Concurs d'Idees de la Direcció General d'Atenció Ciutadana

concurs2020

Ara que som de ple en l’era digital, ens adonem que totes les persones ens hem convertit en actors del canvi. No necessitem mitjans de comunicació per produir continguts impactants en els altres, ni intermediaris en general que facin accions que costaven temps i diners (des del web contractem viatges, fem gestions financeres, assistim a cursos d’altíssim nivell organitzats en llocs recòndits, ens associem en debats multilingües, intercanviem habilitats en bancs de coneixement i/o de temps…).

I això és possible perquè en la majoria d’àmbits de la societat ha tingut lloc la desintermediació. És a dir, la tecnologia fa possible connectar l’oferta i la demanda, no solament de productes sinó també de serveis i altres intangibles.

Aquest canvi de paradigma hauria de fer també que els professionals siguem conscients del poder que tenim. De moment no podem triar els nostres caps, ni a quina organització volem prestar els serveis… però sí que podem proposar i aconseguir canviar dinàmiques professionals que veiem millorables, canviables o substituïbles per unes altres de més efectives i menys costoses. En paral·lel les institucions haurien de poder triar professionals d’acord amb aquest canvi de model.

Per això la Direcció General d’Atenció Ciutadana va implantar, ara ja fa quatre anys, el Concurs d’Idees que arriba –com el torró– en dates nadalenques. La iniciativa, que pretén millorar l’entorn professional i emocional col·lectiu, s’ha tornat a convocar enguany i els treballadors han proposat una idea per millorar les feines actuals o innovar-ne de noves.

La idea guanyadora ha estat:

Centre de documentació digital de la DGAC, accessible des d’un espai per a tota la Direcció en què es comparteixin
• Llibres i revistes electrònics que tinguin relació amb l’atenció i la comunicació ciutadana.
• Articles o treballs d’interès
Tots els treballadors poden aportar materials digitals per compartir.

I les propostes finalistes:

Llista de correus electrònics per fer exercicis de salut laboral
Tots hem sentit a parlar dels bons hàbits de salut al lloc de treball com ara aixecar-se de tant en tant o pujar i baixar escales o exercicis oculars, etc. però no ho fem, mai no trobem el moment oportú.

La meva proposta és disposar d’una pàgina web en què els qui estiguin interessats es puguin apuntar a una llista per rebre periòdicament mails que els animin a fer uns petits i senzills exercicis (ara els braços, més tard les cames, després les cervicals…).

En el moment que es rep el correu la persona centra el focus d’atenció a fer el minut o dos minuts de l’exercici recomanat. El nombre d’exercicis podria ser només d’un diari. L’objectiu és recordar que és interessant per a la salut fer petits exercicis de forma periòdica.

Hi ha diversos programes al mercat que ja fan aquesta funció.

Testeig dels serveis de la DGAC per part d’un membre de cada àrea
Per aprofundir en la manera de treballar transversal, quan es dissenyi un projecte des d’un àrea caldria incloure en l’etapa de test d’usuaris un representant de les altres dues àrees. Actualment no es fa sempre i és una manera de compartir idees i coneixement.

Protocol de qualitat i seguretat de plataformes i bases de dades per actuar davant problemes tècnics
Donada la creixent interacció de plataformes, entorns i bases de dades, estaria bé que en un lloc unificat i visible, hi hagués una taula comuna o llista on constessin totes les relacions i afectacions d’una base de dades o un entorn determinat sobre altres aplicacions.

Seria com un recordatori que tindria diferents parts:

  1. Una guia ràpida amb els procediments a seguir en cas de problemes. Com, on i a qui adreçar-se per fer l’avís i/o incidència
  2. Una guia amb els procediments i el que cal tenir en compte a l’hora de remuntar o donar d’alta l’entorn, base de dades…
  3. Pautes per donar al diferents proveïdors perquè ho tinguin en compte quan fan canvis (procediment a seguir per informar totes les parts afectades i per tenir presents els riscs i afectacions).
    Aquestes tres parts es podrien complementar amb una part més tècnica dirigida a control i seguiment.
  4. Un mapa gràfic per veure a cop de vista totes les relacions.
    Seria com una mena de protocol de qualitat i seguretat. Veure tota la informació aplegada facilitaria valorar la incorporació de noves relacions i/o afegir noves opcions.

