Cataluña se da a conocer en Estados Unidos con una pionera campaña en realidad virtual

20181227_legendscataloniaLa publicidad tradicional cada vez tiene menos impacto en los usuarios. Ahora más que nunca, las marcas buscan formas de diferenciarse, de llegar a su público con proyectos innovadores y experiencias únicas.

Cataluña ha creado una estrategia de contenidos digitales dirigida a los viajeros de Estados Unidos con el objetivo de posicionarse como un destino deseable y de tendencia. El público americano cuesta de sorprender, y necesita impactos potentes e innovadores. Por esta razón hemos creado Legends of Catalonia.

Legends of Catalonia es una experiencia en Realidad Virtual con la que puedes conocer la historia, la cultura y los lugares más especiales de Cataluña. Se trata de un videojuego VR disponible para Play Station, protagonizado por Carles Pujol, los hermanos Roca y Edurne Pasaban. Durante el videojuego, deberás superar -guiado por Sant Jordi- seis pruebas con la ayuda de los protagonistas.

Viajarás con Carles Pujol, el legendario jugador del FCB, a la Tarraco Romana para jugar una partida de Harpastum -el fútbol de los romanos- en el anfiteatro. Superada la prueba, llegarás a la Lleida medieval, donde deberás luchar contra un dragón en la Seu Vella.

Con Edurne Pasaban, la primera mujer en coronar los catorce picos de ocho mil metros del planeta, volaremos entre las montañas de Montserrat y nos adentraremos en el mágico mundo de Dalí a las aguas de Cadaqués.

Finalmente, nos encontraremos con los hermanos Roca, uno de los mejores cocineros del momento, en el mercado barcelonés de Sant Antoni. Tendremos la oportunidad única de crear una receta con ellos, que cocinaremos ante una increíble Sagrada Familia.

La campaña se completa con una app de realidad aumentada que te permite entrar dentro del videojuego como si fueras el protagonista desde cualquier lugar del mundo. También hemos creado con la colaboración de Sergio Mora, uno de nuestros ilustradores más internacionales, dos impresionantes murales al Soho y Williamsburg que representan la cultura y los iconos catalanas.

La acción, que ha tenido repercusión en medios como The New York Times o Time Out NY, es pionera mundialmente, ya que es la primera vez que se utiliza realidad virtual para comunicar un destino turístico. Una campaña 100% innovadora para promocionar una tierra única: Cataluña.

Tráiler del videojuego

Cómo se ha creado el juego ‘Legends of Catalonia’

‘Legends of Catalonia’. Información sobre el juego y la campaña

Turisme de Catalunya

Catalunya es dona a conèixer als Estats Units amb una pionera campanya en realitat virtual

20181227_legendscatalonia

La publicitat tradicional cada vegada té menys impacte en els usuaris. Ara més que mai, les marques busquen formes de diferenciar-se, d’arribar al seu públic amb projectes innovadors i experiències úniques.

Catalunya ha creat una estratègia de continguts digitals dirigida als viatgers d’Estats Units amb l’objectiu de posicionar-se com un destí desitjable i de tendència. El públic americà costa de sorprendre, i necessita impactes potents i innovadors. Per aquesta raó hem creat Legends of Catalonia.

Legends of Catalonia és una experiència en Realitat Virtual amb la qual pots conèixer la història, la cultura i els indrets més especials de Catalunya. Es tracta d’un videojoc VR disponible per Play Station, protagonitzat per Carles Pujol, els germans Roca i Edurne Pasaban. Durant el videojoc, hauràs de superar –guiat per Sant Jordi- sis proves amb l’ajut dels protagonistes.

Viatjaràs amb Carles Pujol, el llegendari jugador del FCB, a la Tarraco Romana per jugar una partida de Harpastum –el futbol dels romans- a l’amfiteatre. Superada la prova, arribaràs a la Lleida medieval, on hauràs de lluitar contra un dragó a la Seu Vella.

Amb Edurne Pasaban, la primera dona a coronar els catorze cims de vuit mil metres del planeta, volarem entre les muntanyes de Montserrat i ens endinsarem en el màgic món de Dalí a les aigües de Cadaqués.

Finalment, ens trobarem amb els germans Roca, uns dels millors cuiners del moment, al mercat de Sant Antoni barcelonès. Tindrem l’oportunitat única de crear una recepta amb ells, que cuinarem davant una increïble Sagrada Família.

