La política de dominios de la Generalitat de Cataluña

¿Cómo se gestionan los dominios de internet en el sector público? Es la pregunta que centró la 7ª DGAC con conocimiento, una sesión que se organiza periódicamente para exponer temas en relación a la atención ciudadana.

Y ante esta cuestión no hay única respuesta, porque no todos los gobiernos tienen la misma política de dominios. En Estados Unidos, por ejemplo, se aglutinan diferentes webs gubernamentales bajo un dominio de primer nivel exclusivo, el .gov: usa.gov, nasa.gov, whitehouse.gov, etc. En cambio, el gobierno alemán apuesta por tener múltiples dominios bajo el dominio de nivel superior geográfico (bundesregierung.de, bmwi.de). Y, finalmente, el caso del gobierno británico es singular porque utiliza un dominio y un web único, gov.uk, que sirve de paraguas para incorporar toda la información.

¿Y la Generalitat, qué modelo ha elegido?
El Acuerdo de Gobierno de 20 de enero de 2015 establece que la presencia de la Generalitat de Cataluña en internet debe inscribirse en el dominio gencat.cat y que cualquier página de los órganos y entidades incluidas en el ámbito de aplicación -también los canales temáticos o las marcas de la Generalitat- deben tener como dirección de comunicación un subdominio del dominio gencat.cat: esport.gencat.cat, treball.gencat.cat, ics.gencat.cat, etc.

El Gobierno establece también unas pautas básicas para crear nombres de dominio: que sean comprensibles para la ciudadanía, que se eviten siglas, acentos y mayúsculas y que los nombres sean semánticamente significativos.

¿Cómo se autorizan los nuevos dominios?
El organismo promotor que quiere solicitar un nuevo dominio o subdominio debe hacerlo a través del departamento al que esté adscrito y que hace llegar la solicitud a la Dirección General de Atención Ciudadana (DGAC). La DGAC es el órgano responsable de valorar y autorizar los dominios y subdominios de las webs de la Generalitat y cualquier excepción de estos criterios. Una vez autorizado, es el Centro de Telecomunicaciones y Tecnologías de la Información el que se encarga a través de las áreas TIC de cada departamento de publicar el dominio en internet. Este organismo es también quien gestiona de manera centralizada la cartera corporativa de dominios.

Por otra parte, el dominio único de los buzones de correo electrónico de la Generalitat es @gencat.cat y cualquier excepción debe también estar autorizada expresamente por la DGAC.

Más información

La política de dominis de la Generalitat de Catalunya

Com es gestionen els dominis d’internet en el sector públic? És la pregunta que va centrar la 7a DGAC amb coneixement, una sessió que s’organitza periòdicament per exposar temes en relació a l’atenció ciutadana.

I davant aquesta qüestió no hi ha única resposta, perquè no tots els governs tenen la mateixa política de dominis. Als Estats Units, per exemple, s’aglutinen diferents webs governamentals sota un domini de primer nivell exclusiu, el .gov: usa.gov, nasa.gov, whitehouse.gov, etc.  En canvi, el govern alemany aposta per tenir múltiples dominis sota el domini de primer nivell territorial (bundesregierung.de, bmwi.de). I, finalment, el cas del govern britànic és singular perquè utilitza un domini i un web únic, gov.uk, que serveix de paraigua per incorporar tota la informació.

I la Generalitat, quin model ha escollit?
L’Acord de Govern de 20 de gener de 2015 estableix que la presència de la Generalitat de Catalunya a internet s’ha d’inscriure en el domini gencat.cat i que qualsevol pàgina dels òrgans i entitats incloses en l’àmbit d’aplicació —també els canals temàtics o les marques de la Generalitat— han de tenir com a adreça de comunicació un subdomini del domini gencat.cat: esport.gencat.cat, treball.gencat.cat, ics.gencat.cat, etc.

El Govern estableix també unes pautes bàsiques per a crear noms de domini: que siguin comprensibles per a la ciutadania, que s’evitin sigles, accents i majúscules i que els noms siguin semànticament significatius.

Com s’autoritzen els nous dominis?
L’organisme promotor que vol demanar un nou domini o subdomini ho ha de fer a través del departament al qual estigui adscrit i que fa arribar la sol·licitud a la Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC). La DGAC és l’òrgan responsable de valorar i autoritzar els dominis i subdominis dels webs de la Generalitat i qualsevol excepció d’aquests criteris. Un cop autoritzat, és el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació qui s’encarrega a través de les àrees TIC de cada departament de publicar el domini a internet.  Aquest organisme és també qui gestiona de manera centralitzada la cartera corporativa de dominis.

D’altra banda, el domini únic de les bústies de correu electrònic de la Generalitat és @gencat.cat i qualsevol excepció cal que també estigui autoritzada expressament per la DGAC.