Recomanació perquè tots els professionals de la DGAC facin escoltes de trucades rebudes al 012
Recomano a tothom de la DGAC fer algunes escoltes de trucades rebudes al 012. És molt útil per saber una mica més a qui ens adrecem quan preparem nous projectes de millora i innovació de servei per a la ciutadania, així com per ampliar el marc mental i copsar com la frontera digital és una realitat sovint oblidada.

28a CoP de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

El cas pràctic de la 28a CoP de Xarxes Socials va centrar-se en les històries (stories) d’Instagram. Maria Cortés, de la Direcció General d’Atenció Ciutadana, va exposar les línies estratègiques i operatives que des de fa uns mesos s’han anat implantant al compte @gencat.

El contingut efímer, l’últim gran boom a les xarxes socials

Instagram comptabilitzava a principis d’any més de 500 milions d’usuaris actius al dia. D’aquests, més de la meitat (300 milions) eren consumidors d’històries. Així ho reflecteixen les mètriques del compte: les stories representen un 50-60% de les impressions del contingut total que es publicat a Instagram.

Quines característiques fan que aquest format sigui diferencial?

  • És un format complementari al mur que difon un contingut efímer que desapareix al cap de 24 hores.
  • Les imatges tenen una durada de 8 segons. Els vídeos, de 14.
  • Els grans valors afegits són la creativitat i la interacció que permet, tant per part de compte emissor com de l’usuari.
  • La interacció premia l’algoritme d’Instagram.

Les funcionalitats de les històries, la nova narrativa multimèdia

Part de l’èxit de les històries prové especialment de les funcionalitats de disseny i interactives que la plataforma ha anat oferint progressivament:

  • filtres fotogràfics
  •  màscares de realitat augmentada
  •  diferents tipografies i colors del text
  •  mencions
  •  etiquetes: geolocalització, hora, temperatura…
  •  gifs
  •  compte enrere
  •  barra de progrés
  •  enllaços (+ 10.000 seguidors)
  •  retransmissió en directe
  •  canal de vídeo (IGTV)
  •  enquestes
  •  qüestionaris
  •  preguntes obertes
  •  música i lletres de cançons
  •  xat en grup

Es recomana NO fer un ús abusiu d’aquestes opcions per no saturar ni treure valor al contingut de base.

Línia editorial

Els principals eixos temàtics del compte @gencat són els següents:

  •  Cultura i arts escèniques: cinema, teatre,  música, literatura, dansa, editorial…
  •  Història
  •  Turisme  
  •  Gastronomia
  •  Esport

Tot i així, també es difon qualsevol contingut noticiable d’altres  àmbits (salut, treball, educació, tecnologia…) en què el col·lectiu de JOVES es vegi directament implicat.

Els destacats (highlights), l’arxiu de les stories

En el cas de voler conservar el registre d’històries publicades, Instagram permet desar-les com a  destacades en el perfil.

Contingut generat per l’usuari

Una de les opcions més interessants que ofereix la funcionalitat de les històries és la de compartir contingut generat per usuaris particulars o per altres comptes corporatius. Els dos únics requisits per poder fer-ho són:

  • Història: ser-hi mencionat. Ex. @gencat
  • Mur: Que el perfil sigui públic

La piràmide invertida, també en les històries

Com en qualsevol història o relat, per captar i mantenir l’interès i l’expectativa, si publiquem un seguit d’històries, la primera sempre ha de ser la més impactant.

