès a la comunitat educativa

L’Instagram d’@educaciocat és molt recent. Es va estrenar a l’inici de curs (setembre de 2019) però ja té un públic fidel. S’adreça a alumnes, famílies i docents però intenta arribar sobretot als més joves. A les històries s’utilitzen les  funcionalitats de disseny i interactives que ofereix la plataforma.

El canal de Youtube @educaciocat funciona com a banc d’imatges i audiovisual que mostra l’ampli ventall educatiu del Departament: programes, projectes pedagògics i de població escolar… Apel·la a experiències directeso properes.

Feliços 25è i 10è aniversaris, gencat!

AVÍS! Totes les activitats programades queden ajornades mentre duri la situació d’excepcionalitat provocada pel coronavirus.

Saps que són 494 els webs que conformen l’univers gencat.cat?

  • 52.028.766 pàgines visualitzades mensualment (mitjana mensual els darrers 12 mesos) El 21 de gener de 2020 es van visualitzar 4.409.562 pàgines.
  • 3.742.000 usuaris mensuals (mitjana mensual els darrers 12 mesos). El 21 de gener de 2020 hi va haver 749.844 usuaris.

I que són 403 els comptes de xarxes socials a Twitter, Facebook, Instagram i Youtube?

  • 5.819.343 subscriptors de xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram i Youtube).
  • 603.074 interaccions (retuits, likes, mencions, comentaris i comparticions) de mitjana mensual a Twitter i Facebook durant els últims 12 mesos.

Volen dir res totes aquestes dades?

La manera més habitual de rendir comptes d’un projecte és oferir dades fins l’extenuació. Tanmateix, a la Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC) preferim dir que els 25 anys de web i els 10 de xarxes socials gencat han estat especials perquè ajuden a:

  • Descarbonitzar el planeta (amb accés ubic síncron i asíncron a continguts i serveis s’estalvia desplaçaments i es reforcen funcionalitats que protegeixen el medi ambient).
  • Oferir els serveis a partir del cicle de vida de la ciutadania i enfocant-los perquè els visqui com una experiència reeixida.
  • Mobilitzar els ciutadans per transformar la seva realitat i el món (amb missatges propositius com ‘abaixa la potència elèctrica contractada, reclama pels retards en vols o per equipatges perduts…’).
  • Motivar els empleats (en feines que impacten en la millor experiència ciutadana).
  • Compartir coneixement (amb un funcionament més en xarxa i treballant col·laborativament).

Què podem organitzar

Realment pensar en activitats de celebració d’aquestes efemèrides tan gratificants i plaents es pot convertir en una feina complicadeta. Per fer-ho fàcil, des de la DGAC proposem tot  un seguit d’activitats agrupades sota les etiquetes accessibles #25AnysWebGencat i #10AnysXarxesGencat.

Per començar la celebració, convidarem el personal de les diferents comunitats professionals que es relacionen amb la DGAC (edició web, xarxes, atenció telefònica 012, OAC…) a visitar diverses exposicions explicades per les persones que les han comissariat o altres d’expertes (gràcies a les persones comissàries de les exposicions i a la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i al Museu d’Arqueologia del Departament de Cultura):

La celebració continuarà amb més esdeveniments que abasten altres àmbits. Per exemple, de cara a la primavera, i com a prova de l’harmonia de l’Atenció Ciutadana amb la natura, organitzarem una caminada en un parc natural i l’aprofitarem perquè un dels assistents ens ensenyi la pràctica d’una eina tan útil com els GPS.

Més endavant et comunicarem també data i hora per a la 50a sessió web, com a colofó dels 15 anys de xerrades que ha estat organitzant la DGAC i el Departament de Justícia (Centre d’Estudis Jurídics).

El 2020 ens ho passarem bé enxarxant-nos amb gencat 😉

 

Accessibilitat web: barreres fora!

denmark-2586553_1920

L’Accessibilitat web a internet és un dret: hem de poder ser capaços d’accedir als continguts i les funcionalitats independentment de la diversitat funcional (sensorial, motriu, intel·lectual) o del context d’ús (ambient).

D’entrada, podríem pensar que només afecta una persona amb un problema de ceguesa, per exemple, però realment hi ha causes i situacions molt diverses.

