Automatització de l’anàlisi de la parla: Speech Analytics

sound-308418__340

Cada dia apareixen noves solucions que ajuden a oferir serveis de més qualitat. Al 012, per continuar avançant en la millora de l’atenció, s’ha optat per incorporar Speech Analytics, una solució que automatitza l’anàlisi de la parla.

L’avantatge d’Speech Analytics, en relació amb les escoltes que es fan sistemàticament al 012, és el volum d’avaluacions que es poden fer. L’any 2018 s’han avaluat 967.332 trucades, el 55% de les rebudes, mentre que amb les escoltes només s’ha arribat al 0,63%.

Amb l’anàlisi de les converses dels agents amb la ciutadania podem esbrinar si s’està oferint un servei de qualitat, si cal millorar més en una àrea o en una altra, si s’ha de canviar el to de les converses i fins i tot els procediments.

A partir d’unes paraules clau que es diuen o no es diuen i que actuen com a indicadors, es poden analitzar aspectes com la inseguretat dels agents en la forma d’atendre, cercant l’ús de paraules com: crec, provi, penso, potser... El sistema permet el cribratge, la classificació, l’anàlisi i  la priorització per part dels tècnics de les qüestions que requereixen accions de millora més acurades.

gràfica

Tot i la gran capacitat d’anàlisi d’aquest nou sistema, continuen sent indispensables les escoltes humanes per assegurar aspectes bàsics de relació personal, i del model operatiu i d’atenció que Speech Analytics no pot detectar eficaçment.

L’objectiu de l’atenció telefònica és la satisfacció de la ciutadania i mai no és sobrer aprofitar els avenços tecnològics per millorar els serveis.

 

Automatización del análisis del habla: Speech Analytics

sound-308418__340

Cada día aparecen nuevas soluciones que ayudan a ofrecer servicios de más calidad. El 012, para continuar avanzando en la mejora de la atención, ha optado por incorporar Speech Analytics, una solución que automatiza el análisis del habla.

La ventaja de Speech Analytics, en relación con las escuchas que se hacen sistemáticamente en el 012, es el volumen de evaluaciones que se pueden hacer. En el año 2018 se han evaluado 967.332 llamadas, el 55% de las recibidas, mientras que con las escuchas solo se ha llegado al 0,63%.

Con el análisis de las conversaciones de los agentes con la ciudadanía podemos averiguar si se está ofreciendo un servicio de calidad, si hay que mejorar más en una área o en otra, si se tiene que cambiar el tono de las conversaciones e incluso los procedimientos.

A partir de unas palabras clave que se utilizan o no se utilizan y que actúan como indicadores, se pueden analizar aspectos como la inseguridad de los agentes en la forma de atender, buscando el uso de palabras como: creo, pruebe, pienso, quizás… El sistema permite la criba, la clasificación, el análisis y la priorización por parte de los técnicos de las cuestiones que requieren acciones de mejora más cuidadosas.

gràfica

A pesar de la  capacidad de análisis de este nuevo sistema, continúan siendo indispensables las escuchas humanas para asegurar aspectos básicos de relación personal, y del modelo operativo y de atención que Speech Analytics no puede detectar eficazmente.

El objetivo de la atención telefónica es la satisfacción de la ciudadanía y nunca está de más aprovechar los adelantos tecnológicos para mejorar los servicios.

26º CoP de redes sociales de la Generalitat de Cataluña

Hoy los editores de redes sociales de la Generalitat de Cataluña se han vuelto a encontrar en el 26º CoP de redes sociales de la Generalitat de Cataluña, sesión con que despedimos este año.

Cómo es habitual, en estos encuentros se intercambian opiniones, dificultades y, de una manera conjunta, se trabaja para hacer una administración más moderna y adaptada en las nuevas necesidades digitales.

El mundo de las comunicaciones está en constante cambio y se tienen que aprovechar ocasiones como estas para conocer experiencias de éxito que funcionan. Gracias a los testigos reales se alienta al resto de compañeros para que aprovechen el conocimiento y lo apliquen a sus unidades.

