¿Cómo favorecer la transformación digital de la UE? ¡Opinad!

2017-11-14-PHOTO-00000006
Sede del Parlamento de Estonia, en Tallin.

Hace unos meses, os contábamos en un post en este blog que la Comisión Europea estaba trabajando para elaborar una nueva declaración ministerial sobre las políticas de la UE en materia de gobierno digital. El objetivo era superar las limitaciones de la Declaración de Malmö (2009) sobre gobierno electrónico, y conseguir disminuir la distancia política entre ciudadanía y gobiernos con respecto a, principalmente, confianza y participación.

Ahora este nuevo documento ya es una realidad. El pasado 6 de octubre, los representantes europeos encargados de esta materia aprobaron la Declaración de Tallin sobre Gobierno Digital, que marca los pasos a seguir durante los próximos años en este campo tanto a nivel nacional como supranacional.
A grandes rasgos, los principios que han inspirado la Declaración de Tallin son:

  1. Digital por defecto. Asegurar que los ciudadanos europeos interactúen digitalmente con las administraciones públicas y de la manera más accesible posible.
  2. Sólo una vez. Evitar que los ciudadanos tengan que proveer constantemente los mismos datos a las diferentes administraciones. Se pretende impulsar la colaboración y el intercambio de datos entre las distintas administraciones, tanto a nivel regional como nacional y europeo.
  3. Seguridad y confianza. Asegurar que los requisitos de privacidad se toman en consideración a la hora de diseñar servicios públicos y soluciones TIC.
  4. Transparencia. Mejorar la gestión que ciudadanos y empresas pueden hacer de sus datos personales recogidos por las administraciones públicas.
  5. Interoperabilidad. Impulsar la reutilización de soluciones tecnológicas compartidas y estandarizadas, y hacer más uso de soluciones y softwares libres.

¿Habéis aplicado alguna práctica innovadora que ayude a consolidar estos principios y que cualquier administración europea pueda incorporar? ¿Tenéis alguna necesidad específica en materia de gobierno abierto que consideráisque habría que resolver? Si es así, participad en la llamada pública que ha hecho la Comisión Europea para recoger ideas para el Plan de acción de Administración electrónica 2016-2020. La Comisión se compromete a ofrecer las propuestas a los Estados miembros para que las implementen.

El debate está en curso. No dejéis pasar la ocasión y proponed las ideas y actuaciones que creéis que garantizarán la transformación digital de Europa y la harán avanzar al ritmo que se necesita. ¡Tenéis tiempo hasta el 30 de noviembre!

Com afavorir la transformació digital de la UE? Opineu!

2017-11-14-PHOTO-00000006
Seu del Parlament d’Estònia, a Tallinn.

Fa uns mesos, us explicàvem en un apunt en aquest blog que la Comissió Europea estava treballant per elaborar una nova declaració ministerial sobre les polítiques de la UE en matèria de govern digital. L’objectiu era superar les limitacions de la Declaració de Malmö (2009) sobre govern electrònic, i aconseguir disminuir la distància política entre ciutadania i governs pel que fa a, principalment, confiança i participació.

Ara aquest nou document ja és una realitat. El passat 6 d’octubre, els representants europeus encarregats d’aquesta matèria van aprovar la Declaració de Tallinn sobre Govern Digital, que marca els passos a seguir durant els propers anys en aquesta matèria tant a nivell nacional com supranacional.
A grans trets, els principis que han inspirat la Declaració de Tallinn són:

  1. Digital per defecte. Assegurar que els ciutadans europeus interactuïn digitalment amb les administracions públiques i de la manera més accessible possible.
  2. Només una vegada. Evitar que els ciutadans hagin de proveir constantment les mateixes dades a les diferents administracions. Es pretén impulsar la col·laboració i l’intercanvi de dades entre les diverses administracions, tant a nivell regional com nacional i europeu.
  3. Seguretat i confiança. Assegurar que els requisits de privadesa es prenen en consideració a l’hora de dissenyar serveis públics i solucions TIC.
  4. Transparència. Millorar la gestió que ciutadans i empreses poden fer de les seves dades personals recollides per les administracions públiques.
  5. Interoperabilitat. Impulsar la reutilització de solucions tecnològiques compartides i estandarditzades, i fer més ús de solucions i programaris lliures.

