Els nous paràsits del mar

Una espècie de paràsit molt perillós està envaint mars i oceans. És una espècie insidiosa i ataca tortugues i balenes, peixos i ecosistemes marins. Es troba arreu i cada vegada en major quantitat.

plastics.png

En vols més pistes? No parlem de meduses.

Són els plàstics. Es calcula que al fons de la Mediterrània hi ha uns 250.000 milions de petites peces de plàstic i 500 tones addicionals de residus de plàstic flotant a la superfície. Una manera d’ajudar a reduir aquest gran problema és reduir urgentment els envasos d’un sol ús. Fer servir productes reutilitzables o fabricats amb materials compostables, vidre, paper o fusta.

I sobretot, no deixar sense recollir les bosses, els envasos i els vasos de plàstic quan anem a la platja (i de pas, no tirar burilles ni altres deixalles a la sorra).

Nacions Unides: o ens divorciem del plàstic o ens oblidem del planeta

La Generalitat renunciarà als envasos de plàstic d’un sol ús

Els pares i la cura dels fills

pares.jpg

Les dones catalanes són de les que menys fills tenen d’Europa. En canvi, són de les que més sobrecarregades van per la criança. Sense voler entrar en el detall, només cal recordar dues dades per adonar-se de la magnitud del problema:

  • El 37% dels pares dediquen als fills menys de 2 hores al dia.
  • El 74% de les mares n’hi dedica més de 4.

Si no et sembla un problema. Si hi poses excuses és senyal que vivim en un model de societat masclista que ens educa a tots perquè trobem normal que els homes no s’ocupin de les cures i que no exterioritzin sentiments.

L’arribada d’un nadó ho capgira tot, tant per als pares com per a les mares. Calen espais perquè els homes puguin compartir angoixes i superar els estereotips que porten a sobre. Els poden trobar en el programa ‘Créixer en família’.

El programa, que també va dirigit a les mares, ofereix espais de suport, virtuals i presencials per compartir experiències que puguin influir de forma positiva en la cura, l’educació i el desenvolupament dels fills i filles. Els infants no venen amb llibre d’instruccions!

Fer un cop d’ull al programa. 

Una decisió important

AFS ambulancia.jpgFoto: AFS (American Field Service)

Seguim amb les píndoles setmanals d’estiu. Una altra manera de reflexionar sobre temes de fons sense les presses de la vida laboral.

L’estiu és un bon moment per prendre decisions importants. Un canvi de feina, tornar a estudiar, un canvi d’hàbits… o, perquè no? Passar una temporada a l’estranger.
Idiomes, autonomia, autoconfiança, esperit crític, capacitat d’intermediació cultural… És el que aconsegueixen els adolescents quan fan un curs acadèmic en un altre país. Es pot fer de moltes maneres, participant en un programa Erasmus, per exemple, o acollint-se als programes d’intercanvi d’entitats com AFS Intercultura, que va fundar un grup de conductors d’ambulància de la Primera Guerra Mundial en tornar a casa, per promoure l’enteniment entre cultures.

Què tens massa obligacions per marxar fora? Cap problema; dóna-li la volta i acull un estudiant a casa.

Et pots informar a AFS Intercultura o sobre altres opcions a Aseproce.

La depressió

La depressió causa dolor físic constant, capgira totalment la vida de les persones i serà la primera causa de discapacitat d’aquí a 10 anys. Però continuem sense parlar-ne obertament.

depressio.jpg

La depressió és una malaltia de salut mental que afecta moltíssimes persones, però que sovint no es diagnostica ni es tracta. Una depressió pot acabar provocant la mort dels que la pateixen… No es tracta de suïcidis, sinó de morts per depressió.

A més, pot afectar qualsevol persona. De totes les edats i amb tota mena de personalitat. Per aquest motiu és important reconèixer alguns dels símptomes, que es poden resumir en aquests:

  • Sentiments de desesperança,
  • desinterès o desil·lusió,
  • desordres del son i de la gana,
  • intol·lerància a l’estrès,
  • ansietat i
  • pensaments autodestructius.

A més d’anar al metge o informar-te’n al 061, si creus que pots tenir depressió o que algú que estimes en té, convé recordar dues coses.

Parla’n. Les malalties mentals estan molt estigmatitzades. Però, si ningú s’amaga quan està malalt de grip, per què hauria d’estar avergonyit per estar malalt de depressió?

Si l’afectat és un conegut, cal que donis suport a la persona malalta. Pot ser molt desgastant conviure-hi. Però recorda que, malgrat que a vegades no t’ho sembli, ella desitja estar millor. No li recriminis que sempre està desanimada.

