La publicitat tradicional cada vegada té menys impacte en els usuaris. Ara més que mai, les marques busquen formes de diferenciar-se, d’arribar al seu públic amb projectes innovadors i experiències úniques.

Catalunya ha creat una estratègia de continguts digitals dirigida als viatgers d’Estats Units amb l’objectiu de posicionar-se com un destí desitjable i de tendència. El públic americà costa de sorprendre, i necessita impactes potents i innovadors. Per aquesta raó hem creat Legends of Catalonia.

Legends of Catalonia és una experiència en Realitat Virtual amb la qual pots conèixer la història, la cultura i els indrets més especials de Catalunya. Es tracta d’un videojoc VR disponible per Play Station, protagonitzat per Carles Pujol, els germans Roca i Edurne Pasaban. Durant el videojoc, hauràs de superar –guiat per Sant Jordi- sis proves amb l’ajut dels protagonistes.

Viatjaràs amb Carles Pujol, el llegendari jugador del FCB, a la Tarraco Romana per jugar una partida de Harpastum –el futbol dels romans- a l’amfiteatre. Superada la prova, arribaràs a la Lleida medieval, on hauràs de lluitar contra un dragó a la Seu Vella.

Amb Edurne Pasaban, la primera dona a coronar els catorze cims de vuit mil metres del planeta, volarem entre les muntanyes de Montserrat i ens endinsarem en el màgic món de Dalí a les aigües de Cadaqués.

Finalment, ens trobarem amb els germans Roca, uns dels millors cuiners del moment, al mercat de Sant Antoni barcelonès. Tindrem l’oportunitat única de crear una recepta amb ells, que cuinarem davant una increïble Sagrada Família.

La campanya es completa amb una app de realitat augmentada que et permet entrar dintre del videojoc com si fossis el protagonista des de qualsevol lloc del món. També hem creat amb la col·laboració de Sergio Mora, un dels nostres il·lustradors més internacionals, dos impressionants murals al Soho i Williamsburg que representen la cultura i les icones catalanes.

L’acció, que ha tingut repercussió a medis com The New York Times o Time Out NY, és pionera mundialment, ja que és la primera vegada que s’utilitza realitat virtual per comunicar una destinació turística. Una campanya 100% innovadora per promocionar una terra única: Catalunya.

Tràiler del videojoc

Com s’ha creat el joc ‘Legends of Catalonia’

‘Legends of Catalonia’. Informació sobre el joc i la campanya

Turisme de Catalunya

This slideshow requires JavaScript.

Avui fa vint dies que es va estrenar el @gencatbot, el nou bot de la Generalitat a Telegram, i el balanç del tret de sortida no podria ser més positiu: ja s’hi han subscrit pràcticament 3.000 persones!

Què s’hi han trobat, aquests usuaris? De moment, consells per reduir la quantitat a pagar a Hisenda amb la Declaració de la Renda, testimonis de donants de sang centenaris, trucs per operar amb les administracions de manera ràpida i des d’arreu del món, recursos per afrontar situacions de nervis o angoixa… I molts altres temes que combinen l’actualitat informativa amb els continguts de servei.

Perquè aquest és, precisament, l’objectiu del @gencatbot: comunicar a la ciutadania informacions de gran valor que segurament desconeix, i fer-ho de manera proactiva i desenfadada. El bot proposa cada divendres un tema als subscriptors i els pregunta si en volen saber més. Si els ve de gust, els usuaris li poden contestar directament i començar a parlar-ne. Si no hi estan interessats, el bot els proposa altres notícies que els puguin semblar més atractives.

Darrera el @gencatbot hi ha un equip de persones que assegura que la conversa de la ciutadania sigui fluïda i coherent. Aquest equip, a més de proposar les notícies i temes que el bot suggerirà als subscriptors, s’encarrega de construir un arbre de decisions que preveu els diferents camins que podria prendre la conversa. Inclou les possibles respostes de l’usuari i indica, en cada cas, quin ha de ser el proper missatge que el bot ha d’enviar.

