27a CoP de redes sociales de la Generalitat de Catalunya

Marisol López, del Institut Català de les Indústries Culturals (ICEC), ha expuesto el caso práctico de Cultura Digital en la 27ª CoP de Redes Sociales de la Generalitat. El hecho digital se hace visible y patente en la cultura y el entretenimiento, tanto en el ámbito local (empresas emergentes crean productos y servicios muy competitivos) como en el internacional.

Los canales que ha presentado en la sesión intentan vehicular y visibilizar un contenido pionero en las administraciones públicas. Y lo hacen de manera innovadora. Algunos ejemplos: 

  • obras de teatro con drones
  • piezas de arte clásicas revisitades en formato 3D
  • cuentos y relatos infantiles en realidad aumentada
  • el exitoso binomio de videojuegos y danza
  • conciertos
  • artistas en forma de holograma
  • apps musicales que suenan a las mil maravillas
  • inteligencia artificial y algoritmos al servicio de la detección de noticias falsas

El boletín-blog mensual es el eje principal de su estrategia digital. Presenta un diseño muy atractivo gracias al uso de formatos como memes y gifs. Tiene una media de 80 artículos el año. Contiene las secciones siguientes:

• Observatorio de tendencias
• Fresco&Freak
• Noticias
• Agenda de actividades
• Temas recurrentes de actualidad como los campamentos tecnológicos, los clásicos reloaded, los mejores videojuegos, la animación del año…

Una de las acciones de fidelización más interesantes que utilizan son los subscriptores 5 estrellas. Como subscriptores que más se involucran a abrir el boletín, reciben un boletín exprés de noticias con mucho de valor diferencial.

En su perfil de Twitter @culturadigicat difunden el contenido procedente del boletín y recuperan noticias de impacto todavía vigentes (#FaUnAny). La #EfemèrideDigital es un recurso muy exitoso que destaca diariamente un hito histórico del ámbito.

Por último, también es interesante saber como el equipo de edición gestiona las fuentes de información para generar los contenidos. Feed.ly, Pocket o Trello son algunas de las herramientas que les ayudan a detectar, centralizar y almacenar las propuestas.

Si tú también tienes este punto de friquismo intrínseco en la cultura digital o quieres estar al día de las ideas tecnológicas más rompedoras e imprevisibles del mundo, ¡no dudes en subscribirte!

Novedades:

27a CoP de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

Marisol López, de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICEC), ha exposat el cas pràctic de Cultura Digital en la 27a CoP de Xarxes Socials de la Generalitat. El fet digital es fa visible i palès en la cultura i l’entreteniment, tant en l’àmbit local (empreses emergents creen productes i serveis molt competitius) com en l’internacional.

Els canals que ha presentat a la sessió intenten vehicular i visibilitzar un contingut pioner en les administracions públiques. I ho fan de manera innovadora. En són exemples:

  • obres de teatre amb drons
  • peces d’art clàssiques revisitades en format 3D
  • contes i relats infantils en realitat augmentada
  • l’exitós binomi de videojocs i dansa
  • concerts
  • artistes en forma d’holograma
  • apps musicals que sonen d’allò més bé
  • intel·ligència artificial i algoritmes al servei de la detecció de notícies falses

El butlletí-blog mensual és l’eix principal de la seva estratègia digital. Presenta un disseny molt atractiu gràcies a l’ús de formats com mems i gifs. Té una mitjana de 80 articles l’any.
Conté les seccions següents:

  • Observatori de tendències
  • Fresc&Freak
  • Notícies
  • Agenda d’activitats
  • Temes recurrents d’actualitat com les colònies i els campaments tecnològics, els clàssics reloaded, els millors videjocs, l’animació de l’any…

Una de les accions de fidelització més interessants que utilitzen són els subscriptors 5 estrelles. Com a subscriptors que més s’involucren a obrir el butlletí, reben un butlletí exprés de notícies amb molt de valor diferencial.

Al seu perfil de Twitter @culturadigicat difonen el contingut procedent del butlletí i recuperen notícies d’impacte encara vigents (#FaUnAny). L’#EfemèrideDigital és un recurs molt reeixit que destaca diàriament una fita històrica de l’àmbit.

Per últim, també és interessant saber com l’equip d’edició gestiona les fonts d’informació per generar els continguts. Feed.ly, Pocket o Trello són algunes de les eines que els ajuden a detectar, centralitzar i emmagatzemar les propostes.

