Identifiquem els canals automatitzats 🤖

Canals automatitzats a Twitter

Qui ens coneixeu sabreu que ens agraden molt els robots que faciliten la feina i més encara, incorporar l’avanç de la tecnologia a la nostra organització.

El gencatBOT, per exemple, manté converses amb la ciutadania a partir de preguntes i respostes prèviament taxades. A les xarxes socials, hi ha canals oficials de la Generalitat que s’actualitzen de manera automatitzada, com ara aquestes col·leccions de canals de Twitter:

Automatitzar aquests canals ens serveix per publicar ràpidament continguts informatius en constant actualització. I en el cas dels bots conversacionals (xatbots), per oferir respostes tipus a preguntes freqüents de la ciutadania i evitar que hagin de buscar la informació en un o diversos webs. A més, els bots conversacionals (xatbots) s’afegeixen al telèfon com un contacte més, no ocupen memòria i no és necessari actualitzar-los.

Malgrat aquests avantatges, l’automatització té algun inconvenient, com ara que l’usuari del servei no sàpiga que darrere hi ha un bot i enviï una consulta que es quedarà sense atendre. Per això, hem decidit identificar aquests comptes de gencat amb una icona d’un robot 🤖. És una solució ràpida i senzilla que ajuda al ciutadà a distingir fàcilment quan un canal està gestionat directament per un robot i quan per un humà. També, acota les expectatives de la persona respecte el servei i evita sensacions de fustració o falta d’empatia.

En resum, identificar els canals de publicació automàtica (o bots) és un acte de transparència i una molt bona pràctica que s’hauria d’extendre a les xarxes. De fet, en altres indrets, com a Califòrnia, s’estan impulsant lleis perquè en tots els canals gestionats per robots se n’informi explícitament.

Què us sembla la proposta? Coneixeu altres pràctiques similars? Seria bo que totes les plataformes socials facilitin (com ja fan algunes) opcions per identificar els bots?

Senderisme DGAC: plantes, restes arqueològiques i GPS

AVÍS! Aquesta activitat queda ajornada mentre duri la situació d’excepcionalitat provocada pel coronavirus.

A gencat seguim amb la celebració dels 25 anys del web i dels 10 de les xarxes socials. Vam començar amb les visites guiades a les exposicions Universal: La salut a Catalunya, Bocaccio i Art Primer, al Palau Robert (les dues primeres) i al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Ara convoquem una sortida a la muntanya, pels rodals de la conurbació barcelonina per al personal de la DGAC. Es tracta d’una ruta fàcil per un lloc espectacular, l’Obac, al Parc Natural de Sant Llorenç. Durant la sortida tindrem l’oportunitat de conèixer:

  1. les plantes més conegudes dels nostres boscos, de la mà de la botànica Maria Antònia Julià (autora del diccionari Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana del Termcat)
  2. les sepultures medievals que hi ha a l’indret ens les explicarà Àngels Casanovas (Museu d’Arqueologia de Catalunya)
  3. i les nocions més útils per no perdre’s en el maneig dels GPS, a càrrec del geògraf de l’ICGC Marc Torra

Dades de la sortida:

El recorregut serà el mateix per a tothom: del pàrquing de l’Alzina del Salari fins a la Font de la Pola. Un recorregut molt curt i fàcil de fer. I un altre, per als que vulguin continuar, que no serà gaire llarg però que acaba al Forat del Vent, una roca que ofereix l’oportunitat de ser travessada si es fa anant, com sempre, amb compte 😉. En podeu veure la ruta a Wikiloc http://bit.ly/alzinasalari-foratvent.

Inscriu-t’hi com més aviat millor! Per seguretat, les places són limitades.

#25AnysWebGencat #10AnysXarxesGencat

29a CoP de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

El Departament d’Educació va presentar el cas pràctic de la 29a CoP de Xarxes Socials de Gencat. “Comuniquem per transmetre la qualitat del nostre sistema educatiu” explica Eduard Illa, cap de l’Oficina de Comunicació del departament.

