Abriendo el Twitter de Gobierno Abierto. 25ª CoP de Redes Sociales


Los editores de redes sociales de la Generalitat de Cataluña conforman una de las comunidades de profesionales de la Administración pública más activas en cuanto a la compartición del conocimiento. Un buen ejemplo son las CoP de Redes Sociales de la Generalitat, un espacio en el que los editores de los perfiles corporativos de redes sociales de la Generalitat dan a conocer su experiencia con prácticas de éxito, e intercambian opiniones sobre retos y dificultades.

El último encuentro de esta comunidad tuvo lugar el jueves 18 de octubre en la sede de la Dirección General de Juventud. En esta ocasión, la sesión estuvo dinamizada por Roger Buch y Helena Oliván, de la Secretaría General de Transparencia y Gobierno Abierto. La CoP estuvo centrada en los recursos que emplean para gestionar sus dos cuentas en Twitter: @governobertcat y @opendatacat.

La sesión fue todo un ejercicio de transparencia. ¿Quién hay detrás de estas cuentas? ¿Qué contenidos se publican? ¿Qué lecciones se pueden extraer? Son algunos de los interrogantes que se resolvieron en la CoP, en la que también se compartieron los principios con los que se gestionan los perfiles:

  • El objetivo es dar a conocer la política de gobierno abierto de la Generalitat y las herramientas de que dispone la ciudadanía para acceder a la información pública.
  • Los contenidos que se publican son concisos, objetivos y útiles.
  • Predican con el ejemplo. Facilitan el acceso a la información pública incluyendo enlaces a documentos en sus tuits, y publican los resultados de las iniciativas de las que se ha hecho difusión a través del perfil, como por ejemplo actos o jornadas.
  • La dirección establece qué tipo de contenidos se publican, pero los editores son autónomos a la hora de crearlos.
  • No hablan sólo de ellos mismos. Si otro organismo o entidad del ámbito público o privado promueve una iniciativa que fomenta la transparencia y la participación, se hacen eco y los felicitan.
  • Infografías, vídeos, material multimedia … Todo ayuda a viralizar los tuits.
  • Y, sobre todo, ante la duda, ¡se arriesgan!

Buch y Oliván compartieron también la principal dificultad con la que se encuentran en su día a día: captar el interés de la audiencia más allá de los periodistas de datos y los expertos del ámbito.

¿Qué harías tú para hacer llegar al público general la cultura de gobierno abierto? ¿Te interesa conocer cómo lo hacen los otros editores de perfiles corporativos de la Generalitat en las redes sociales? ¿Te gustaría que expusiéramos algún caso en concreto la próxima CoP? ¡Comenta este post y haznos llegar tus propuestas!

Obrint el Twitter de Govern Obert. 25a CoP de Xarxes Socials

Els editors de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya conformen una de les comunitats de professionals de l’Administració pública més actives pel que fa a la compartició del coneixement. Un bon exemple en són les CoP de Xarxes Socials de la Generalitat, un espai en què els editors dels perfils corporatius de xarxes socials de la Generalitat donen a conèixer la seva experiència amb pràctiques d’èxit, i hi intercanvien opinions sobre reptes i dificultats.

La darrera trobada d’aquesta comunitat va tenir lloc el dijous 18 d’octubre a la seu de la Direcció General de Joventut. En aquesta ocasió, la sessió va estar dinamitzada per Roger Buch i Helena Oliván, de la Secretaria General de Transparència i Govern Obert. La CoP va estar centrada en els recursos que empren per gestionar els seus dos comptes a Twitter: @governobertcat i @opendatacat.

La sessió va ser tot un exercici de transparència. Qui hi ha darrera d’aquests comptes? Quins continguts s’hi publiquen? Quines lliçons se’n poden extreure? Són alguns dels interrogants que es van resoldre a la CoP, en què també es van compartir els principis amb què es gestionen els perfils:

  • L’objectiu és donar a conèixer la política de govern obert de la Generalitat i les eines de què disposa la ciutadania per accedir a la informació pública.
  • Els continguts que s’hi publiquen són concisos, objectius i útils.
  • Prediquen amb l’exemple. Faciliten l’accés a la informació pública incloent enllaços a documents en els seus tuits, i publiquen els resultats de les iniciatives de què s’ha fet difusió a través del perfil, com a ara actes o jornades.
  • La direcció estableix quin tipus de continguts es publiquen, però els editors són autònoms a l’hora de crear-los.
  • No parlen només d’ells mateixos. Si un altre organisme o entitat de l’àmbit públic o privat promou una iniciativa que fomenta la transparència i la participació, se’n fan ressò i els feliciten.
  • Infografies, vídeos, material multimèdia… Tot ajuda a viralitzar els tuits.
  • I, sobretot, davant del dubte, s’arrisquen!