Però, per què la Generalitat ha apostat per un bot? Es tracta del fruït d’haver constatat que la ciutadania ja no s’informa reactivament mitjançant els canals tradicionals, sinó que espera rebre píndoles informatives al seu mòbil i poder-hi interactuar. Per tant, amb el @gencatbot es fa una passa decidida cap als models de comunicació més punters i s’atreveix a assajar amb noves formes de relació amb la ciutadania. Tot per afavorir-ne l’apoderament i impulsar una actitud cívica i crítica, que faciliti una presa de decisions lliure i informada.

I què n’opinen, els subscriptors? De moment, el @gencatbot ha estat ben rebut. Més enllà del creixement del nombre d’usuaris, que està sent constant, l’estrena ha estat molt celebrada i ha generat conversa, sobretot a les xarxes socials. Alguns observen les mancances del bot pel que fa al reconeixement del llenguatge humà. Altres no hi veuen un impediment i valoren la utilitat de les informacions que llança. I tu, què en dius? Dona’t d’alta al @gencatbot i fes-nos saber la teva pròpia opinió!

El bot 🤖 de @gencat a @Telegram és molt bo i és més important del que ens pensem.

— Josep M. Ganyet (@ganyet) 8 de junio de 2018

Un BOT útil i amigable acaba de néixer a #Telegram des de @gencat. Contacte directe amb l’administració. Anem bé! https://t.co/6frAb8Ut8E

— Mariola Dinarès (@HolaMariola) 1 de junio de 2018

Justament hem tingut aquesta conversa aquest matí amb el #gencatbot 😉 👍🏻 pic.twitter.com/Q26V0uNaWo

— Anna Brunsó ツ (@abrunso) 8 de junio de 2018

Massa sovint el discurs de les dades (o del malanomenat fenomen del big data; millor ciència de les dades) queda circumscrit en la fase del procediment tecnològic de recollida o bé en una altra en què les dades s’han convertit en informació que se sol exposar en quadres de comandament o eines similars. O fins i tot en una de més avançada en què s’apliquen models de visualització de dades i prou.

Però les dades ofereixen una enorme oportunitat per entendre per què passen les coses, explicar-les bé i prendre les oportunes decisions de millora i canvi. És aleshores quan podem referir-nos a la valorització de les dades, és a dir, com podem servir per aportar valor a un procés o a una acció.

Vist en més perspectiva, de tot el cicle de vida de recollida, emmagatzematge, estructuració i avaluació de les dades, la clau és saber si comuniquen alguna cosa per al conjunt de les persones. És a dir, transmetem el que volem resoldre o aconseguir amb les dades? Al capdavall, es tracta d’explicar històries en sentit estratègic: ¿som capaços de comunicar el que volem fer o els canvis que assolirem amb les dades?

Es recullen dades, que es treballen com a informació i que se solen presentar en quadres de comandament i que es transformen en coneixement quan l’audiència les acaba interioritzant. La presentació i el coneixement provinent d’aquestes dades són els processos que ensenyen la possible relació causal que hi ha entre els fenòmens. Per això, es considera que el més important és què comuniquen les dades, per què passa un determinat fet…

En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa un projecte pioner d’utilització d’estratègies de dades massives en l’àmbit de l’atenció ciutadana. Les conclusions d’aquest estudi s’han fet servir per incrementar la qualitat i l’eficiència del servei d’atenció telefònica 012. El projecte s’ha dut a terme amb la col·laboració d’Eurecat, el principal Centre tecnològic de Catalunya, i l’empresa Atento, que és qui gestiona el centre d’atenció telefònica.

Feia temps que la Generalitat volia extreure nous patrons i coneixement dels processos del servei 012, –un servei que hores d’ara ja compta amb una òptima valoració per part de la ciutadania, un 4,67 en una escala d’1 a 5– i poder plantejar reptes d’eficiència i oportunitats de millora.