Si tu també tens aquest punt de friquisme intrínsec a la cultura digital o vols estar al dia de les idees tecnològiques més trencadores i imprevisibles del món, no dubtis a subscriure-t’hi!

Novetats:

Cap a una administració digital més accessible

Des del 2018 hi ha un nou marc normatiu en matèria d’accessibilitat dels llocs web i les aplicacions mòbils del sector públic que recull les recomanacions aprovades per la Unió Europea i el Consell d’Europa.

Aquesta normativa garanteix que les pàgines web i les aplicacions mòbils de l’Administració siguin accessibles, és a dir que tothom pugui utilitzar-les en igualtat de condicions. Es redueix, així, la bretxa digital que afecta la gent gran i sense recursos digitals, i també persones amb discapacitats.

guia_3

Fins ara, l’Administració aplicava unes pautes d’accessibilitat que s’havien establert l’any 2007. Aquesta nova normativa adapta els avenços tecnològics que s’han produït des d’aleshores:

  • Es parla per primera vegada de les aplicacions mòbils.  Tot i que no és obligatori que siguin accessibles fins al 23 de juny de 2021.
  • L’obligació s’estén a les imatges, vídeos, documents i formularis que es descarreguin, així com els formularis digitals, procediments d’autenticació, identificació i pagament.
  • S’estableix un termini de 14 dies per publicar en un format accessible el contingut de les emissions en directe.
  • S’incorporen mecanismes de control i comprovació periòdica que garanteixen que els llocs web i les aplicacions del sector públic són accessibles.
  • Els usuaris poden comunicar a l’Administració qualsevol possible incompliment dels requisits d’accessibilitat establerts.
  • Les entitats privades estan obligades quan proveeixen serveis públics o quan els seus llocs web rebin finançament públic per al seu manteniment.

Gràcies a iniciatives com aquesta, fem una Administració per a tothom, cada cop més accessible amb llocs web i aplicacions mòbils que tenen en compte els diferents perfils dels ciutadans.  En definitiva, promovem que tots els ciutadans es relacionin amb nosaltres en igualtat de condicions.

Per què és important el llenguatge inclusiu? Què ha d’incloure el contingut? Consulta la Guia per dissenyar l’accessibilitat  per saber-ne més i no deixar ningú fora.

Sabes que tu opinión nos ayuda a diseñar las políticas públicas?

imatge post blog participaSí, como lo lees, tus opiniones y comentarios ayudan a hacer un gobierno más cercano y al servicio del ciudadano. No sólo nos interesa tu participación en las elecciones, sino también en el día a día, cuando se diseñan y se toman decisiones sobre diferentes aspectos de interés general.

Los gobiernos son representativos, pero, al mismo tiempo, hacen falta espacios para participar en la adopción de decisiones públicas; no sólo cuando hay elecciones.

Gracias a las TIC se pueden crear espacios virtuales de diálogo y reflexión social, acceso a la información de carácter público, y también se puede ejercer de una manera más activa el rol del sujeto político.

Estos canales de participación son espacios en que el ciudadano puede intervenir para cambiar las cosas. Así, las instituciones se orientan hacia políticas más pensadas por los ciudadanos y donde la colaboración es una red sobre la cual se tienen que construir unas instituciones con más conocimiento.

El éxito de estas iniciativas no se puede medir por el volumen de participación, sino por los cambios reales que producen. Estos espacios tienen que ir más allá de la crítica: si queremos una democracia sana, necesitamos que nuestras voces sean constructivas.

En este sentido, en 2015 se crea participa.gencat.cat, una herramienta virtual de comunicación bidireccional en que se invita a los ciudadanos a implicarse en las políticas públicas y se convierte en un verdadero espacio ciudadano. Y se promueven procesos participativos.

participatiu

El web participa.gencat.cat es una plataforma digital hecho con un programa de código libre, Decidim, que inició el Ayuntamiento de Barcelona, y que todo el mundo puede reutilizar y mejorar.

La intención de la Generalitat de Cataluña es construir una infraestructura digital de participación con visión de país para incorporar cada vez más la ciudadanía en la toma de decisiones.
Pensad que con vuestra participación activa conseguimos:

  • Mejorar la calidad de la política y la democracia
  • Compartir la responsabilidad de la toma de decisiones públicas.

Tu opinión es importante y la necesitamos. Participa!

Saps que la teva opinió ens ajuda a dissenyar les polítiques públiques?

imatge post blog participaSí, com ho llegeixes, les teves opinions i comentaris ajuden a fer un govern més proper i al servei del ciutadà. No només ens interessa la teva participació en les eleccions, sinó també en el dia a dia, quan es dissenyen i es prenen decisions sobre diferents aspectes d’interès general.

