Gestionar redes sociales y medir su impacto. ¿Con qué modelo trabaja la Generalitat?

like image¿Cómo se puede sacar el máximo provecho a las redes sociales de las administraciones públicas o instituciones de gobierno? ¿Qué se puede hacer para monitorizar la actividad y conocer su impacto?

Los gestores de redes sociales corporativas del ámbito público a menudo se formulan estos dos interrogantes, sin encontrar una respuesta coherente y sólida. Por ello, la Generalitat de Cataluña ha decidido compartir su experiencia, explicar sus estrategias de dinamización de las cuentas que tiene en Twitter y exponer su modelo de monitorización de la interacción en las redes sociales. Os hacemos un adelanto en este nuevo post.

Consejos para el buen gobierno en Twitter

En marzo pasado, la Generalitat de Cataluña publicó el Manual de los gobiernos en Twitter, que define cómo debe ser la estrategia institucional de comunicación en Twitter. Si aún no lo habéis podido consultar, os resumimos en cuatro puntos los pilares del plan de acción de la Generalitat en Twitter:

  1. ¿Qué objetivos debe tener una cuenta institucional?
  • Servicio público. Mostrar la predisposición a ayudar al ciudadano para ofrecerle soluciones a sus necesidades.
  • Transparencia. La organización debe mostrarse tal como es, con naturalidad.
  • Calidad. Se deben ofrecer servicios de calidad siguiendo los protocolos establecidos.
  • Corresponsabilidad. Hay que tener en cuenta que se representa una institución pública y disponer de normas de convivencia y participación.
  • Participación. Fomentar la participación y participar, al mismo tiempo, en iniciativas ciudadanas.
  • Conocimiento abierto. Fomentar la reutilización de contenidos y datos abiertos.
  1. ¿Cómo se puede dar a conocer un nuevo perfil?
  • Construir red y comunidad. Seguir activamente a personas y organizaciones con intereses similares a los de la organización, para conversar, aprender y crear conocimiento.
  • Entablar conversación y establecer compromiso. Hay que interpelar a los miembros de la institución para que participen de la conversación y tejan una relación de confianza con los otros interlocutores (ciudadanía, entidades, empresas).
  • Contar con las personas influenciadores (influencers). Tener el apoyo de estas personas da prestigio y favorece que los mensajes lleguen a más personas y que se acaben haciendo seguidoras del perfil.
  1. ¿Qué explicar, cómo y cuándo?
  • Publicar mensajes claros, directos y resolutivos. Usar un lenguaje natural, con corrección lingüística y tono respetuoso.
  • Los contenidos deben ser relevantes, narrativos, actuales y multimedia.
  • Calendarizar todos los eventos y planificar contenidos de carácter atemporal.
  1. Cómo gestionar la interacción con la ciudadanía?
  • Se recomienda seguir perfiles corporativos de interés del ámbito o temática relacionada y que tengan un cierto impacto.
  • Aunque la prioridad son los contenidos propios, se pueden compartir tuits de otros perfiles cuando lo justifique el interés y veracidad de la información y la reputación del emisor.
  • Hay que evitar incluir sistemáticamente menciones para conseguir más retuits, excepto en la información de emergencia.
  • Hay que responder siempre a las quejas y consultas lo antes posible (a ser posible, en menos de dos horas).

Medir el impacto con gencatGRAM

Una vez ya está funcionando la comunicación a través de Twitter (y de las otras redes sociales), ¿cómo sabemos si el esfuerzo vale la pena? Para monitorizar la actividad y la interacción que tiene lugar, el Gobierno de Cataluña ha desarrollado una nueva aplicación: el gencatGRAM. Se trata de un cuadro de mando que registra los datos de Twitter, Facebook y blogs de la Generalitat relativo a contenidos, audiencia, comunidad y comparativa con otras cuentas. A medio plazo, gencatGRAM recogerá y compartirá, además, datos de Youtube e Instagram, aplicaciones móviles, mensajería instantánea, trámites, webs y cualquier canal de atención ciudadana. Esta base de datos se abrirá próximamente a través de una API pública.

El primer módulo de esta nueva infraestructura es la web de actividad de servicios digitales http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, que hace visibles los datos de actividad de los canales oficiales de la Generalitat en Twitter, Facebook y los blogs .

