La visualització de dades, clau per a una ciutadania ben informada

En un món cada vegada més ofegat en dades i números, és important disposar d’una eina que converteixi les dades en coneixement. Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya ha presentat la Guia de visualització de dades, una eina adreçada als departaments i organismes de la Generalitat, però també a la ciutadania, que explica de manera senzilla com representar informació complexa de forma gràfica i eficient. Això és clau per tenir una ciutadania millor informada.

La Guia l’ha elaborat la Direcció General d’Atenció Ciutadana juntament amb dos experts en la matèria i amb el suport de la Direcció General de Difusió que ha ampliat les pautes de disseny corporatiu de gràfics i taules. A més, el Termcat ha publicat una terminologia en català

Per a què serveix la visualització de dades

Gràcies a la visualització de dades es pot comprendre la relació que hi ha entre tendències socials, econòmiques o demogràfiques, representar-les en un mapa, creuar dades de diverses procedències, endevinar tendències futures i extreure’n conclusions.

Presentació de La guia de visualització de dades

Vídeo de la presentació

Sabes que tu opinión nos ayuda a diseñar las políticas públicas?

imatge post blog participaSí, como lo lees, tus opiniones y comentarios ayudan a hacer un gobierno más cercano y al servicio del ciudadano. No sólo nos interesa tu participación en las elecciones, sino también en el día a día, cuando se diseñan y se toman decisiones sobre diferentes aspectos de interés general.

Los gobiernos son representativos, pero, al mismo tiempo, hacen falta espacios para participar en la adopción de decisiones públicas; no sólo cuando hay elecciones.

Gracias a las TIC se pueden crear espacios virtuales de diálogo y reflexión social, acceso a la información de carácter público, y también se puede ejercer de una manera más activa el rol del sujeto político.

Estos canales de participación son espacios en que el ciudadano puede intervenir para cambiar las cosas. Así, las instituciones se orientan hacia políticas más pensadas por los ciudadanos y donde la colaboración es una red sobre la cual se tienen que construir unas instituciones con más conocimiento.

El éxito de estas iniciativas no se puede medir por el volumen de participación, sino por los cambios reales que producen. Estos espacios tienen que ir más allá de la crítica: si queremos una democracia sana, necesitamos que nuestras voces sean constructivas.

En este sentido, en 2015 se crea participa.gencat.cat, una herramienta virtual de comunicación bidireccional en que se invita a los ciudadanos a implicarse en las políticas públicas y se convierte en un verdadero espacio ciudadano. Y se promueven procesos participativos.

participatiu

El web participa.gencat.cat es una plataforma digital hecho con un programa de código libre, Decidim, que inició el Ayuntamiento de Barcelona, y que todo el mundo puede reutilizar y mejorar.

La intención de la Generalitat de Cataluña es construir una infraestructura digital de participación con visión de país para incorporar cada vez más la ciudadanía en la toma de decisiones.
Pensad que con vuestra participación activa conseguimos:

  • Mejorar la calidad de la política y la democracia
  • Compartir la responsabilidad de la toma de decisiones públicas.

Tu opinión es importante y la necesitamos. Participa!

Saps que la teva opinió ens ajuda a dissenyar les polítiques públiques?

imatge post blog participaSí, com ho llegeixes, les teves opinions i comentaris ajuden a fer un govern més proper i al servei del ciutadà. No només ens interessa la teva participació en les eleccions, sinó també en el dia a dia, quan es dissenyen i es prenen decisions sobre diferents aspectes d’interès general.

Els governs són representatius, però, al mateix temps, calen espais per participar en l’adopció de decisions públiques; no només quan hi ha eleccions.

Gràcies a les TIC es poden crear espais virtuals de diàleg i reflexió social, accés a la informació de caràcter públic, i també es pot exercir d’una manera més activa el rol del subjecte polític.

Aquests canals de participació són espais en què el ciutadà pot intervenir per canviar les coses. Així, les institucions s’orienten cap a polítiques més pensades pels ciutadans i on la col·laboració és una xarxa sobre la qual s’han de construir unes institucions amb més coneixement.

L’èxit d’aquestes iniciatives no es pot mesurar pel volum de participació, sinó pels canvis reals que produeixen. Aquests espais han d’anar més enllà de la crítica: si volem una democràcia sana, necessitem que les nostres veus siguin constructives.

