La vida de un tuit

Desde hace un año el equipo de redes sociales de la Generalitat de Cataluña estudia los datos de actividad de las cuentas corporativas para mejorar y optimizar las publicaciones. Uno de los aspectos que se ha estudiado es la vida de un tuit, entendiéndolo como el tiempo que este mensaje es visible en el timeline de los seguidores. Para calcularlo se han analizado 140.000 tuits publicados desde cuentas de la Generalitat a partir de julio de 2012, y todos los retuits que han generado.

El retuit es el indicador que se utiliza para verificar si un tuit es visible por los seguidores. En primer lugar, se analiza el tiempo que transcurre desde la hora de publicación del tuit y los retuits de los seguidores. Se observa que mientras un mensaje es visible y despierta interés, va acumulando interacciones.

Horas entre la publicación de un tuit y sus retuits

Para tener una primera idea del tiempo que pasa entre la publicación de un mensaje y los retuits de los suscritores debe verse esta primera gráfica con el acumulado de todos los perfiles de Twitter de la Generalitat.
Se observa cómo más de un 70% de los retuits publicados son, como máximo, dos horas después de la publicación del tuit. A partir de aquí la curva se estabiliza, especialmente a partir de las cuatro horas. Se puede decir que la ordenación cronológica de Twitter provoca que el máximo impacto de un tuit sea hasta dos horas después de su publicación. Eso es lógico ya que los tuits más recientes siempre están en la parte más visible de la plataforma.

Retuits en función de la hora de publicación

Del resto de aspectos que se evalúan uno es si la hora de publicación de un tuit es relevante en la vida de un tuit.
En esta gráfica se dibuja el porcentaje de retuits en función de la hora de publicación. Para completar el análisis se pinta un área para cada 1 de las 5 primeras horas en las que un tuit es retuiteado. Así por ejemplo, la parte azul indica la evolución del porcentaje de retuits durante la primera hora a lo largo del día.
Se ve cómo la velocidad de retuits cambia en función de la hora de publicación de los mensajes. A las 4 de la mañana es cuando hay un porcentaje más bajo de retuits durante las 5 primeras horas de la publicación.
Esta gráfica engloba todos los tuits dentro la solución corporativa de redes sociales de la Generalitat de Cataluña sin tener en cuenta su tipología ni los tipos de mensajes que publica. Aun así da una idea aproximada sobre la vida de un tuit en función de la hora de publicación.
A partir de la representación, se observa cómo hay dos franjas horarias que se pueden considerar de máximo interés: entre las 7 y las 9 de la mañana y, por la noche, entre las 21h y las 23h.

Retuits en función de la cuenta de Twitter

En la siguiente gráfica se ven una a una las cuentas de Twitter de la Generalitat de Cataluña con mayor volumen de retuits por sus publicaciones. Hay una barra donde se indica el porcentaje de retuits publicados por cuenta y cada color representa las horas desde su publicación. Así por ejemplo, el color azul indica el porcentaje de retuits hechos durante la primera hora, el rojo durante la segunda, y así sucesivamente.
Se observa cómo las cuentas se organizan por tipología de cuenta. Los que reciben un porcentaje más alto de retuits durante la primera hora después de publicar el tuit son @rodalies y @transit, que informan de las incidencias en los medios de transporte. Es evidente que el valor informativo de un tuit referente a problemas de transporte tiene un interés muy elevado en un período inmediato después de su publicación. Eso hace que la vida de sus tuits sea muy corta, y en muchas ocasiones sea necesario publicar un alto número de mensajes en períodos de tiempo muy reducidos, por ejemplo informando del corte de una herramienta por un accidente, y la posterior normalización del servicio.
Entre los que reciben más retuits durante la primera hora hay perfiles de seguridad ciudadana como: @emergenciescat, @012, @112 y @meteocat.
Por otro lado, se ve cómo perfiles que informan de otros temas menos ligados a la actualidad inmediata, tienen una vida más larga, ya que su información se puede considerar menos ligada a la estricta actualidad.

La vida d'un tuit

Des de fa un any l’equip de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya estudia les dades d’activitat dels comptes corporatius per millorar-ne i optimitzar-ne les publicacions. Un dels aspectes que s’ha estudiat és la vida d’un tuit, entenent-ho com el temps que aquest missatge és visible en el timeline dels seguidors. Per calcular-ho s’han analitzat 140.000 tuits publicats des de comptes de la Generalitat a partir de juliol de 2012, i tots els retuits que han generat.