Heu aplicat alguna pràctica innovadora que ajudi a consolidar aquests principis i que qualsevol administració europea pugui incorporar? Teniu alguna necessitat específica en matèria de govern obert que considereu que caldria resoldre? Si és així, participeu a la crida pública que ha fet la Comissió Europea per recollir idees pel Pla d’acció d’Administració electrònica 2016-2020. La Comissió es compromet a oferir les propostes als Estats membres perquè les implementin.

El debat està en curs. No deixeu passar l’ocasió i proposeu les idees i actuacions que cregueu que garantiran la transformació digital d’Europa i la faran avançar al ritme que es necessita. Teniu temps fins els 30 de novembre!

Materials de la 49a sessió web. ‘Comunicar mitjançant la visualització de dades’

37791830131_4ca091a9b9_oEl passat dimecres 18 d’octubre, el co-fundador i director d’estratègia de OneTandem, Pere Rovira, va impartir la sessió ‘Comunicar mitjançant la visualització de dades’ a la 49a sessió web, organitzada per la Generalitat de Catalunya.

En aquesta sessió, Rovira va exposar els principis fonamentals de la visualització de dades i els usos que en poden fer tant particulars com empreses i institucions públiques.

La primera part de la intervenció es va centrar en la definició dels tres objectius que ha d’assolir la presentació de dades de manera visual:

  • Comunicar. La presentació de les dades en brut, mitjançant fórmules estadístiques o matemàtiques, fa les organitzacions transparents, però no les apropa als ciutadans. En canvi, amb la visualització de dades, es poden comunicar més i millor grans quantitats d’informació.
  • Explorar. Quan la presentació de dades, a més de ser visual, és interactiva, l’usuari les pot filtrar segons allò que li interessa més a cada moment.
  • Analitzar. La visualització de dades afavoreix que l’usuari interpreti les dades i tregui conclusions de manera ràpida.

La intervenció de Pere Rovira també va incidir en els aspectes de disseny que intervenen en la visualització de dades. En aquest sentit, mitjançant exemples de referència, va posar èmfasi en tres regles bàsiques:

  1. Reduir per millorar. Cal optar per dissenys nets i diàfans, que incloguin només aquelles dades que es vol comunicar.
  2. Relacionar volum, qualitat i context. Cal triar el tipus de gràfic més adequat i implementar-lo correctament. A més, és important ubicar les dades en un context per oferir la imatge global més precisa possible.
  3. Compte amb mentir! Cal dominar els principis estadístics per no cometre errors de presentació que condueixin a l’error d’interpretació.

La sessió es va cloure amb un torn de preguntes en què els assistents van poder resoldre dubtes sobre programari lliure per a la visualització de dades i sobre l’aplicació d’aquesta disciplina a l’hora de comunicar polítiques públiques. Un debat molt participatiu que va posar de manifest el gran interès que estan mostrant els servidors públics per transmetre efectivament als ciutadans la major quantitat possible d’informació.

Us van resultar útils els consells i recomanacions de Pere Rovira? Els començareu a aplicar en la vostra tasca diària? Esperem el vostre feedback!

Gencatgram. Avanzando hacia un gobierno abierto


Con la voluntad de ofrecer el mejor servicio a la ciudadanía, la Generalitat de Cataluña promueve políticas de atención en los entornos del ciudadano, participando de forma activa en ecosistemas ajenos a la organización. Se trata de un nuevo modelo de relación con el ciudadano más descentralizado y distribuido que el clásico modelo más vertical que ha imperado hasta nuestros días.

