gencat a GitHub

post_github

GitHub és una plataforma on s’allotgen repositoris que permeten dur a terme un control distribuït de versions de programes, aplicacions, documents… Aquesta funcionalitat és útil per als creadors a l’hora de controlar els canvis en les seves obres i, al mateix temps, tenir un registre de les modificacions i una còpia de recuperació.

En un primer moment eren els desenvolupadors els qui usaven GitHub per obrir el codi de les seves aplicacions. Actualment, a més de codi, la plataforma també allotja altres tipus de continguts oberts, com per exemple les guies @gencat de xarxes socials i missatgeria instantània.

Per als creadors que treballen de manera col·laborativa, GitHub és útil, ja que a través de la plataforma qualsevol usuari pot fer propostes de canvi en els projectes oberts. Això fa que esdevingui un espai ideal per obrir materials per ser reutilitzats.

El 2015 vam donar d’alta l’organització @gencat que aglutina els repositoris creats per organismes oficials de la Generalitat. El projecte va començar amb pocs elements però al llarg del temps ha anat creixent, tot i que encara es pot trobar algun organisme gencat fora de l’organització (com Meteocat i Idescat ). Tot seguit es referencien alguns dels més actius.

Foc al boscvisor d’incendis forestals creat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Participa: codi del web https://participa.gencat.cat de la Generalitat, basat en Decidim, un projecte obert de participació ciutadana liderat per l’Ajuntament de Barcelona.

Comparador de pressupostos: del web http://pressupostosmunicipals.transparenciacatalunya.cat, basat en Gobierto, un projecte obert de comparació de pressupostos liderat per Populate.

Estrategias de comunicación en la atención ciudadana

Hace tiempo que decimos que ya no vale ser una Administración aburrida y burocrática porque la ciudadanía reclama una relación más ágil y próxima. Hay que cambiar la percepción que tiene la gente y para conseguirlo no hacen falta planes estratégicos ni grandes proyectos, sino ganas de arremangarse y arriesgarse un poco a la hora de crear contenidos y ofrecer servicios para todos los canales. Te explicamos como hacerlo.

Primero, partimos de dos premisas muy claras:

  1. Los temas administrativos no lo son todo: tratamos otros temas fundamentados en los nuevos valores sociales (gobernanza abierta, sostenibilidad ambiental, ciberseguridad, etc.). También, hablamos sobre ámbitos que interesan o afectan la ciudadanía, o bien que la ayudan a incrementar el conocimiento, la cultura e incluso la diversión.
  2. El público a quien nos dirigimos es muy heterogéneo: enfocamos contenidos y servicios en base a la diversidad cultural, de género, de edad, de capacidades y de orientación sexual.

Segundo, cumplimos las cuatro reglas de oro:

  1. Ser accesibles: garantizamos que el máximo número de personas puedan acceder a un contenido o hacer uso de un servicio.
  2. Ser corporativos: aplicamos siempre, con gusto y estética, la imagen corporativa para identificarnos como fuente oficial ante la ciudadanía y generar confianza.
  3. Ser organizados: planificamos y documentamos las acciones no solo para cada canal sino con visión global para garantizar la coherencia y crear sinergias entre canales.
  4. Ser empáticos: creamos contenidos valientes, útiles y de calidad con mensajes simples y propositivos que, muchas veces, son fruto de la escucha activa.

Y tercero, monitorizamos lo que estamos haciendo. A partir del análisis de datos sobre el uso, las interacciones o valoraciones de la ciudadanía, corregimos y reorientamos los servicios y contenidos que le ofrecemos.

Si hacemos todo esto -que no es una tarea fácil pero con la práctica se vuelve más ágil- tendremos una recompensa: nuestros contenidos serán más competitivos y destacarán por encima de los de los otros. De esto se dice posicionamiento y se traduce en más visitas al web, más retuits y más likes, y también en una mejor reputación de la organización.

Esta base teórica y también la más práctica, las compartieron el director general de Atención Ciudadana, Jordi Graells, y la jefa del área de Atención Digital, Eila Vila, con los asistentes del Congreso de Gobierno Digital, que se hizo a Barcelona el pasado 17 de septiembre.

Y ahora, te animas a comunicar para una ciudadanía inteligente?

Guia d’atenció ciutadana

Estratègies de comunicació en l’atenció ciutadana

Fa temps que diem que ja no val ser una Administració avorrida i burocràtica perquè la ciutadania reclama una relació més àgil i propera. Cal canviar la percepció que té la gent i per aconseguir-ho no fan falta plans estratègics ni grans projectes, sinó ganes d’arremangar-se i arriscar-se una mica a l’hora de crear continguts i oferir serveis per a tots els canals. T’expliquem com fer-ho.