En aquest sentit, l’any 2015 es crea participa.gencat.cat, una eina virtual de comunicació bidireccional en què es convida als ciutadans a implicar-se en les polítiques públiques i es converteix en un veritable espai ciutadà. I s’hi promouen processos participatius.

participatiu

El web participa.gencat.cat és una plataforma digital feta amb un programa de codi lliure, Decidim, que va iniciar l’Ajuntament de Barcelona, i que tothom pot reutilitzar i millorar.

La intenció de la Generalitat de Catalunya és construir una infraestructura digital de participació amb visió de país per incorporar cada cop més la ciutadania en la presa de decisions.

Penseu que amb la vostra participació activa aconseguim:

  • Millorar la qualitat de la política i la democràcia
  • Compartir la responsabilitat de la presa de decisions públiques.

La teva opinió és important i la necessitem. Participa-hi!

Abriendo el Twitter de Gobierno Abierto. 25ª CoP de Redes Sociales


Los editores de redes sociales de la Generalitat de Cataluña conforman una de las comunidades de profesionales de la Administración pública más activas en cuanto a la compartición del conocimiento. Un buen ejemplo son las CoP de Redes Sociales de la Generalitat, un espacio en el que los editores de los perfiles corporativos de redes sociales de la Generalitat dan a conocer su experiencia con prácticas de éxito, e intercambian opiniones sobre retos y dificultades.

El último encuentro de esta comunidad tuvo lugar el jueves 18 de octubre en la sede de la Dirección General de Juventud. En esta ocasión, la sesión estuvo dinamizada por Roger Buch y Helena Oliván, de la Secretaría General de Transparencia y Gobierno Abierto. La CoP estuvo centrada en los recursos que emplean para gestionar sus dos cuentas en Twitter: @governobertcat y @opendatacat.

La sesión fue todo un ejercicio de transparencia. ¿Quién hay detrás de estas cuentas? ¿Qué contenidos se publican? ¿Qué lecciones se pueden extraer? Son algunos de los interrogantes que se resolvieron en la CoP, en la que también se compartieron los principios con los que se gestionan los perfiles:

  • El objetivo es dar a conocer la política de gobierno abierto de la Generalitat y las herramientas de que dispone la ciudadanía para acceder a la información pública.
  • Los contenidos que se publican son concisos, objetivos y útiles.
  • Predican con el ejemplo. Facilitan el acceso a la información pública incluyendo enlaces a documentos en sus tuits, y publican los resultados de las iniciativas de las que se ha hecho difusión a través del perfil, como por ejemplo actos o jornadas.
  • La dirección establece qué tipo de contenidos se publican, pero los editores son autónomos a la hora de crearlos.
  • No hablan sólo de ellos mismos. Si otro organismo o entidad del ámbito público o privado promueve una iniciativa que fomenta la transparencia y la participación, se hacen eco y los felicitan.
  • Infografías, vídeos, material multimedia … Todo ayuda a viralizar los tuits.
  • Y, sobre todo, ante la duda, ¡se arriesgan!

Buch y Oliván compartieron también la principal dificultad con la que se encuentran en su día a día: captar el interés de la audiencia más allá de los periodistas de datos y los expertos del ámbito.

¿Qué harías tú para hacer llegar al público general la cultura de gobierno abierto? ¿Te interesa conocer cómo lo hacen los otros editores de perfiles corporativos de la Generalitat en las redes sociales? ¿Te gustaría que expusiéramos algún caso en concreto la próxima CoP? ¡Comenta este post y haznos llegar tus propuestas!

Obrint el Twitter de Govern Obert. 25a CoP de Xarxes Socials

Els editors de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya conformen una de les comunitats de professionals de l’Administració pública més actives pel que fa a la compartició del coneixement. Un bon exemple en són les CoP de Xarxes Socials de la Generalitat, un espai en què els editors dels perfils corporatius de xarxes socials de la Generalitat donen a conèixer la seva experiència amb pràctiques d’èxit, i hi intercanvien opinions sobre reptes i dificultats.