👉 https://gen.cat/DepressióSalut


Si aquest contingut t’ha commogut, o t’ha semblat útil,  t’interessarà subscriure’t al gencatBOT de Telegram. Cada quinze dies, en divendres, iniciarà una conversa amb tu sobre notícies i debats d’actualitat. Subscriu-t’hi cercant @gencatbot a l’aplicació Telegram o a t.me/gencatbot.

Meta… què? Metacomunitat d’Atenció Ciutadana

 

El passat divendres, 23 de febrer, va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada la primera trobada de la Metacomunitat d’Atenció Ciutadana de la Generalitat. Hi van participar 160 professionals de la Generalitat que treballen en el camp de l’atenció ciutadana, tant des dels àmbits generalistes com especialitzats i des de canals digitals, telefònics i presencials.

L’objectiu d’aquesta trobada va ser constituir un espai de comunicació per connectar serveis i professionals de l’atenció ciutadana que, tot i estar dispersos en el territori, han d’interactuar i treballar col·laborativament per oferir respostes coherents a la ciutadania. La metacomunitat d’atenció ciutadana està integrada per diferents grups i equips de treball: des del grup de coordinadors d’atenció ciutadana als interlocutors funcionals de cada servei a les comunitats d’usuaris. Amb la constitució d’aquest model de relació, la Direcció General d’Atenció Ciutadana vol aconseguir coordinar esforços i generar sinergies estratègiques per optimitzar l’atenció a la ciutadania.

A més de repassar la cartera de serveis digitals, telefònics i presencials d’atenció ciutadana de què disposa la Generalitat, durant la trobada es va incidir en les principals novetats d’interès per als professionals i les darreres solucions tecnològiques implementades per agilitzar les tasques del dia a dia.

Es preveu que la metacomunitat d’atenció ciutadana es reuneixi periòdicament per seguir compartint coneixement i experiències. Si no hi vau poder assistir, podeu recuperar els materials que s’hi van presentar aquí: Cartera de serveis d’atenció ciutadana. 

 

Comunicar en situacions d’emergència. El cas de @mossos i @emergenciescat

Els responsables de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya conformen una de les comunitats de professionals de l’Administració més actives pel que fa a la compartició del coneixement. Periòdicament es troben per plantejar dubtes comuns i identificar les estratègies més adients per resoldre’ls. El passat 12 de desembre ho van tornar a fer en el marc de la 22a CoP de xarxes socials de la Generalitat, celebrada a la seu del Departament d’Interior.

En aquesta ocasió, la sessió es va centrar en una qüestió que preocupa tots aquells que comuniquen a través de les xarxes socials corporatives: la gestió de crisis informatives en situacions d’emergència. La CoP va estar conduïda per Patrícia Plaja i Marc Homedes, responsables dels comptes de Twitter de @mossos i @emergenciescat, respectivament. La tasca que es va fer des d’aquests perfils durant els dies que van seguir els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils del passat mes d’agost va servir com a exemple pràctic de com afrontar una crisi comunicativa a les xarxes i com a taula de debat per reflexionar sobre els aspectes a millorar.

Plaja i Homedes van fer un relat cronològic dels tuits més rellevants d’entre els més de 300 que van emetre entre el 17 i el 22 d’agost. Amb aquest repàs, van identificar les claus de l’èxit de la comunicació en una situació de col·lapse:

  1. Rapidesa en la primera reacció. El primer tuit, el més difícil de publicar, es va enviar deu minuts després que es produís l’atropellament massiu a La Rambla de Barcelona.
  2. Lideratge de la comunicació oficial. Els perfils de @mossos i @emergenciescat es van presentar com les úniques fonts oficials, tant per a la ciutadania com per als mitjans de comunicació. Només es va publicar informació confirmada i es van desmentir aquells rumors falsos que podien generar altres situacions d’emergència.
  3. Constància en les publicacions. Malgrat que no es disposés de noves informacions confirmades, es van emetre amb freqüència missatges que insistien que s’estava treballant en la investigació i que s’informaria de nous detalls tan aviat com fos possible. L’objectiu era transmetre una sensació de proximitat virtual i de control de la situació.
  4. Ús de diferents idiomes. Els missatges amb la informació de servei més rellevant es van publicar en català, castellà i anglès, de manera que poguessin arribar a totes les persones afectades.
  5. Compartició d’espai físic i autonomia en la presa de decisions. Els editors de xarxes van treballar des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), conjuntament amb els equips que estaven dirigint la gestió operativa de l’emergència i el Gabinet de Comunicació d’Interior. Els editors de xarxes, per tant, van tenir accés directe als fluxos d’informació. Aquest aspecte, unit a l’autonomia en la publicació dels missatges, va ser un dels factors més rellevants en l’èxit de la comunicació de la crisi.