La campanya es completa amb una app de realitat augmentada que et permet entrar dintre del videojoc com si fossis el protagonista des de qualsevol lloc del món. També hem creat amb la col·laboració de Sergio Mora, un dels nostres il·lustradors més internacionals, dos impressionants murals al Soho i Williamsburg que representen la cultura i les icones catalanes.

L’acció, que ha tingut repercussió a medis com The New York Times o Time Out NY, és pionera mundialment, ja que és la primera vegada que s’utilitza realitat virtual per comunicar una destinació turística. Una campanya 100% innovadora per promocionar una terra única: Catalunya.

Tràiler del videojoc

Com s’ha creat el joc ‘Legends of Catalonia’

‘Legends of Catalonia’. Informació sobre el joc i la campanya

Turisme de Catalunya

Veinte días con el @gencatbot

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Hoy hace veinte días que se estrenó el @gencatbot, el nuevo bot de la Generalitat en Telegram, y el balance del pistoletazo de salida no podría ser más positivo: ¡ya se han suscrito prácticamente 3.000 personas!

¿Qué se han encontrado, estos usuarios? De momento, consejos para reducir la cantidad a pagar a Hacienda con la Declaración de la Renta, testimonios de donantes de sangre centenarios, trucos para operar con las administraciones de manera rápida y desde cualquier parte del mundo, recursos para afrontar situaciones de nervios o angustia … Y muchos otros temas que combinan la actualidad informativa con los contenidos de servicio.

Porque este es, precisamente, el objetivo del @gencatbot: comunicar a la ciudadanía informaciones de gran valor que seguramente desconoce, y hacerlo de manera proactiva y desenfadada. El bot propone cada viernes un tema a los suscriptores y les pregunta si quieren saber más. Si les apetece, los usuarios le pueden contestar directamente y empezar a hablar. Si no están interesados, el bot les propone otras noticias que les sean más atractivas.

Gràfica usuaris

Detrás del @gencatbot hay un equipo de personas que asegura que la conversación de la ciudadanía sea fluida y coherente. Este equipo, además de proponer las noticias y temas que el bot sugerirá a los suscriptores, se encarga de construir un árbol de decisiones que prevé los diferentes caminos que podría tomar la conversación. Incluye las posibles respuestas del usuario e indica, en cada caso, cuál debe ser el próximo mensaje que el bot debe enviar.

Pero, ¿por qué la Generalitat ha apostado por un bot? Se trata del fruto de haber constatado que la ciudadanía ya no se informa reactivamente mediante los canales tradicionales, sino que espera recibir píldoras informativas a su móvil y poder interactuar. Por lo tanto, con el @gencatbot se da un paso decidido hacia los modelos de comunicación más punteros y se atreve a ensayar con nuevas formas de relación con la ciudadanía. Todo para favorecer su empoderamiento e impulsar una actitud cívica y crítica, que facilite una toma de decisiones libre e informada.

¿Y qué opinan, los suscriptores? De momento, el @gencatbot ha sido bien recibido. Más allá del crecimiento del número de usuarios, que está siendo constante, el estreno ha sido muy celebrado y ha generado conversación, sobre todo en las redes sociales. Algunos observan las carencias del bot con respecto al reconocimiento del lenguaje humano. Otros no ven un impedimento y valoran la utilidad de las informaciones que lanza. Y tú, ¿qué dices? Date de alta al @gencatbot y haznos saber tu propia opinión!

 

Vint dies amb el @gencatbot

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Avui fa vint dies que es va estrenar el @gencatbot, el nou bot de la Generalitat a Telegram, i el balanç del tret de sortida no podria ser més positiu: ja s’hi han subscrit pràcticament 3.000 persones!

Què s’hi han trobat, aquests usuaris? De moment, consells per reduir la quantitat a pagar a Hisenda amb la Declaració de la Renda, testimonis de donants de sang centenaris, trucs per operar amb les administracions de manera ràpida i des d’arreu del món, recursos per afrontar situacions de nervis o angoixa… I molts altres temes que combinen l’actualitat informativa amb els continguts de servei.

Perquè aquest és, precisament, l’objectiu del @gencatbot: comunicar a la ciutadania informacions de gran valor que segurament desconeix, i fer-ho de manera proactiva i desenfadada. El bot proposa cada divendres un tema als subscriptors i els pregunta si en volen saber més. Si els ve de gust, els usuaris li poden contestar directament i començar a parlar-ne. Si no hi estan interessats, el bot els proposa altres notícies que els puguin semblar més atractives.