Buch i Oliván van compartir també la principal dificultat amb què es troben en el seu dia a dia: captar l’interès de l’audiència més enllà dels periodistes de dades i els experts de l’àmbit.

Què faries tu per fer arribar al públic general la cultura de govern obert? T’interessa conèixer com s’ho fan els altres editors de perfils corporatius de la Generalitat a les xarxes socials? T’agradaria que exposéssim algun cas en concret a la propera CoP? Comenta aquest apunt i fes-nos arribar les teves propostes!

El racismo de cada día. Una reflexión del gencatBOT

racisme

¿Todavía no conoces el gencatBOT? Se trata de un bot que conversa con los usuarios que se suscriben sobre servicios de la Generalidad y noticias y debates de actualidad. A veces, el bot te aconseja sobre hábitos saludables o sobre ahorro. En otras ocasiones, pone sobre la mesa realidades incómodas para que reflexiones.

El pasado viernes, el gencatBOT abordó el racismo desde la perspectiva de una de sus víctimas. Así, los suscriptores pudieron escuchar el testimonio de Jordi, un chico de 17 años al que negaron la entrada a una discoteca de Sabadell por su color de piel.

Todo sucedió una noche a principios del verano. Jordi y sus compañeros de clase hicieron una cena para celebrar que habían superado el curso y, luego, fueron hacia la discoteca. Todos los amigos de Jordi accedieron sin problemas, pero a él y a otras personas de origen africano y latinoamericano los apartaron y les negaron la entrada. Rabia, impotencia, frustración: escucha como lo describe Jordi.

 

La sociedad sigue estando cargada de estereotipos y actitudes racistas que, de tan habituales, han sido normalizadas. En la escuela, en el trabajo, en la calle, en las instituciones públicas, en el ámbito de la seguridad … Te invitamos a hacer memoria. Seguro que más de una vez has visto aflorar el racismo.

Por ello, el gencatBOT te recuerda que, tanto si eres víctima como testigo de delitos de odio y discriminación, lo puedes denunciar. Te puedes informar en http://gen.cat/odidiscriminacio o escribiendo un correo electrónico al buzón mossos.delictes.odi@gencat.cat. ¡Denúncialo, tienes todo el derecho!


Si te ha interesado este contenido, te gustará suscribirte al gencatBOT. Buscar @gencatbot en la aplicación Telegram, o entra en https://t.me/gencatbot.

Intérpretes y traductores jurados para un mundo global

¿Una mala traducción puede cambiar el transcurso de la historia? Lo demuestran incontables casos. Trasladémonos, por ejemplo, justo 73 años atrás. Es julio de 1945. Las potencias aliadas, reunidas en Potsdam, envían un ultimátum de rendición incondicional a Japón en el que explicitan que cualquier respuesta negativa conllevará una “destrucción rápida y total”. El primer ministro japonés, Kantaro Suzuki, declara que “se abstiene de hacer comentarios” hasta consensuar una respuesta con el gobierno. Utiliza la palabra mokusatsu, que significa ‘silencio’ en el sentido que el primer ministro lo emplea. Pero el traductor encargado de devolver la respuesta a los aliados usa otra acepción de la palabra: “ignorar con desprecio”. Diez días después la bomba atómica cae sobre Hiroshima…

Imatge presa en una de les sessions de la Conferència de Potsdam (juliol de 1945). Hi són presents Harry S. Truman i Joseph Stalin. [Bundesarchiv, Bild 183-R67561 / CC-BY-SA 3.0]
Imagen tomada en una de las sesiones de la Conferencia de Potsdam (julio de 1945). Están presentes Harry S. Truman y Joseph Stalin. [Bundesarchiv, Bild 183-R67561 / CC-BY-SA 3.0]
La habilitación de personas cualificadas para la traducción y la interpretación juradas es un imperativo en un mundo internacionalizado. Personales, políticas, económicas… las interacciones mundiales de todo tipo crecen a un ritmo constante y exponencial. También en Cataluña, y esto conlleva con frecuencia tener que disponer de traducciones fieles del catalán a otras lenguas y viceversa.