Si no vau poder assistir a la CoP, podeu recuperar l’exposició de Plajas i Homedes en aquest vídeo. Podreu aprofitar la seva experiència a l’hora de generar el vostre propi protocol de gestió d’emergències? Teniu algun suggeriment o idea que pugui millorar la comunicació pública en una situació de col·lapse?

Materials de la 49a sessió web. ‘Comunicar mitjançant la visualització de dades’

37791830131_4ca091a9b9_oEl passat dimecres 18 d’octubre, el co-fundador i director d’estratègia de OneTandem, Pere Rovira, va impartir la sessió ‘Comunicar mitjançant la visualització de dades’ a la 49a sessió web, organitzada per la Generalitat de Catalunya.

En aquesta sessió, Rovira va exposar els principis fonamentals de la visualització de dades i els usos que en poden fer tant particulars com empreses i institucions públiques.

La primera part de la intervenció es va centrar en la definició dels tres objectius que ha d’assolir la presentació de dades de manera visual:

  • Comunicar. La presentació de les dades en brut, mitjançant fórmules estadístiques o matemàtiques, fa les organitzacions transparents, però no les apropa als ciutadans. En canvi, amb la visualització de dades, es poden comunicar més i millor grans quantitats d’informació.
  • Explorar. Quan la presentació de dades, a més de ser visual, és interactiva, l’usuari les pot filtrar segons allò que li interessa més a cada moment.
  • Analitzar. La visualització de dades afavoreix que l’usuari interpreti les dades i tregui conclusions de manera ràpida.

La intervenció de Pere Rovira també va incidir en els aspectes de disseny que intervenen en la visualització de dades. En aquest sentit, mitjançant exemples de referència, va posar èmfasi en tres regles bàsiques:

  1. Reduir per millorar. Cal optar per dissenys nets i diàfans, que incloguin només aquelles dades que es vol comunicar.
  2. Relacionar volum, qualitat i context. Cal triar el tipus de gràfic més adequat i implementar-lo correctament. A més, és important ubicar les dades en un context per oferir la imatge global més precisa possible.
  3. Compte amb mentir! Cal dominar els principis estadístics per no cometre errors de presentació que condueixin a l’error d’interpretació.

La sessió es va cloure amb un torn de preguntes en què els assistents van poder resoldre dubtes sobre programari lliure per a la visualització de dades i sobre l’aplicació d’aquesta disciplina a l’hora de comunicar polítiques públiques. Un debat molt participatiu que va posar de manifest el gran interès que estan mostrant els servidors públics per transmetre efectivament als ciutadans la major quantitat possible d’informació.

Us van resultar útils els consells i recomanacions de Pere Rovira? Els començareu a aplicar en la vostra tasca diària? Esperem el vostre feedback!

49a sessió web: ‘Comunicar mitjançant infografies’

Esgotades les places per a la 49a sessió web

samsung-793043_960_720 (1)

El proper dimecres 18 d’octubre, Pere Rovira, co-fundador i director d’estratègia de OneTandem, impartirà la sessió ‘Comunicar mitjançant infografies’. L’activitat tindrà lloc a la sala d’actes del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada en el marc de la 49a sessió web organitzada per la Generalitat de Catalunya.

En aquesta sessió es repassaran els principis fonamentals de la visualització de dades, una disciplina que ajuda a entendre les dades de manera visual, és a dir, fent servir un dels sentits més poderosos i intuïtius de l’ésser humà. S’explicarà com aplicar aquests recursos a la resolució de problemes específics de l’Administració pública. L’objectiu és aprendre a analitzar i jutjar les dades de manera crítica, i saber-les comunicar a públics no especialistes.

La sessió serà presentada per Jordi Graells, director general d’Atenció Ciutadana, i Gabriel Capilla, director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

Us engresqueu a participar-hi i a posar en pràctica aquests recursos en la comunicació de la vostra tasca?


Programa

  1. Introducció a la visualització de dades.
  2. Metodologia per visualitzar dades.
  3. Visualitzar o comunicar? O són una mateixa cosa?
  4. La visualització de dades a l’Administració.

Data i lloc

Dimecres 18 d’octubre de 2017, de 9 a 10.30 h

Sala d’actes de Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada

Ausiàs Marc, 40. 08010 Barcelona

Inscripcions

Places esgotades

Per una autèntica xarxa d’atenció ciutadana a la Generalitat

IMG_5051Ahir dilluns hi va haver la segona trobada presencial, en forma de metacomunitat, de la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat (DGAC). És a dir, la xarxa on l’equip de la DGAC comparteix projectes i experiències amb tots els professionals dels departaments que gestionen serveis d’atenció ciutadana en format digital: xarxes socials, mòbils, webs, tràmits, imatges, dominis, missatgeria instantània, gestor de consultes i butlletins.