Pero, ¿por qué gencatGRAM es una aplicación innovadora y disruptiva? Por dos razones. Por un lado, no sólo ayuda a los gestores de las cuentas a evaluar el impacto de su actividad, sino que también otras cuentas pueden usar esta información para mejorar su presencia y aprender de perfiles más exitosos. Por el otro, gencatGRAM fomenta la transparencia y la gobernanza abierta, ya que es la ciudadanía quien monitora la actividad del Gobierno y la Administración en las redes sociales, en las webs, los servicios móviles y otros canales digitales de atención ciudadana. Es ella quien determina la eficacia y la validez de los recursos empleados.


¿Os animáis a navegar y explorar todas las posibilidades que ofrece gencatGRAM? Esperamos vuestro feedback. Y, recordad: todo lo que necesitáis saber para llevar a cabo una comunicación institucional exitosa lo encontraréis en el Manual de los gobiernos en Twitter. Leedlo, difundidlo, reutilizad-lo. ¡Mejoremos a partir de la experiencia compartida!

Gestionar xarxes socials i mesurar-ne l’impacte. Amb quin model treballa la Generalitat?

like imageCom es pot treure el màxim profit a les xarxes socials de les administracions públiques o institucions de govern? Què es pot fer per monitorar-ne l’activitat i conèixer-ne l’impacte?

Els gestors de xarxes socials corporatives de l’àmbit públic sovint es formulen aquests dos interrogants, sense trobar-hi una resposta coherent i sòlida. Per això, la Generalitat de Catalunya ha decidit compartir la seva experiència, explicar les seves estratègies de dinamització dels comptes que té a Twitter i exposar el seu model de monitoratge de la interacció a les xarxes socials. Us en fem cinc cèntims en aquest nou apunt.

Consells per al bon govern a Twitter

El mes de març passat, la Generalitat de Catalunya va publicar el Manual dels governs a Twitter, que defineix com ha de ser l’estratègia institucional de comunicació a Twitter. Si encara no l’heu pogut consultar, us resumim en quatre punts els pilars del pla d’acció de la Generalitat a Twitter:

  1. Quins objectius ha de tenir un compte institucional?
  • Servei públic. Mostrar la predisposició a ajudar el ciutadà per oferir-li solucions a les seves necessitats.
  • Transparència. L’organització s’ha de mostrar tal com és, amb naturalitat.
  • Qualitat. S’han d’oferir serveis de qualitat seguint els protocols establerts.
  • Corresponsabilitat. Cal tenir en compte que es representa una institució pública i disposar de normes de convivència i participació.
  • Participació. Fomentar la participació i participar, alhora, en iniciatives ciutadanes.
  • Coneixement obert. Fomentar la reutilització de continguts i dades obertes.
  1. Com es pot donar a conèixer un nou perfil?
  • Construir xarxa i comunitat. Seguir activament persones i organitzacions amb interessos semblants als de l’organització, per conversar-hi, aprendre’n i crear coneixement.
  • Entaular conversa i establir compromís. Cal interpel·lar els membres de la institució perquè participin de la conversa i teixeixin una relació de confiança amb els altres interlocutors (ciutadania, entitats, empreses).
  • Comptar amb les persones influenciadores (influencers). Tenir el suport d’aquestes persones dona prestigi i afavoreix que els missatges arribin a més persones i que s’acabin fent seguidores del perfil.
  1. Què explicar, com i quan?
  • Publicar missatges clars, directes i resolutius. Usar un llenguatge natural, amb correcció lingüística i to respectuós.
  • Els continguts han de ser rellevants, narratius, actuals i multimèdia.
  • Calendaritzar tots els esdeveniments i planificar continguts de caràcter atemporal.
  1. Com gestionar la interacció amb la ciutadania?
  • Es recomana seguir perfils corporatius d’interès de l’àmbit o temàtica relacionada i que tinguin un cert impacte.
  • Tot i que la prioritat són els continguts propis, es poden compartir tuits d’altres perfils quan ho justifiqui l’interès i veracitat de la informació i la reputació de l’emissor.
  • Cal evitar incloure sistemàticament mencions per aconseguir més retuits, excepte en la informació d’emergència.
  • Cal respondre sempre les queixes i consultes com més aviat millor (si pot ser, en menys de dues hores).

