Gencat s‘estrena a WhatsApp amb un bot sobre el coronavirus

telèfon mòbil

La Generalitat ha llançat un nou bot amb informació oficial i veraç sobre el coronavirus (COVID-19).

El bot proporciona continguts sobre tots els àmbits de l’Administració relacionats amb la COVID-19 i els seus efectes. Entén el llenguatge natural i per respondre busca entre més de 600 preguntes freqüents. També incorpora diàriament dades de persones afectades per coronavirus i novetats relacionades amb l’evolució de la pandèmia i de les necessitats socials (ajuts, moratòries d’impostos…).

L’objectiu del nou servei d’atenció ciutadana a WhatsApp és facilitar que aquesta informació oficial arribi a totes les audiències, principalment aquelles a les quals tradicionalment no arriben l’acció de governs ni dels serveis de les administracions. La major part de la ciutadania accedeix a Whatsapp. Amb el bot pot compartir informació clara i útil que ajuda a combatre la desinformació i la viralització de notícies falses.

En menys d’una setmana ja l‘han utilitzat més de 58.000 persones que han interactuat 228.000 vegades amb el bot. I son més de 455.000 els missatges que han donat resposta als dubtes del coronavirus.

La Generalitat ha activat aquest projecte per explorar i implantar serveis innovadors i disruptius a l’abast de tota la ciutadania i amb aquesta iniciativa, s’afegeix a la llista d’organitzacions governamentals d’arreu del món que poden ser presents en aquesta plataforma.

Per començar a utilitzar-lo clica l’enllaç https://wa.me/34681012012?text=Hola i inicia un xat amb el bot a WhatsApp amb la paraula ‘Hola’. Tot seguit apareix el primer missatge i ja li pots fer una pregunta directament. Per consultar les novetats o les dades de les persones afectades per coronavirus o per saber com compartir la informació del bot, només cal escriure el número que apareix en les opcions del menú.

Nou cercador ‘Pregunta a gencat’ sobre el coronavirus

El dilluns 13 d’abril de 2020, s’ha activat el cercador semàntic per facilitar l’accés al contingut de les preguntes més freqüents (PMF) que hi ha al web gen.cat/preguntescovid.
 
És segur agafar els ascensors del transport públic? Hi ha ajuts per al lloguer d’habitatges? Què passa si em caduca el DNI aquests dies? El cercador respon molt ràpidament totes aquestes qüestions d’entre més de 400 PMF perquè entén el llenguatge natural.
 
Per usar el cercador, que està disponible en català i castellà, pots escriure directament la pregunta en el camp general de cerca o seleccionar una de les categories temàtiques de la Generalitat relacionades amb la pandèmia: protecció civil, consultes de Salut no sanitàries, ajuts socials, comerç i consum, educació i universitats, treball, empresa… 

El nou cercador forma part dels serveis gencat que permeten preguntar i interaccionar amb la Generalitat sobre aspectes més generals de la crisi del coronavirus, com també ho fa el bot de gencat a WhatsApp (tel. 681 012 012) presentat darrerament. 

Identifiquem els canals automatitzats 🤖

Canals automatitzats a Twitter

Qui ens coneixeu sabreu que ens agraden molt els robots que faciliten la feina i més encara, incorporar l’avanç de la tecnologia a la nostra organització.

El gencatBOT, per exemple, manté converses amb la ciutadania a partir de preguntes i respostes prèviament taxades. A les xarxes socials, hi ha canals oficials de la Generalitat que s’actualitzen de manera automatitzada, com ara aquestes col·leccions de canals de Twitter:

Automatitzar aquests canals ens serveix per publicar ràpidament continguts informatius en constant actualització. I en el cas dels bots conversacionals (xatbots), per oferir respostes tipus a preguntes freqüents de la ciutadania i evitar que hagin de buscar la informació en un o diversos webs. A més, els bots conversacionals (xatbots) s’afegeixen al telèfon com un contacte més, no ocupen memòria i no és necessari actualitzar-los.

Malgrat aquests avantatges, l’automatització té algun inconvenient, com ara que l’usuari del servei no sàpiga que darrere hi ha un bot i enviï una consulta que es quedarà sense atendre. Per això, hem decidit identificar aquests comptes de gencat amb una icona d’un robot 🤖. És una solució ràpida i senzilla que ajuda al ciutadà a distingir fàcilment quan un canal està gestionat directament per un robot i quan per un humà. També, acota les expectatives de la persona respecte el servei i evita sensacions de fustració o falta d’empatia.

En resum, identificar els canals de publicació automàtica (o bots) és un acte de transparència i una molt bona pràctica que s’hauria d’extendre a les xarxes. De fet, en altres indrets, com a Califòrnia, s’estan impulsant lleis perquè en tots els canals gestionats per robots se n’informi explícitament.

