Categoria: Infografia

‘Curant-nos en salut en la comunicació de la COVID’

gencatDeixa un comentari

Podcast de la sessió

La ponent Rosa Romà explica els canvis que estaven previstos d’implantar en dos anys en el Sistema de Salut de Catalunya i que, amb l’arribada de la pandèmia, s’acceleren. L’epidèmia acaba determinant els canvis per avançar cap un sistema de múltiples organitzacions que funcioni en xarxa, que col·labori i que comparteixi el sentiment de pertinença: això és, que tots els actors tinguin una mateixa manera de fer.

Per assolir-ho i per afrontar la incertesa d’una malaltia del tot desconeguda, es dissenya una estratègia flexible que s’adapti ràpidament  a la dinàmica canviant de la pandèmia. Un pla amb accions que respondrà a les necessitats tant dels treballadors del sistema sanitari com dels ciutadans.

Ara sí, sota una única marca que cohesiona i identifica tot el sistema sanitari. Crea sentiment de pertinença:una mateixa manera de fer a tots els CAPs i hospitals del país.


En què consisteix?

Principalment en accions per a la ciutadania que responen a les seves necessitats i que els consciencia, compromet i els fa corresponsables.

Als professionals del SISCAT

  • Se’ls facilita instruccions i informació d’interès, oficial, contrastada i a temps per poder respondre la ciutadania
  • El 061 s’estableix com a canal d’accés al sistema sanitari i cribratge per a la gestió dels fluxos

Vídeo de la sessió

Visualitzacions de la sessió:

  • Youtube: 46
  • Zoom: 164

L’atenció ciutadana, un cavall de Troia a l’Administració – Jordi Graells

gencatDeixa un comentari

I és que on es pot avançar més és en l’atenció ciutadana personalitzada per al gran conjunt de serveis, informacions i continguts no procedimentats. Constitueixen bona part de la relació que la Generalitat de Catalunya manté amb la ciutadania, empreses, entitats: pel web, xarxes socials, missatgeria, apps i altres canals digitals gencat. Aquí la ciutadania espera un tracte més personalitzat de l’Administració com quan va a un servei de salut, inscriu el fill a l’escola o simplement demana informació per al lleure o per mantenir una bona dieta…

Per estar-hi a l’alçada, la Secretaria de Difusió i Atenció Ciutadana ha fet un pilot de CRM (gestor de relació amb els clients) en Atenció Ciutadana per creuar els milions d’interaccions de la ciutadania amb la Generalitat. Oi que no podíem prescindir d’aquest tresor? No se n’ha de demorar la posada en marxa i el desplegament perquè, tot i que l’objectiu no és promocionar ni col·locar cap producte, el CRM persegueix que el ciutadà es relacioni amb l’Administració vivint una experiència ben eixerida.

Amb la plataforma CRM es tracta la persona en tota la seva dimensió, com es mereix. Però, és que gràcies a la tecnologia actual –i el canvi cultural que comporta– aprofitem per demanar al ciutadà que sigui ell qui controli el Govern i l’Administració (amb eines com el gencatGRAM) i que defineixi com vol que siguin els serveis que elaborem i gestionem. Hi ha dos exemples de cocreació de debò: l’app Eleccions de gencat, que ha anat millorant amb les funcionalitats aportades pels usuaris, i el primer programa de Bug Bounty a la Generalitat de desembre de 2020 perquè hackers i altres experts de fora l’organització detectessin vulnerabilitats en els webs i aplicacions mòbils.

I això… ¿per què ho hauríem de fer ‘n’ cops des de ‘n’ administracions? Hi ha experiències que ajuden a superar aquesta cultura desfasada: el grup Administracions en Xarxa (a Telegram hi interaccionen els serveis d’atenció ciutadana de les administracions a Catalunya) i un avís legal que obri de manera disruptiva tots els drets d’explotació de tot el que produeix la Generalitat (amb grans conseqüències per a la reutilització i el canvi de model esmentat).

Per això, us oferim aquesta infografia sols amb aquelles actuacions diferents que us poden ser d’utilitat. La resta, com dèiem al començament… ja ho sabíeu ;). Doneu-nos-en feedback!