Con el testimonio de Francesc Olivé y Encarnació Roca, del Archivo Nacional de Cataluña, hemos visto de cerca, como las redes sociales unen el pasado y el presente a los ciudadanos. Las redes sociales nos han abierto las puertas a todas las imágenes de su registro y, gracias a esto, somos más conscientes de quién somos.

La relación del Archivo Nacional de Cataluña y las redes sociales arranca el 2014 y, desde entonces, han sido inseparables.

Cuando se plantearon la idea de usar de las redes sociales, pensaron que estos canales de comunicación estaban reservados en el mundo lúdico, pero, afortunadamente, esta mentalidad cambió; los datos lo corroboran: ya es oficial que la gente haga más uso de las redes sociales para consultar la actualidad que de los medios tradicionales.

Mediante sus canales de Youtube, Twitter, Facebook, hacen partícipe a todo el mundo del valor de su trabajo: documentar nuestra historia, la de todos.

El que los hace innovadores, además de l´uso de las redes sociales, es su planteamiento: pensar en el trabajo del Archivo Nacional como un trabajo conjunto, colectiva, hecho por todo el mundo. Es un paso más allá en los cambios de dinámicas. La Administración, la construimos entre todos, y no podemos ir sólo. Las redes sociales nos ayudan a conseguirlo.

Además se ha explicado que esta misma semana que disponemos de la interficie de Telegram en catalán.

26a CoP de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

Els editors de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya s’han tornat a trobar a la 26a CoP de Xarxes Socials de la Generalitat, sessió amb què acomiadem aquest any.

Com és habitual, en aquestes trobades s’intercanvien opinions i es treballa per fer una Administració més moderna i adaptada a les noves necessitats digitals.

El món de les comunicacions està en canvi constant i s’ha d’aprofitar per conèixer experiències d’èxit de primera mà. Els testimonis reals encoratgen la resta de companys perquè aprofitin el coneixement i l’apliquin a les seves unitats.

Francesc Olivé i Encarnació Roca ens han explicat l’ús que fan de les xarxes socials, des del 2014, per donar a conèixer el fons fotogràfic de l’Arxiu Nacional de Catalunya, format per més de 6 milions de fotografies de gran valor històric i documental.

Per difondre el gran fons documental de l’Arxiu, l’equip de xarxes socials fa servir diverses estratègies definides sempre per la mateixa etiqueta, aquí en teniu alguns exemples:

  • Noves entrades de fons a l’Arxiu: #jaÉsenLínia
  • Papers de Salamanca: #restituïm
  • Documents que es volen destacar: #DocumentDelMes
  • Activitats: #nousperdeu
  • Tasques que fa l’Arxiu: #Sabiesque
  • Commemoracions: #anydelpatrimoni
  • Efemèrides: #Avuifa

Si voleu descobrir quines històries amaga l’Arxiu no deixeu de seguir-lo a les xarxes socials. Qui sap… potser #Avuifa 100 anys d’algun fet emocionant o #jaÉsenLínia un nou fons interessant. En tot cas, #nousperdeu aquests perfils:

A més, l’equip de xarxes no vol només seguidors passius. Cada vegada més l’objectiu és treballar amb els usuaris i crear col·lectivament. Documentar el passat és cosa de tots! 

Meta… qué? Metacomunidad de Atención Ciudadana

 

El pasado viernes, 23 de febrero, tuvo lugar en el Centro de Estudios Jurídicos y Formación Especializada el primer encuentro de la Metacomunidad de Atención Ciudadana de la Generalitat. Participaron 160 profesionales de la Generalitat que trabajan en el campo de la atención ciudadana, tanto desde los ámbitos generalistas como especializados y desde canales digitales, telefónicos y presenciales.

El objetivo de este encuentro fue constituir un espacio de comunicación para conectar servicios y profesionales de la atención ciudadana que, a pesar de estar dispersos en el territorio, deben interactuar y trabajar colaborativamente para ofrecer respuestas coherentes a la ciudadanía. La metacomunidad de atención ciudadana está integrada por diferentes grupos y equipos de trabajo: desde el grupo de coordinadores de atención ciudadana a los interlocutores funcionales de cada servicio a las comunidades de usuarios. Con la constitución de este modelo de relación, la Dirección General de Atención Ciudadana quiere conseguir coordinar esfuerzos y generar sinergias estratégicas para optimizar la atención a la ciudadanía.