Impacte

Com a conclusió, algunes dades curioses sobre l’impacte que a dia d’avui té aquest tipus de contingut són:

  • La funcionalitat d’incorporar enllaços no té el retorn que es podia esperar d’entrada. Es fan pocs clics.
  • Sorprèn la quantitat de persones que tornen a veure les històries per segona o tercera vegada.
  • L’opció de compartir via missatge privat també té un ús rellevant.
  • D’entre totes les opcions, però, les que generen més interacció són les dels qüestionaris i les preguntes obertes.

 

NOVETATS:

I Trobada Administracions en Xarxa

Compartir entre les Administracions que som presents a Catalunya el que fem i sabem per no haver de fer el mateix recorregut pel qual altres ja han passat. Això és el que ha animat la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya a elaborar una guia pràctica i intuïtiva de recursos i eines i a presentar-la el passat dia 31 de maig al Castell de Calonge en el marc de la I Trobada d’Administracions en Xarxa.

A l’acte, organitzat també per l’Ajuntament de Calonge, hi van assistir més de 200 persones d’administracions ben diverses: professionals d’Oficines d’Atenció Ciutadana, responsables de comunicació d’ajuntaments, universitats o hospitals, experts en innovació… Alcaldes i altres càrrecs electes també van poder copsar de la mà de Gilabert III de Cruïlles que l’excel·lència en atenció ciutadana ve de tan lluny que es remunta als temps dels grans senyors de la contrada.

Davant de la complexitat creixent del món actual, la solució òptima és organitzar-se en xarxa: «no podem pretendre saber-ho tot sinó saber qui ho sap». Qui sap fer una bona escolta activa a les xarxes socials? Qui domina aquelles funcionalitats web que garanteixen l’accessibilitat per a tot tipus d’usuaris i contextos d’ús? I les estratègies multicanal per atendre amb solvència el ciutadà? Qui és un bon creador de continguts que engresquin l’usuari a través de missatgeria instantània?

L’atenció cal basar-la en els fets i dades vitals que afecten la ciutadania. Una ciutadania que reclama que l’Administració vagi al mateix ritme dels canvis socials que li ha tocat viure i que compleixi els principis de col·laboració, obertura i transparència, coresponsabilitat, coneixement obert, accessibilitat i servei públic.

Com podem inspirar-nos en bones pràctiques de gestió i presència a les xarxes socials, per exemple? Ajuntaments i governs d’arreu han reaprofitat la Guia de xarxes socials de la Generalitat per adequar-la a casuístiques pròpies.  Les trobades entre editors de perfils corporatius de diferents àmbits també s’han erigit en metodologies ben profitoses.

L’eina que resol de manera més ràpida i eficient els reptes de l’atenció ciutadana? Per ara sense dubte Telegram, ja sigui a través de canals unidireccionals i bidireccionals com en format bot, que ens distancia de la formalitat de les institucions i ens apropa a l’usuari. Tan clar es va veure això del Telegram que el Castell de Calonge va veure néixer un nou canal de treball entre tots els assistents.

Estem sobresaturats d’informació, llegim en diagonal i el percentatge de persones que naveguen amb el mòbil o tauleta supera al de les que ho fan des de l’ordinador. També vam veure clar que hem de repensar i redissenyar els nostres webs i vam fer un tastet dels ingredients de la millor recepta per cuinar-los: continguts de qualitat (actuals, propers, multiformat), bons dissenys (simples, homogenis i responsius). Només així tindrem l’honor de ser seleccionats i consumits pels gurmets-cercadors. Les exigències, doncs, ja no venen només de la ciutadania!

I cap aquí anem, cap a una administració cada cop més digitalitzada i sense papers però que no descuida l’atenció personalitzada i la millora continua de la qualitat: autoservei amb assistència en remot, solucions al núvol o sistemes automàtics d’anàlisi de la parla en són alguns exemples.

A la reflexió final de si tenia sentit continuar amb aquestes trobades pràctiques, clam unànime perquè se’n prengui el relleu.