Cal tenir en compte que potser algú s’ha trencat el braç i no pot utilitzar el ratolí. També hi pot haver persones amb dislèxia o ansietat que necessiten uns continguts ben entenedors. O simplement una situació d’enlluernament ens pot dificultar la visió en un moment concret.

Des de l’Administració, tenim l’obligació ètica de tenir tota la informació accessible i ja fa temps que s’està treballant de manera gradual pel que fa a tots els continguts digitals. Per això, és molt important que qualsevol persona que generi un contingut que pugui ser publicat a Internet (document, imatge, vídeo…), ha de fer-lo accessible.

En el marc normatiu, el dret d’accés a la informació digital està regulat amb una directiva europea que s’ha transposat en el Reial Decret 1112/2018 i que informa de l’obligació de complir amb un calendari concret d’aplicació d’accessibilitat.

Per on podem començar a treballar-hi? Aquestes són les barreres d’accessibilitat més comunes:

  • Imatges: cal diferenciar les que són decoratives de les que són de contingut.
  • Taules:incloure taules només quan sigui necessari i que tinguin una construcció accessible (descripció de la taula, indicadors d’encapçalaments…).
  • Contrast de color: el contingut s’ha de poder llegir fàcilment. Es poden utilitzar mesuradors de contrast en línia per veure el grau d’accessibilitat de la combinació de colors.
  • Encapçalaments i ordre de lectura: estructurar i organitzar bé el contingut amb les etiquetes corresponents.
  • Llegibilitat i llenguatge senzill: publicar continguts curts i concrets utilitzant un llenguatge entenedor i fàcil de llegir.
  • Vídeos i àudios: cal tenir en compte diferents directrius abans de la producció, durant i després. Per exemple, afegir subtítols i audiodescripcions, indicar l’idioma, incloure descripcions de gràfics o taules i evitar música de fons.
  • Visualitzacions de dades: utilitzar alternatives textuals, contrast de color, augment de la tipografia i un disseny responsiu. Si s’utilitzen eines per construir la visualització i no tenen opcions d’accessibilitat, caldrà incloure l’accés a la font de les dades i un resum de les principals conclusions.
  • Documents (Word ,PDF, PowerPoint, Excel, InDesign,..): han d’informar de títol, idioma, marcadors, encapçalaments i presentació alternativa per a les imatges, entre d’altres. Si el document original està ben editat, a l’hora de  convertir-se a PDF l’accessibilitat es conserva bastant.

Al web d’Atenció Ciutadana trobaràs un apartat específic d’accessibilitat amb més informació, eines i recursos que et poden ser molt útils.

Recomanem:

gencat a GitHub

post_github

GitHub és una plataforma on s’allotgen repositoris que permeten dur a terme un control distribuït de versions de programes, aplicacions, documents… Aquesta funcionalitat és útil per als creadors a l’hora de controlar els canvis en les seves obres i, al mateix temps, tenir un registre de les modificacions i una còpia de recuperació.

En un primer moment eren els desenvolupadors els qui usaven GitHub per obrir el codi de les seves aplicacions. Actualment, a més de codi, la plataforma també allotja altres tipus de continguts oberts, com per exemple les guies @gencat de xarxes socials i missatgeria instantània.

Per als creadors que treballen de manera col·laborativa, GitHub és útil, ja que a través de la plataforma qualsevol usuari pot fer propostes de canvi en els projectes oberts. Això fa que esdevingui un espai ideal per obrir materials per ser reutilitzats.

El 2015 vam donar d’alta l’organització @gencat que aglutina els repositoris creats per organismes oficials de la Generalitat. El projecte va començar amb pocs elements però al llarg del temps ha anat creixent, tot i que encara es pot trobar algun organisme gencat fora de l’organització (com Meteocat i Idescat ). Tot seguit es referencien alguns dels més actius.

Foc al boscvisor d’incendis forestals creat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Participa: codi del web https://participa.gencat.cat de la Generalitat, basat en Decidim, un projecte obert de participació ciutadana liderat per l’Ajuntament de Barcelona.