Els governs són representatius, però, al mateix temps, calen espais per participar en l’adopció de decisions públiques; no només quan hi ha eleccions.

Gràcies a les TIC es poden crear espais virtuals de diàleg i reflexió social, accés a la informació de caràcter públic, i també es pot exercir d’una manera més activa el rol del subjecte polític.

Aquests canals de participació són espais en què el ciutadà pot intervenir per canviar les coses. Així, les institucions s’orienten cap a polítiques més pensades pels ciutadans i on la col·laboració és una xarxa sobre la qual s’han de construir unes institucions amb més coneixement.

L’èxit d’aquestes iniciatives no es pot mesurar pel volum de participació, sinó pels canvis reals que produeixen. Aquests espais han d’anar més enllà de la crítica: si volem una democràcia sana, necessitem que les nostres veus siguin constructives.

En aquest sentit, l’any 2015 es crea participa.gencat.cat, una eina virtual de comunicació bidireccional en què es convida als ciutadans a implicar-se en les polítiques públiques i es converteix en un veritable espai ciutadà. I s’hi promouen processos participatius.

participatiu

El web participa.gencat.cat és una plataforma digital feta amb un programa de codi lliure, Decidim, que va iniciar l’Ajuntament de Barcelona, i que tothom pot reutilitzar i millorar.

La intenció de la Generalitat de Catalunya és construir una infraestructura digital de participació amb visió de país per incorporar cada cop més la ciutadania en la presa de decisions.

Penseu que amb la vostra participació activa aconseguim:

  • Millorar la qualitat de la política i la democràcia
  • Compartir la responsabilitat de la presa de decisions públiques.

La teva opinió és important i la necessitem. Participa-hi!

El racismo de cada día. Una reflexión del gencatBOT

racisme

¿Todavía no conoces el gencatBOT? Se trata de un bot que conversa con los usuarios que se suscriben sobre servicios de la Generalidad y noticias y debates de actualidad. A veces, el bot te aconseja sobre hábitos saludables o sobre ahorro. En otras ocasiones, pone sobre la mesa realidades incómodas para que reflexiones.

El pasado viernes, el gencatBOT abordó el racismo desde la perspectiva de una de sus víctimas. Así, los suscriptores pudieron escuchar el testimonio de Jordi, un chico de 17 años al que negaron la entrada a una discoteca de Sabadell por su color de piel.

Todo sucedió una noche a principios del verano. Jordi y sus compañeros de clase hicieron una cena para celebrar que habían superado el curso y, luego, fueron hacia la discoteca. Todos los amigos de Jordi accedieron sin problemas, pero a él y a otras personas de origen africano y latinoamericano los apartaron y les negaron la entrada. Rabia, impotencia, frustración: escucha como lo describe Jordi.

 

La sociedad sigue estando cargada de estereotipos y actitudes racistas que, de tan habituales, han sido normalizadas. En la escuela, en el trabajo, en la calle, en las instituciones públicas, en el ámbito de la seguridad … Te invitamos a hacer memoria. Seguro que más de una vez has visto aflorar el racismo.

Por ello, el gencatBOT te recuerda que, tanto si eres víctima como testigo de delitos de odio y discriminación, lo puedes denunciar. Te puedes informar en http://gen.cat/odidiscriminacio o escribiendo un correo electrónico al buzón mossos.delictes.odi@gencat.cat. ¡Denúncialo, tienes todo el derecho!


Si te ha interesado este contenido, te gustará suscribirte al gencatBOT. Buscar @gencatbot en la aplicación Telegram, o entra en https://t.me/gencatbot.

El racisme de cada a dia. Una reflexió del gencatBOT

racisme

Encara no coneixes el gencatBOT? Es tracta d’un bot que conversa amb els usuaris que s’hi subscriuen sobre serveis de la Generalitat i notícies i debats d’actualitat. A vegades, el bot t’aconsella sobre hàbits saludables o sobre estalvi domèstic. En altres ocasions, posa sobre la taula realitats incòmodes perquè hi reflexionis.

El passat divendres, el gencatBOT va abordar el racisme des de la perspectiva d’una de les seves víctimes. Així, els subscriptors van poder escoltar el testimoni d’en Jordi, un noi de 17 anys a qui van negar l’entrada a una discoteca de Sabadell pel seu color de pell.

