La visualització de dades, clau per a una ciutadania ben informada

En un món cada vegada més ofegat en dades i números, és important disposar d’una eina que converteixi les dades en coneixement. Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya ha presentat la Guia de visualització de dades, una eina adreçada als departaments i organismes de la Generalitat, però també a la ciutadania, que explica de manera senzilla com representar informació complexa de forma gràfica i eficient. Això és clau per tenir una ciutadania millor informada.

La Guia l’ha elaborat la Direcció General d’Atenció Ciutadana juntament amb dos experts en la matèria i amb el suport de la Direcció General de Difusió que ha ampliat les pautes de disseny corporatiu de gràfics i taules. A més, el Termcat ha publicat una terminologia en català

Per a què serveix la visualització de dades

Gràcies a la visualització de dades es pot comprendre la relació que hi ha entre tendències socials, econòmiques o demogràfiques, representar-les en un mapa, creuar dades de diverses procedències, endevinar tendències futures i extreure’n conclusions.

Presentació de La guia de visualització de dades

Vídeo de la presentació

Hacemos pública la cartografía “secreta” de Cataluña

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

¿Cómo ha cambiado el territorio catalán en los últimos 710 años?, ¿Cómo se ha urbanizado?, ¿Cómo han avanzado las ciudades y se han multiplicado los puertos? Ahora podremos saberlo más allá de la memoria de nuestros abuelos y abuelas («cuando yo era joven, todo esto eran campos»). El Instituto Cartográfico y Geológico de Cataluña (ICGC) ha puesto en marcha una aplicación web, el Comparador histórico del territorio, para comparar imágenes aéreas de 1945 con imágenes actuales y extraerlas en formato GIF. Casi tres cuartos de siglo resumidos en un GIF animado que nos deja entrever como cambian las cosas entre los clics de dos fotografías tomadas en dos realidades históricas muy distintas. La Cataluña de finales de la segunda guerra mundial y la actual.

El Comparador es un proyecto más ambicioso de lo que parece y es posible gracias a una operación militar acordada a finales de la segunda guerra mundial por la inteligencia de los Estados Unidos y el Reino Unido. El desembarco de Normandía convenció a los aliados de la necesidad de obtener una buena cartografía de Europa y, una vez acabada la guerra, aviones de los Estados Unidos realizaron vuelos fotogramétricos en buena parte del Continente y el Nord de África. La misión se llamó Proyecto Casey Jones y se archivó como alto secreto. Las imágenes obtenidas son muy valiosas por su antigüedad y cobertura del territorio, aunque no estuvieron disponibles hasta el año 2014.

El Instituto ha recopilado estas imágenes, las ha montado y las ha situado en un contexto histórico que nos sea útil para hacer comparaciones. Además, el código fuente está a disposición de la ciudadanía para que reutilice las imágenes que genera esta aplicación y crear productos y servicios. El código se encuentra en el repositorio en línea que la Generalitat tiene en GitHub, impulsado por la Dirección General de Atención Ciudadana. De esta manera, se potencia el trabajo en red propio de la sociedad digital.

Github es una plataforma para elaborar contenidos de manera colaborativa. Lo usan, por ejemplo, el parlamento alemán, el estado de Nueva York y el gobierno del Reino Unido para compartir documentación y herramientas con la ciudadanía. En el repositorio de la Generalitat podrán encontrar guías y aplicaciones diversas, además de la aplicación que acaba de crear el Instituto Cartográfico y Geológico de Cataluña.

Bien mirado, es curioso como unas fotografías secretas hechas por un servicio de inteligencia han acabado en una aplicación de código abierto y en un repositorio público al que puede acceder todo el mundo. Quizás ha cambiado algo más que el paisaje en estos 70 años.