En coherencia con este modelo, la Generalitat lanza ahora la aplicación gencatgram para registrar en un mismo entorno todos los datos y la actividad de los distintos canales digitales del Gobierno y del conjunto de la Generalitat. Se abren todos los datos para que el ciudadano pueda consultar la información distribuida por todos los canales oficiales de la Generalidad en las diferentes plataformas, con la intención de que sea él quien siga y valore si aquellos canales responden a los objetivos por los que existen y que fueron definidos previamente. ¿Qué piensas? Será realmente para monitorizar la acción de la Generalitat en estos canales?

Read More »

Gencatgram. Avançant cap a un govern obert

 


Amb la voluntat d’oferir el millor servei a la ciutadania, la Generalitat de Catalunya promou polítiques d’atenció en els entorns del ciutadà mateixos, participant de manera activa en ecosistemes aliens a l’organització. Es tracta d’un nou model de relació amb el ciutadà més descentralitzat i distribuït que el clàssic model més vertical que ha imperat fins als nostres dies.

En coherència amb aquest model, la Generalitat llança ara l’aplicació gencatgram per registrar en un mateix entorn totes les dades i l’activitat dels diferents canals digitals del Govern i del conjunt de la Generalitat. S’obren totes les dades perquè el ciutadà pugui consultar la informació distribuïda arreu dels canals oficials de la Generalitat en les diferents plataformes, amb la intenció que sigui ell qui segueixi i valori si aquells canals responen als objectius pels quals existeixen i que van ser definits prèviament. Què en penses? Serà realment per monitorar l’acció de la Generalitat en aquests canals?

Read More »

Wikipedia: una vía de retorno de los datos públicos al ciudadano

En 1911, William Morton Wheeler observó que las hormigas trabajan colaborativamente. Individuos aparentemente independientes pueden cooperar y actuar como si fueran células de un único animal, con una mente colectiva. ¿Somos los usuarios digitales, consumidores y proveedores de conocimiento en la nube, las hormigas del siglo XXI?

Hoy día, la sociedad ha asumido las tesis de Morton Wheeler sobre la inteligencia colectiva. Con la aparición de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC), de internet y, especialmente, de las redes sociales, han aparecido nuevas formas de relación y de creación de inteligencia. Los usuarios digitales ya no somos solamente consumidores de datos e información, sino que ahora somos también creadores de conocimiento colectivo (prosumidores).

En los últimos tiempos, pues, internet se ha convertido en un enorme espacio de conocimiento. Cada vez es más sencillo aportar información y ampliar el existente. Nos encontramos ante procesos, a menudo llamados con anglicismos iniciados por crowd (crowdsourcing, crowdcreation, crowdproduction …), que han permitido descentralizar el origen del conocimiento y también incrementar la velocidad con que se accede y evolucionar, así, hacia a un orden de mayor complejidad por medio de mecanismos de innovación y colaboración. Porque, sencillamente, compartiendo conocimiento todos sabemos más.

El paradigma de este nuevo ámbito de relación es, sin duda, la Wikipedia. Es ya la principal puerta de entrada al conocimiento: el lugar donde se reúne la ciudadanía del siglo XXI para obtener conocimientos nuevos y para compartir lo que ya sabe. ¿Y la Administración? ¿Cómo participan las instituciones públicas de este espacio? ¿No podrían las administraciones compartir los datos públicos de que dispone y utilizar, por ejemplo, Wikidata y Wikimedia Commons como repositorios de información institucional especializada en abierto?

La Generalitat hace tiempo que se ha empapado de la idea de que el conocimiento que genera se debe poner al alcance de la sociedad en abierto. La Wikipedia ha representado una oportunidad única para llevarla a la práctica. Volcando en esta enciclopedia digital las informaciones y contenidos de áreas temáticas especializadas de los departamentos que integran la Generalitat, incrementamos el corpus de conocimiento para el acceso de todos los ciudadanos del mundo. Y aún más. Se aumenta el potencial de difusión de la labor de la Generalitat y, sobre todo, se incrementa el grado de interacción con la ciudadanía. Porque cualquier persona, como editora de la Wikipedia, puede recibir la información provista, ampliarla y mejorarla, en un movimiento circular de regreso y retroalimentación positiva.