Además de repasar la cartera de servicios digitales, telefónicos y presenciales de atención ciudadana de que dispone la Generalitat, durante el encuentro se incidió en las principales novedades de interés para los profesionales y las últimas soluciones tecnológicas implementadas para agilizar las tareas del día a día.

Se prevé que la metacomunidad de atención ciudadana se reúna periódicamente para seguir compartiendo conocimiento y experiencias. Si no pudisteis asistir, podéis recuperar los materiales que se presentaron aquí: Cartera de servicios de atención ciudadana.

Meta… què? Metacomunitat d’Atenció Ciutadana

 

El passat divendres, 23 de febrer, va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada la primera trobada de la Metacomunitat d’Atenció Ciutadana de la Generalitat. Hi van participar 160 professionals de la Generalitat que treballen en el camp de l’atenció ciutadana, tant des dels àmbits generalistes com especialitzats i des de canals digitals, telefònics i presencials.

L’objectiu d’aquesta trobada va ser constituir un espai de comunicació per connectar serveis i professionals de l’atenció ciutadana que, tot i estar dispersos en el territori, han d’interactuar i treballar col·laborativament per oferir respostes coherents a la ciutadania. La metacomunitat d’atenció ciutadana està integrada per diferents grups i equips de treball: des del grup de coordinadors d’atenció ciutadana als interlocutors funcionals de cada servei a les comunitats d’usuaris. Amb la constitució d’aquest model de relació, la Direcció General d’Atenció Ciutadana vol aconseguir coordinar esforços i generar sinergies estratègiques per optimitzar l’atenció a la ciutadania.

A més de repassar la cartera de serveis digitals, telefònics i presencials d’atenció ciutadana de què disposa la Generalitat, durant la trobada es va incidir en les principals novetats d’interès per als professionals i les darreres solucions tecnològiques implementades per agilitzar les tasques del dia a dia.

Es preveu que la metacomunitat d’atenció ciutadana es reuneixi periòdicament per seguir compartint coneixement i experiències. Si no hi vau poder assistir, podeu recuperar els materials que s’hi van presentar aquí: Cartera de serveis d’atenció ciutadana. 

 

Per una autèntica xarxa d’atenció ciutadana a la Generalitat

IMG_5051Ahir dilluns hi va haver la segona trobada presencial, en forma de metacomunitat, de la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat (DGAC). És a dir, la xarxa on l’equip de la DGAC comparteix projectes i experiències amb tots els professionals dels departaments que gestionen serveis d’atenció ciutadana en format digital: xarxes socials, mòbils, webs, tràmits, imatges, dominis, missatgeria instantània, gestor de consultes i butlletins.

L’objectiu era una posada al dia dels serveis digitals i alinear tota l’organització per funcionar transversalment i, al capdavall, millorar l’atenció ciutadana, que és el nostre objectiu primordial.

Com a criteri general, se segueixen dos eixos de transformació dels canals digitals:

  1. Establiment d’una política d’usos de comunicació i relació en els diferents canals digitals d’atenció ciutadana. Què es publica a cada canal i com.
  2. Definició del cicle de vida de cada canal (obertura, activitat i tancament, segons mètriques d’impacte en relació amb els objectius inicials) i la consegüent racionalització de mitjans.

I, en la gestió diària d’aquests continguts, el model DGAC es basa en:

  1. Elaboració de peces informatives que expliquen els serveis de la Generalitat a partir del valor que aporten. Es parteix d’un contingut altament competitiu que es fan circular per tots els canals, explotant-lo al màxim, aplicant-lo als diferents usos dels canals digitals. Continguts agosarats i valents, útils per a les necessitats de la ciutadania.
  2. Al mateix temps, es procura comunicar aquests continguts en format gràfic. Ja siguin vídeos o infografies. El poder de comunicació de les imatges tan estàtiques com dinàmiques és molt més gran.