Jordi Graells
Director general d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya

56 Sessió Web ‘Curant-nos en salut en la comunicació de la COVID’

gencat4 comentaris

Quines estratègies cal desplegar per comunicar en temps de crisi epidemiològica? Com es pot identificar el sistema sanitari públic català, tan divers en la provisió i prestació? En la forma comunicativa dels missatges? En la identitat corporativa dels canals comunicatius?

De tot això va precisament la 56 Sessió Web ‘Curant-nos en salut en la comunicació de la COVID’, a càrrec de Rosa Romà, directora de l’Àrea de Ciutadania, Innovació i Usuaris del CatSalut.

Quan? El dijous 4 de març de 2021, de 9 a 9:30 hores.

La videosessió es transmetrà per Zoom. T’hi pots inscriure per aquest formulari http://gen.cat/inscripcions56SW

I recorda que, per rebre tota la informació relacionada amb les Sessions Web, t’has de subscriure a aquest blog (apartat ‘Subscriu-t’hi’).

Si tens algun aspecte general que vols que comenti el ponent, fes un comentari a aquest apunt.

54 Sessió Web ‘L’Administració explicant històries?’

gencatDeixa un comentari

El dijous 14 de gener de 2021, de 9 a 9:30 hores, tindrà lloc la 54 Sessió Web 54 Sessió Web ‘L’Administració explicant històries?’, a càrrec de Maria Cortés, de la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya. Exposarà diferents estratègies per dominar la comunicació mitjançant les històries (stories a Instagram, fleets a Twitter.. ), com al gran recurs de narrativa multimèdia digital. Compartirà l’experiència duta a terme des del compte de gencat a Instagram. No te la perdis!

La videosessió es transmetrà per Zoom. T’hi pots inscriure per aquest formulari http://gen.cat/inscripcions54SW

I recorda que, per rebre tota la informació relacionada amb les Sessions Web, t’has de subscriure a aquest blog (apartat ‘Subscriu-t’hi’).

Si tens algun aspecte general que vols que comenti el ponent, fes un comentari a aquest apunt.

50a Sessió Web: ‘Atendre el ciutadà mobilitzant-lo’

gencatDeixa un comentari

Podcast de la sessió

Dijous passat, 29 d’octubre, va tenir lloc la represa del cicle de Sessions Web de la Generalitat de Catalunya. Jordi Graells (director general d’Atenció Ciutadana) va intervenir amb el tema ‘Atendre el ciutadà mobilitzant-lo‘. S’hi van inscriure prop de 400 persones.

Les Sessions Web en format digital han canviat el format: ara són més curtes i introdueixen un determinat tema (i es referencien materials al blog).

Per seguir-les és imprescindible subscriure’s al blog de gencat https://generalitat.blog.gencat.cat.

Aquests són alguns dels materials d’aquesta primera Sessió:

Vídeo de la sessió

La visualització de dades, clau per a una ciutadania ben informada

gencatDeixa un comentari

En un món cada vegada més ofegat en dades i números, és important disposar d’una eina que converteixi les dades en coneixement. Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya ha presentat la Guia de visualització de dades, una eina adreçada als departaments i organismes de la Generalitat, però també a la ciutadania, que explica de manera senzilla com representar informació complexa de forma gràfica i eficient. Això és clau per tenir una ciutadania millor informada.

La Guia l’ha elaborat la Direcció General d’Atenció Ciutadana juntament amb dos experts en la matèria i amb el suport de la Direcció General de Difusió que ha ampliat les pautes de disseny corporatiu de gràfics i taules. A més, el Termcat ha publicat una terminologia en català. 

Per a què serveix la visualització de dades

Gràcies a la visualització de dades es pot comprendre la relació que hi ha entre tendències socials, econòmiques o demogràfiques, representar-les en un mapa, creuar dades de diverses procedències, endevinar tendències futures i extreure’n conclusions.

Presentació de La guia de visualització de dades

Vídeo de la presentació

Fem pública la cartografia “secreta” de Catalunya

Deixa un comentari

 

This slideshow requires JavaScript.

Com ha canviat el territori català en els darrers 70 anys, com s’ha urbanitzat el territori, com han avançat les ciutats i s’han multiplicat els ports? Ara ho podrem saber més enllà de la memòria dels nostres avis («quan jo era jove, tot això eren camps»). L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha posat en marxa una aplicació web, el Comparador històric del territori, per comparar imatges aèries de 1945 amb l’actualitat i extreure-les en format GIF. Gairebé tres quarts de segle resumits en un GIF animat que ens deixa entreveure com canvien les coses entre els clics de dues fotografies fetes en dues realitats històriques molt diferents. La Catalunya de finals de la segona guerra mundial i l’actual.