La iniciativa ha consistit a analitzar els registres de 694.763 trucades durant els mesos de gener a octubre del 2016. Gràcies a aquest estudi s’ha pogut millorar la gestió en la transferència de trucades i s’han estalviat 18 mil euros a l’any.

El projecte, tot i basar-se en metodologies d’analítica avançada (per exemple, en l’ús de diagrames de dispersió [scatter plot] com el de la imatge), ha procurat proveir d’una història a partir de les dades del 012, que expliquen millor la realitat de la valoració d’aquest servei per part de les persones usuàries. I el resultat és que ara es pot entendre millor quins factors incideixen en aquesta valoració i quins possibles reptes futurs s’hi poden plantejar. En aquests estudis, cal fixar-s’hi molt perquè les dades poden costar d’entendre, però els errors a què poden induir, també!

This slideshow requires JavaScript.

“Bon dia! Oi que ja ens esperaves?…” El 12 de maig de 2016 es va donar així el tret de sortida al canal @gencat a Telegram.
Des d’aleshores s’han enviat gairebé 300 missatges i, a finals d’any, s’hi havien subscrit més de 3.500 persones, que a hores d’ara ja superen els 3.600.

Quan comença la convocatòria de les proves per obtenir els certificats de català?
¿On es pot consultar l’historial mèdic, saber quan es té visita al metge o quan toca la propera vacuna en un web personal?
¿Què va passar la jornada fatídica del 5 de febrer de 1939 perquè hagi estat declarat Dia Nacional de l’Exili i la Deportació?
¿Com es pot saber a què es dediquen els pressupostos municipals i comparar-los entre diferents Ajuntaments?
O què podem fer per reduir la factura elèctrica?

Els subscriptors del canal @gencat de Telegram ja en saben la resposta.

Si voleu tenir informació actual i útil, només us heu de subscriure al canal @gencat gratuïtament a https://telegram.me/gencat o directament buscar “@gencat” a l’aplicació Telegram. Rebreu cada dia al vostre mòbil un missatge útil i d’interès. Des del maig de l’any passat, el canal @gencat difon notícies, continguts i informacions d’alt valor de servei per a la ciutadania.

Telegram és una aplicació de missatgeria instantània gratuïta que inclou, entre d’altres funcionalitats,  els canals, des d’on s’envien missatges unidireccionals a un nombre il·limitat de subscriptors.

La Direcció General d’Atenció Ciutadana va participar a la  2a Jornada de serveis d’atenció ciutadana telefònica 012, celebrada a València l’1 de desembre. Hi van assistir representants dels serveis 012 de diferents comunitats autònomes, del 060 de l’Estat, i del 010 de València.

El responsable de l’Àrea d’Atenció Telefònica de la Direcció General d’Atenció Ciutadana, Antoni Martín, va presentar el model de servei del 012 de Catalunya i el canal de missatgeria instantània, amb Telegram, integrat a la plataforma del 012, la primera experiència internacional en un servei d’aquestes característiques.

També va presentar una iniciativa, a la qual s’hi van sumar la resta de comunitats, sobre la regulació de tarifes que apliquen les diferents operadores de telefonia als seus clients per trucar al 012. En alguns casos, les diferències de preu poden arribar a ser del 100% pel mateix tipus de trucada.

En el decurs de la Jornada es van abordar altres temes, com la recollida formal de queixes a través del 012, o l’impacte de la Llei 39/2015.

Localitzar comissaries, centres sanitaris i farmàcies properes a la ubicació de l’usuari o a la que indiqui expressament és el nou servei que ofereix el bot (abreviatura de robot en anglès) que ha posat en marxa la Generalitat a Telegram, al qual es pot accedir a través de l’adreça http://telegram.me/Generalitat_Bot

Un cop que se selecciona l’equipament, es rep informació amb el nom de l’equipament, l’adreça, la població, el telèfon i el mapa on es troba l’equipament. El bot ofereix els resultats ordenats per proximitat al lloc on ens hem geolocalitzat. Si la consulta no retorna resultats o no són satisfactoris el bot suggereix que ens adrecem al canal @gencat012 de Telegram perquè fer la consulta directament a un operador del 012.