I, molt resumidament, es va fer esment dels projectes més nous que impulsa la DGAC:

  • gencatgram. És una base de dades que agrupa tots els canals digitals oficials de la Generalitat de Catalunya i la seva activitat. Un únic entorn aplega i transparenta dades de xarxes socials, aplicacions mòbils i en un futur de tràmits, webs i qualsevol canal digital que fins ara sols eren accessibles a les persones dels departaments i organismes responsables d’aquests serveis.
    Fomenta, mitjançant la compartició d’aquestes dades a través d’aquest web, la transparència i una avaluació crítica per part de la ciutadania i altres governs. Amb gencatgram és la ciutadania la qui monitoritza l’activitat del Govern i l’Administració a les xarxes socials, als webs, als serveis mòbils i altres canals digitals d’atenció ciutadana.
  • Siteimprove. És una eina de governança dels llocs web que transforma la manera de gestionar i comunicar la presència digital, la visibilitat completa del lloc web, la qualitat dels continguts i el comportament dels visitants. Per citar algunes funcionalitats: detecta enllaços trencats, analitza l’accessibilitat i l’usabilitat del web, estableix criteris de comunicació o altres.
  • Google Analytics. L’eina d’analítica que usa la Generalitat actualment, Webtrends, es discontinua. A partir de l’1 de gener de 2018 la Generalitat usarà Google Analytics.
  • Aplicacions web basades en la web progressiva. En el model de serveis mòbils de la Generalitat, es reduiran les aplicacions natives i s’incrementaran les desenvolupades en tecnologia progressiva. Aquestes apps actuen com una extensió web responsiu i aprofiten les potencialitats dels nous navegadors especialment en els dispositius mòbils; sobretot la georeferenciació, les notificacions push i l’emmagatzematge fora de línia (off-line).
  • Visualització de dades. La DGAC està treballant en una proposta infogràfica vàlida per al conjunt d’usos i organitzacions de l’òrbita de la Generalitat.
  • Viquipèdia. La Generalitat (departaments de Presidència, Afers Exteriors) ha signat un acord de col·laboració amb Amical Wikimedia per fomentar la reutilització de continguts i dades obertes de gencat, però també per dur a terme activitats conjuntes de formació i difusió de continguts en obert, organització d’activitats com ara viquimaratons i la promoció de pràctiques de voluntariat entre els professionals de la Generalitat.

I, per anar materialitzant projectes i avançar cap als objectius marcats, s’impulsa una nova forma d’organització i de relació amb tots els departaments. Serà crucial treballar amb una estructura reticular, de xarxa, amb cada departament, combinant les trobades presencials amb el contacte diari en format digital a l’aplicació corporativa Cercles. S’intentarà avançar en la definició d’un responsable d’atenció ciutadana que tingui una visió global dels canals d’atenció ciutadana i que faci de transmissor entre la DGAC i el seu departament.

La política de dominios de la Generalitat de Cataluña

¿Cómo se gestionan los dominios de internet en el sector público? Es la pregunta que centró la 7ª DGAC con conocimiento, una sesión que se organiza periódicamente para exponer temas en relación a la atención ciudadana.

Y ante esta cuestión no hay única respuesta, porque no todos los gobiernos tienen la misma política de dominios. En Estados Unidos, por ejemplo, se aglutinan diferentes webs gubernamentales bajo un dominio de primer nivel exclusivo, el .gov: usa.gov, nasa.gov, whitehouse.gov, etc. En cambio, el gobierno alemán apuesta por tener múltiples dominios bajo el dominio de nivel superior geográfico (bundesregierung.de, bmwi.de). Y, finalmente, el caso del gobierno británico es singular porque utiliza un dominio y un web único, gov.uk, que sirve de paraguas para incorporar toda la información.

¿Y la Generalitat, qué modelo ha elegido?
El Acuerdo de Gobierno de 20 de enero de 2015 establece que la presencia de la Generalitat de Cataluña en internet debe inscribirse en el dominio gencat.cat y que cualquier página de los órganos y entidades incluidas en el ámbito de aplicación -también los canales temáticos o las marcas de la Generalitat- deben tener como dirección de comunicación un subdominio del dominio gencat.cat: esport.gencat.cat, treball.gencat.cat, ics.gencat.cat, etc.

El Gobierno establece también unas pautas básicas para crear nombres de dominio: que sean comprensibles para la ciudadanía, que se eviten siglas, acentos y mayúsculas y que los nombres sean semánticamente significativos.