Mesurar l’impacte amb gencatGRAM

Un cop ja està funcionant la comunicació a través de Twitter (i de les altres xarxes socials), com sabem si l’esforç val la pena? Per monitorar l’activitat i la interacció que hi té lloc, el Govern de Catalunya ha desenvolupat una nova aplicació: el gencatGRAM. Es tracta d’un quadre de comandament que registra les dades de Twitter, Facebook i blogs de la Generalitat relatiu a continguts, audiència, comunitat i comparativa amb altres comptes. A mitjà termini, gencatGRAM recollirà i compartirà, a més, dades de Youtube i Instagram, aplicacions mòbils, missatgeria instantània, tràmits, webs i qualsevol canal d’atenció ciutadana. Aquesta base de dades s’obrirà properament a través d’una API pública.

El primer mòdul d’aquesta nova infraestructura és el web d’activitat de serveis digitals http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, que fa visibles les dades d’activitat dels canals oficials de la Generalitat a Twitter, Facebook i els blogs.

Però, per què gencatGRAM és una aplicació innovadora i disruptiva? Per dues raons. D’una banda, no solament ajuda els gestors dels comptes a avaluar l’impacte de la seva activitat, sinó que també altres comptes poden usar aquesta informació per millorar la seva presència i aprendre de perfils més reeixits. De l’altra, gencatGRAM fomenta la transparència i la governança oberta, ja que és la ciutadania qui monitora l’activitat del Govern i l’Administració a les xarxes socials, als webs, als serveis mòbils i altres canals digitals d’atenció ciutadana. És ella qui en determina l’eficàcia i la validesa dels recursos emprats.


Us engresqueu a navegar i explorar totes les possibilitats que ofereix gencatGRAM? Esperem el vostre feedback. I, recordeu: tot el que necessiteu saber per dur a terme una comunicació institucional reeixida ho trobareu al Manual dels governs a Twitter. Llegiu-lo, difoneu-lo, reutilitzeu-lo. Millorem-lo a partir de l’experiència compartida!

Materials de la 49a sessió web. ‘Comunicar mitjançant la visualització de dades’

37791830131_4ca091a9b9_oEl passat dimecres 18 d’octubre, el co-fundador i director d’estratègia de OneTandem, Pere Rovira, va impartir la sessió ‘Comunicar mitjançant la visualització de dades’ a la 49a sessió web, organitzada per la Generalitat de Catalunya.

En aquesta sessió, Rovira va exposar els principis fonamentals de la visualització de dades i els usos que en poden fer tant particulars com empreses i institucions públiques.

La primera part de la intervenció es va centrar en la definició dels tres objectius que ha d’assolir la presentació de dades de manera visual:

  • Comunicar. La presentació de les dades en brut, mitjançant fórmules estadístiques o matemàtiques, fa les organitzacions transparents, però no les apropa als ciutadans. En canvi, amb la visualització de dades, es poden comunicar més i millor grans quantitats d’informació.
  • Explorar. Quan la presentació de dades, a més de ser visual, és interactiva, l’usuari les pot filtrar segons allò que li interessa més a cada moment.
  • Analitzar. La visualització de dades afavoreix que l’usuari interpreti les dades i tregui conclusions de manera ràpida.

La intervenció de Pere Rovira també va incidir en els aspectes de disseny que intervenen en la visualització de dades. En aquest sentit, mitjançant exemples de referència, va posar èmfasi en tres regles bàsiques:

  1. Reduir per millorar. Cal optar per dissenys nets i diàfans, que incloguin només aquelles dades que es vol comunicar.
  2. Relacionar volum, qualitat i context. Cal triar el tipus de gràfic més adequat i implementar-lo correctament. A més, és important ubicar les dades en un context per oferir la imatge global més precisa possible.
  3. Compte amb mentir! Cal dominar els principis estadístics per no cometre errors de presentació que condueixin a l’error d’interpretació.

La sessió es va cloure amb un torn de preguntes en què els assistents van poder resoldre dubtes sobre programari lliure per a la visualització de dades i sobre l’aplicació d’aquesta disciplina a l’hora de comunicar polítiques públiques. Un debat molt participatiu que va posar de manifest el gran interès que estan mostrant els servidors públics per transmetre efectivament als ciutadans la major quantitat possible d’informació.

Us van resultar útils els consells i recomanacions de Pere Rovira? Els començareu a aplicar en la vostra tasca diària? Esperem el vostre feedback!