Gràfica usuaris

Darrera el @gencatbot hi ha un equip de persones que assegura que la conversa de la ciutadania sigui fluïda i coherent. Aquest equip, a més de proposar les notícies i temes que el bot suggerirà als subscriptors, s’encarrega de construir un arbre de decisions que preveu els diferents camins que podria prendre la conversa. Inclou les possibles respostes de l’usuari i indica, en cada cas, quin ha de ser el proper missatge que el bot ha d’enviar.

Però, per què la Generalitat ha apostat per un bot? Es tracta del fruït d’haver constatat que la ciutadania ja no s’informa reactivament mitjançant els canals tradicionals, sinó que espera rebre píndoles informatives al seu mòbil i poder-hi interactuar. Per tant, amb el @gencatbot es fa una passa decidida cap als models de comunicació més punters i s’atreveix a assajar amb noves formes de relació amb la ciutadania. Tot per afavorir-ne l’apoderament i impulsar una actitud cívica i crítica, que faciliti una presa de decisions lliure i informada.

I què n’opinen, els subscriptors? De moment, el @gencatbot ha estat ben rebut. Més enllà del creixement del nombre d’usuaris, que està sent constant, l’estrena ha estat molt celebrada i ha generat conversa, sobretot a les xarxes socials. Alguns observen les mancances del bot pel que fa al reconeixement del llenguatge humà. Altres no hi veuen un impediment i valoren la utilitat de les informacions que llança. I tu, què en dius? Dona’t d’alta al @gencatbot i fes-nos saber la teva pròpia opinió!

 

¿La Administración debe hacer big data? ¿Cómo? El caso del 012

photo_2017-05-10_08-15-27Demasiado a menudo el discurso de los datos (o del mal llamado fenómeno del big data; mejor ciencia de los datos) queda circunscrito en la fase del procedimiento tecnológico de recopilación o en otra en la que los datos se han convertido en información que se suele exponer en cuadros de mando o herramientas similares. O incluso en una de más avanzada en que se aplican modelos de visualización de datos y nada más.

Pero los datos ofrecen una enorme oportunidad para entender por qué pasan las cosas, explicarlas bien y tomar las oportunas decisiones de mejora y cambio. Es entonces cuando podemos referirnos a la valorización de los datos, es decir, cómo pueden servir para aportar valor a un proceso o una acción.

Visto en más perspectiva, de todo el ciclo de vida de recogida, almacenamiento, estructuración y evaluación de los datos, la clave es saber si comunican algo para el conjunto de las personas. Es decir, transmitimos lo que queremos resolver o conseguir con los datos? Después de todo, se trata de contar historias en sentido estratégico: ¿somos capaces de comunicar lo que queremos hacer o los cambios que lograremos con los datos?

Se recogen datos, que se trabajan como información y que se suelen presentar en cuadros de mando y que se transforman en conocimiento cuando la audiencia las acaba interiorizando. La presentación y el conocimiento que provenienen de estos datos son los procesos que enseñan la posible relación causal que existe entre los fenómenos. Por ello, se considera que lo más importante es qué comunican los datos, por qué pasa un determinado hecho …

En este sentido, la Generalitat de Cataluña ha puesto en marcha un proyecto pionero de utilización de estrategias de datos masivas en el ámbito de la atención ciudadana. Las conclusiones de este estudio se han utilizado para incrementar la calidad y la eficiencia del servicio de atención telefónica 012. El proyecto se ha llevado a cabo con la colaboración de Eurecat, el principal Centro Tecnológico de Cataluña y la empresa Atento, que gestiona el centro de atención telefónica.

Desde hacía tiempo la Generalitat quería extraer nuevos patrones y conocimiento de los procesos del servicio 012, —un servicio que actualmente ya cuenta con una óptima valoración por parte de la ciudadanía, un 4,67 en una escala de 1 a 5— y poder plantear retos de eficiencia y oportunidades de mejora.

La iniciativa ha consistido en analizar los registros de 694.763 llamadas durante los meses de enero a octubre de 2016. Gracias a este estudio se ha podido mejorar la gestión en la transferencia de llamadas y se han ahorrado 18 mil euros al año.