Cartera de servicios digitales de atención ciudadana

Clig7eyUkAEyLRL.jpg large

La revolución tecnológica ha transformado la manera de ofrecer servicios a la ciudadanía. La ciudadanía pide servicios más ágiles y personalizados, que se adecuen a sus preferencias personales.
En la jornada “Cartera servicios digitales de atención ciudadana. Servicios para la experiencia ciudadana “, que tuvo lugar ayer en el Centro de Estudios Jurídicos y Formación Especializada, los profesionales de gencat repasaron la estrategia corporativa de los diversos servicios digitales que ofrecen (redes, móviles, webs, trámites , imágenes, dominios, mensajería instantánea, gestores de consultas, boletines, consultas) y avanzaron algunas de las futuras líneas de trabajo como la puesta en marcha de un bot del servicio de mensajería instantánea Telegram o la puesta en marcha de una cuenta corporativo de Periscope próximamente.

Cartera de serveis digitals d’atenció ciutadana

Clig7eyUkAEyLRL.jpg large

La revolució tecnològica ha transformat la manera d’oferir serveis a la ciutadania. La ciutadania demana serveis més àgils i personalitzats, que s’adeqüin a les seves preferències personals.

A la jornada “Cartera serveis digitals d’atenció ciutadana. Serveis per a l’experiència ciutadana”, que va tenir lloc ahir al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, els professionals de gencat van repassar l’estratègia corporativa dels diversos serveis digitals que s’ofereixen (xarxes, mòbils, webs, tràmits, imatges, dominis, missatgeria instantània, gestors de consultes, butlletins, consultes) i van avançar algunes de les futures línies de treball com la posada en marxa d’un bot del servei de missatgeria instantàniaTelegram o la posada en marxa d’un compte corporatiu de Periscope properament.

 

La Generalitat rediseñará la aplicación móvil gencat

GUX_APPgencat_RoadmapLa Generalitat ha llevado a cabo una consultoría para determinar las nuevas funciones y usos de la aplicación móvil gencat y también para enfocar la estrategia para el conjunto de los servicios móviles de la Generalitat. En el estudio participaron 18 personas de diferentes perfiles, de entre 18 y 55 años, que se conectan diariamente a internet y tienen un nivel alto de uso de internet y del móvil.

Con la nueva aplicación se ofrecerán contenidos más transversales para facilitar el acceso a la información y mejorar la experiencia de los usuarios, que ahora tienen que acceder a diferentes aplicaciones móviles u otros canales sin interacción entre sí.

Además, se diseñarán servicios más personalizados que se adapten a las necesidades de información y de estilos de vida, como mostrar información al usuario relacionada con una actividad que haga habitualmente en todos los canales (redes, web, móvil) y adelantarse a sus necesidades a través de un sistema de recomendaciones o información actualizada en tiempo real sobre equipamientos públicos, haciendo uso de la geolocalización.

La tramitación será uno de los ejes troncales de la aplicación, ya que se simplificará el acceso a los trámites y se trabajará para la implementación de un sistema alternativo a la certificación digital.

Más información

La Generalitat redissenyarà l’aplicació mòbil gencat

GUX_APPgencat_Roadmap
La Generalitat ha fet una consultoria per determinar les noves funcions i usos de la seva aplicació mòbil gencat i també per enfocar l’estratègia per al conjunt dels serveis mòbils de la Generalitat. En l’estudi van participar 18 persones de diferents perfils, d’entre 18 i 55 anys, que es connecten diàriament a internet i tenen un nivell alt d’ús d’internet i del mòbil.

Amb la nova aplicació s’oferiran continguts més transversals per facilitar l’accés a la informació i millorar l’experiència dels usuaris, que ara han d’accedir a diferents aplicacions mòbils o altres canals sense interacció entre si.

A més a més, es dissenyaran serveis més personalitzats que s’adaptin a les necessitats d’informació i d’estils de vida, com mostrar informació a l’usuari relacionada amb una activitat que faci habitualment en tots els canals (xarxes, web, mòbil) i avançar-se a les seves necessitats a través d’un sistema de recomanacions o  informació actualitzada en temps real sobre equipaments públics, fent ús de la geolocalització.

La tramitació esdevindrà un dels eixos troncals de l’aplicació, ja que se simplificarà l’accés als tràmits i es treballarà per a la implementació d’un sistema alternatiu a la certificació digital.

Més informació

Per Sant Jordi, llegim blogs!

Figura de Sant Jordi matant al drac al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat.
Figura de Sant Jordi matant el drac al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat.

Com cada any, des de gencat celebrem Sant Jordi! Aquest any, presentem la plataforma de blogs gencat.

Els blogs de la Generalitat es renoven tant en els continguts i en la manera de presentar-los com en la gestió i el manteniment a través de la plataforma on es publiquen. Aquests canvis s’inscriuen en l’aposta per la innovació a l’hora de prestar serveis a l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

D’entre les modificacions més evidents hi ha el canvi a disseny responsiu, és a dir, que els blogs es poden visualitzar i llegir correctament des de diversos dispositius —ordinador de taula, portàtil, tauleta i telèfon mòbil intel·ligent— perquè els seus continguts s’adapten a les característiques de qualsevol pantalla.