La darrera trobada d’aquesta comunitat va tenir lloc el dijous 18 d’octubre a la seu de la Direcció General de Joventut. En aquesta ocasió, la sessió va estar dinamitzada per Roger Buch i Helena Oliván, de la Secretaria General de Transparència i Govern Obert. La CoP va estar centrada en els recursos que empren per gestionar els seus dos comptes a Twitter: @governobertcat i @opendatacat.

La sessió va ser tot un exercici de transparència. Qui hi ha darrera d’aquests comptes? Quins continguts s’hi publiquen? Quines lliçons se’n poden extreure? Són alguns dels interrogants que es van resoldre a la CoP, en què també es van compartir els principis amb què es gestionen els perfils:

  • L’objectiu és donar a conèixer la política de govern obert de la Generalitat i les eines de què disposa la ciutadania per accedir a la informació pública.
  • Els continguts que s’hi publiquen són concisos, objectius i útils.
  • Prediquen amb l’exemple. Faciliten l’accés a la informació pública incloent enllaços a documents en els seus tuits, i publiquen els resultats de les iniciatives de què s’ha fet difusió a través del perfil, com a ara actes o jornades.
  • La direcció estableix quin tipus de continguts es publiquen, però els editors són autònoms a l’hora de crear-los.
  • No parlen només d’ells mateixos. Si un altre organisme o entitat de l’àmbit públic o privat promou una iniciativa que fomenta la transparència i la participació, se’n fan ressò i els feliciten.
  • Infografies, vídeos, material multimèdia… Tot ajuda a viralitzar els tuits.
  • I, sobretot, davant del dubte, s’arrisquen!

Buch i Oliván van compartir també la principal dificultat amb què es troben en el seu dia a dia: captar l’interès de l’audiència més enllà dels periodistes de dades i els experts de l’àmbit.

Què faries tu per fer arribar al públic general la cultura de govern obert? T’interessa conèixer com s’ho fan els altres editors de perfils corporatius de la Generalitat a les xarxes socials? T’agradaria que exposéssim algun cas en concret a la propera CoP? Comenta aquest apunt i fes-nos arribar les teves propostes!

Now we have statistics for the Generalitat’s social media!

pexels-photo-186461Is it now beyond question that social media is the most accurate way of gauging the needs and concerns of citizens? At the Generalitat we’re convinced so. That’s why, for some time now, we’ve been working on putting the trends seen on social media into statistical form. We want to use them to assess the opinion of citizens about our public services. This will help us make better decisions when it comes to improving and innovating.

In this context, a pioneering project has just been announced to include the data and activity on the Generalitat’s social media accounts in the Annual Statistical Action Programme for 2018 (PAAE 2018). The programme corresponds to a new statistical production and dissemination model that is now common in leading European countries. It also improves access to information, both for citizens in general and for researchers in the social sciences, and promotes the evaluation of public policies.

The reuse of statistical information for scientific purposes has been encouraged with the inclusion of social media data from the Generalitat’s official channels in the PAAE 2018. Researchers in the social sciences have long been demanding access to official and reliable data to analyse the performance of public administrations on social media and their relationship with other public actors (citizens, businesses, organisations, etc.). Now the Generalitat has responded to this demand, thus facilitating a better understanding of and improvements to policies and public services.

In this way, the Generalitat has taken a decisive step towards a new approach with citizens, which is more decentralised and horizontal than the classic more vertical model that has prevailed until now. This is because, by making the data public, citizens themselves can assess whether public services are achieving the objectives for which they exist and decide whether or not to restructure or abolish them.

The PAAE 2018 will take into account variables from three social media platforms:

  1. Twitter. The following will be compiled: published tweets and retweets, retweets and mentions, users who have retweeted and mentioned the corporate accounts, and followers of the corporate accounts.
  2. Facebook. The following will be compiled: published posts, those with a ‘Like’, those shared and the comments posted, users who have ‘Liked’, shared and commented on the corporate account walls, and followers of the corporate accounts.
  3. Gencat blogs. The published posts will be compiled, together with the visits and comments posted, and the users who comment on the entries.