GencatGRAM. Avanzando hacia un gobierno abierto


Con la voluntad de ofrecer el mejor servicio a la ciudadanía, la Generalitat de Cataluña promueve políticas de atención en los entornos del ciudadano, participando de forma activa en ecosistemas ajenos a la organización. Se trata de un nuevo modelo de relación con el ciudadano más descentralizado y distribuido que el clásico modelo más vertical que ha imperado hasta nuestros días.

En coherencia con este modelo, la Generalitat lanza ahora la aplicación gencatGRAM para registrar en un mismo entorno todos los datos y la actividad de los distintos canales digitales del Gobierno y del conjunto de la Generalitat. Se abren todos los datos para que el ciudadano pueda consultar la información distribuida por todos los canales oficiales de la Generalidad en las diferentes plataformas, con la intención de que sea él quien siga y valore si aquellos canales responden a los objetivos por los que existen y que fueron definidos previamente. ¿Qué piensas? Será realmente para monitorizar la acción de la Generalitat en estos canales?

Read More »

Wikipedia: una vía de retorno de los datos públicos al ciudadano

En 1911, William Morton Wheeler observó que las hormigas trabajan colaborativamente. Individuos aparentemente independientes pueden cooperar y actuar como si fueran células de un único animal, con una mente colectiva. ¿Somos los usuarios digitales, consumidores y proveedores de conocimiento en la nube, las hormigas del siglo XXI?

Hoy día, la sociedad ha asumido las tesis de Morton Wheeler sobre la inteligencia colectiva. Con la aparición de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC), de internet y, especialmente, de las redes sociales, han aparecido nuevas formas de relación y de creación de inteligencia. Los usuarios digitales ya no somos solamente consumidores de datos e información, sino que ahora somos también creadores de conocimiento colectivo (prosumidores).

En los últimos tiempos, pues, internet se ha convertido en un enorme espacio de conocimiento. Cada vez es más sencillo aportar información y ampliar el existente. Nos encontramos ante procesos, a menudo llamados con anglicismos iniciados por crowd (crowdsourcing, crowdcreation, crowdproduction …), que han permitido descentralizar el origen del conocimiento y también incrementar la velocidad con que se accede y evolucionar, así, hacia a un orden de mayor complejidad por medio de mecanismos de innovación y colaboración. Porque, sencillamente, compartiendo conocimiento todos sabemos más.

El paradigma de este nuevo ámbito de relación es, sin duda, la Wikipedia. Es ya la principal puerta de entrada al conocimiento: el lugar donde se reúne la ciudadanía del siglo XXI para obtener conocimientos nuevos y para compartir lo que ya sabe. ¿Y la Administración? ¿Cómo participan las instituciones públicas de este espacio? ¿No podrían las administraciones compartir los datos públicos de que dispone y utilizar, por ejemplo, Wikidata y Wikimedia Commons como repositorios de información institucional especializada en abierto?

La Generalitat hace tiempo que se ha empapado de la idea de que el conocimiento que genera se debe poner al alcance de la sociedad en abierto. La Wikipedia ha representado una oportunidad única para llevarla a la práctica. Volcando en esta enciclopedia digital las informaciones y contenidos de áreas temáticas especializadas de los departamentos que integran la Generalitat, incrementamos el corpus de conocimiento para el acceso de todos los ciudadanos del mundo. Y aún más. Se aumenta el potencial de difusión de la labor de la Generalitat y, sobre todo, se incrementa el grado de interacción con la ciudadanía. Porque cualquier persona, como editora de la Wikipedia, puede recibir la información provista, ampliarla y mejorarla, en un movimiento circular de regreso y retroalimentación positiva.

Con el objetivo de seguir creando conocimiento colectivo, la Generalitat colabora estrechamente desde hace tiempo con la asociación Amical Wikimedia. ¿Tenéis curiosidad por saber más acerca de los proyectos que se están realizando en común? Escuchad la entrevista a Àlex Hinojo, director de la Amical Wikimedia. Y, a continuación, hacednos saber vuestro parecer y cómo podemos seguir ampliando la difusión de contenidos web y datos abiertos.

Viquipèdia: una via de retorn de les dades públiques al ciutadà

 

L’any 1911, William Morton Wheeler va observar que les formigues treballen col·laborativament. Individus aparentment independents poden cooperar i actuar com si fossin cèl·lules d’un únic animal, amb una ment col·lectiva. Som els usuaris digitals, consumidors i proveïdors de coneixement al núvol, les formigues del segle XXI?