Por ello, la figura del intérprete y el traductor jurado del catalán está en alza en el ámbito profesional. Y también por eso la Generalitat ha actualizado la forma en la que se regula el acceso a la habilitación oficial. Así, el Gobierno ha aprobado un nuevo decreto de la traducción y la interpretación juradas a la lengua catalana, que favorece que más personas accedan a un ámbito de mercado de trabajo con trabajo asegurado. ¿Por qué? Por tres motivos:

  1. Se adapta a los nuevos itinerarios formativos de nivel superior, ya que la vía principal de acceso a la habilitación jurada es la solicitud de reconocimiento del grado oficial en Traducción e Interpretación o de un título de postgrado de especialización .
  2. Simplifica los contenidos y la estructura de la prueba de acceso a la habilitación para aquellas personas que no hayan cursado estudios de traducción e interpretación.
  3. Prevé que los traductores jurados puedan utilizar la firma digital para validar los documentos, y adecua el Registro Oficial de traductores e intérpretes jurados al nuevo Reglamento general de protección de datos.

Es cierto: un traductor o intérprete jurado no evitará guerras. Pero será de mucho servicio para las administraciones públicas de Cataluña trabajando con documentación jurídica, administrativa y económica oficial. Y contribuirá a equiparar el catalán al castellano en cuanto a derechos y deberes de la ciudadanía.

¿Te animas ahabilitarte como traductor o intérprete jurado? Todo lo que necesitas lo encontrarás en http://gen.cat/2MWyFf1.

Intèrprets i traductors jurats per a un món global

Una mala traducció pot canviar el transcurs de la història? Ho demostren incomptables casos. Traslladem-nos, per exemple, just 73 anys enrere. És juliol de 1945. Les potències aliades, reunides a Potsdam, envien un ultimàtum de rendició incondicional al Japó en què expliciten que qualsevol resposta negativa comportarà una “destrucció ràpida i total”. El primer ministre japonès, Kantaro Suzuki, declara que “s’absté de fer comentaris” fins a consensuar una resposta amb el govern. Fa servir la paraula mokusatsu, que vol dir ‘silenci’ en el sentit que el primer ministre l’empra. Però el traductor encarregat de retornar la resposta als aliats usa una altra accepció de la paraula: “ignorar amb menyspreu”. Deu dies després la bomba atòmica cau sobre Hiroshima…

Imatge presa en una de les sessions de la Conferència de Potsdam (juliol de 1945). Hi són presents Harry S. Truman i Joseph Stalin. [Bundesarchiv, Bild 183-R67561 / CC-BY-SA 3.0]
Imatge presa en una de les sessions de la Conferència de Potsdam (juliol de 1945). Hi són presents Harry S. Truman i Joseph Stalin. [Bundesarchiv, Bild 183-R67561 / CC-BY-SA 3.0]
L’habilitació de persones qualificades per a la traducció i la interpretació jurades és un imperatiu en un món internacionalitzat. Personals, polítiques, econòmiques… les interaccions mundials de tota mena creixen a un ritme constant i exponencial. També a Catalunya, i això comporta amb freqüència haver de disposar de traduccions fidels del català a altres llengües i viceversa.

Per això, la figura de l’intèrpret i el traductor jurat del català està en alça en l’àmbit professional. I també per això la Generalitat ha actualitzat la manera com es regula l’accés a l’habilitació oficial. Així, el Govern ha aprovat un nou decret de la traducció i la interpretació jurades a la llengua catalana, que afavoreix que més persones accedeixin a un àmbit de mercat de treball amb feina assegurada. Per què? Per tres motius:

  1. S’adapta als nous itineraris formatius de nivell superior, ja que la via principal d’accés a l’habilitació jurada és la sol·licitud de reconeixement del grau oficial en Traducció i Interpretació o d’un títol de postgrau d’especialització.
  2. Simplifica els continguts i l’estructura de la prova d’accés a l’habilitació per a aquelles persones que no hagin cursat estudis de traducció i interpretació.
  3. Preveu que els traductors jurats puguin utilitzar la signatura digital per validar els documents, i adequa el Registre oficial de traductors i intèrprets jurats al nou Reglament general de protecció de dades.

És cert: un traductor o intèrpret jurat no evitarà guerres. Però serà de molt servei per a les administracions públiques de Catalunya treballant amb documentació jurídica, administrativa i econòmica oficial. I contribuirà a equiparar el català al castellà pel que fa a drets i deures de la ciutadania.

T’engresques a habilitar-te com a traductor o intèrpret jurat? Tot el que necessites ho trobaràs a http://gen.cat/2MWyFf1.