Primer, partim de dues premisses ben clares:

  1. Els temes administratius no ho són tot: tractem altres temes fonamentats en els nous valors socials (governança oberta, sostenibilitat ambiental, ciberseguretat, etc.). També, parlem sobre àmbits que interessen o afecten la ciutadania, o bé que l’ajuden a incrementar el coneixement, la cultura i fins i tot la diversió.
  2. El públic a qui ens adrecem és molt heterogeni: enfoquem continguts i serveis en base a la diversitat cultural, de gènere, d’edat, de capacitats i d’orientació sexual.

Segon, complim les quatre regles d’or:

  1. Ser accessibles: garantim que el màxim nombre de persones puguin accedir a un contingut o fer ús d’un servei.
  2. Ser corporatius: apliquem sempre, amb gust i estètica, la imatge corporativa per identificar-nos com a font oficial davant la ciutadania i generar confiança.
  3. Ser organitzats: planifiquem i documentem les accions no només per a cada canal sinó amb visió global per garantir la coherència i crear sinergies entre canals.
  4. Ser empàtics: creem continguts valents, útils i de qualitat amb missatges simples i propositius que, moltes vegades, són fruit de l’escolta activa.

I tercer, monitoritzem el que estem fent. A partir de l’anàlisi de dades sobre l’ús, les interaccions o valoracions de la ciutadania, corregim i reorientem els serveis i continguts que li oferim.

Si fem tot això -que no és una tasca fàcil però amb la pràctica es torna més àgil- tindrem una recompensa: els nostres continguts seran més competitius i destacaran per sobre dels dels altres. D’això se’n diu posicionament i es tradueix en més visites al web, més retuits i més likes, i també en una millor reputació de l’organització.

Aquesta vessant teòrica i també la més pràctica, les van compartir el director general d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells, i la cap de l’Àrea d’Atenció Digital, Eila Vila, amb els assistents del Congrés de Govern Digital, que es va fer a Barcelona el passat 17 de setembre.

I ara, t’animes a comunicar per a una ciutadania intel·ligent?

Guia d’atenció ciutadana

La política de dominis de la Generalitat de Catalunya

Com es gestionen els dominis d’internet en el sector públic? És la pregunta que va centrar la 7a DGAC amb coneixement, una sessió que s’organitza periòdicament per exposar temes en relació a l’atenció ciutadana.

I davant aquesta qüestió no hi ha única resposta, perquè no tots els governs tenen la mateixa política de dominis. Als Estats Units, per exemple, s’aglutinen diferents webs governamentals sota un domini de primer nivell exclusiu, el .gov: usa.gov, nasa.gov, whitehouse.gov, etc.  En canvi, el govern alemany aposta per tenir múltiples dominis sota el domini de primer nivell territorial (bundesregierung.de, bmwi.de). I, finalment, el cas del govern britànic és singular perquè utilitza un domini i un web únic, gov.uk, que serveix de paraigua per incorporar tota la informació.

I la Generalitat, quin model ha escollit?
L’Acord de Govern de 20 de gener de 2015 estableix que la presència de la Generalitat de Catalunya a internet s’ha d’inscriure en el domini gencat.cat i que qualsevol pàgina dels òrgans i entitats incloses en l’àmbit d’aplicació —també els canals temàtics o les marques de la Generalitat— han de tenir com a adreça de comunicació un subdomini del domini gencat.cat: esport.gencat.cat, treball.gencat.cat, ics.gencat.cat, etc.

El Govern estableix també unes pautes bàsiques per a crear noms de domini: que siguin comprensibles per a la ciutadania, que s’evitin sigles, accents i majúscules i que els noms siguin semànticament significatius.

Com s’autoritzen els nous dominis?
L’organisme promotor que vol demanar un nou domini o subdomini ho ha de fer a través del departament al qual estigui adscrit i que fa arribar la sol·licitud a la Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC). La DGAC és l’òrgan responsable de valorar i autoritzar els dominis i subdominis dels webs de la Generalitat i qualsevol excepció d’aquests criteris. Un cop autoritzat, és el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació qui s’encarrega a través de les àrees TIC de cada departament de publicar el domini a internet.  Aquest organisme és també qui gestiona de manera centralitzada la cartera corporativa de dominis.

D’altra banda, el domini únic de les bústies de correu electrònic de la Generalitat és @gencat.cat i qualsevol excepció cal que també estigui autoritzada expressament per la DGAC.

L’Amical Viquimèdia i la Generalitat col·laboren en la difusió de continguts web i dades obertes i en projectes de voluntariat

matrix-1799653_1920L’associació Amical Viquimèdia i la Generalitat de Catalunya han renovat el conveni de col·laboració que mantenen des de l’any 2013. L’acord estableix el marc per col·laborar mútuament en la difusió del coneixement propi de la Generalitat de Catalunya –explicitat en els continguts de tots els seus webs i del portal de dades obertes– perquè sigui reutilitzat a la Viquipèdia.

Sota l’aixopluc de l’acord de col·laboració, els departaments i altres ens de la Generalitat organitzen actuacions de tota índole: activitats formatives, viquimaratons i altres sessions de treball cooperatiu viquipedista, entre d’altres.

