Wikipedia: una vía de retorno de los datos públicos al ciudadano

En 1911, William Morton Wheeler observó que las hormigas trabajan colaborativamente. Individuos aparentemente independientes pueden cooperar y actuar como si fueran células de un único animal, con una mente colectiva. ¿Somos los usuarios digitales, consumidores y proveedores de conocimiento en la nube, las hormigas del siglo XXI?

Hoy día, la sociedad ha asumido las tesis de Morton Wheeler sobre la inteligencia colectiva. Con la aparición de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC), de internet y, especialmente, de las redes sociales, han aparecido nuevas formas de relación y de creación de inteligencia. Los usuarios digitales ya no somos solamente consumidores de datos e información, sino que ahora somos también creadores de conocimiento colectivo (prosumidores).

En los últimos tiempos, pues, internet se ha convertido en un enorme espacio de conocimiento. Cada vez es más sencillo aportar información y ampliar el existente. Nos encontramos ante procesos, a menudo llamados con anglicismos iniciados por crowd (crowdsourcing, crowdcreation, crowdproduction …), que han permitido descentralizar el origen del conocimiento y también incrementar la velocidad con que se accede y evolucionar, así, hacia a un orden de mayor complejidad por medio de mecanismos de innovación y colaboración. Porque, sencillamente, compartiendo conocimiento todos sabemos más.

El paradigma de este nuevo ámbito de relación es, sin duda, la Wikipedia. Es ya la principal puerta de entrada al conocimiento: el lugar donde se reúne la ciudadanía del siglo XXI para obtener conocimientos nuevos y para compartir lo que ya sabe. ¿Y la Administración? ¿Cómo participan las instituciones públicas de este espacio? ¿No podrían las administraciones compartir los datos públicos de que dispone y utilizar, por ejemplo, Wikidata y Wikimedia Commons como repositorios de información institucional especializada en abierto?

La Generalitat hace tiempo que se ha empapado de la idea de que el conocimiento que genera se debe poner al alcance de la sociedad en abierto. La Wikipedia ha representado una oportunidad única para llevarla a la práctica. Volcando en esta enciclopedia digital las informaciones y contenidos de áreas temáticas especializadas de los departamentos que integran la Generalitat, incrementamos el corpus de conocimiento para el acceso de todos los ciudadanos del mundo. Y aún más. Se aumenta el potencial de difusión de la labor de la Generalitat y, sobre todo, se incrementa el grado de interacción con la ciudadanía. Porque cualquier persona, como editora de la Wikipedia, puede recibir la información provista, ampliarla y mejorarla, en un movimiento circular de regreso y retroalimentación positiva.

Con el objetivo de seguir creando conocimiento colectivo, la Generalitat colabora estrechamente desde hace tiempo con la asociación Amical Wikimedia. ¿Tenéis curiosidad por saber más acerca de los proyectos que se están realizando en común? Escuchad la entrevista a Àlex Hinojo, director de la Amical Wikimedia. Y, a continuación, hacednos saber vuestro parecer y cómo podemos seguir ampliando la difusión de contenidos web y datos abiertos.

Viquipèdia: una via de retorn de les dades públiques al ciutadà

 

L’any 1911, William Morton Wheeler va observar que les formigues treballen col·laborativament. Individus aparentment independents poden cooperar i actuar com si fossin cèl·lules d’un únic animal, amb una ment col·lectiva. Som els usuaris digitals, consumidors i proveïdors de coneixement al núvol, les formigues del segle XXI?

Avui dia, la societat ha assumit les tesis de Morton Wheeler sobre la intel·ligència col·lectiva. Amb l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), d’internet i, especialment, de les xarxes socials, han aparegut noves formes de relació i de creació d’intel·ligència. Els usuaris digitals ja no som solament consumidors de dades i informació, sinó que ara som també creadors de coneixement col·lectiu (consumidors proactius).

En els darrers temps, doncs, internet ha esdevingut un enorme espai de coneixement. Cada cop és més senzill aportar informació i ampliar l’existent. Ens trobem davant de processos, sovint anomenats amb anglicismes iniciats per crowd (crowdsourcing, crowdcreation, crowdproduction…), que han permès descentralitzar l’origen del coneixement i també incrementar la velocitat amb què s’hi accedeix i evolucionar, així, cap a un ordre de major complexitat per mitjà de mecanismes d’innovació i col·laboració. Perquè, senzillament, compartint coneixement tothom en sabem més.