El proyecto, a pesar de basarse en metodologías de analítica avanzada (por ejemplo, en el uso de diagramas de dispersión [scatter plot] como el de la imagen), ha procurado proveer de una historia a partir de los datos del 012, que explican mejor la realidad de la valoración de este servicio por parte de las personas usuarias. Y el resultado es que ahora se puede entender mejor qué factores inciden en esta valoración y qué posibles retos futuros se pueden plantear. Hay que fijarse porque los datos resultar difíciles de entender, pero los errores a los que pueden inducir, también!

valoracio_petit

Ha de fer big data, l’Administració? Com? El cas del 012

photo_2017-05-10_08-15-27Massa sovint el discurs de les dades (o del malanomenat fenomen del big data; millor ciència de les dades) queda circumscrit en la fase del procediment tecnològic de recollida o bé en una altra en què les dades s’han convertit en informació que se sol exposar en quadres de comandament o eines similars. O fins i tot en una de més avançada en què s’apliquen models de visualització de dades i prou.

Però les dades ofereixen una enorme oportunitat per entendre per què passen les coses, explicar-les bé i prendre les oportunes decisions de millora i canvi. És aleshores quan podem referir-nos a la valorització de les dades, és a dir, com podem servir per aportar valor a un procés o a una acció.

Vist en més perspectiva, de tot el cicle de vida de recollida, emmagatzematge, estructuració i avaluació de les dades, la clau és saber si comuniquen alguna cosa per al conjunt de les persones. És a dir, transmetem el que volem resoldre o aconseguir amb les dades? Al capdavall, es tracta d’explicar històries en sentit estratègic: ¿som capaços de comunicar el que volem fer o els canvis que assolirem amb les dades?

Es recullen dades, que es treballen com a informació i que se solen presentar en quadres de comandament i que es transformen en coneixement quan l’audiència les acaba interioritzant. La presentació i el coneixement provinent d’aquestes dades són els processos que ensenyen la possible relació causal que hi ha entre els fenòmens. Per això, es considera que el més important és què comuniquen les dades, per què passa un determinat fet…

En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa un projecte pioner d’utilització d’estratègies de dades massives en l’àmbit de l’atenció ciutadana. Les conclusions d’aquest estudi s’han fet servir per incrementar la qualitat i l’eficiència del servei d’atenció telefònica 012. El projecte s’ha dut a terme amb la col·laboració d’Eurecat, el principal Centre tecnològic de Catalunya, i l’empresa Atento, que és qui gestiona el centre d’atenció telefònica.

Feia temps que la Generalitat volia extreure nous patrons i coneixement dels processos del servei 012, –un servei que hores d’ara ja compta amb una òptima valoració per part de la ciutadania, un 4,67 en una escala d’1 a 5– i poder plantejar reptes d’eficiència i oportunitats de millora.

La iniciativa ha consistit a analitzar els registres de 694.763 trucades durant els mesos de gener a octubre del 2016. Gràcies a aquest estudi s’ha pogut millorar la gestió en la transferència de trucades i s’han estalviat 18 mil euros a l’any.

El projecte, tot i basar-se en metodologies d’analítica avançada (per exemple, en l’ús de diagrames de dispersió [scatter plot] com el de la imatge), ha procurat proveir d’una història a partir de les dades del 012, que expliquen millor la realitat de la valoració d’aquest servei per part de les persones usuàries. I el resultat és que ara es pot entendre millor quins factors incideixen en aquesta valoració i quins possibles reptes futurs s’hi poden plantejar. En aquests estudis, cal fixar-s’hi molt perquè les dades poden costar d’entendre, però els errors a què poden induir, també!

valoracio_petit

El canal @gencat a Telegram: balanç de 2016

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“Bon dia! Oi que ja ens esperaves?…” El 12 de maig de 2016 es va donar així el tret de sortida al canal @gencat a Telegram.
Des d’aleshores s’han enviat gairebé 300 missatges i, a finals d’any, s’hi havien subscrit més de 3.500 persones, que a hores d’ara ja superen els 3.600.

Quan comença la convocatòria de les proves per obtenir els certificats de català?
¿On es pot consultar l’historial mèdic, saber quan es té visita al metge o quan toca la propera vacuna en un web personal?
¿Què va passar la jornada fatídica del 5 de febrer de 1939 perquè hagi estat declarat Dia Nacional de l’Exili i la Deportació?
¿Com es pot saber a què es dediquen els pressupostos municipals i comparar-los entre diferents Ajuntaments?
O què podem fer per reduir la factura elèctrica?