El ingenio da por horas de entretenimiento, aunque os proponemos empezar por las costas catalanas, donde el cambio es espectacular. El puerto de Badalona, ​​la zona del Fórum de Barcelona, ​​el Aeropuerto del Prat, Tarragona, Sant Carles de la Ràpita e incluso zonas más protegidas, como Cadaqués o el Delta del Ebro, han cambiado radicalmente. En el interior se puede ver como la urbanización ha avanzado siguiendo el curso de los ríos Llobregat y Ter; han crecido los embalses y La Cerdanya se ha convertido en un área de segundas residencias. Seguramente un particular todavía verá más cambios. Echen un vistazo y dejen un comentario: ¿cómo se ha transformado su pueblo o ciudad?

Fem pública la cartografia “secreta” de Catalunya

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com ha canviat el territori català en els darrers 70 anys, com s’ha urbanitzat el territori, com han avançat les ciutats i s’han multiplicat els ports? Ara ho podrem saber més enllà de la memòria dels nostres avis («quan jo era jove, tot això eren camps»). L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha posat en marxa una aplicació web, el Comparador històric del territori, per comparar imatges aèries de 1945 amb l’actualitat i extreure-les en format GIF. Gairebé tres quarts de segle resumits en un GIF animat que ens deixa entreveure com canvien les coses entre els clics de dues fotografies fetes en dues realitats històriques molt diferents. La Catalunya de finals de la segona guerra mundial i l’actual.

El Comparador és un projecte més ambiciós del que pot semblar a un cop d’ull i és possible gràcies a una operació militar acordada a les acaballes de la segona mundial per la intel·ligència dels Estats Units i el Regne Unit. El desembarcament de Normandia va convèncer els aliats de la necessitat d’obtenir una bona cartografia d’Europa i, un cop acabada la guerra, avions dels Estats Units van fer vols fotogramètrics per bona part del continent i el Nord d’Àfrica. La missió es va anomenar Projecte Casey Jones i es va qualificar d’alt secret. Les imatges obtingudes són molt valuoses per la seva antiguitat i cobertura del territori tot i que no van estar disponibles fins l’any 2014.

L’Institut ha recopilat aquestes imatges, les ha muntat i les ha situat en un context històric que ens sigui útil per fer comparacions. A més, el codi font està a disposició de la ciutadania perquè reutilitzi les imatges que genera aquesta aplicació per crear nous productes i serveis. Trobareu el codi al repositori en línia que la Generalitat té a GitHub, impulsat per la Direcció General d’Atenció Ciutadana. D’aquesta manera, es potencia el treball en xarxa propi de la societat digital.

Github és una plataforma per elaborar continguts de manera col·laborativa. El fan servir, per exemple, el parlament alemany, l’estat de Nova York i el govern del Regne Unit per compartir documentació i eines amb la ciutadania. Al repositori de la Generalitat hi podeu trobar guies i aplicacions diverses, a més de l’aplicació que acaba de crear l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Ben mirat, és curiós com unes fotografies secretes fetes per un servei d’intel·ligència han acabat apareixent en una aplicació de codi obert i en un repositori públic al qual pot accedir tothom. Potser ha canviat alguna cosa més que el paisatge en aquests 70 anys.

L’enginy dona per hores d’entreteniment, tot i que us proposem començar per les costes catalanes, on el canvi és espectacular. El port de Badalona, la zona del Fòrum de Barcelona, l’Aeroport del Prat, Tarragona, Sant Carles de la Ràpita i fins i tot zones més protegides, com Cadaqués o el Delta de l’Ebre, han canviat radicalment. A l’interior es pot veure com la urbanització ha avançat seguint el curs dels rius Llobregat i Ter; han crescut els embassaments i la Cerdanya s’ha convertit en un àrea de segones residències. Segurament, si us ho mireu, encara hi veureu més canvis. Feu-hi un cop d’ull i, si us va bé, escriviu un comentari: com s’ha transformat el vostre poble o ciutat?