El retuit és l’indicador que s’utilitza per verificar si un tuit és visible pels seguidors. En primer lloc, s’analitza el temps que transcorre des de l’hora de publicació del tuit i els retuits dels seguidors. S’observa que mentre un missatge és visible i desperta interès, va acumulant interaccions.

Hores entre la publicació d’un tuit i els seus retuits

Per tenir una primera idea del temps que passa entre la publicació d’un missatge i els retuits dels subscriptors cal veure  aquest primer gràfic amb l’acumulat de tots els perfils de Twitter de la Generalitat.

S’observa com  més d’un 70% dels retuits publicats són, com a màxim, dues hores després de la publicació del tuit. A partir d’aquí la corba s’estabilitza, especialment a partir de les quatre hores. Es pot dir que  l’ordenació cronològica de Twitter provoca que el màxim impacte d’un tuit és fins a dues hores després de la seva publicació. Això és lògic ja que els tuits més recents sempre estan a la part més visible de la plataforma.

Retuits en funció de l’hora de publicació

Un dels altres aspectes que s’avaluen  és si l’hora de publicació d’un tuit és rellevant a la vida d’un tuit.

En aquest gràfic es dibuixa el percentatge de retuits en funció de l‘hora de publicació. Per completar l’anàlisi es pinta una àrea per a cada 1 de les 5 primeres hores  en què un tuit és retuitejat. Així per exemple, la part blava indica l’evolució del percentatge de retuits durant la primera hora al llarg del dia.

Es veu com la velocitat de retuits canvia en funció de l’hora de publicació dels missatges.  A les 4 del matí és quan hi ha un percentatge més baix de retuits durant les 5 primeres hores de la publicació.

Aquest gràfic engloba tots els tuits dins la solució corporativa de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya sense tenir en compte la seva tipologia ni els tipus de missatges que publica. Tot i això dóna una idea aproximada sobre la vida d’un tuit en funció de l’hora de publicació.

A partir de la representació, s’observa com hi ha dues franges horàries que es poden considerar de màxim interès: entre les 7 i les 9 del matí i, al vespre, entre les 21h i les 23h.

Retuits en funció del compte de Twitter

En el següent gràfic  es veuen  un a un els comptes de Twitter de la Generalitat de Catalunya  amb major volum de retuits per les seves publicacions. Hi ha una barra on s’indica el percentatge de retuits publicats per compte i cada color representa  les hores des de la seva publicació. Així per exemple, el color blau indica el percentatge de retuits fets durant la primera hora, el vermell durant la segona, i així successivament.

S’observa com els comptes s’organitzen per tipologia de compte. Els que reben un percentatge més alts de retuits durant la primera hora després de publicar el tuit són @rodalies i @transit, que informen de les incidències en els mitjans de transport.  És evident que el valor informatiu d’un tuit referent a problemes de transport té un interès molt elevat en un període immediat després de la seva publicació. Això fa que la vida dels seus tuits sigui molt curta, i en moltes ocasions calgui publicar un alt nombre de missatges en períodes de temps molt reduïts, per exemple informant del tall d’una via per un accident, i la posterior normalització del servei.

Entre els que reben més retuits durant la primera hora hi ha perfils de seguretat ciutadana com:  @emergenciescat, @012, @112 i @meteocat.

D’altra banda, es veu com perfils que informen d’altres temes menys lligats a l’actualitat immediata,  tenen una vida més llarga, ja que la seva informació es pot considerar menys lligada a l’estricta actualitat.

Productos cartográficos hechos con datos abiertos

Fuente: ICC

El receptor de sistema de posicionamiento global (GPS) se ha ido consolidando como una herramienta para actividades deportivas al aire libre como el senderismo, el ciclismo, el alpinismo, etc. Es un dispositivo que permite situarse en un entorno concreto y visualizar la cartografía, hacerse una composición de los lugares, crearse rutas, etc. Esta cartografía la proporciona, en algunos casos, la Administración. Son datos abiertos que pone a disposición del público en general y que tanto entidades públicas como privadas pueden aprovechar para generar sus productos.