Con el objetivo de seguir creando conocimiento colectivo, la Generalitat colabora estrechamente desde hace tiempo con la asociación Amical Wikimedia. ¿Tenéis curiosidad por saber más acerca de los proyectos que se están realizando en común? Escuchad la entrevista a Àlex Hinojo, director de la Amical Wikimedia. Y, a continuación, hacednos saber vuestro parecer y cómo podemos seguir ampliando la difusión de contenidos web y datos abiertos.

Viquipèdia: una via de retorn de les dades públiques al ciutadà

 

L’any 1911, William Morton Wheeler va observar que les formigues treballen col·laborativament. Individus aparentment independents poden cooperar i actuar com si fossin cèl·lules d’un únic animal, amb una ment col·lectiva. Som els usuaris digitals, consumidors i proveïdors de coneixement al núvol, les formigues del segle XXI?

Avui dia, la societat ha assumit les tesis de Morton Wheeler sobre la intel·ligència col·lectiva. Amb l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), d’internet i, especialment, de les xarxes socials, han aparegut noves formes de relació i de creació d’intel·ligència. Els usuaris digitals ja no som solament consumidors de dades i informació, sinó que ara som també creadors de coneixement col·lectiu (consumidors proactius).

En els darrers temps, doncs, internet ha esdevingut un enorme espai de coneixement. Cada cop és més senzill aportar informació i ampliar l’existent. Ens trobem davant de processos, sovint anomenats amb anglicismes iniciats per crowd (crowdsourcing, crowdcreation, crowdproduction…), que han permès descentralitzar l’origen del coneixement i també incrementar la velocitat amb què s’hi accedeix i evolucionar, així, cap a un ordre de major complexitat per mitjà de mecanismes d’innovació i col·laboració. Perquè, senzillament, compartint coneixement tothom en sabem més.

El paradigma d’aquest nou àmbit de relació és, sens dubte, la Viquipèdia. És ja la principal porta d’entrada al coneixement: el lloc on es reuneix la ciutadania del segle XXI per obtenir coneixements nous i per compartir allò que ja sap. I l’Administració? ¿Com participen les institucions públiques d’aquest espai? ¿No podrien les administracions compartir-hi les dades públiques de què disposa i utilitzar, per exemple, Wikidata i Wikimedia Commons com a repositoris d’informació institucional especialitzada en obert?

La Generalitat fa temps que s’ha amarat de la idea que el coneixement que s’hi genera s’ha de posar a l’abast de la societat en obert. La Viquipèdia ha representat una oportunitat única per dur-la a la pràctica. Bolcant-hi les informacions i continguts d’àrees temàtiques especialitzades dels departaments que integren la Generalitat, incrementem el corpus de coneixement per a l’accés de tots els ciutadans del món. I encara més. S’augmenta el potencial de difusió de la tasca de la Generalitat i, sobretot, s’incrementa el grau d’interacció amb la ciutadania. Perquè qualsevol persona, com a editora de la Viquipèdia, pot rebre la informació proveïda, ampliar-la i millorar-la, en un moviment circular de retorn i retroalimentació positiva.

Amb l’objectiu de seguir creant coneixement col·lectiu, la Generalitat col·labora estretament des de fa temps amb l’associació Amical Wikimedia. ¿Teniu curiositat per saber més sobre els projectes que s’estan realitzant en comú? Escolteu l’entrevista a Àlex Hinojo, director de l’Amical Wikimedia. I, tot seguit, feu-nos saber el vostre parer i com podem seguir ampliant la difusió de continguts web i dades obertes.

What should digital government in the EU be like? Send us your ideas!

eu-2293403_960_720On the website https://ideas4digitalgov.eu, until 21 June, you can post your innovative ideas that could help to draw up the document that will define European Union (EU) policies in this respect.