Instamaps, una herramienta de visualización de geoinformación

L’El Instituto Cartográfico y Geológico de Cataluña (ICGC) ha elaborado el Instamaps. Es un servicio para que el usuario no experto pueda producir y publicar sus mapas a partir de cualquier dato disponible. Facilita, así, la difusión y la accesibilidad de la geoinformación.

El Instamaps es uno de los productos resultantes del trabajo intensivo del grupo Geostart del ICGC. Este equipo ha sido creado para, ensayando fórmulas de innovación abierta y otras técnicas grupales, elaborar diferentes prototipajes directamente a partir de las ideas que se ponen en común, como el Toda Cataluña en 3D con las cimas emblemáticas, Convertbox, el Visualizador de cambios urbanísticos, el Comparador de cartografía u otros prototipos que podéis encontrar en su betaportal.

Read More »

Instamaps, una eina de visualització de geoinformació

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha elaborat l’Instamaps. És un servei perquè l’usuari no expert pugui produir i publicar els seus mapes a partir de qualsevol dada disponible. Facilita, així, la difusió i l’accessibilitat de la geoinformació.

L’Instamaps és un dels productes resultants del treball intensiu del grup Geostart de l’ICGC. Aquest equip ha estat creat per, assajant fórmules d’innovació oberta i altres tècniques grupals, elaborar diferents prototipatges directament a partir de les idees que es posen en comú, com el Tot Catalunya en 3D amb els cims emblemàtics, Convertbox, el Visualitzador de canvis urbanístics, el Comparador de cartografia o altres prototips que podeu trobar en el seu betaportal.

Read More »

Productos cartográficos hechos con datos abiertos

Fuente: ICC

El receptor de sistema de posicionamiento global (GPS) se ha ido consolidando como una herramienta para actividades deportivas al aire libre como el senderismo, el ciclismo, el alpinismo, etc. Es un dispositivo que permite situarse en un entorno concreto y visualizar la cartografía, hacerse una composición de los lugares, crearse rutas, etc. Esta cartografía la proporciona, en algunos casos, la Administración. Son datos abiertos que pone a disposición del público en general y que tanto entidades públicas como privadas pueden aprovechar para generar sus productos.

Los mapas en papel, tanto los de ahora como los de antes, también utilizan la cartografía proporcionada por las administraciones pero la facilidad de acceso que da la apertura de datos ha permitido la creación de multitud de productos de pago o gratuitos. Algunos de estos productos no sólo tratan los datos cartográficos para adaptarlos al sistema del receptor GPS sino que, además, añaden información cartográfica no disponible en los datos originales y que puede resultar muy útil para los usuarios finales.

Presentamos algunos de estos productos para que podamos hacernos una idea. ¿Hemos utilizado alguno? ¿Los encontramos útiles?

Read More »

Visualitzacions a partir de dades obertes

Ja fa temps que la Generalitat publica les seves dades en obert al portal Dades Obertes amb l’objectiu que la ciutadania pugui aprofitar-les per generar valor. Hi podem trobar continguts de tot tipus: trànsit, mobilitat, medi ambient, treball i ocupació, meteorologia, etc.

Ja hi ha hagut casos de reutilització d’aquestes dades públiques. En aquest apunt, us en presentem un de rellevant. Es tracta d’una visualització de dades sobre noms de nen i de nena a Catalunya. Us expliquem com van desenvolupar aquesta visualització els seus creadors. Creiem que és interessant poder comptar amb aquestes dades públiques? Quines altres sortides hi veiem?

Read More »

Reutilización de datos abiertos

Clicad sobre la imagen para ver la presentación

El Parque Tecnológico del Vallés ha acogido hoy la jornada El proyecto open data de la Generalitat de Cataluña, una sesión informativa donde Jordi Graells y Miquel Torregrosa, responsables del proyecto Datos abiertos (open data), han explicado a un grupo de empresarios el modelo de apertura de datos de la Generalitat de Cataluña. Os adjuntamos la presentación, que cuenta de forma didáctica y con ejemplos el proyecto open data en Cataluña.

Read More »