Tot va passar una nit a principis de l’estiu. En Jordi i els seus companys de classe van fer un sopar per celebrar que havien superat el curs i, en acabat, van anar cap a la discoteca. Tots els amics d’en Jordi hi van accedir sense problemes, però a ell i a altres persones d’origen africà i llatinoamericà els van apartar i els van negar l’entrada. Ràbia, impotència, frustració: escolta com ho descriu en Jordi.

 

La societat continua estant carregada d’estereotips i actituds racistes que, de tant habituals, han estat normalitzades. A l’escola, a la feina, al carrer, en les institucions públiques, en l’àmbit de la seguretat… Et convidem a fer memòria. Segur que més d’una vegada hi has vist aflorar el racisme.

Per això, el gencatBOT et recorda que, tant si ets víctima com testimoni de delictes d’odi i discriminació, ho pots denunciar. Te’n pots informar a http://gen.cat/odidiscriminacio o escrivint un correu electrònic a la bústia mossos.delictes.odi@gencat.cat. Denuncia-ho, hi tens tot el dret!


Si t’ha interessat aquest contingut, t’agradarà subscriure’t al gencatBOT. Cerca @gencatbot a l’aplicació Telegram, o entra a https://t.me/gencatbot.

Towards a society of data and algorithms

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

From a device display through to a forum on service innovations. This could well be the concluding assessment of the most recent edition of the Mobile World Congress (MWC18). The event has definitively shifted from being a mobile trade show to a space for considering the uses and objectives that software developments should be aiming at. Indeed, this year it was shown that in the creative process one first needs to think about optimising services for people, and then about the technology that can make this possible.

From this perspective, new features for mobile devices have taken a secondary role to the apps that are expected to improve people’s lives in the very near future. From tele-assistance to 5G-connected medical interventions and even initiatives to eradicate poverty, the fields of healthcare and social services are those that are set to benefit the most from the applied innovations presented at MWC18. Predictive algorithms were also a key feature. A good example of this is the system developed by the UAB Computer Vision Centre to estimate the number of people in large crowds by means of both static and moving images, with a much lower margin for error than has been achieved to date.

The technologies that enable these stellar services on show at MWC18 are no secret: Artificial Intelligence and the Internet of Things (IoT). What do they have in common? On the one hand, their objective: to interconnect objects and humans. And on the other, data; their raison d’être. Because any IoT or artificial intelligence app inevitably needs to collect and analyse data.

It is in this area that public administrations have a fundamental role to play. Which? Probably their most important mission in this respect is to guarantee equal access to data. The idea is that everyone, regardless of their socio-economic situation, is able to use, process and re-use public data in order to innovate in goods and services, take more efficient decisions, and improve all kinds of processes.

In the immediate aftermath of the MWC, which this year was more high-tech than ever, we can confirm that we are embarking on a fourth industrial revolution that will give rise to a society of data and algorithms. Now is the time, therefore, to create spaces for sharing ideas within public organisations which must ensure equal opportunities for accessing this society. For some years now the Government of Catalonia has been implementing a decisive policy to open up data and promote its re-use; and now, almost certainly, its task will be to ensure that open data does not become another digital and social gap.
You are all very welcome to participate and share your own ideas and experiences and how you think public institutions can better promote equality in accessing data.

Hacia una sociedad de datos y algoritmos

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Del expositor de dispositivos al foro de innovación en los servicios. Esta podría ser la conclusión valorativa de lo que ha dado de sí la última edición del Mobile World Congress (MWC18). Definitivamente, ha dejado de ser una feria de móviles para convertirse en un espacio de reflexión sobre los usos y objetivos que deben tener los desarrollos de software. En efecto, este año se ha evidenciado que, en el proceso creativo, primero hay que pensar en la optimización de los servicios a las personas y, después, en la tecnología que la hará posible.

Desde esta perspectiva, las novedades en las prestaciones de los dispositivos han cedido el protagonismo a las aplicaciones que deben mejorar, a muy corto plazo, la vida de las personas. De la teleasistencia a los quirófanos conectados con 5G e, incluso, a las iniciativas para erradicar la pobreza, los ámbitos de la salud y los servicios sociales han sido los que más innovación aplicada han presentado en el MWC18. También los algoritmos predictivos han sido una pieza clave. Un buen ejemplo es el sistema desarrollado por el Centro de Visión por Computador de la UAB, para hacer estimaciones del número de personas presentes en una aglomeración en imágenes tanto estáticas como en movimiento con el margen de error más bajo alcanzado hasta ahora.