El seu públic objectiu és la comunitat educativa. S’adrecen a:

  • Alumnat (des de l’ESO a estudis postobligatoris i règim especial)
  • Personal docent
  • Personal Administració i Serveis (PAS)
  • Professionals vinculats a l’educació (sanitari, psicològic, serveis socials…)
  • Famílies i tutors legals
  • Associacions representatives de les famílies (AFA, AMPA)
  • Sindicats, federacions i organismes
  • Moviments i entitats de renovació pedagògica o d’innovació educativa.

Les xarxes socials al Departament d’Educació

Per al departament, les xarxes socials són una font d’informació molt important. A temps real es pot saber què està passant a l’entorn i preveure possibles situacions de crisi. Per això, diàriament l’equip de xarxes envia un informe amb l’actualitat de Twitter que complementa el recull de premsa tradicional.

El perfil de Twitter @educaciocat és la xarxa que més bull, amb una comunitat educativa molt potent que hi opina sovint. És un dels canals de comunicació principals del Departament, i per això es necessita una planificació. Hi publiquen missatges curts i directes amb enllaços, fotografies, vídeos i emoticones sobre:

  • Actualitat: rodes de premsa, comunicats, campanyes, actes i esdeveniments…
  • Informacions del sistema educatiu
  • Efemèrides sobre educació
  • Consells a famílies
  • Material propi de l’Oficina de Comunicació.

El Facebook @educaciocat s’adreça a famílies amb infants. El contingut sol ser més pausat, no pròpiament d’actualitat, i convida a la lectura i a la reflexió:

  • Consells a famílies
  • Informacions d’interès a la comunitat educativa

L’Instagram d’@educaciocat és molt recent. Es va estrenar a l’inici de curs (setembre de 2019) però ja té un públic fidel. S’adreça a alumnes, famílies i docents però intenta arribar sobretot als més joves. A les històries s’utilitzen les  funcionalitats de disseny i interactives que ofereix la plataforma.

El canal de Youtube @educaciocat funciona com a banc d’imatges i audiovisual que mostra l’ampli ventall educatiu del Departament: programes, projectes pedagògics i de població escolar… Apel·la a experiències directeso properes.

No us perdeu el Manual dels governs a Twitter de la Generalitat!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Twitter i la Generalitat de Catalunya han publicat conjuntament el Manual dels governs a Twitter, una guia de referència que aporta tècniques i idees a governs i administracions públiques per actuar d’una manera efectiva en aquesta xarxa social.

El Manual ofereix recursos específics als gestors de comptes institucionals per optimitzar els continguts i la interacció que hi té lloc. S’hi explica per què és important ser present a Twitter i com confeccionar una bona estratègia de comunicació adaptada a les seves singularitats. Què comunicar, quan tuitejar, com interaccionar amb els ciutadans, com reaccionar davant les crítiques o com mesurar l’eficàcia de les accions són alguns dels interrogants als quals es dona resposta.

La Generalitat de Catalunya treballa des de l’any 2009 per disposar d’una presència a Twitter coherent amb la seva estratègia d’atenció ciutadana innovadora i multicanal. La seva experiència pot ser de molta ajuda a altres governs. Per aquest motiu, el Manual mostra alguns casos emblemàtics de la presència de la Generalitat a Twitter i re­flecteix el model de funcionament col·laboratiu i innovador amb què s’organitzen els seus pro­fessionals. Les experiències que exposa el Manual són, per tant, a més d’intenses i formatives, capdavanteres.

Llegiu-lo, compartiu-lo, reutilitzeu-lo. Aquest Manual ajudarà els gestors de comptes institucionals de Twitter d’arreu del món a millorar els missatges que publiquen.

Oi que ja teniu ganes de posar en pràctica les idees i els recursos que proposa?

Materials de la sessió

Materials de la sessió ‘Ús de Facebook a l’Administració pública’. Barcelona, 27 d’octubre de 2016

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La Generalitat ha organitzat una sessió sobre l’ús de Facebook a l’Administració pública adreçada a responsables i gestors de comptes corporatius de xarxes socials de totes les administracions de Catalunya.
La Generalitat inicia així una nova forma de lideratge relacional i en xarxa perquè totes les administracions radicades a Catalunya comparteixin el seu coneixement i les seves bones pràctiques.