El Comparador és un projecte més ambiciós del que pot semblar a un cop d’ull i és possible gràcies a una operació militar acordada a les acaballes de la segona mundial per la intel·ligència dels Estats Units i el Regne Unit. El desembarcament de Normandia va convèncer els aliats de la necessitat d’obtenir una bona cartografia d’Europa i, un cop acabada la guerra, avions dels Estats Units van fer vols fotogramètrics per bona part del continent i el Nord d’Àfrica. La missió es va anomenar Projecte Casey Jones i es va qualificar d’alt secret. Les imatges obtingudes són molt valuoses per la seva antiguitat i cobertura del territori tot i que no van estar disponibles fins l’any 2014.

L’Institut ha recopilat aquestes imatges, les ha muntat i les ha situat en un context històric que ens sigui útil per fer comparacions. A més, el codi font està a disposició de la ciutadania perquè reutilitzi les imatges que genera aquesta aplicació per crear nous productes i serveis. Trobareu el codi al repositori en línia que la Generalitat té a GitHub, impulsat per la Direcció General d’Atenció Ciutadana. D’aquesta manera, es potencia el treball en xarxa propi de la societat digital.

Github és una plataforma per elaborar continguts de manera col·laborativa. El fan servir, per exemple, el parlament alemany, l’estat de Nova York i el govern del Regne Unit per compartir documentació i eines amb la ciutadania. Al repositori de la Generalitat hi podeu trobar guies i aplicacions diverses, a més de l’aplicació que acaba de crear l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Ben mirat, és curiós com unes fotografies secretes fetes per un servei d’intel·ligència han acabat apareixent en una aplicació de codi obert i en un repositori públic al qual pot accedir tothom. Potser ha canviat alguna cosa més que el paisatge en aquests 70 anys.

L’enginy dona per hores d’entreteniment, tot i que us proposem començar per les costes catalanes, on el canvi és espectacular. El port de Badalona, la zona del Fòrum de Barcelona, l’Aeroport del Prat, Tarragona, Sant Carles de la Ràpita i fins i tot zones més protegides, com Cadaqués o el Delta de l’Ebre, han canviat radicalment. A l’interior es pot veure com la urbanització ha avançat seguint el curs dels rius Llobregat i Ter; han crescut els embassaments i la Cerdanya s’ha convertit en un àrea de segones residències. Segurament, si us ho mireu, encara hi veureu més canvis. Feu-hi un cop d’ull i, si us va bé, escriviu un comentari: com s’ha transformat el vostre poble o ciutat?

Instamaps, una eina de visualització de geoinformació

xarxesDeixa un comentari

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha elaborat l’Instamaps. És un servei perquè l’usuari no expert pugui produir i publicar els seus mapes a partir de qualsevol dada disponible. Facilita, així, la difusió i l’accessibilitat de la geoinformació.

L’Instamaps és un dels productes resultants del treball intensiu del grup Geostart de l’ICGC. Aquest equip ha estat creat per, assajant fórmules d’innovació oberta i altres tècniques grupals, elaborar diferents prototipatges directament a partir de les idees que es posen en comú, com el Tot Catalunya en 3D amb els cims emblemàtics, Convertbox, el Visualitzador de canvis urbanístics, el Comparador de cartografia o altres prototips que podeu trobar en el seu betaportal.

Llegeix més »

Visualitzacions a partir de dades obertes

xarxes10 comentaris

Ja fa temps que la Generalitat publica les seves dades en obert al portal Dades Obertes amb l’objectiu que la ciutadania pugui aprofitar-les per generar valor. Hi podem trobar continguts de tot tipus: trànsit, mobilitat, medi ambient, treball i ocupació, meteorologia, etc.

Ja hi ha hagut casos de reutilització d’aquestes dades públiques. En aquest apunt, us en presentem un de rellevant. Es tracta d’una visualització de dades sobre noms de nen i de nena a Catalunya. Us expliquem com van desenvolupar aquesta visualització els seus creadors. Creiem que és interessant poder comptar amb aquestes dades públiques? Quines altres sortides hi veiem?

Llegeix més »