Resumidament, els compromisos que assumeix la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General ”Atenció Ciutadana del Departament de la Presidència i de la Secretaria de Transparència i Govern Obert del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, són els següents:

  • Fomentar la reutilització dels continguts web de la Generalitat.
  • Difondre la informació publicada al portal institucional Dades obertes gencat.
  • Organitzar sessions de formació i dinamització entre els professionals de la Generalitat.
  • Promoure sessions de treball per reutilitzar dades obertes adreçades a estudiants i persones emprenedores.
  • Facilitar a l’Associació Amical Viquimèdia informació sobre el procés d’obertura de dades públiques i el calendari d’execució.
  • Fer d’enllaç entre l’Associació Amical Viquimèdia i els departaments de la Generalitat de Catalunya, per fomentar la creació i la reutilització de continguts així com també el voluntariat viquipedista entre els seus professionals.
  • Col·laborar en la difusió de les iniciatives que impulsi l’Associació Amical Viquimèdia.
  • Fer difusió al web i xarxes socials de gencat.cat de les activitats concretes dutes a terme amb Viquipèdia i impulsar accions de sensibilització de l’ús del català a internet i de reutilització de continguts amb llicències de difusió oberta.

Nou portal Participa gencat

Captura del portal Participa gencatLa Generalitat de Catalunya (Direcció d’Innovació i Qualitat Democràtica) ha posat en funcionament el portal Participa gencat, per facilitar la participació ciutadana en les tasques de govern de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una nova eina que es posa a l’abast de la ciutadania perquè pugui debatre i deliberar sobre les polítiques públiques, coincidint amb l’entrada en vigor l’1 de juliol de la Llei 19/2014 de la transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Els principals objectius de Participa gencat són afavorir una millor governança i aprofundir en les demandes col·lectives per a una intervenció més democràtica en la gestió pública. En aquest portal es poden consultar les propostes que el conjunt dels departaments de la Generalitat sotmet a consideració de la ciutadania, amb la voluntat que les persones i la societat civil participin en la presa de decisions dels afers públics.

Read More »

Nuevo gencat

Desde hoy ya se puede ver la nueva web gencat, diseñada para facilitar el acceso a contenidos y servicios necesarios desde cualquier lugar y a cualquier hora. Se promueve el acceso multicanal y multidispositivo por parte de la ciudadanía. Por eso, se ha elaborado bajo el concepto de web única (one web) y de diseño adaptativo (responsive design), que permite el acceso multidispositivo (teléfono móvil, tableta, portátil, ordenador de mesa).

Read More »

Nou gencat

Des d’avui ja es pot veure el nou web gencat, dissenyat per facilitar l’accés a continguts i serveis necessaris des de qualsevol lloc i a tothora. Se’n promou l’accés multicanal i multidispositiu per part de la ciutadania. Per això, s’ha elaborat sota el concepte de web únic (one web) i de disseny adaptatiu (responsive design), que permet l’accés multidispositiu (telèfon mòbil, tauleta, portàtil, ordinador de taula).

Read More »

Canal Empresa, la web de las empresas y los profesionales

La Generalitat ya dispone de un portal web que centraliza los servicios y trámites para las empresas y toda la información relacionada con ello. Lo hace con un lenguaje comprensible que facilita la relación entre las empresas y la Administración. El Canal Empresa ha sido concebido para ayudar a los empresarios, los profesionales y los intermediarios en sus trámites y gestiones administrativas, independientemente de la administración a la que se dirijan (ayuntamiento, Generalitat o Estado).

Read More »

L’ús de la llengua catalana a la Xarxa

DSC08754 © Santacreu CC BY 2.0 flickr.com/photos/senkreu/6323175599/in/photostream/

Twitter s’estrena avui oficialment en català, tot i que no serà visible fins demà per la diferència horària amb Estats Units, després d’una intensa i persistent campanya ciutadana a la xarxa social amb l’etiqueta #twitterencatala. Aquest clam internauta, al qual també es va sumar la Generalitat, va contribuir decisivament a posar fi a un greuge: recordem que el català l’utilitzen gairebé 10 milions de persones i l’entenen més d’11 milions, xifres que la converteixen en la 9a llengua d’Europa 75a del món. També, cal subratllar la posició del català a Internet, on és la vuitena llengua a la blogosfera i la catorzena a Google, que té una versió en català. A més, disposa d’altres plataformes traduïdes, com ara Facebook o Youtube.

Aquesta presència destacada del català a Internet s’evidencia en els nombrosos perfils de Twitter que es dediquen a ensenyar, difondre i resoldre dubtes sobre la nostra llengua. També quan redactem a les xarxes socials i a Internet en general hem de tenir en compte una sèrie de criteris per obtenir un text adequat, per més curt que sigui. Vegem uns exemples d’aquests tipus de perfils. Els coneixem? Els fem servir? En trobem a faltar algun?

Read More »