Las tecnologías que hacen posible los servicios estrella presentados en el MWC18 tienen dos nombres propios: inteligencia artificial e internet de las cosas (IoT, Internet of Things). ¿Qué tienen en común? Por un lado, su objetivo, la interconexión de objetos y humanos. Por otro, los datos, que son su núcleo de origen. Porque cualquier aplicación de la IoT o de inteligencia artificial necesita indefectiblemente recoger datos y analizarlos.

Es en este punto donde las administraciones públicas deben jugar un rol fundamental. ¿Cuál? Probablemente, su misión más relevante en este sentido es garantizar la equidad en el acceso a los datos. Se trata de que todo el mundo, independientemente de su contexto socioeconómico, pueda consumir los datos públicos, procesarlos y reutilizarlos para innovar bienes y servicios, tomar decisiones más eficientes y mejorar todo tipo de procesos.

En plena resaca del Mobile, que ha sido más tech que nunca, podemos constatar que nos encontramos ante una cuarta revolución industrial que dará lugar a una sociedad de datos y algoritmos. Es momento, por tanto, de crear espacios de compartición de ideas dentro de las organizaciones públicas que han de asegurar la igualdad de oportunidades en el acceso a esta sociedad. La Generalidad de Cataluña hace años que impulsa una decidida política de apertura de datos y fomento de la reutilización; y ahora seguramente le tocará lidiar para que el open data no se convierta en una nueva brecha digital y social.
Sois todos bienvenidos a participar y compartir vuestras propuestas y experiencias: ¿de qué manera pensáis que las instituciones públicas pueden favorecer mejor la equidad en el acceso a los datos?

Cap a una societat de dades i algoritmes

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De l’expositor de dispositius al fòrum d’innovació en els serveis. Aquesta podria ser la conclusió valorativa del que ha donat de sí la darrera edició del Mobile World Congress (MWC18). Definitivament, ha deixat de ser una fira de mòbils per esdevenir un espai de reflexió sobre els usos i objectius que han de tenir els desenvolupaments de programari. En efecte, enguany s’ha evidenciat que, en el procés creatiu, primer cal pensar en l’optimització dels serveis a les persones i, després, en la tecnologia que l’ha de fer possible.

Des d’aquesta perspectiva, les novetats en les prestacions dels dispositius han cedit el protagonisme a les aplicacions que han de millorar, a molt curt termini, la vida de les persones. Des de la teleassistència als quiròfans connectats amb 5G i, fins i tot, a les iniciatives per erradicar la pobresa, els àmbits de la salut i els serveis socials han estat els que més innovació aplicada han presentat al MWC18. També els algoritmes predictius han estat una peça clau. N’és un bon exemple el sistema desenvolupat pel Centre de Visió per Computador de la UAB, per fer estimacions del nombre de persones presents en una aglomeració en imatges tant estàtiques com en moviment amb el marge d’error més baix aconseguit fins ara.

Les tecnologies que fan possible els serveis estrella presentats al MWC18 tenen dos noms propis: intel·ligència artificial i internet de les coses (IoT, Internet of Things). Què tenen en comú? D’una banda, el seu objectiu, la interconnexió d’objectes i humans. De l’altra, les dades, que són el seu nucli d’origen. Perquè qualsevol aplicació de la IoT o d’intel·ligència artificial necessita indefectiblement recollir dades i analitzar-les.

És en aquest punt on les administracions públiques han de jugar un rol fonamental. Quin? Probablement, la seva missió més rellevant en aquest sentit és garantir l’equitat en l’accés a les dades. Es tracta que tothom, independentment del seu context socioeconòmic, pugui consumir les dades públiques, processar-les i reutilitzar-les per innovar béns i serveis, prendre decisions més eficients i millorar tota mena de processos.

En plena ressaca del Mobile, que ha estat més tech que mai, podem constatar que som davant d’una quarta revolució industrial que donarà lloc a una societat de dades i algoritmes. És moment, per tant, de crear espais de compartició d’idees dins de les organitzacions públiques que han d’assegurar la igualtat d’oportunitats en l’accés a aquesta societat. La Generalitat de Catalunya fa anys que impulsa una decidida política d’obertura de dades i foment de la reutilització; i ara segurament li tocarà bregar perquè l’open data no esdevingui una nova bretxa digital i social.
Sou tots benvinguts a participar i compartir les vostres propostes i experiències: ¿de quina manera penseu que les institucions públiques poden afavorir millor l’equitat en l’accés a les dades?