 

La vida de un tuit

Desde hace un año el equipo de redes sociales de la Generalitat de Cataluña estudia los datos de actividad de las cuentas corporativas para mejorar y optimizar las publicaciones. Uno de los aspectos que se ha estudiado es la vida de un tuit, entendiéndolo como el tiempo que este mensaje es visible en el timeline de los seguidores. Para calcularlo se han analizado 140.000 tuits publicados desde cuentas de la Generalitat a partir de julio de 2012, y todos los retuits que han generado.

El retuit es el indicador que se utiliza para verificar si un tuit es visible por los seguidores. En primer lugar, se analiza el tiempo que transcurre desde la hora de publicación del tuit y los retuits de los seguidores. Se observa que mientras un mensaje es visible y despierta interés, va acumulando interacciones.

Horas entre la publicación de un tuit y sus retuits

Para tener una primera idea del tiempo que pasa entre la publicación de un mensaje y los retuits de los suscritores debe verse esta primera gráfica con el acumulado de todos los perfiles de Twitter de la Generalitat.
Se observa cómo más de un 70% de los retuits publicados son, como máximo, dos horas después de la publicación del tuit. A partir de aquí la curva se estabiliza, especialmente a partir de las cuatro horas. Se puede decir que la ordenación cronológica de Twitter provoca que el máximo impacto de un tuit sea hasta dos horas después de su publicación. Eso es lógico ya que los tuits más recientes siempre están en la parte más visible de la plataforma.

Retuits en función de la hora de publicación

Del resto de aspectos que se evalúan uno es si la hora de publicación de un tuit es relevante en la vida de un tuit.
En esta gráfica se dibuja el porcentaje de retuits en función de la hora de publicación. Para completar el análisis se pinta un área para cada 1 de las 5 primeras horas en las que un tuit es retuiteado. Así por ejemplo, la parte azul indica la evolución del porcentaje de retuits durante la primera hora a lo largo del día.
Se ve cómo la velocidad de retuits cambia en función de la hora de publicación de los mensajes. A las 4 de la mañana es cuando hay un porcentaje más bajo de retuits durante las 5 primeras horas de la publicación.
Esta gráfica engloba todos los tuits dentro la solución corporativa de redes sociales de la Generalitat de Cataluña sin tener en cuenta su tipología ni los tipos de mensajes que publica. Aun así da una idea aproximada sobre la vida de un tuit en función de la hora de publicación.
A partir de la representación, se observa cómo hay dos franjas horarias que se pueden considerar de máximo interés: entre las 7 y las 9 de la mañana y, por la noche, entre las 21h y las 23h.

Retuits en función de la cuenta de Twitter

En la siguiente gráfica se ven una a una las cuentas de Twitter de la Generalitat de Cataluña con mayor volumen de retuits por sus publicaciones. Hay una barra donde se indica el porcentaje de retuits publicados por cuenta y cada color representa las horas desde su publicación. Así por ejemplo, el color azul indica el porcentaje de retuits hechos durante la primera hora, el rojo durante la segunda, y así sucesivamente.
Se observa cómo las cuentas se organizan por tipología de cuenta. Los que reciben un porcentaje más alto de retuits durante la primera hora después de publicar el tuit son @rodalies y @transit, que informan de las incidencias en los medios de transporte. Es evidente que el valor informativo de un tuit referente a problemas de transporte tiene un interés muy elevado en un período inmediato después de su publicación. Eso hace que la vida de sus tuits sea muy corta, y en muchas ocasiones sea necesario publicar un alto número de mensajes en períodos de tiempo muy reducidos, por ejemplo informando del corte de una herramienta por un accidente, y la posterior normalización del servicio.
Entre los que reciben más retuits durante la primera hora hay perfiles de seguridad ciudadana como: @emergenciescat, @012, @112 y @meteocat.
Por otro lado, se ve cómo perfiles que informan de otros temas menos ligados a la actualidad inmediata, tienen una vida más larga, ya que su información se puede considerar menos ligada a la estricta actualidad.

La vida d'un tuit

Des de fa un any l’equip de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya estudia les dades d’activitat dels comptes corporatius per millorar-ne i optimitzar-ne les publicacions. Un dels aspectes que s’ha estudiat és la vida d’un tuit, entenent-ho com el temps que aquest missatge és visible en el timeline dels seguidors. Per calcular-ho s’han analitzat 140.000 tuits publicats des de comptes de la Generalitat a partir de juliol de 2012, i tots els retuits que han generat.

El retuit és l’indicador que s’utilitza per verificar si un tuit és visible pels seguidors. En primer lloc, s’analitza el temps que transcorre des de l’hora de publicació del tuit i els retuits dels seguidors. S’observa que mentre un missatge és visible i desperta interès, va acumulant interaccions.