També s’ha renovat el disseny gràfic en sintonia amb l’estil del web gencat, redissenyat el 2014. L’objectiu d’aquesta línia gràfica comuna és mostrar la informació de forma senzilla, amena i entenedora per arribar a tots els públics.

Aquest Sant Jordi, llegim blogs gencat!

Bon Sant Jordi a tothom!

Temps de canvis disruptius. #FonsUEcat

fonsUEcatCom deia Marc Cortés en la 41a sessió web, sobre ús d’estratègies de màrqueting a l’Administració, el mètode que cal aplicar en aquest moment de canvis disruptius és el de les 4 F del màrqueting digital: el flux (F1), és a dir, ser a la xarxa però també explicar-ho perquè tothom en sigui conscient; la funcionalitat (F2): explicar què fas perquè els usuaris ho entenguin; el feedback (F3), per recollir l’opinió que ha de servir per millorar els serveis; i la fidelització (F4), per mantenir l’interès dels usuaris.

Per molt que es disposi d’un contingut útil i imprescindible i s’hagi posat a la xarxa, cal fer-ho saber, apropar-ho adequadament a l’usuari. I si no ho fa qui disposa del contingut, algú altre ho farà per compte seu i, a partir d’un bon servei, serà aquest segon qui fidelitzarà els usuaris. D’aquest fet en tenim molts exemples en el sector privat, i també en el sector públic, com ara el cas dels fons de finançament de la Unió Europea (UE).

Read More »

L’Optimot s’adapta als dispositius mòbils

IMG_1143_contrast (Medium)

El cercador de dubtes lingüístics Optimot s’ha adaptat al disseny web responsiu per facilitar als ciutadans l’accés i la visualització correcta dels continguts des de qualsevol dispositiu, mòbil o fix (ordinador personal, tauleta o telèfon intel·ligent). La Direcció General de Política Lingüística respon així a una de les principals demandes dels usuaris del servei i en vol fomentar encara més l’ús aprofitant l’augment significatiu d’usuaris que es connecten a internet des del mòbil.

L’Optimot és un servei en línia destinat a afavorir la comunicació de qualitat en català, que consta d’un cercador amb diverses fonts de consulta integrades. Si el cercador no resol el dubte lingüístic, l’usuari es pot adreçar al servei d’atenció personalitzada, un servei que l’any 2015 ha rebut 4.888 consultes i que té 10.068 usuaris inscrits. D’aquests usuaris, el 38% són particulars, el 34% són empreses i professionals autònoms, el 24% pertanyen a l’Administració i el 4% són usuaris no registrats.

És una eina de consulta completa i àgil pensada per fomentar l’autonomia dels usuaris: empreses, organismes i ciutadania en general. Del 2011 al 2015, les consultes al cercador han assolit els 50 milions i superen els 12 milions de cerques anuals.

Completen l’eina el Blog de l’Optimot i el perfil de Twitter @optimotcat.

Optimot, consultes lingüístiques, és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT.

El Optimot se adapta a los dispositivos móviles

IMG_1143_contrast (Medium)El buscador de dudas lingüísticas Optimot se ha adaptado al diseño web responsivo para facilitar a los ciudadanos el acceso y la visualización correcta de los contenidos desde cualquier dispositivo, móvil o fijo (ordenador personal, tableta o teléfono inteligente). La Dirección General de Política Lingüística responde así a una de las principales demandas de los usuarios del servicio y quiere fomentar aún más el uso aprovechando el aumento significativo de usuarios que se conectan a internet desde el móvil.

El Optimot es un servicio en línea destinado a favorecer la comunicación de calidad en catalán, que consta de un buscador con varias fuentes de consulta integradas. Si el buscador no resuelve la duda lingüística, el usuario se puede dirigir al servicio de atención personalizada, un servicio que el año 2015 ha recibido 4.888 consultas y que tiene 10.068 usuarios inscritos. De estos usuarios, el 38% son particulares, el 34% son empresas y profesionales autónomos, el 24% pertenecen a la Administración y el 4% son usuarios no registrados.

Es una herramienta de consulta completa y ágil pensada para fomentar la autonomía de los usuarios: empresas, organismos y ciudadanía en general. Del 2011 al 2015, las consultas al buscador han alcanzado los 50 millones y superan los 12 millones de búsquedas anuales.

Completan la herramienta el Blog de l’Optimot  y el perfil de Twitter @optimotcat.

Optimot, consultas lingüísticas, es un servicio que ofrece la Dirección General de Política Lingüística en colaboración con el Instituto de Estudios Catalanes y el Centro de Terminología TERMCAT.