Gràcies a tots i totes!

Guia d’atenció ciutadana

Consulta-la!

Galeria d’imatges:

27a CoP de redes sociales de la Generalitat de Catalunya

Marisol López, del Institut Català de les Indústries Culturals (ICEC), ha expuesto el caso práctico de Cultura Digital en la 27ª CoP de Redes Sociales de la Generalitat. El hecho digital se hace visible y patente en la cultura y el entretenimiento, tanto en el ámbito local (empresas emergentes crean productos y servicios muy competitivos) como en el internacional.

Los canales que ha presentado en la sesión intentan vehicular y visibilizar un contenido pionero en las administraciones públicas. Y lo hacen de manera innovadora. Algunos ejemplos: 

  • obras de teatro con drones
  • piezas de arte clásicas revisitades en formato 3D
  • cuentos y relatos infantiles en realidad aumentada
  • el exitoso binomio de videojuegos y danza
  • conciertos
  • artistas en forma de holograma
  • apps musicales que suenan a las mil maravillas
  • inteligencia artificial y algoritmos al servicio de la detección de noticias falsas

El boletín-blog mensual es el eje principal de su estrategia digital. Presenta un diseño muy atractivo gracias al uso de formatos como memes y gifs. Tiene una media de 80 artículos el año. Contiene las secciones siguientes:

• Observatorio de tendencias
• Fresco&Freak
• Noticias
• Agenda de actividades
• Temas recurrentes de actualidad como los campamentos tecnológicos, los clásicos reloaded, los mejores videojuegos, la animación del año…

Una de las acciones de fidelización más interesantes que utilizan son los subscriptores 5 estrellas. Como subscriptores que más se involucran a abrir el boletín, reciben un boletín exprés de noticias con mucho de valor diferencial.

En su perfil de Twitter @culturadigicat difunden el contenido procedente del boletín y recuperan noticias de impacto todavía vigentes (#FaUnAny). La #EfemèrideDigital es un recurso muy exitoso que destaca diariamente un hito histórico del ámbito.

Por último, también es interesante saber como el equipo de edición gestiona las fuentes de información para generar los contenidos. Feed.ly, Pocket o Trello son algunas de las herramientas que les ayudan a detectar, centralizar y almacenar las propuestas.

Si tú también tienes este punto de friquismo intrínseco en la cultura digital o quieres estar al día de las ideas tecnológicas más rompedoras e imprevisibles del mundo, ¡no dudes en subscribirte!

Novedades:

27a CoP de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

Marisol López, de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICEC), ha exposat el cas pràctic de Cultura Digital en la 27a CoP de Xarxes Socials de la Generalitat. El fet digital es fa visible i palès en la cultura i l’entreteniment, tant en l’àmbit local (empreses emergents creen productes i serveis molt competitius) com en l’internacional.

Els canals que ha presentat a la sessió intenten vehicular i visibilitzar un contingut pioner en les administracions públiques. I ho fan de manera innovadora. En són exemples:

  • obres de teatre amb drons
  • peces d’art clàssiques revisitades en format 3D
  • contes i relats infantils en realitat augmentada
  • l’exitós binomi de videojocs i dansa
  • concerts
  • artistes en forma d’holograma
  • apps musicals que sonen d’allò més bé
  • intel·ligència artificial i algoritmes al servei de la detecció de notícies falses

El butlletí-blog mensual és l’eix principal de la seva estratègia digital. Presenta un disseny molt atractiu gràcies a l’ús de formats com mems i gifs. Té una mitjana de 80 articles l’any.
Conté les seccions següents:

  • Observatori de tendències
  • Fresc&Freak
  • Notícies
  • Agenda d’activitats
  • Temes recurrents d’actualitat com les colònies i els campaments tecnològics, els clàssics reloaded, els millors videjocs, l’animació de l’any…

Una de les accions de fidelització més interessants que utilitzen són els subscriptors 5 estrelles. Com a subscriptors que més s’involucren a obrir el butlletí, reben un butlletí exprés de notícies amb molt de valor diferencial.