Hores entre la publicació d’un tuit i els seus retuits

Per tenir una primera idea del temps que passa entre la publicació d’un missatge i els retuits dels subscriptors cal veure  aquest primer gràfic amb l’acumulat de tots els perfils de Twitter de la Generalitat.

S’observa com  més d’un 70% dels retuits publicats són, com a màxim, dues hores després de la publicació del tuit. A partir d’aquí la corba s’estabilitza, especialment a partir de les quatre hores. Es pot dir que  l’ordenació cronològica de Twitter provoca que el màxim impacte d’un tuit és fins a dues hores després de la seva publicació. Això és lògic ja que els tuits més recents sempre estan a la part més visible de la plataforma.

Retuits en funció de l’hora de publicació

Un dels altres aspectes que s’avaluen  és si l’hora de publicació d’un tuit és rellevant a la vida d’un tuit.

En aquest gràfic es dibuixa el percentatge de retuits en funció de l‘hora de publicació. Per completar l’anàlisi es pinta una àrea per a cada 1 de les 5 primeres hores  en què un tuit és retuitejat. Així per exemple, la part blava indica l’evolució del percentatge de retuits durant la primera hora al llarg del dia.

Es veu com la velocitat de retuits canvia en funció de l’hora de publicació dels missatges.  A les 4 del matí és quan hi ha un percentatge més baix de retuits durant les 5 primeres hores de la publicació.

Aquest gràfic engloba tots els tuits dins la solució corporativa de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya sense tenir en compte la seva tipologia ni els tipus de missatges que publica. Tot i això dóna una idea aproximada sobre la vida d’un tuit en funció de l’hora de publicació.

A partir de la representació, s’observa com hi ha dues franges horàries que es poden considerar de màxim interès: entre les 7 i les 9 del matí i, al vespre, entre les 21h i les 23h.

Retuits en funció del compte de Twitter

En el següent gràfic  es veuen  un a un els comptes de Twitter de la Generalitat de Catalunya  amb major volum de retuits per les seves publicacions. Hi ha una barra on s’indica el percentatge de retuits publicats per compte i cada color representa  les hores des de la seva publicació. Així per exemple, el color blau indica el percentatge de retuits fets durant la primera hora, el vermell durant la segona, i així successivament.

S’observa com els comptes s’organitzen per tipologia de compte. Els que reben un percentatge més alts de retuits durant la primera hora després de publicar el tuit són @rodalies i @transit, que informen de les incidències en els mitjans de transport.  És evident que el valor informatiu d’un tuit referent a problemes de transport té un interès molt elevat en un període immediat després de la seva publicació. Això fa que la vida dels seus tuits sigui molt curta, i en moltes ocasions calgui publicar un alt nombre de missatges en períodes de temps molt reduïts, per exemple informant del tall d’una via per un accident, i la posterior normalització del servei.

Entre els que reben més retuits durant la primera hora hi ha perfils de seguretat ciutadana com:  @emergenciescat, @012, @112 i @meteocat.

D’altra banda, es veu com perfils que informen d’altres temes menys lligats a l’actualitat immediata,  tenen una vida més llarga, ja que la seva informació es pot considerar menys lligada a l’estricta actualitat.

Productes cartogràfics fets amb dades obertes

Font: ICC

El receptor de sistema de posicionament global (GPS) s’ha anant consolidant com una eina per a activitats esportives a l’aire lliure com el senderisme, el ciclisme, l’alpinisme, etc. És un dispositiu que permet situar-se en un entorn concret i visualitzar la cartografia, fer-se una composició dels llocs, crear-se rutes, etc. Aquesta cartografia la proporciona, en alguns casos, l’Administració. Són dades obertes que posa a disposició del públic en general i que tant entitats públiques com privades poden aprofitar per generar els seus productes.

Els mapes en paper, tant els d’ara com els d’abans, també fan servir la cartografia proporcionada per les administracions però la facilitat d’accés que dóna l’obertura de dades ha permès la creació de multitud de productes de pagament o gratuïts. Alguns d’aquests productes no només tracten les dades cartogràfiques per adaptar-les al sistema del receptor GPS sinó que, a més, afegeixen informació cartogràfica no disponible en les dades originals i que pot resultar molt útil per als usuaris finals.

Presentem alguns d’aquests productes perquè puguem fer-nos-en una idea. N’hem fet servir algun? Els trobem útils?

Read More »