¿Cómo se autorizan los nuevos dominios?
El organismo promotor que quiere solicitar un nuevo dominio o subdominio debe hacerlo a través del departamento al que esté adscrito y que hace llegar la solicitud a la Dirección General de Atención Ciudadana (DGAC). La DGAC es el órgano responsable de valorar y autorizar los dominios y subdominios de las webs de la Generalitat y cualquier excepción de estos criterios. Una vez autorizado, es el Centro de Telecomunicaciones y Tecnologías de la Información el que se encarga a través de las áreas TIC de cada departamento de publicar el dominio en internet. Este organismo es también quien gestiona de manera centralizada la cartera corporativa de dominios.

Por otra parte, el dominio único de los buzones de correo electrónico de la Generalitat es @gencat.cat y cualquier excepción debe también estar autorizada expresamente por la DGAC.

Más información

La política de dominis de la Generalitat de Catalunya

Com es gestionen els dominis d’internet en el sector públic? És la pregunta que va centrar la 7a DGAC amb coneixement, una sessió que s’organitza periòdicament per exposar temes en relació a l’atenció ciutadana.

I davant aquesta qüestió no hi ha única resposta, perquè no tots els governs tenen la mateixa política de dominis. Als Estats Units, per exemple, s’aglutinen diferents webs governamentals sota un domini de primer nivell exclusiu, el .gov: usa.gov, nasa.gov, whitehouse.gov, etc.  En canvi, el govern alemany aposta per tenir múltiples dominis sota el domini de primer nivell territorial (bundesregierung.de, bmwi.de). I, finalment, el cas del govern britànic és singular perquè utilitza un domini i un web únic, gov.uk, que serveix de paraigua per incorporar tota la informació.

I la Generalitat, quin model ha escollit?
L’Acord de Govern de 20 de gener de 2015 estableix que la presència de la Generalitat de Catalunya a internet s’ha d’inscriure en el domini gencat.cat i que qualsevol pàgina dels òrgans i entitats incloses en l’àmbit d’aplicació —també els canals temàtics o les marques de la Generalitat— han de tenir com a adreça de comunicació un subdomini del domini gencat.cat: esport.gencat.cat, treball.gencat.cat, ics.gencat.cat, etc.

El Govern estableix també unes pautes bàsiques per a crear noms de domini: que siguin comprensibles per a la ciutadania, que s’evitin sigles, accents i majúscules i que els noms siguin semànticament significatius.

Com s’autoritzen els nous dominis?
L’organisme promotor que vol demanar un nou domini o subdomini ho ha de fer a través del departament al qual estigui adscrit i que fa arribar la sol·licitud a la Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC). La DGAC és l’òrgan responsable de valorar i autoritzar els dominis i subdominis dels webs de la Generalitat i qualsevol excepció d’aquests criteris. Un cop autoritzat, és el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació qui s’encarrega a través de les àrees TIC de cada departament de publicar el domini a internet.  Aquest organisme és també qui gestiona de manera centralitzada la cartera corporativa de dominis.

D’altra banda, el domini únic de les bústies de correu electrònic de la Generalitat és @gencat.cat i qualsevol excepció cal que també estigui autoritzada expressament per la DGAC.

Cartera de servicios digitales de atención ciudadana

Clig7eyUkAEyLRL.jpg large

La revolución tecnológica ha transformado la manera de ofrecer servicios a la ciudadanía. La ciudadanía pide servicios más ágiles y personalizados, que se adecuen a sus preferencias personales.
En la jornada “Cartera servicios digitales de atención ciudadana. Servicios para la experiencia ciudadana “, que tuvo lugar ayer en el Centro de Estudios Jurídicos y Formación Especializada, los profesionales de gencat repasaron la estrategia corporativa de los diversos servicios digitales que ofrecen (redes, móviles, webs, trámites , imágenes, dominios, mensajería instantánea, gestores de consultas, boletines, consultas) y avanzaron algunas de las futuras líneas de trabajo como la puesta en marcha de un bot del servicio de mensajería instantánea Telegram o la puesta en marcha de una cuenta corporativo de Periscope próximamente.