Now, how are these data processed? The General Directorate of Citizens’ Services is the body in charge of collecting them centrally, anonymously and in a standardised manner. It does this automatically through gencatGRAM. This is a new infrastructure that draws data from the Generalitat’s digital citizens’ services channels through an application programming interface (API). GencatGRAM not only provides the data that will be taken into account in the Generalitat’s Annual Statistical Action Programme for 2018, but also feeds the digital services activity website http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, which is open to all citizens. By linking gencatGRAM to the Generalitat’s official statistics, the General Directorate of Citizens’ Services has raised their requirements to ensure suitable, exhaustive, higher-quality data.

This new model for the collection-processing-dissemination of social media data fosters the empowerment of citizens. However, it must also be read internally, as the main consumer of open government data is the government itself. This means that the corporate accounts of the Generalitat can use this information to improve their presence and learn from other more successful profiles, as well as to find interesting content to share with their audience.

In summary, all this brings us increasingly closer to a citizens’ service based on the principles of open governance, transparency, and critical evaluation by the citizens themselves. Do you think developing and providing standardised descriptions of the Generalitat’s statistical actions on social media mean we are coming closer to the public administration of the future?


Link to DECREE 191/2018 of August 28 ratifying the Annual Statistical Action Programme for 2018.

¡Las redes sociales de la Generalitat ya son Estadística!

pexels-photo-186461

Que las redes sociales son un sismógrafo infalible de las necesidades y preocupaciones de la ciudadanía es incuestionable, ¿verdad? En la Generalitat también estamos convencidos de ello. Por eso hace tiempo que trabajamos para plasmar en estadísticas las tendencias que se observan en las redes sociales. Nos deben servir para evaluar la opinión que la ciudadanía tiene de los servicios públicos y tomar mejores decisiones a la hora de mejorarlos e innovar.

En este contexto, y de manera pionera, se acaba de anunciar que los datos y la actividad que tienen lugar en las cuentas de red social de la Generalitat se incluirán en el Programa anual de actuación estadística de la Generalitat para el 2018 ( PAAE 2018). El programa da respuesta a un nuevo modelo de producción y de difusión estadística común en los países más punteros de nuestro entorno. También mejora el acceso a la información, tanto por parte de la ciudadanía en general como de los investigadores en ciencias sociales, y fomenta la evaluación de las políticas públicas.

Con la incorporación de los datos de redes sociales de los canales oficiales de la Generalitat al PAAE 2018, se fomenta la reutilización de la información estadística con fines científicos. Los investigadores en ciencias sociales hace tiempo que reclaman disponer de datos oficiales y fiables para analizar el comportamiento de las administraciones públicas en las redes sociales y su relación con los otros actores públicos (ciudadanía, empresas, entidades). Ahora, la Generalitat responde a esta demanda, y facilita así una mejor comprensión y mejora de las políticas y los servicios públicos.

La Generalitat, por tanto, hace un paso decisivo hacia un nuevo modelo de relación con el ciudadano, más descentralizado y distribuido que el clásico modelo más vertical que ha imperado hasta nuestros días. Porque, al abrirse los datos, es el ciudadano quien puede valorar si los servicios públicos responden a los objetivos por los cuales existen, y exigir si es necesario prescindir de ellos o replantearlos.

El PAAE 2018 tendrá en cuenta variables procedentes de tres plataformas de red social:

  1. Twitter. Se recogerán los tuits y retuits publicados; los retuits y las menciones obtenidas; los usuarios que han retuiteado y mencionado las cuentas corporativas; y los seguidores de las cuentas corporativas.
  2. Facebook. Se recogerán los posts publicados, con los ‘Me gusta’, las comparticiones y comentarios obtenidos; los usuarios que han hecho ‘Me gusta’, comparticiones y comentarios en el muro de las cuentas corporativos; y los simpatizantes de las cuentas corporativas.
  3. Blogs gencat. Se recogerán los posts publicados, con las visitas y comentarios obtenidos, y los usuarios que han comentado las entradas.