Al seu perfil de Twitter @culturadigicat difonen el contingut procedent del butlletí i recuperen notícies d’impacte encara vigents (#FaUnAny). L’#EfemèrideDigital és un recurs molt reeixit que destaca diàriament una fita històrica de l’àmbit.

Per últim, també és interessant saber com l’equip d’edició gestiona les fonts d’informació per generar els continguts. Feed.ly, Pocket o Trello són algunes de les eines que els ajuden a detectar, centralitzar i emmagatzemar les propostes.

Si tu també tens aquest punt de friquisme intrínsec a la cultura digital o vols estar al dia de les idees tecnològiques més trencadores i imprevisibles del món, no dubtis a subscriure-t’hi!

Novetats:

26º CoP de redes sociales de la Generalitat de Cataluña

Hoy los editores de redes sociales de la Generalitat de Cataluña se han vuelto a encontrar en el 26º CoP de redes sociales de la Generalitat de Cataluña, sesión con que despedimos este año.

Cómo es habitual, en estos encuentros se intercambian opiniones, dificultades y, de una manera conjunta, se trabaja para hacer una administración más moderna y adaptada en las nuevas necesidades digitales.

El mundo de las comunicaciones está en constante cambio y se tienen que aprovechar ocasiones como estas para conocer experiencias de éxito que funcionan. Gracias a los testigos reales se alienta al resto de compañeros para que aprovechen el conocimiento y lo apliquen a sus unidades.

Con el testimonio de Francesc Olivé y Encarnació Roca, del Archivo Nacional de Cataluña, hemos visto de cerca, como las redes sociales unen el pasado y el presente a los ciudadanos. Las redes sociales nos han abierto las puertas a todas las imágenes de su registro y, gracias a esto, somos más conscientes de quién somos.

La relación del Archivo Nacional de Cataluña y las redes sociales arranca el 2014 y, desde entonces, han sido inseparables.

Cuando se plantearon la idea de usar de las redes sociales, pensaron que estos canales de comunicación estaban reservados en el mundo lúdico, pero, afortunadamente, esta mentalidad cambió; los datos lo corroboran: ya es oficial que la gente haga más uso de las redes sociales para consultar la actualidad que de los medios tradicionales.

Mediante sus canales de Youtube, Twitter, Facebook, hacen partícipe a todo el mundo del valor de su trabajo: documentar nuestra historia, la de todos.

El que los hace innovadores, además de l´uso de las redes sociales, es su planteamiento: pensar en el trabajo del Archivo Nacional como un trabajo conjunto, colectiva, hecho por todo el mundo. Es un paso más allá en los cambios de dinámicas. La Administración, la construimos entre todos, y no podemos ir sólo. Las redes sociales nos ayudan a conseguirlo.

Además se ha explicado que esta misma semana que disponemos de la interficie de Telegram en catalán.

26a CoP de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

Els editors de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya s’han tornat a trobar a la 26a CoP de Xarxes Socials de la Generalitat, sessió amb què acomiadem aquest any.

Com és habitual, en aquestes trobades s’intercanvien opinions i es treballa per fer una Administració més moderna i adaptada a les noves necessitats digitals.

El món de les comunicacions està en canvi constant i s’ha d’aprofitar per conèixer experiències d’èxit de primera mà. Els testimonis reals encoratgen la resta de companys perquè aprofitin el coneixement i l’apliquin a les seves unitats.

Francesc Olivé i Encarnació Roca ens han explicat l’ús que fan de les xarxes socials, des del 2014, per donar a conèixer el fons fotogràfic de l’Arxiu Nacional de Catalunya, format per més de 6 milions de fotografies de gran valor històric i documental.