Avui dia, la societat ha assumit les tesis de Morton Wheeler sobre la intel·ligència col·lectiva. Amb l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), d’internet i, especialment, de les xarxes socials, han aparegut noves formes de relació i de creació d’intel·ligència. Els usuaris digitals ja no som solament consumidors de dades i informació, sinó que ara som també creadors de coneixement col·lectiu (consumidors proactius).

En els darrers temps, doncs, internet ha esdevingut un enorme espai de coneixement. Cada cop és més senzill aportar informació i ampliar l’existent. Ens trobem davant de processos, sovint anomenats amb anglicismes iniciats per crowd (crowdsourcing, crowdcreation, crowdproduction…), que han permès descentralitzar l’origen del coneixement i també incrementar la velocitat amb què s’hi accedeix i evolucionar, així, cap a un ordre de major complexitat per mitjà de mecanismes d’innovació i col·laboració. Perquè, senzillament, compartint coneixement tothom en sabem més.

El paradigma d’aquest nou àmbit de relació és, sens dubte, la Viquipèdia. És ja la principal porta d’entrada al coneixement: el lloc on es reuneix la ciutadania del segle XXI per obtenir coneixements nous i per compartir allò que ja sap. I l’Administració? ¿Com participen les institucions públiques d’aquest espai? ¿No podrien les administracions compartir-hi les dades públiques de què disposa i utilitzar, per exemple, Wikidata i Wikimedia Commons com a repositoris d’informació institucional especialitzada en obert?

La Generalitat fa temps que s’ha amarat de la idea que el coneixement que s’hi genera s’ha de posar a l’abast de la societat en obert. La Viquipèdia ha representat una oportunitat única per dur-la a la pràctica. Bolcant-hi les informacions i continguts d’àrees temàtiques especialitzades dels departaments que integren la Generalitat, incrementem el corpus de coneixement per a l’accés de tots els ciutadans del món. I encara més. S’augmenta el potencial de difusió de la tasca de la Generalitat i, sobretot, s’incrementa el grau d’interacció amb la ciutadania. Perquè qualsevol persona, com a editora de la Viquipèdia, pot rebre la informació proveïda, ampliar-la i millorar-la, en un moviment circular de retorn i retroalimentació positiva.

Amb l’objectiu de seguir creant coneixement col·lectiu, la Generalitat col·labora estretament des de fa temps amb l’associació Amical Wikimedia. ¿Teniu curiositat per saber més sobre els projectes que s’estan realitzant en comú? Escolteu l’entrevista a Àlex Hinojo, director de l’Amical Wikimedia. I, tot seguit, feu-nos saber el vostre parer i com podem seguir ampliant la difusió de continguts web i dades obertes.

¿La Administración debe hacer big data? ¿Cómo? El caso del 012

photo_2017-05-10_08-15-27Demasiado a menudo el discurso de los datos (o del mal llamado fenómeno del big data; mejor ciencia de los datos) queda circunscrito en la fase del procedimiento tecnológico de recopilación o en otra en la que los datos se han convertido en información que se suele exponer en cuadros de mando o herramientas similares. O incluso en una de más avanzada en que se aplican modelos de visualización de datos y nada más.

Pero los datos ofrecen una enorme oportunidad para entender por qué pasan las cosas, explicarlas bien y tomar las oportunas decisiones de mejora y cambio. Es entonces cuando podemos referirnos a la valorización de los datos, es decir, cómo pueden servir para aportar valor a un proceso o una acción.

Visto en más perspectiva, de todo el ciclo de vida de recogida, almacenamiento, estructuración y evaluación de los datos, la clave es saber si comunican algo para el conjunto de las personas. Es decir, transmitimos lo que queremos resolver o conseguir con los datos? Después de todo, se trata de contar historias en sentido estratégico: ¿somos capaces de comunicar lo que queremos hacer o los cambios que lograremos con los datos?

Se recogen datos, que se trabajan como información y que se suelen presentar en cuadros de mando y que se transforman en conocimiento cuando la audiencia las acaba interiorizando. La presentación y el conocimiento que provenienen de estos datos son los procesos que enseñan la posible relación causal que existe entre los fenómenos. Por ello, se considera que lo más importante es qué comunican los datos, por qué pasa un determinado hecho …

En este sentido, la Generalitat de Cataluña ha puesto en marcha un proyecto pionero de utilización de estrategias de datos masivas en el ámbito de la atención ciudadana. Las conclusiones de este estudio se han utilizado para incrementar la calidad y la eficiencia del servicio de atención telefónica 012. El proyecto se ha llevado a cabo con la colaboración de Eurecat, el principal Centro Tecnológico de Cataluña y la empresa Atento, que gestiona el centro de atención telefónica.