Els subscriptors del canal @gencat de Telegram ja en saben la resposta.

Si voleu tenir informació actual i útil, només us heu de subscriure al canal @gencat gratuïtament a https://telegram.me/gencat o directament buscar “@gencat” a l’aplicació Telegram. Rebreu cada dia al vostre mòbil un missatge útil i d’interès. Des del maig de l’any passat, el canal @gencat difon notícies, continguts i informacions d’alt valor de servei per a la ciutadania.

Telegram és una aplicació de missatgeria instantània gratuïta que inclou, entre d’altres funcionalitats,  els canals, des d’on s’envien missatges unidireccionals a un nombre il·limitat de subscriptors.

2a Jornada de servicios de atención ciudadana telefónica

012_logoLa Dirección General de Atención Ciudadana partició en la  2a Jornada de servicios de atención ciudadana telefónica 012, celebrada en Valencia el 1 de diciembre. Asistieron representantes de los servicios 012 de diferentes comunidades autónomas, del 060 del Estado y del 010 de Valencia.

El responsable del Área de Atención Telefónica de la Dirección General de Atención Ciudadana, Antoni Martín, presentó el modelo de servicio del 012 de Catalunya i el canal de mensajería instantánea, con Telegram, integrado en la plataforma del 012, la primera experiencia internacional en un servicio de estas características.

También presentó una iniciativa, a la cual se sumaron el resto de comunidades, sobre la regulación de tarifas que aplican las diferentes operadoras de telefonía a sus clientes para llamar al 012. En algunos casos, las diferencias de precio pueden llergar a ser del 100% por el mismo tipo de llamada.

En el transcurso de la Jornada se abordaron otros temas, como la recogida formal de quejas a través del 012 o el impacto de la Ley 39/2015.

2a Jornada de serveis d’atenció ciutadana telefònica

012_logoLa Direcció General d’Atenció Ciutadana va participar a la  2a Jornada de serveis d’atenció ciutadana telefònica 012, celebrada a València l’1 de desembre. Hi van assistir representants dels serveis 012 de diferents comunitats autònomes, del 060 de l’Estat, i del 010 de València.

El responsable de l’Àrea d’Atenció Telefònica de la Direcció General d’Atenció Ciutadana, Antoni Martín, va presentar el model de servei del 012 de Catalunya i el canal de missatgeria instantània, amb Telegram, integrat a la plataforma del 012, la primera experiència internacional en un servei d’aquestes característiques.

També va presentar una iniciativa, a la qual s’hi van sumar la resta de comunitats, sobre la regulació de tarifes que apliquen les diferents operadores de telefonia als seus clients per trucar al 012. En alguns casos, les diferències de preu poden arribar a ser del 100% pel mateix tipus de trucada.

En el decurs de la Jornada es van abordar altres temes, com la recollida formal de queixes a través del 012, o l’impacte de la Llei 39/2015.

 

La Generalitat estrena un bot en Telegram con información sobre equipamientos sanitarios, farmacias o comisarías próximos

bot (2)

Localizar comisarías, centros sanitarios y farmacias cercanas a la ubicación del usuario o a la que indique expresamente es el nuevo servicio que ofrece el bot (abreviatura de robot en inglés) que ha puesto en marcha la Generalitat en Telegram, al que se puede acceder a través de la dirección http://telegram.me/Generalitat_Bot

Una vez se selecciona el equipamiento, se recibe información con el nombre del equipamiento, la dirección, la población, el teléfono y el mapa donde se encuentra el equipamiento.  El bot ofrece los resultados ordenados por proximidad al lugar donde nos hemos geolocalizado. Si la consulta no devuelve resultados o no son satisfactorios el bot sugiere dirigirse al canal @gencat012 de Telegram para poder realizar la consulta directamente a un operador del 012.

La información que ofrece el bot se obtiene de la consulta a la base de datos de equipamientos oficiales de la Generalitat de Cataluña. Próximamente se pondrán en marcha otros servicios como la predicción del tiempo por comarcas.

Más información

En la prensa:

Vilaweb (04.08.16)

Europa Press (03.08.2016)

CatZona (03.08.2016)

Viladeroses.cat (04.08.2016)