Ahora bien, ¿cómo se procesan estos datos? La Dirección General de Atención Ciudadana es el órgano encargado de recogerlos de forma centralizada, anonimizada y estandarizada. Y, además, lo hace de manera automatizada mediante el gencatGRAM. Se trata de una nueva infraestructura que bebe los datos procedentes de los canales digitales de atención ciudadana de la Generalitat a través de una interfaz de programación de aplicaciones (application programming interface, API). El gencatGRAM no sólo proporciona los datos que se tendrán en cuenta en el Programa anual de actuación estadística de la Generalitat para el 2018, sino que también alimenta la web de actividad de servicios digitales http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, abierto a toda la ciudadanía. Ahora, con la vinculación del gencatGRAM a la estadística oficial de la Generalitat, la Dirección General de Atención Ciudadana sube un peldaño más en su nivel de exigencia para velar aún más por la calidad, idoneidad y exhaustividad de los datos.

A través de este nuevo modelo de recogida-procesamiento-difusión de los datos procedentes de redes sociales, se fomenta el empoderamiento de la ciudadanía. Pero también se ha de hacer una lectura en clave interna, porque el principal consumidor de los datos abiertos de un gobierno es el gobierno mismo. Así pues, las cuentas corporativas de la Generalidad pueden utilizar esta información para mejorar su presencia y aprender de otros perfiles más exitosos, así como encontrar contenidos interesantes para compartir con su audiencia.

Todo, en definitiva, nos acerca cada vez más a una atención ciudadana basada en los principios de gobernanza abierta, transparencia y evaluación crítica por parte de la ciudadanía. ¿Crees que, con el establecimiento y la descripción normalizada de las actuaciones estadísticas de la Generalitat en las redes sociales, nos acercamos a la Administración pública del futuro?


Enlace al DECRETO 191/2018, de 28 de agosto, por el que se aprueba el Programa anual de actuación estadística para el año 2018.

Les xarxes socials de la Generalitat ja són Estadística!

pexels-photo-186461Que les xarxes socials són un sismògraf infal·lible de les necessitats i preocupacions de la ciutadania és inqüestionable, oi? A la Generalitat també n’estem convençuts. Per això fa temps que treballem per plasmar en estadístiques les tendències que s’observen a les xarxes socials. Ens han de servir per avaluar l’opinió que la ciutadania té dels serveis públics i prendre millors decisions a l’hora de millorar-los i innovar.

En aquest context, i de manera pionera, s’acaba d’anunciar que les dades i l’activitat que tenen lloc als comptes de xarxa social de la Generalitat s’inclouran al Programa anual d’actuació estadística de la Generalitat per al 2018 (PAAE 2018). El programa dona resposta a un nou model de producció i de difusió estadística comú en els països més punters del nostre entorn. També millora l’accés a la informació, tant per part de la ciutadania en general com dels investigadors en ciències socials, i fomenta l’avaluació de les polítiques públiques.

Amb la incorporació de les dades de xarxes socials dels canals oficials de la Generalitat al PAAE 2018, es fomenta la reutilització de la informació estadística amb finalitats científiques. Els investigadors en ciències socials fa temps que reclamen disposar de dades oficials i fiables per analitzar el comportament de les administracions públiques a les xarxes socials i la seva relació amb els altres actors públics (ciutadania, empreses, entitats). Ara, la Generalitat respon a aquesta demanda, i facilita així una millor comprensió i millora de les polítiques i els serveis públics.

La Generalitat, per tant, fa una passa decisiva cap a un nou model de relació amb el ciutadà, més descentralitzat i distribuït que el clàssic model més vertical que ha imperat fins als nostres dies. Perquè, en obrir-se les dades, és el ciutadà mateix qui pot valorar si els serveis públics responen als objectius pels quals existeixen, i exigir si cal prescindir-ne o replantejar-los.

El PAAE 2018 tindrà en compte variables procedents de tres plataformes de xarxa social:

  1. Twitter. Es recolliran els tuits i retuits publicats; els retuits i les mencions obtingudes; els usuaris que han retuitejat i mencionat els comptes corporatius; i els seguidors dels comptes corporatius.
  2. Facebook. Es recolliran els posts publicats, amb els ‘M’agrada’, les comparticions i els comentaris obtinguts; els usuaris que han fet ‘M’agrada’, comparticions i comentaris al mur dels comptes corporatius; i els simpatitzants dels comptes corporatius.
  3. Blocs gencat. Es recolliran els apunts publicats, amb les visites i comentaris obtinguts, i els usuaris que han comentat les entrades.