Desde hacía tiempo la Generalitat quería extraer nuevos patrones y conocimiento de los procesos del servicio 012, —un servicio que actualmente ya cuenta con una óptima valoración por parte de la ciudadanía, un 4,67 en una escala de 1 a 5— y poder plantear retos de eficiencia y oportunidades de mejora.

La iniciativa ha consistido en analizar los registros de 694.763 llamadas durante los meses de enero a octubre de 2016. Gracias a este estudio se ha podido mejorar la gestión en la transferencia de llamadas y se han ahorrado 18 mil euros al año.

El proyecto, a pesar de basarse en metodologías de analítica avanzada (por ejemplo, en el uso de diagramas de dispersión [scatter plot] como el de la imagen), ha procurado proveer de una historia a partir de los datos del 012, que explican mejor la realidad de la valoración de este servicio por parte de las personas usuarias. Y el resultado es que ahora se puede entender mejor qué factores inciden en esta valoración y qué posibles retos futuros se pueden plantear. Hay que fijarse porque los datos resultar difíciles de entender, pero los errores a los que pueden inducir, también!

valoracio_petit

Ha de fer big data, l’Administració? Com? El cas del 012

photo_2017-05-10_08-15-27Massa sovint el discurs de les dades (o del malanomenat fenomen del big data; millor ciència de les dades) queda circumscrit en la fase del procediment tecnològic de recollida o bé en una altra en què les dades s’han convertit en informació que se sol exposar en quadres de comandament o eines similars. O fins i tot en una de més avançada en què s’apliquen models de visualització de dades i prou.

Però les dades ofereixen una enorme oportunitat per entendre per què passen les coses, explicar-les bé i prendre les oportunes decisions de millora i canvi. És aleshores quan podem referir-nos a la valorització de les dades, és a dir, com podem servir per aportar valor a un procés o a una acció.

Vist en més perspectiva, de tot el cicle de vida de recollida, emmagatzematge, estructuració i avaluació de les dades, la clau és saber si comuniquen alguna cosa per al conjunt de les persones. És a dir, transmetem el que volem resoldre o aconseguir amb les dades? Al capdavall, es tracta d’explicar històries en sentit estratègic: ¿som capaços de comunicar el que volem fer o els canvis que assolirem amb les dades?

Es recullen dades, que es treballen com a informació i que se solen presentar en quadres de comandament i que es transformen en coneixement quan l’audiència les acaba interioritzant. La presentació i el coneixement provinent d’aquestes dades són els processos que ensenyen la possible relació causal que hi ha entre els fenòmens. Per això, es considera que el més important és què comuniquen les dades, per què passa un determinat fet…

En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa un projecte pioner d’utilització d’estratègies de dades massives en l’àmbit de l’atenció ciutadana. Les conclusions d’aquest estudi s’han fet servir per incrementar la qualitat i l’eficiència del servei d’atenció telefònica 012. El projecte s’ha dut a terme amb la col·laboració d’Eurecat, el principal Centre tecnològic de Catalunya, i l’empresa Atento, que és qui gestiona el centre d’atenció telefònica.

Feia temps que la Generalitat volia extreure nous patrons i coneixement dels processos del servei 012, –un servei que hores d’ara ja compta amb una òptima valoració per part de la ciutadania, un 4,67 en una escala d’1 a 5– i poder plantejar reptes d’eficiència i oportunitats de millora.

La iniciativa ha consistit a analitzar els registres de 694.763 trucades durant els mesos de gener a octubre del 2016. Gràcies a aquest estudi s’ha pogut millorar la gestió en la transferència de trucades i s’han estalviat 18 mil euros a l’any.