El paradigma d’aquest nou àmbit de relació és, sens dubte, la Viquipèdia. És ja la principal porta d’entrada al coneixement: el lloc on es reuneix la ciutadania del segle XXI per obtenir coneixements nous i per compartir allò que ja sap. I l’Administració? ¿Com participen les institucions públiques d’aquest espai? ¿No podrien les administracions compartir-hi les dades públiques de què disposa i utilitzar, per exemple, Wikidata i Wikimedia Commons com a repositoris d’informació institucional especialitzada en obert?

La Generalitat fa temps que s’ha amarat de la idea que el coneixement que s’hi genera s’ha de posar a l’abast de la societat en obert. La Viquipèdia ha representat una oportunitat única per dur-la a la pràctica. Bolcant-hi les informacions i continguts d’àrees temàtiques especialitzades dels departaments que integren la Generalitat, incrementem el corpus de coneixement per a l’accés de tots els ciutadans del món. I encara més. S’augmenta el potencial de difusió de la tasca de la Generalitat i, sobretot, s’incrementa el grau d’interacció amb la ciutadania. Perquè qualsevol persona, com a editora de la Viquipèdia, pot rebre la informació proveïda, ampliar-la i millorar-la, en un moviment circular de retorn i retroalimentació positiva.

Amb l’objectiu de seguir creant coneixement col·lectiu, la Generalitat col·labora estretament des de fa temps amb l’associació Amical Wikimedia. ¿Teniu curiositat per saber més sobre els projectes que s’estan realitzant en comú? Escolteu l’entrevista a Àlex Hinojo, director de l’Amical Wikimedia. I, tot seguit, feu-nos saber el vostre parer i com podem seguir ampliant la difusió de continguts web i dades obertes.

Per una autèntica xarxa d’atenció ciutadana a la Generalitat

IMG_5051Ahir dilluns hi va haver la segona trobada presencial, en forma de metacomunitat, de la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat (DGAC). És a dir, la xarxa on l’equip de la DGAC comparteix projectes i experiències amb tots els professionals dels departaments que gestionen serveis d’atenció ciutadana en format digital: xarxes socials, mòbils, webs, tràmits, imatges, dominis, missatgeria instantània, gestor de consultes i butlletins.

L’objectiu era una posada al dia dels serveis digitals i alinear tota l’organització per funcionar transversalment i, al capdavall, millorar l’atenció ciutadana, que és el nostre objectiu primordial.

Com a criteri general, se segueixen dos eixos de transformació dels canals digitals:

  1. Establiment d’una política d’usos de comunicació i relació en els diferents canals digitals d’atenció ciutadana. Què es publica a cada canal i com.
  2. Definició del cicle de vida de cada canal (obertura, activitat i tancament, segons mètriques d’impacte en relació amb els objectius inicials) i la consegüent racionalització de mitjans.

I, en la gestió diària d’aquests continguts, el model DGAC es basa en:

  1. Elaboració de peces informatives que expliquen els serveis de la Generalitat a partir del valor que aporten. Es parteix d’un contingut altament competitiu que es fan circular per tots els canals, explotant-lo al màxim, aplicant-lo als diferents usos dels canals digitals. Continguts agosarats i valents, útils per a les necessitats de la ciutadania.
  2. Al mateix temps, es procura comunicar aquests continguts en format gràfic. Ja siguin vídeos o infografies. El poder de comunicació de les imatges tan estàtiques com dinàmiques és molt més gran.

I, molt resumidament, es va fer esment dels projectes més nous que impulsa la DGAC:

  • gencatgram. És una base de dades que agrupa tots els canals digitals oficials de la Generalitat de Catalunya i la seva activitat. Un únic entorn aplega i transparenta dades de xarxes socials, aplicacions mòbils i en un futur de tràmits, webs i qualsevol canal digital que fins ara sols eren accessibles a les persones dels departaments i organismes responsables d’aquests serveis.
    Fomenta, mitjançant la compartició d’aquestes dades a través d’aquest web, la transparència i una avaluació crítica per part de la ciutadania i altres governs. Amb gencatgram és la ciutadania la qui monitoritza l’activitat del Govern i l’Administració a les xarxes socials, als webs, als serveis mòbils i altres canals digitals d’atenció ciutadana.
  • Siteimprove. És una eina de governança dels llocs web que transforma la manera de gestionar i comunicar la presència digital, la visibilitat completa del lloc web, la qualitat dels continguts i el comportament dels visitants. Per citar algunes funcionalitats: detecta enllaços trencats, analitza l’accessibilitat i l’usabilitat del web, estableix criteris de comunicació o altres.
  • Google Analytics. L’eina d’analítica que usa la Generalitat actualment, Webtrends, es discontinua. A partir de l’1 de gener de 2018 la Generalitat usarà Google Analytics.
  • Aplicacions web basades en la web progressiva. En el model de serveis mòbils de la Generalitat, es reduiran les aplicacions natives i s’incrementaran les desenvolupades en tecnologia progressiva. Aquestes apps actuen com una extensió web responsiu i aprofiten les potencialitats dels nous navegadors especialment en els dispositius mòbils; sobretot la georeferenciació, les notificacions push i l’emmagatzematge fora de línia (off-line).
  • Visualització de dades. La DGAC està treballant en una proposta infogràfica vàlida per al conjunt d’usos i organitzacions de l’òrbita de la Generalitat.
  • Viquipèdia. La Generalitat (departaments de Presidència, Afers Exteriors) ha signat un acord de col·laboració amb Amical Wikimedia per fomentar la reutilització de continguts i dades obertes de gencat, però també per dur a terme activitats conjuntes de formació i difusió de continguts en obert, organització d’activitats com ara viquimaratons i la promoció de pràctiques de voluntariat entre els professionals de la Generalitat.

I, per anar materialitzant projectes i avançar cap als objectius marcats, s’impulsa una nova forma d’organització i de relació amb tots els departaments. Serà crucial treballar amb una estructura reticular, de xarxa, amb cada departament, combinant les trobades presencials amb el contacte diari en format digital a l’aplicació corporativa Cercles. S’intentarà avançar en la definició d’un responsable d’atenció ciutadana que tingui una visió global dels canals d’atenció ciutadana i que faci de transmissor entre la DGAC i el seu departament.

No us perdeu el Manual dels governs a Twitter de la Generalitat!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Twitter i la Generalitat de Catalunya han publicat conjuntament el Manual dels governs a Twitter, una guia de referència que aporta tècniques i idees a governs i administracions públiques per actuar d’una manera efectiva en aquesta xarxa social.

El Manual ofereix recursos específics als gestors de comptes institucionals per optimitzar els continguts i la interacció que hi té lloc. S’hi explica per què és important ser present a Twitter i com confeccionar una bona estratègia de comunicació adaptada a les seves singularitats. Què comunicar, quan tuitejar, com interaccionar amb els ciutadans, com reaccionar davant les crítiques o com mesurar l’eficàcia de les accions són alguns dels interrogants als quals es dona resposta.

La Generalitat de Catalunya treballa des de l’any 2009 per disposar d’una presència a Twitter coherent amb la seva estratègia d’atenció ciutadana innovadora i multicanal. La seva experiència pot ser de molta ajuda a altres governs. Per aquest motiu, el Manual mostra alguns casos emblemàtics de la presència de la Generalitat a Twitter i re­flecteix el model de funcionament col·laboratiu i innovador amb què s’organitzen els seus pro­fessionals. Les experiències que exposa el Manual són, per tant, a més d’intenses i formatives, capdavanteres.

Llegiu-lo, compartiu-lo, reutilitzeu-lo. Aquest Manual ajudarà els gestors de comptes institucionals de Twitter d’arreu del món a millorar els missatges que publiquen.

Oi que ja teniu ganes de posar en pràctica les idees i els recursos que proposa?

Materials de la sessió

Be sure to read the Government of Catalonia’s Twitter Manual for Governments!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Twitter and the Government of Catalonia have jointly published the Twitter Manual for Governments, a reference guide that provides techniques and ideas to help governments and public authorities around the world operate effectively on this social media platform.

The manual offers specific resources for institutional account managers to optimize content and interaction. It explains why a Twitter presence is important and how to draw up a specific communication strategy. It provides answers on what to post, when to tweet, how to interact with the public, how to react to criticism and how to measure effectiveness, among other issues.

Since 2009, the Government of Catalonia has been working to develop a Twitter presence in line with its innovative, multi-channel strategy for public services. Its experience may prove to be of great assistance to other governments. For this reason, the manual describes a number of flagship examples of the Government of Catalonia’s Twitter presence and reflects the model of collaborative and innovative operation organized by its professionals. Thus, the experiences described in the manual are not just intense and educational, but also pioneering.

Read it, share it, reuse it. This manual will help institutional Twitter account managers around the world improve the messages they post.

Ready to put these ideas and resources into practice?

¡No os perdáis el Manual de los gobiernos en Twitter del Gobierno de Cataluña!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Twitter y el Gobierno de Cataluña han publicado conjuntamente el Manual de los gobiernos en Twitter, una guía de referencia que aporta técnicas e ideas a gobiernos y administraciones públicas para actuar de una manera efectiva en esta red social.