Ara bé, com es processen aquestes dades? La Direcció General d’Atenció Ciutadana és l’òrgan encarregat de recollir-les de forma centralitzada, anonimitzada i estandarditzada. I, a més, ho fa de manera automatitzada mitjançant el gencatGRAM. Es tracta d’una nova infraestructura que beu les dades procedents dels canals digitals d’atenció ciutadana de la Generalitat a través d’una interfície de programació d’aplicacions (application programming interface, API). El gencatGRAM no només proporciona les dades que es tindran en compte al Programa anual d’actuació estadística de la Generalitat per al 2018, sinó que també alimenta el web d’activitat de serveis digitals http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, obert a tota la ciutadania. Ara, amb la vinculació del gencatGRAM a l’estadística oficial de la Generalitat, la Direcció General d’Atenció Ciutadana puja un esglaó més en el seu nivell d’exigència per vetllar encara més per la qualitat, idoneïtat i exhaustivitat de les dades.

A través d’aquest nou model de recollida-processament-difusió de les dades procedents de xarxes socials, es fomenta l’apoderament de la ciutadania. Però també se n’ha de fer una lectura en clau interna, perquè el principal consumidor de les dades obertes d’un govern és el govern mateix. Així doncs, els comptes corporatius de la Generalitat poden utilitzar aquesta informació per millorar la seva presència i aprendre d’altres perfils més reeixits, com també trobar continguts interessants per compartir amb la seva audiència.

Tot, en definitiva, ens apropa cada cop més a una atenció ciutadana basada en els principis de governança oberta, transparència i avaluació crítica per part de la ciutadania. Tu també creus que, amb l’establiment i la descripció normalitzada de les actuacions estadístiques de la Generalitat a les xarxes socials, ens acostem a l’Administració pública del futur?


Enllaç al DECRET 191/2018, de 28 d’agost, pel qual s’aprova el Programa anual d’actuació estadística per a l’any 2018.

Hacemos pública la cartografía «secreta» de Cataluña

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

¿Cómo ha cambiado el territorio catalán en los últimos 710 años?, ¿Cómo se ha urbanizado?, ¿Cómo han avanzado las ciudades y se han multiplicado los puertos? Ahora podremos saberlo más allá de la memoria de nuestros abuelos y abuelas («cuando yo era joven, todo esto eran campos»). El Instituto Cartográfico y Geológico de Cataluña (ICGC) ha puesto en marcha una aplicación web, el Comparador histórico del territorio, para comparar imágenes aéreas de 1945 con imágenes actuales y extraerlas en formato GIF. Casi tres cuartos de siglo resumidos en un GIF animado que nos deja entrever como cambian las cosas entre los clics de dos fotografías tomadas en dos realidades históricas muy distintas. La Cataluña de finales de la segunda guerra mundial y la actual.

El Comparador es un proyecto más ambicioso de lo que parece y es posible gracias a una operación militar acordada a finales de la segunda guerra mundial por la inteligencia de los Estados Unidos y el Reino Unido. El desembarco de Normandía convenció a los aliados de la necesidad de obtener una buena cartografía de Europa y, una vez acabada la guerra, aviones de los Estados Unidos realizaron vuelos fotogramétricos en buena parte del Continente y el Nord de África. La misión se llamó Proyecto Casey Jones y se archivó como alto secreto. Las imágenes obtenidas son muy valiosas por su antigüedad y cobertura del territorio, aunque no estuvieron disponibles hasta el año 2014.

El Instituto ha recopilado estas imágenes, las ha montado y las ha situado en un contexto histórico que nos sea útil para hacer comparaciones. Además, el código fuente está a disposición de la ciudadanía para que reutilice las imágenes que genera esta aplicación y crear productos y servicios. El código se encuentra en el repositorio en línea que la Generalitat tiene en GitHub, impulsado por la Dirección General de Atención Ciudadana. De esta manera, se potencia el trabajo en red propio de la sociedad digital.

Github es una plataforma para elaborar contenidos de manera colaborativa. Lo usan, por ejemplo, el parlamento alemán, el estado de Nueva York y el gobierno del Reino Unido para compartir documentación y herramientas con la ciudadanía. En el repositorio de la Generalitat podrán encontrar guías y aplicaciones diversas, además de la aplicación que acaba de crear el Instituto Cartográfico y Geológico de Cataluña.