El projecte, tot i basar-se en metodologies d’analítica avançada (per exemple, en l’ús de diagrames de dispersió [scatter plot] com el de la imatge), ha procurat proveir d’una història a partir de les dades del 012, que expliquen millor la realitat de la valoració d’aquest servei per part de les persones usuàries. I el resultat és que ara es pot entendre millor quins factors incideixen en aquesta valoració i quins possibles reptes futurs s’hi poden plantejar. En aquests estudis, cal fixar-s’hi molt perquè les dades poden costar d’entendre, però els errors a què poden induir, també!

valoracio_petit

La Amical Wikimedia y la Generalitat colaboran en la difusión de contenidos web y datos abiertos y en proyectos de voluntariado

matrix-1799653_1920La asociación Amical Wikimedia y la Generalitat de Cataluña han renovado el convenio de colaboración que mantienen desde el año 2013. El acuerdo establece el marco para colaborar mutuamente en la difusión del conocimiento propio de la Generalitat de Cataluña – explicitado en los contenidos de todos sus webs y del portal de datos abiertos- para que sea reutilizado en la Wikipedia.
Bajo el amparo del acuerdo de colaboración, los departamentos y otros entes de la Generalitat organizan actuaciones de toda índole: actividades formativas, wikimaratones y otras sesiones de trabajo cooperativo wikipedista, entre otros.
Resumidamente, los compromisos que asume la Generalitat de Cataluña, a través de la Dirección General de Atención Ciudadana del Departamento de la Presidencia y de la Secretaría de Transparencia y Gobierno Abierto del Departamento de Asuntos y Relaciones Institucionales y Exteriores y Transparencia, son los siguientes:

  • Fomentar la reutilización de los contenidos web de la Generalitat.
  • Difundir la información publicada en el portal institucional Datos abiertos gencat.
  • Organizar sesiones de formación y dinamización entre los profesionales de la Generalitat.
  • Promover sesiones de trabajo para reutilizar datos abiertos dirigidas a estudiantes y personas emprendedoras.
  • Facilitar a la Asociación Amical Wikimedia información sobre el proceso de apertura de datos públicos y el calendario de ejecución.
  • Hacer de enlace entre la Asociación Amical Wikimedia y los departamentos de la Generalitat de Cataluña, para fomentar la creación y la reutilización de contenidos así como también el voluntariado viquipedista entre sus profesionales.
  • Colaborar en la difusión de las iniciativas que impulse la Asociación Amical Wikimedia.
  • Hacer difusión en la web y redes sociales de gencat.cat de las actividades concretas realizadas con Wikipedia e impulsar acciones de sensibilización del uso del catalán en internet y de reutilización de contenidos con licencias de difusión abierta.

L’Amical Viquimèdia i la Generalitat col·laboren en la difusió de continguts web i dades obertes i en projectes de voluntariat

matrix-1799653_1920L’associació Amical Viquimèdia i la Generalitat de Catalunya han renovat el conveni de col·laboració que mantenen des de l’any 2013. L’acord estableix el marc per col·laborar mútuament en la difusió del coneixement propi de la Generalitat de Catalunya –explicitat en els continguts de tots els seus webs i del portal de dades obertes– perquè sigui reutilitzat a la Viquipèdia.

Sota l’aixopluc de l’acord de col·laboració, els departaments i altres ens de la Generalitat organitzen actuacions de tota índole: activitats formatives, viquimaratons i altres sessions de treball cooperatiu viquipedista, entre d’altres.

Resumidament, els compromisos que assumeix la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General ”Atenció Ciutadana del Departament de la Presidència i de la Secretaria de Transparència i Govern Obert del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, són els següents:

  • Fomentar la reutilització dels continguts web de la Generalitat.
  • Difondre la informació publicada al portal institucional Dades obertes gencat.
  • Organitzar sessions de formació i dinamització entre els professionals de la Generalitat.
  • Promoure sessions de treball per reutilitzar dades obertes adreçades a estudiants i persones emprenedores.
  • Facilitar a l’Associació Amical Viquimèdia informació sobre el procés d’obertura de dades públiques i el calendari d’execució.
  • Fer d’enllaç entre l’Associació Amical Viquimèdia i els departaments de la Generalitat de Catalunya, per fomentar la creació i la reutilització de continguts així com també el voluntariat viquipedista entre els seus professionals.
  • Col·laborar en la difusió de les iniciatives que impulsi l’Associació Amical Viquimèdia.
  • Fer difusió al web i xarxes socials de gencat.cat de les activitats concretes dutes a terme amb Viquipèdia i impulsar accions de sensibilització de l’ús del català a internet i de reutilització de continguts amb llicències de difusió oberta.