El Manual ofrece recursos específicos a los gestores de cuentas institucionales para optimizar los contenidos y la interacción que tiene lugar. Se explica por qué es importante estar presente en Twitter y cómo confeccionar una buena estrategia de comunicación adaptada a sus singularidades. Qué comunicar, cuándo tuitear, cómo interaccionar con los ciudadanos, cómo reaccionar ante las críticas o cómo medir la eficacia de las acciones son algunos de los interrogantes a los que se da respuesta.

El Gobierno de Cataluña trabaja desde el año 2009 para disponer de una presencia en Twitter coherente con su estrategia de atención ciudadana innovadora y multicanal. Su experiencia puede ser de mucha ayuda a otros gobiernos. Por este motivo, el Manual muestra algunos casos emblemáticos de la presencia del Gobierno de Cataluña en Twitter y refleja el modelo de funcionamiento colaborativo e innovador con el que se organizan sus profesionales. Las experiencias que expone el Manual son, por tanto, además de intensas y formativas, punteras.

Leedlo, compartidlo, reutilizadlo. Este Manual ayudará a los gestores de cuentas institucionales de Twitter de todo el mundo a mejorar los mensajes que publican.

¿Verdad que ya tiene ganas de poner en práctica las ideas y los recursos que propone?

Cartera de servicios digitales de atención ciudadana

Clig7eyUkAEyLRL.jpg large

La revolución tecnológica ha transformado la manera de ofrecer servicios a la ciudadanía. La ciudadanía pide servicios más ágiles y personalizados, que se adecuen a sus preferencias personales.
En la jornada “Cartera servicios digitales de atención ciudadana. Servicios para la experiencia ciudadana “, que tuvo lugar ayer en el Centro de Estudios Jurídicos y Formación Especializada, los profesionales de gencat repasaron la estrategia corporativa de los diversos servicios digitales que ofrecen (redes, móviles, webs, trámites , imágenes, dominios, mensajería instantánea, gestores de consultas, boletines, consultas) y avanzaron algunas de las futuras líneas de trabajo como la puesta en marcha de un bot del servicio de mensajería instantánea Telegram o la puesta en marcha de una cuenta corporativo de Periscope próximamente.

Cartera de serveis digitals d’atenció ciutadana

Clig7eyUkAEyLRL.jpg large

La revolució tecnològica ha transformat la manera d’oferir serveis a la ciutadania. La ciutadania demana serveis més àgils i personalitzats, que s’adeqüin a les seves preferències personals.

A la jornada “Cartera serveis digitals d’atenció ciutadana. Serveis per a l’experiència ciutadana”, que va tenir lloc ahir al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, els professionals de gencat van repassar l’estratègia corporativa dels diversos serveis digitals que s’ofereixen (xarxes, mòbils, webs, tràmits, imatges, dominis, missatgeria instantània, gestors de consultes, butlletins, consultes) i van avançar algunes de les futures línies de treball com la posada en marxa d’un bot del servei de missatgeria instantàniaTelegram o la posada en marxa d’un compte corporatiu de Periscope properament.

 

Aumenta el número de usuarios que se conecta a internet con el móvil

Enquesta AIMC

 

El número de usuarios que utiliza el teléfono móvil para conectarse a Internet aumenta, por primera vez, hasta el segundo lugar. Eso es lo que revela la 18a encuesta a usuarios de Internet, Navegantes en la Red, publicada por la Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación y hecha a unos 18.000 internautas activos que han respondido de manera voluntaria. Concretamente, el 28,7% de los entrevistados entra a internet a través del móvil. Además, los usuarios valoran que las webs adopten formas de diseño responsivo. Más de un 25% se declara proclive a dejar una web si el formato no se adapta a la pantalla de su dispositivo.

Read More »

Augmenta el nombre d’usuaris que es connecta a internet amb el mòbil

Enquesta AIMC

El nombre d’usuaris que fa servir el telèfon mòbil per connectar-se a Internet augmenta, per primera vegada, fins al segon lloc. Això és el que revela la 18a enquesta a usuaris d’Internet, Navegants a la Xarxa, publicada per l’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació i feta a uns 18.000 internautes actius que han respost de manera voluntària. Concretament, el 28,7% dels entrevistats entra a internet a través del mòbil. A més, els usuaris valoren que els webs adoptin formes de disseny responsiu. Més d’un 25% es declara procliu a deixar un web si el format no s’adapta a la pantalla del seu dispositiu.

Read More »