Bien mirado, es curioso como unas fotografías secretas hechas por un servicio de inteligencia han acabado en una aplicación de código abierto y en un repositorio público al que puede acceder todo el mundo. Quizás ha cambiado algo más que el paisaje en estos 70 años.

El ingenio da por horas de entretenimiento, aunque os proponemos empezar por las costas catalanas, donde el cambio es espectacular. El puerto de Badalona, ​​la zona del Fórum de Barcelona, ​​el Aeropuerto del Prat, Tarragona, Sant Carles de la Ràpita e incluso zonas más protegidas, como Cadaqués o el Delta del Ebro, han cambiado radicalmente. En el interior se puede ver como la urbanización ha avanzado siguiendo el curso de los ríos Llobregat y Ter; han crecido los embalses y La Cerdanya se ha convertido en un área de segundas residencias. Seguramente un particular todavía verá más cambios. Echen un vistazo y dejen un comentario: ¿cómo se ha transformado su pueblo o ciudad?

Fem pública la cartografia secreta de Catalunya

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com ha canviat el territori català en els darrers 70 anys, com s’ha urbanitzat el territori, com han avançat les ciutats i s’han multiplicat els ports? Ara ho podrem saber més enllà de la memòria dels nostres avis («quan jo era jove, tot això eren camps»). L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha posat en marxa una aplicació web, el Comparador històric del territori, per comparar imatges aèries de 1945 amb l’actualitat i extreure-les en format GIF. Gairebé tres quarts de segle resumits en un GIF animat que ens deixa entreveure com canvien les coses entre els clics de dues fotografies fetes en dues realitats històriques molt diferents. La Catalunya de finals de la segona guerra mundial i l’actual.

El Comparador és un projecte més ambiciós del que pot semblar a un cop d’ull i és possible gràcies a una operació militar acordada a les acaballes de la segona mundial per la intel·ligència dels Estats Units i el Regne Unit. El desembarcament de Normandia va convèncer els aliats de la necessitat d’obtenir una bona cartografia d’Europa i, un cop acabada la guerra, avions dels Estats Units van fer vols fotogramètrics per bona part del continent i el Nord d’Àfrica. La missió es va anomenar Projecte Casey Jones i es va qualificar d’alt secret. Les imatges obtingudes són molt valuoses per la seva antiguitat i cobertura del territori tot i que no van estar disponibles fins l’any 2014.

L’Institut ha recopilat aquestes imatges, les ha muntat i les ha situat en un context històric que ens sigui útil per fer comparacions. A més, el codi font està a disposició de la ciutadania perquè reutilitzi les imatges que genera aquesta aplicació per crear nous productes i serveis. Trobareu el codi al repositori en línia que la Generalitat té a GitHub, impulsat per la Direcció General d’Atenció Ciutadana. D’aquesta manera, es potencia el treball en xarxa propi de la societat digital.

Github és una plataforma per elaborar continguts de manera col·laborativa. El fan servir, per exemple, el parlament alemany, l’estat de Nova York i el govern del Regne Unit per compartir documentació i eines amb la ciutadania. Al repositori de la Generalitat hi podeu trobar guies i aplicacions diverses, a més de l’aplicació que acaba de crear l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Ben mirat, és curiós com unes fotografies secretes fetes per un servei d’intel·ligència han acabat apareixent en una aplicació de codi obert i en un repositori públic al qual pot accedir tothom. Potser ha canviat alguna cosa més que el paisatge en aquests 70 anys.

L’enginy dona per hores d’entreteniment, tot i que us proposem començar per les costes catalanes, on el canvi és espectacular. El port de Badalona, la zona del Fòrum de Barcelona, l’Aeroport del Prat, Tarragona, Sant Carles de la Ràpita i fins i tot zones més protegides, com Cadaqués o el Delta de l’Ebre, han canviat radicalment. A l’interior es pot veure com la urbanització ha avançat seguint el curs dels rius Llobregat i Ter; han crescut els embassaments i la Cerdanya s’ha convertit en un àrea de segones residències. Segurament, si us ho mireu, encara hi veureu més canvis. Feu-hi un cop d’ull i, si us va bé, escriviu un comentari: com s’ha transformat el vostre poble o ciutat?