Los mapas en papel, tanto los de ahora como los de antes, también utilizan la cartografía proporcionada por las administraciones pero la facilidad de acceso que da la apertura de datos ha permitido la creación de multitud de productos de pago o gratuitos. Algunos de estos productos no sólo tratan los datos cartográficos para adaptarlos al sistema del receptor GPS sino que, además, añaden información cartográfica no disponible en los datos originales y que puede resultar muy útil para los usuarios finales.

Presentamos algunos de estos productos para que podamos hacernos una idea. ¿Hemos utilizado alguno? ¿Los encontramos útiles?

Read More »

Productes cartogràfics fets amb dades obertes

Font: ICC

El receptor de sistema de posicionament global (GPS) s’ha anant consolidant com una eina per a activitats esportives a l’aire lliure com el senderisme, el ciclisme, l’alpinisme, etc. És un dispositiu que permet situar-se en un entorn concret i visualitzar la cartografia, fer-se una composició dels llocs, crear-se rutes, etc. Aquesta cartografia la proporciona, en alguns casos, l’Administració. Són dades obertes que posa a disposició del públic en general i que tant entitats públiques com privades poden aprofitar per generar els seus productes.

Els mapes en paper, tant els d’ara com els d’abans, també fan servir la cartografia proporcionada per les administracions però la facilitat d’accés que dóna l’obertura de dades ha permès la creació de multitud de productes de pagament o gratuïts. Alguns d’aquests productes no només tracten les dades cartogràfiques per adaptar-les al sistema del receptor GPS sinó que, a més, afegeixen informació cartogràfica no disponible en les dades originals i que pot resultar molt útil per als usuaris finals.

Presentem alguns d’aquests productes perquè puguem fer-nos-en una idea. N’hem fet servir algun? Els trobem útils?

Read More »

Evaluando la presencia de la Generalitat en las redes

Stock illustration: Growing Graph © guitargoa sxc.hu/photo/1212912/?forcedownload=1

Una vez consolidada la presencia de la Generalitat de Cataluña en las redes sociales es hora de empezar a evaluar el uso que hacemos de estas herramientas digitales. En este sentido, en la 5a versión de la Guía de usos y estilo en las redes sociales de la Generalitat de Cataluña ya se incluía un apartado que hablaba de ello. ¿Cómo se materializa este trabajo?

Read More »

Avaluant la presència de la Generalitat a les xarxes

Stock illustration: Growing Graph © guitargoa sxc.hu/photo/1212912/?forcedownload=1

Un cop consolidada la presència de la Generalitat de Catalunya a les xarxes socials és hora de començar a avaluar l’ús que fem d’aquestes eines digitals. En aquest sentit, a la 5a versió de la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya ja s’incloïa un apartat que en parlava. Com es materialitza aquesta feina?
Read More »

Innovación en e-servicios de Salut

El proyecto de Canal Salud dentro de gencat da un salto cualitativo con la puesta en marcha de iniciativas relevantes en términos de transparencia, corresponsabilidad y personalización de los servicios:

– Apertura de datos y visualización de las principales enfermedades diagnosticadas en la asistencia primaria en Cataluña a través del sistema de historia clínica informatizada.

– Publicación de un canal temático sobre diagnóstico por la imagen con información consensuada entre profesionales y dirigida la ciudadanía que debe hacerse pruebas.

– Acceso al Plan de medicación a través de la Carpeta Personal de Salud, que ya estará accesible para toda la ciudadanía a finales del 2012.

¿En qué consisten estas novedades que se enmarcan en el proyecto paraguas de Canal Salud, coordinado desde la Agencia de Información, Evaluación y Calidad en Salud?

Read More »

Innovació en e-serveis de Salut

El projecte de Canal salut dins de gencat fa un salt qualitatiu amb la posada en marxa d’iniciatives rellevants en termes de transparència,  coresponsabilitat i personalització dels serveis:

– Obertura de dades i visualització de les principals malalties diagnosticades a l’assistència primària a Catalunya a través del sistema d’història clínica informatitzada.

– Publicació d’un canal temàtic sobre diagnòstic per la imatge amb informació consensuada entre professionals i dirigida a la ciutadania que ha de fer-se proves.

– Accés al Pla de medicació a través de la Carpeta Personal de Salut, que ja estarà accessible per a tota la ciutadania a finals del 2012.

En què consisteixen aquestes novetats que s’emmarquen en el projecte paraigües de Canal Salut, coordinat des de l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut?

Read More »