L’objectiu era una posada al dia dels serveis digitals i alinear tota l’organització per funcionar transversalment i, al capdavall, millorar l’atenció ciutadana, que és el nostre objectiu primordial.

Com a criteri general, se segueixen dos eixos de transformació dels canals digitals:

  1. Establiment d’una política d’usos de comunicació i relació en els diferents canals digitals d’atenció ciutadana. Què es publica a cada canal i com.
  2. Definició del cicle de vida de cada canal (obertura, activitat i tancament, segons mètriques d’impacte en relació amb els objectius inicials) i la consegüent racionalització de mitjans.

I, en la gestió diària d’aquests continguts, el model DGAC es basa en:

  1. Elaboració de peces informatives que expliquen els serveis de la Generalitat a partir del valor que aporten. Es parteix d’un contingut altament competitiu que es fan circular per tots els canals, explotant-lo al màxim, aplicant-lo als diferents usos dels canals digitals. Continguts agosarats i valents, útils per a les necessitats de la ciutadania.
  2. Al mateix temps, es procura comunicar aquests continguts en format gràfic. Ja siguin vídeos o infografies. El poder de comunicació de les imatges tan estàtiques com dinàmiques és molt més gran.

I, molt resumidament, es va fer esment dels projectes més nous que impulsa la DGAC:

  • gencatgram. És una base de dades que agrupa tots els canals digitals oficials de la Generalitat de Catalunya i la seva activitat. Un únic entorn aplega i transparenta dades de xarxes socials, aplicacions mòbils i en un futur de tràmits, webs i qualsevol canal digital que fins ara sols eren accessibles a les persones dels departaments i organismes responsables d’aquests serveis.
    Fomenta, mitjançant la compartició d’aquestes dades a través d’aquest web, la transparència i una avaluació crítica per part de la ciutadania i altres governs. Amb gencatgram és la ciutadania la qui monitoritza l’activitat del Govern i l’Administració a les xarxes socials, als webs, als serveis mòbils i altres canals digitals d’atenció ciutadana.
  • Siteimprove. És una eina de governança dels llocs web que transforma la manera de gestionar i comunicar la presència digital, la visibilitat completa del lloc web, la qualitat dels continguts i el comportament dels visitants. Per citar algunes funcionalitats: detecta enllaços trencats, analitza l’accessibilitat i l’usabilitat del web, estableix criteris de comunicació o altres.
  • Google Analytics. L’eina d’analítica que usa la Generalitat actualment, Webtrends, es discontinua. A partir de l’1 de gener de 2018 la Generalitat usarà Google Analytics.
  • Aplicacions web basades en la web progressiva. En el model de serveis mòbils de la Generalitat, es reduiran les aplicacions natives i s’incrementaran les desenvolupades en tecnologia progressiva. Aquestes apps actuen com una extensió web responsiu i aprofiten les potencialitats dels nous navegadors especialment en els dispositius mòbils; sobretot la georeferenciació, les notificacions push i l’emmagatzematge fora de línia (off-line).
  • Visualització de dades. La DGAC està treballant en una proposta infogràfica vàlida per al conjunt d’usos i organitzacions de l’òrbita de la Generalitat.
  • Viquipèdia. La Generalitat (departaments de Presidència, Afers Exteriors) ha signat un acord de col·laboració amb Amical Wikimedia per fomentar la reutilització de continguts i dades obertes de gencat, però també per dur a terme activitats conjuntes de formació i difusió de continguts en obert, organització d’activitats com ara viquimaratons i la promoció de pràctiques de voluntariat entre els professionals de la Generalitat.

I, per anar materialitzant projectes i avançar cap als objectius marcats, s’impulsa una nova forma d’organització i de relació amb tots els departaments. Serà crucial treballar amb una estructura reticular, de xarxa, amb cada departament, combinant les trobades presencials amb el contacte diari en format digital a l’aplicació corporativa Cercles. S’intentarà avançar en la definició d’un responsable d’atenció ciutadana que tingui una visió global dels canals d’atenció ciutadana i que faci de transmissor entre la DGAC i el seu departament.

Materials de la 47a sessió web: ‘ Al límit de la publicitat digital per atreure els usuaris’

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Gemma Escribano, directora de màrqueting de Wallapop, ha exposat estratègies i recursos de publicitat digital que els han servit per adaptar-se al nou model social i econòmic i ha parlat de com l’Administració també pot fer-ne ús.