The Lisbon Council, on behalf of Estonia’s EU Presidency, is preparing a document in the form of a ministerial declaration on the political future of the EU regarding digital government (eGovernment). It is set to be approved by the EU Member States on 6 October this year.

It is an efficient way of gathering all kinds of feedback about the preliminary document that can be sent to the Member States. All you need to do is click on the dialogue box next to each proposal or send an email.

This stems from the realization that the Malmö Ministerial Declaration on eGovernment (2009) has not been as effective in reducing the political distance between citizens and their governments as expected, primarily in terms of trust and participation. Overall, progress has been made in eGovernment: digitalisation of procedures, interoperability, open data (Directive ISP 2013), digital identity and signature (eIDAS Regulation), privacy and data protection (GDPR on personal data protection), electronic invoicing, etc. However, people have not experienced the radical change that was forecast in the Malmö Declaration. For example, the number of European citizens who shop online has increased from 36% to 55%, yet those using public services online have only risen from 18% to 28%.

The proposals for the EU ministerial declaration in October are roughly as follows:

  1. The single-click principle: a digital environment for the whole EU, primary records, interoperability, development of common standards, algorithmic transparency, etc.
  2. Open government: open data by default, open data with higher quality, development of sets of static data for open services (standardized APIs), co-design (co-creation, co-production) in digital services and infrastructures, general participative practices, and global leadership in open government from the EU.
  3. Identity and security: interoperable digital identity systems by 2018 which are also valid for the private sector, attention to technological advances such as blockchain technology, data storage security, and data control by citizens.
  4. Other measures: planning actions and setting specific, measurable and comparable targets; experimenting to produce fast prototypes; implementing cross-border pilot schemes; legislating intelligently based on fast experiences and artificial intelligence; opening up procurement processes to new players; demanding digital skills from management personnel in order to take the right decisions; and others.

The debate is already on the table. Don’t miss this opportunity to put forward the ideas and actions that you believe will guarantee Europe’s digital transformation and get it progressing at the necessary speed.

¿Cómo debe ser el gobierno digital en la UE? ¡Opina!

eu-2293403_960_720

En la web https://ideas4digitalgov.eu, hasta el 21 de junio, se pueden presentar las ideas innovadoras que ayuden a elaborar el documento que debe definir las políticas de la Unión Europea (UE) en esta materia.

El Consejo de Lisboa, en nombre de la Presidencia de Estonia de la UE, está preparando el documento que aprobarán los estados miembros de la UE el 6 de octubre de este año en forma de declaración ministerial sobre la futura política de la UE en materia de gobierno digital.

Es una vía eficaz para hacer llegar a los Estados miembros aportaciones de todo tipo sobre el documento inicial. Basta con hacer clic sobre el globo de diálogo del lado de cada propuesta o bien enviar un correo electrónico.

Se parte de la idea de que la Declaración de Malmö (2009) sobre gobierno electrónico no ha contribuido tanto como se esperaba a disminuir la distancia política entre ciudadanía y gobiernos con respecto a, principalmente, confianza y participación. Se ha progresado globalmente en la administración electrónica: digitalización de trámites, interoperabilidad, datos abiertos (Directiva ISP 2013), firma e identidad digital (Reglamento Elda), privacidad y protección de datos personales (RGPD de protección de datos personales), factura electrónica, etc. Sin embargo, los ciudadanos no han experimentado el cambio radical que dicha Declaración de Malmö preveía. Por ejemplo, el ciudadano europeo que compra en línea ha aumentado del 36 al 55%; pero, en cambio, el que usa servicios públicos en línea sólo ha pasado del 18 al 28%.

Las propuestas para la declaración ministerial de la UE para octubre son a grandes rasgos las siguientes.