Per difondre el gran fons documental de l’Arxiu, l’equip de xarxes socials fa servir diverses estratègies definides sempre per la mateixa etiqueta, aquí en teniu alguns exemples:

  • Noves entrades de fons a l’Arxiu: #jaÉsenLínia
  • Papers de Salamanca: #restituïm
  • Documents que es volen destacar: #DocumentDelMes
  • Activitats: #nousperdeu
  • Tasques que fa l’Arxiu: #Sabiesque
  • Commemoracions: #anydelpatrimoni
  • Efemèrides: #Avuifa

Si voleu descobrir quines històries amaga l’Arxiu no deixeu de seguir-lo a les xarxes socials. Qui sap… potser #Avuifa 100 anys d’algun fet emocionant o #jaÉsenLínia un nou fons interessant. En tot cas, #nousperdeu aquests perfils:

A més, l’equip de xarxes no vol només seguidors passius. Cada vegada més l’objectiu és treballar amb els usuaris i crear col·lectivament. Documentar el passat és cosa de tots! 

Sabes que tu opinión nos ayuda a diseñar las políticas públicas?

imatge post blog participaSí, como lo lees, tus opiniones y comentarios ayudan a hacer un gobierno más cercano y al servicio del ciudadano. No sólo nos interesa tu participación en las elecciones, sino también en el día a día, cuando se diseñan y se toman decisiones sobre diferentes aspectos de interés general.

Los gobiernos son representativos, pero, al mismo tiempo, hacen falta espacios para participar en la adopción de decisiones públicas; no sólo cuando hay elecciones.

Gracias a las TIC se pueden crear espacios virtuales de diálogo y reflexión social, acceso a la información de carácter público, y también se puede ejercer de una manera más activa el rol del sujeto político.

Estos canales de participación son espacios en que el ciudadano puede intervenir para cambiar las cosas. Así, las instituciones se orientan hacia políticas más pensadas por los ciudadanos y donde la colaboración es una red sobre la cual se tienen que construir unas instituciones con más conocimiento.

El éxito de estas iniciativas no se puede medir por el volumen de participación, sino por los cambios reales que producen. Estos espacios tienen que ir más allá de la crítica: si queremos una democracia sana, necesitamos que nuestras voces sean constructivas.

En este sentido, en 2015 se crea participa.gencat.cat, una herramienta virtual de comunicación bidireccional en que se invita a los ciudadanos a implicarse en las políticas públicas y se convierte en un verdadero espacio ciudadano. Y se promueven procesos participativos.

participatiu

El web participa.gencat.cat es una plataforma digital hecho con un programa de código libre, Decidim, que inició el Ayuntamiento de Barcelona, y que todo el mundo puede reutilizar y mejorar.

La intención de la Generalitat de Cataluña es construir una infraestructura digital de participación con visión de país para incorporar cada vez más la ciudadanía en la toma de decisiones.
Pensad que con vuestra participación activa conseguimos:

  • Mejorar la calidad de la política y la democracia
  • Compartir la responsabilidad de la toma de decisiones públicas.

Tu opinión es importante y la necesitamos. Participa!

Saps que la teva opinió ens ajuda a dissenyar les polítiques públiques?

imatge post blog participaSí, com ho llegeixes, les teves opinions i comentaris ajuden a fer un govern més proper i al servei del ciutadà. No només ens interessa la teva participació en les eleccions, sinó també en el dia a dia, quan es dissenyen i es prenen decisions sobre diferents aspectes d’interès general.

Els governs són representatius, però, al mateix temps, calen espais per participar en l’adopció de decisions públiques; no només quan hi ha eleccions.

Gràcies a les TIC es poden crear espais virtuals de diàleg i reflexió social, accés a la informació de caràcter públic, i també es pot exercir d’una manera més activa el rol del subjecte polític.

Aquests canals de participació són espais en què el ciutadà pot intervenir per canviar les coses. Així, les institucions s’orienten cap a polítiques més pensades pels ciutadans i on la col·laboració és una xarxa sobre la qual s’han de construir unes institucions amb més coneixement.