Comparador de pressupostos: del web http://pressupostosmunicipals.transparenciacatalunya.cat, basat en Gobierto, un projecte obert de comparació de pressupostos liderat per Populate.

Estratègies de comunicació en l’atenció ciutadana

Fa temps que diem que ja no val ser una Administració avorrida i burocràtica perquè la ciutadania reclama una relació més àgil i propera. Cal canviar la percepció que té la gent i per aconseguir-ho no fan falta plans estratègics ni grans projectes, sinó ganes d’arremangar-se i arriscar-se una mica a l’hora de crear continguts i oferir serveis per a tots els canals. T’expliquem com fer-ho.

Primer, partim de dues premisses ben clares:

  1. Els temes administratius no ho són tot: tractem altres temes fonamentats en els nous valors socials (governança oberta, sostenibilitat ambiental, ciberseguretat, etc.). També, parlem sobre àmbits que interessen o afecten la ciutadania, o bé que l’ajuden a incrementar el coneixement, la cultura i fins i tot la diversió.
  2. El públic a qui ens adrecem és molt heterogeni: enfoquem continguts i serveis en base a la diversitat cultural, de gènere, d’edat, de capacitats i d’orientació sexual.

Segon, complim les quatre regles d’or:

  1. Ser accessibles: garantim que el màxim nombre de persones puguin accedir a un contingut o fer ús d’un servei.
  2. Ser corporatius: apliquem sempre, amb gust i estètica, la imatge corporativa per identificar-nos com a font oficial davant la ciutadania i generar confiança.
  3. Ser organitzats: planifiquem i documentem les accions no només per a cada canal sinó amb visió global per garantir la coherència i crear sinergies entre canals.
  4. Ser empàtics: creem continguts valents, útils i de qualitat amb missatges simples i propositius que, moltes vegades, són fruit de l’escolta activa.

I tercer, monitoritzem el que estem fent. A partir de l’anàlisi de dades sobre l’ús, les interaccions o valoracions de la ciutadania, corregim i reorientem els serveis i continguts que li oferim.

Si fem tot això -que no és una tasca fàcil però amb la pràctica es torna més àgil- tindrem una recompensa: els nostres continguts seran més competitius i destacaran per sobre dels dels altres. D’això se’n diu posicionament i es tradueix en més visites al web, més retuits i més likes, i també en una millor reputació de l’organització.

Aquesta vessant teòrica i també la més pràctica, les van compartir el director general d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells, i la cap de l’Àrea d’Atenció Digital, Eila Vila, amb els assistents del Congrés de Govern Digital, que es va fer a Barcelona el passat 17 de setembre.

I ara, t’animes a comunicar per a una ciutadania intel·ligent?

Guia d’atenció ciutadana

La política de dominis de la Generalitat de Catalunya

Com es gestionen els dominis d’internet en el sector públic? És la pregunta que va centrar la 7a DGAC amb coneixement, una sessió que s’organitza periòdicament per exposar temes en relació a l’atenció ciutadana.

I davant aquesta qüestió no hi ha única resposta, perquè no tots els governs tenen la mateixa política de dominis. Als Estats Units, per exemple, s’aglutinen diferents webs governamentals sota un domini de primer nivell exclusiu, el .gov: usa.gov, nasa.gov, whitehouse.gov, etc.  En canvi, el govern alemany aposta per tenir múltiples dominis sota el domini de primer nivell territorial (bundesregierung.de, bmwi.de). I, finalment, el cas del govern britànic és singular perquè utilitza un domini i un web únic, gov.uk, que serveix de paraigua per incorporar tota la informació.

I la Generalitat, quin model ha escollit?
L’Acord de Govern de 20 de gener de 2015 estableix que la presència de la Generalitat de Catalunya a internet s’ha d’inscriure en el domini gencat.cat i que qualsevol pàgina dels òrgans i entitats incloses en l’àmbit d’aplicació —també els canals temàtics o les marques de la Generalitat— han de tenir com a adreça de comunicació un subdomini del domini gencat.cat: esport.gencat.cat, treball.gencat.cat, ics.gencat.cat, etc.

El Govern estableix també unes pautes bàsiques per a crear noms de domini: que siguin comprensibles per a la ciutadania, que s’evitin sigles, accents i majúscules i que els noms siguin semànticament significatius.