S’hi han explicat bones pràctiques de l’ús de Facebook a la Generalitat: concretament dels Mossos d’Esquadra, del Banc de Sang i Teixits i de l’estratègia a les xarxes socials de Gencat.
També hi han intervingut Natalia Basterrechea, directora d’Afers Públics de Facebook, i Gustavo Pernas, de la part comercial de Facebook a Dublín, per explicar quines estratègies i recursos podem fer servir per comunicar millor a Facebook.

20 casos d’èxit a les xarxes socials. Generalitat de Catalunya

Ahir es va presentar al Palau Robert el llibre 20 casos d’èxit a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, editat per la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió (Departament de la Presidència) i elaborat gràcies a la col·laboració dels professionals que treballen en l’àmbit de les xarxes socials a la Generalitat. Hi van participar 113 persones.

Són experiències que aporten tècniques i idees per actuar d’una manera coherent en el món de les xarxes socials. La Generalitat de Catalunya ha fet un recorregut que pot ser molt útil a les altres administracions i governs. Aquest llibre neix amb la idea de compartir i aconseguir fer, amb aquest coneixement que ara s’hi codifica, un gran salt cap a la governança oberta, en xarxa i amb capacitat per transformar i millorar el conjunt de la societat.

La Generalitat de Catalunya fa temps que treballa per disposar d’una presència a les xarxes socials coherent amb la seva estratègia d’atenció ciutadana innovadora i multicanal. Per això segurament va ser capdavantera quan va elaborar la Guia de xarxes socials, que ha estat al llarg d’un grapat d’anys el manual de capçalera per a institucions públiques i també privades que no volien o no podien elaborar-ne una de pròpia.

Durant aquest temps, les xarxes s’han mostrat molt útils per a les polítiques públiques de col·laboració amb el conjunt d’actors implicats en l’acció pública: ciutadania, empreses, entitats… A hores d’ara podem considerar-les un instrument crucial en les polítiques més eficaces per a la governança i la gestió dels assumptes públics i els problemes d’unes societats, les contemporànies, cada cop més complexes.

Renovats tots els continguts de la Guia de xarxes socials

La Generalitat de Catalunya publica la setena edició de la Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya. D’entre els apartats més rellevants, hi ha el procediment, pas per pas, que marca la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió per obrir perfils en aquests espais de relació i participació. Així mateix, enumera les diferents eines de xarxa social, els diversos usos i objectius de presència en cada una, les recomanacions per a una presència adequada i reeixida i també els criteris d’estil comunicatiu més adequats en cada eina. Conté un apartat sobre promocions, que estableix unes pautes comunes per a la publicitat de pagament per a publicacions en els perfils corporatius.

La Guia és un instrument dinàmic i obert en el qual tothom pot participar des de la seva experiència. Actualment el projecte està publicat també a Github i des d’aquest espai es poden fer suggeriments i propostes de millora. A més, es publica en format digital en una llicència Creative Commons (CC BY), que permet copiar-lo i reutilitzar-lo sense cap limitació. Només cal citar-ne la font: Generalitat de Catalunya.

Les xarxes socials a la Generalitat de Catalunya s’emmarquen dins les polítiques de govern obert i es consideren una oportunitat única perquè les administracions públiques catalanes esdevinguin l’avantguarda de la innovació i siguin vehiculadores del coneixement i del valor que aporti el conjunt dels actors públics.

Repositoris d’imatges per publicar digitalment

Logo Creative Commons

La irrupció d’Internet i les TIC i l’imparable progrés del treball col·laboratiu en xarxa fan que haguem de ser escrupolosament respectuosos amb els materials digitals que tenen drets d’autor. La Llei de la propietat intel·lectual és aplicable a l’Administració en dos sentits: en els materials en què l’Administració és el titular de l’obra i en els que és usuària d’obres alienes amb drets d’autor. En el segon apunt al blog sobre la matèria, ens volem referir als repositoris on podem obtenir fotografies alienes que l’autor ens autoritzi a usar, o bé perquè es tracta d’un banc d’imatges que en permet l’adquisició de manera assequible (exemple és iStockphoto,) o bé perquè estan subjectes a una determinada llicència de difusió oberta (tipus Creative Commons), o bé perquè són de domini públic.

Read More »