L’èxit d’aquestes iniciatives no es pot mesurar pel volum de participació, sinó pels canvis reals que produeixen. Aquests espais han d’anar més enllà de la crítica: si volem una democràcia sana, necessitem que les nostres veus siguin constructives.

En aquest sentit, l’any 2015 es crea participa.gencat.cat, una eina virtual de comunicació bidireccional en què es convida als ciutadans a implicar-se en les polítiques públiques i es converteix en un veritable espai ciutadà. I s’hi promouen processos participatius.

participatiu

El web participa.gencat.cat és una plataforma digital feta amb un programa de codi lliure, Decidim, que va iniciar l’Ajuntament de Barcelona, i que tothom pot reutilitzar i millorar.

La intenció de la Generalitat de Catalunya és construir una infraestructura digital de participació amb visió de país per incorporar cada cop més la ciutadania en la presa de decisions.

Penseu que amb la vostra participació activa aconseguim:

  • Millorar la qualitat de la política i la democràcia
  • Compartir la responsabilitat de la presa de decisions públiques.

La teva opinió és important i la necessitem. Participa-hi!

Abriendo el Twitter de Gobierno Abierto. 25ª CoP de Redes Sociales


Los editores de redes sociales de la Generalitat de Cataluña conforman una de las comunidades de profesionales de la Administración pública más activas en cuanto a la compartición del conocimiento. Un buen ejemplo son las CoP de Redes Sociales de la Generalitat, un espacio en el que los editores de los perfiles corporativos de redes sociales de la Generalitat dan a conocer su experiencia con prácticas de éxito, e intercambian opiniones sobre retos y dificultades.

El último encuentro de esta comunidad tuvo lugar el jueves 18 de octubre en la sede de la Dirección General de Juventud. En esta ocasión, la sesión estuvo dinamizada por Roger Buch y Helena Oliván, de la Secretaría General de Transparencia y Gobierno Abierto. La CoP estuvo centrada en los recursos que emplean para gestionar sus dos cuentas en Twitter: @governobertcat y @opendatacat.

La sesión fue todo un ejercicio de transparencia. ¿Quién hay detrás de estas cuentas? ¿Qué contenidos se publican? ¿Qué lecciones se pueden extraer? Son algunos de los interrogantes que se resolvieron en la CoP, en la que también se compartieron los principios con los que se gestionan los perfiles:

  • El objetivo es dar a conocer la política de gobierno abierto de la Generalitat y las herramientas de que dispone la ciudadanía para acceder a la información pública.
  • Los contenidos que se publican son concisos, objetivos y útiles.
  • Predican con el ejemplo. Facilitan el acceso a la información pública incluyendo enlaces a documentos en sus tuits, y publican los resultados de las iniciativas de las que se ha hecho difusión a través del perfil, como por ejemplo actos o jornadas.
  • La dirección establece qué tipo de contenidos se publican, pero los editores son autónomos a la hora de crearlos.
  • No hablan sólo de ellos mismos. Si otro organismo o entidad del ámbito público o privado promueve una iniciativa que fomenta la transparencia y la participación, se hacen eco y los felicitan.
  • Infografías, vídeos, material multimedia … Todo ayuda a viralizar los tuits.
  • Y, sobre todo, ante la duda, ¡se arriesgan!

Buch y Oliván compartieron también la principal dificultad con la que se encuentran en su día a día: captar el interés de la audiencia más allá de los periodistas de datos y los expertos del ámbito.

¿Qué harías tú para hacer llegar al público general la cultura de gobierno abierto? ¿Te interesa conocer cómo lo hacen los otros editores de perfiles corporativos de la Generalitat en las redes sociales? ¿Te gustaría que expusiéramos algún caso en concreto la próxima CoP? ¡Comenta este post y haznos llegar tus propuestas!