Com s’autoritzen els nous dominis?
L’organisme promotor que vol demanar un nou domini o subdomini ho ha de fer a través del departament al qual estigui adscrit i que fa arribar la sol·licitud a la Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC). La DGAC és l’òrgan responsable de valorar i autoritzar els dominis i subdominis dels webs de la Generalitat i qualsevol excepció d’aquests criteris. Un cop autoritzat, és el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació qui s’encarrega a través de les àrees TIC de cada departament de publicar el domini a internet.  Aquest organisme és també qui gestiona de manera centralitzada la cartera corporativa de dominis.

D’altra banda, el domini únic de les bústies de correu electrònic de la Generalitat és @gencat.cat i qualsevol excepció cal que també estigui autoritzada expressament per la DGAC.

L’Amical Viquimèdia i la Generalitat col·laboren en la difusió de continguts web i dades obertes i en projectes de voluntariat

matrix-1799653_1920L’associació Amical Viquimèdia i la Generalitat de Catalunya han renovat el conveni de col·laboració que mantenen des de l’any 2013. L’acord estableix el marc per col·laborar mútuament en la difusió del coneixement propi de la Generalitat de Catalunya –explicitat en els continguts de tots els seus webs i del portal de dades obertes– perquè sigui reutilitzat a la Viquipèdia.

Sota l’aixopluc de l’acord de col·laboració, els departaments i altres ens de la Generalitat organitzen actuacions de tota índole: activitats formatives, viquimaratons i altres sessions de treball cooperatiu viquipedista, entre d’altres.

Resumidament, els compromisos que assumeix la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General ”Atenció Ciutadana del Departament de la Presidència i de la Secretaria de Transparència i Govern Obert del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, són els següents:

  • Fomentar la reutilització dels continguts web de la Generalitat.
  • Difondre la informació publicada al portal institucional Dades obertes gencat.
  • Organitzar sessions de formació i dinamització entre els professionals de la Generalitat.
  • Promoure sessions de treball per reutilitzar dades obertes adreçades a estudiants i persones emprenedores.
  • Facilitar a l’Associació Amical Viquimèdia informació sobre el procés d’obertura de dades públiques i el calendari d’execució.
  • Fer d’enllaç entre l’Associació Amical Viquimèdia i els departaments de la Generalitat de Catalunya, per fomentar la creació i la reutilització de continguts així com també el voluntariat viquipedista entre els seus professionals.
  • Col·laborar en la difusió de les iniciatives que impulsi l’Associació Amical Viquimèdia.
  • Fer difusió al web i xarxes socials de gencat.cat de les activitats concretes dutes a terme amb Viquipèdia i impulsar accions de sensibilització de l’ús del català a internet i de reutilització de continguts amb llicències de difusió oberta.

Nou portal Participa gencat

Captura del portal Participa gencatLa Generalitat de Catalunya (Direcció d’Innovació i Qualitat Democràtica) ha posat en funcionament el portal Participa gencat, per facilitar la participació ciutadana en les tasques de govern de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una nova eina que es posa a l’abast de la ciutadania perquè pugui debatre i deliberar sobre les polítiques públiques, coincidint amb l’entrada en vigor l’1 de juliol de la Llei 19/2014 de la transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Els principals objectius de Participa gencat són afavorir una millor governança i aprofundir en les demandes col·lectives per a una intervenció més democràtica en la gestió pública. En aquest portal es poden consultar les propostes que el conjunt dels departaments de la Generalitat sotmet a consideració de la ciutadania, amb la voluntat que les persones i la societat civil participin en la presa de decisions dels afers públics.

Read More »

Nou gencat

Des d’avui ja es pot veure el nou web gencat, dissenyat per facilitar l’accés a continguts i serveis necessaris des de qualsevol lloc i a tothora. Se’n promou l’accés multicanal i multidispositiu per part de la ciutadania. Per això, s’ha elaborat sota el concepte de web únic (one web) i de disseny adaptatiu (responsive design), que permet l’accés multidispositiu (telèfon mòbil, tauleta, portàtil, ordinador de taula).

Read More »