  1. Principio de un solo clic: ámbito digital para toda la UE, registros primarios, interoperabilidad, desarrollo de estándares comunes, transparencia algorítmica …
  2. Gobierno abierto: datos abiertos por defecto, datos abiertos con más calidad, evolucionar los conjuntos de datos estáticos a servicios abiertos (API-s estandarizadas), codiseño (cocreación, coproducción) en los servicios e infraestructuras digitales, prácticas participativas generales, liderazgo global en el gobierno abierto desde la UE.
  3. Identidad y seguridad: sistemas de identidad digital interoperables para el 2018 y válidos para el sector privado, atención a los avances tecnológicos como el blockchain, seguridad en el almacenamiento de datos, control de los datos por parte de los ciudadanos.
  4. Otras medidas: planificar objetivos y acciones concretas, evaluables y comparables; experimentar por prototipages rápidos; implementar pilotos transfronterizos; normativizar de manera inteligente a partir de experiencias rápidas e inteligencia artificial; abrir los procesos de adquisición a nuevos actores; exigir habilidades digitales a los cargos directivos para tomar las decisiones adecuadas; entre otros.

El debate está bien abierto. No dejes pasar la ocasión y propón las ideas y actuaciones que creas que garantizarán la transformación digital de Europa y la harán avanzar al ritmo que se necesita.

Com ha de ser el govern digital a la UE? Opina!

eu-2293403_960_720

En el web https://ideas4digitalgov.eu, fins al 21 de juny, es poden presentar les idees innovadores que ajudin a elaborar el document que ha de definir les polítiques de la Unió Europea (UE) en aquesta matèria.

El Consell de Lisboa, en nom de la Presidència d’Estònia de la UE, està preparant el document que aprovaran els estats membres de la UE el 6 d’octubre d’aquest any en forma de declaració ministerial sobre la futura política de la UE en matèria de govern digital.

És una via eficaç per fer arribar als estats membres aportacions de tota mena sobre el document inicial. N’hi ha prou amb clicar sobre el globus de diàleg del costat de cada proposta o bé enviar un correu electrònic.

Es parteix de la idea que la Declaració de Malmö (2009) sobre govern electrònic no ha contribuït tant com s’esperava a disminuir la distància política entre ciutadania i governs pel que fa a, principalment, confiança i participació. S’ha progressat globalment en l’administració electrònica: digitalització de tràmits, interoperabilitat, dades obertes (Directiva ISP 2013), signatura i identitat digital (Reglament elDas), privacitat i protecció de dades personals (RGPD de protecció de dades personals), factura electrònica, etc. Tanmateix, els ciutadans no han experimentat el canvi radical que l’esmentada Declaració de Malmö preveia. Per exemple, el ciutadà europeu que compra en línia ha augmentat del 36 al 55%; però, en canvi, el que usa serveis públics en línia sols ha passat del 18 al 28%.

Les propostes per a la declaració ministerial de la UE per a l’octubre són a grans trets les següents.

  1. Principi d’un sol clic: àmbit digital per a tot la UE, registres primaris, interoperabilitat, desenvolupament d’estàndards comuns, transparència algorítmica…
  2. Govern obert: dades obertes per defecte, dades obertes amb més qualitat, evolucionar dels conjunts de dades estàtiques a serveis oberts (API-s estandarditzades), codisseny (cocreació, coproducció) en els serveis i infraestructures digitals, pràctiques participatives generals, lideratge global en el govern obert des de la UE.
  3. Identitat i seguretat: sistemes d’identitat digital interoperables per al 2018 i vàlids per al sector privat, atenció als avenços tecnològics com el blockchain, seguretat en l’emmagatzematge de dades, control de les dades per part dels ciutadans.
  4. Altres mesures: planificar objectius i accions concretes, avaluables i comparables; experimentar per prototipatges ràpids; implementar pilots transfronterers; normativitzar de manera intel·ligent a partir d’experiències ràpides i intel·ligència artificial; obrir els processos d’adquisició a nous actors; exigir habilitats digitals als càrrecs directius per prendre les decisions adequades; entre d’altres.

El debat està ben obert. No deixis passar l’ocasió i proposa les idees i actuacions que creguis que garantiran la transformació digital d’Europa i la faran avançar al ritme que es necessita.