La informació que ofereix el bot s’obté de la consulta a la base de dades d’equipaments oficials de la Generalitat de Catalunya. Properament es posaran en marxa altres serveis com la predicció del temps per comarques.

Més informació

A la premsa:

Vilaweb (04.08.16)

Europa Press (03.08.2016)

CatZona (03.08.2016)

Viladeroses.cat (04.08.2016)

Amb la voluntat de complementar l’atenció ciutadana amb una interacció més omnicanal, directa i empàtica neix el febrer de 2015 el servei d’atenció  ciutadana del 012,  telegram.me/gencat012. Des de la seva posada en marxa s’han atès més de 8.000 consultes.

L’atenció a través de la missatgeria instantània ofereix les mateixes garanties que l’atenció telefònica amb un to correcte allunyat de la formalitat excessiva. Les temàtiques més demanades són la informació sobre els horaris de rodalies, el suport en el pagament de multes de trànsit, l’assessorament en la tramitació de cèdules d’habitabilitat o la consulta sobre l’estat de la resolució d’expedients.

El servei de consultes és gratuït i molt senzill d’utilitzar. Es pot sol·licitar mitjançant el telèfon 681 012 012 o bé des de telegram.me/gencat012, i  l’horari d’atenció és de 8 a 22 h, de dilluns a divendres, no festius.

Més informació

La revolució tecnològica ha transformat la manera d’oferir serveis a la ciutadania. La ciutadania demana serveis més àgils i personalitzats, que s’adeqüin a les seves preferències personals.

A la jornada “Cartera serveis digitals d’atenció ciutadana. Serveis per a l’experiència ciutadana”, que va tenir lloc ahir al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, els professionals de gencat van repassar l’estratègia corporativa dels diversos serveis digitals que s’ofereixen (xarxes, mòbils, webs, tràmits, imatges, dominis, missatgeria instantània, gestors de consultes, butlletins, consultes) i van avançar algunes de les futures línies de treball com la posada en marxa d’un bot del servei de missatgeria instantàniaTelegram o la posada en marxa d’un compte corporatiu de Periscope properament.

La Generalitat ha posat en marxa un nou canal de comunicació a Telegram a través del qual es difonen continguts i informacions d’alt valor de servei per a la ciutadania. És el primer govern europeu que aposta per aquesta eina, tal com ja fan alguns partits polítics, mitjans de comunicació i empreses.

Els ciutadans que es vulguin subscriure han descarregar-se l’aplicació Telegram i cercar-hi el nom del canal, gencat. També s’hi pot accedir des d’un navegador, a l’adreça telegram.me/gencat.  Un cop subscrits, els usuaris poden llegir tot l’historial de missatges. L’activitat del Govern en aquesta plataforma s’emmarca en  la voluntat d’oferir una Administració puntera que fa efectius els principis de transparència, col·laboració i participació.

Telegram permet, a través dels canals, enviar missatges d’un emissor a molts receptors i, des d’un punt de vista tècnic, Telegram destaca per la seguretat en les comunicacions i per disposar d’una API (interfície de programació d’aplicacions) oberta i un protocol lliure.

El canal @gencat s’afegeix al servei de consultes d’atenció ciutadana del 012, telegram.me/gencat012 que funciona des de setembre de 2014. Es tracta d’un servei gratuït i funciona com a complement de l’atenció telefònica del 012 que, des que es va posar en marxa, ha atès 7.000 consultes.

Recull de premsa
Diari Ara (15.5.2016)
3/24  (15.5.2016)
Vilaweb (15.5.2016)
La Vanguardia (15.5.2016)
El Nacional (15.5.2016)
El Punt Avui (15.5.2016)
Directe.cat (15.5.2016)
Mon.cat (16.5.2016)
E-notícies (15.5.2016)