Què us sembla la proposta? Coneixeu altres pràctiques similars? Seria bo que totes les plataformes socials facilitin (com ja fan algunes) opcions per identificar els bots?

Senderisme DGAC: plantes, restes arqueològiques i GPS

AVÍS! Aquesta activitat queda ajornada mentre duri la situació d’excepcionalitat provocada pel coronavirus.

A gencat seguim amb la celebració dels 25 anys del web i dels 10 de les xarxes socials. Vam començar amb les visites guiades a les exposicions Universal: La salut a Catalunya, Bocaccio i Art Primer, al Palau Robert (les dues primeres) i al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Ara convoquem una sortida a la muntanya, pels rodals de la conurbació barcelonina per al personal de la DGAC. Es tracta d’una ruta fàcil per un lloc espectacular, l’Obac, al Parc Natural de Sant Llorenç. Durant la sortida tindrem l’oportunitat de conèixer:

  1. les plantes més conegudes dels nostres boscos, de la mà de la botànica Maria Antònia Julià (autora del diccionari Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana del Termcat)
  2. les sepultures medievals que hi ha a l’indret ens les explicarà Àngels Casanovas (Museu d’Arqueologia de Catalunya)
  3. i les nocions més útils per no perdre’s en el maneig dels GPS, a càrrec del geògraf de l’ICGC Marc Torra

Dades de la sortida:

El recorregut serà el mateix per a tothom: del pàrquing de l’Alzina del Salari fins a la Font de la Pola. Un recorregut molt curt i fàcil de fer. I un altre, per als que vulguin continuar, que no serà gaire llarg però que acaba al Forat del Vent, una roca que ofereix l’oportunitat de ser travessada si es fa anant, com sempre, amb compte 😉. En podeu veure la ruta a Wikiloc http://bit.ly/alzinasalari-foratvent.

Inscriu-t’hi com més aviat millor! Per seguretat, les places són limitades.

#25AnysWebGencat #10AnysXarxesGencat

29a CoP de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

El Departament d’Educació va presentar el cas pràctic de la 29a CoP de Xarxes Socials de Gencat. “Comuniquem per transmetre la qualitat del nostre sistema educatiu” explica Eduard Illa, cap de l’Oficina de Comunicació del departament.

El seu públic objectiu és la comunitat educativa. S’adrecen a:

  • Alumnat (des de l’ESO a estudis postobligatoris i règim especial)
  • Personal docent
  • Personal Administració i Serveis (PAS)
  • Professionals vinculats a l’educació (sanitari, psicològic, serveis socials…)
  • Famílies i tutors legals
  • Associacions representatives de les famílies (AFA, AMPA)
  • Sindicats, federacions i organismes
  • Moviments i entitats de renovació pedagògica o d’innovació educativa.

Les xarxes socials al Departament d’Educació

Per al departament, les xarxes socials són una font d’informació molt important. A temps real es pot saber què està passant a l’entorn i preveure possibles situacions de crisi. Per això, diàriament l’equip de xarxes envia un informe amb l’actualitat de Twitter que complementa el recull de premsa tradicional.

El perfil de Twitter @educaciocat és la xarxa que més bull, amb una comunitat educativa molt potent que hi opina sovint. És un dels canals de comunicació principals del Departament, i per això es necessita una planificació. Hi publiquen missatges curts i directes amb enllaços, fotografies, vídeos i emoticones sobre:

  • Actualitat: rodes de premsa, comunicats, campanyes, actes i esdeveniments…
  • Informacions del sistema educatiu
  • Efemèrides sobre educació
  • Consells a famílies
  • Material propi de l’Oficina de Comunicació.

El Facebook @educaciocat s’adreça a famílies amb infants. El contingut sol ser més pausat, no pròpiament d’actualitat, i convida a la lectura i a la reflexió:

  • Consells a famílies
  • Informacions d’interès a la comunitat educativa

L’Instagram d’@educaciocat és molt recent. Es va estrenar a l’inici de curs (setembre de 2019) però ja té un públic fidel. S’adreça a alumnes, famílies i docents però intenta arribar sobretot als més joves. A les històries s’utilitzen les  funcionalitats de disseny i interactives que ofereix la plataforma.

El canal de Youtube @educaciocat funciona com a banc d’imatges i audiovisual que mostra l’ampli ventall educatiu del Departament: programes, projectes pedagògics i de població escolar… Apel·la a experiències directeso properes.

Feliços 25è i 10è aniversaris, gencat!

AVÍS! Totes les activitats programades queden ajornades mentre duri la situació d’excepcionalitat provocada pel coronavirus.

Saps que són 494 els webs que conformen l’univers gencat.cat?

  • 52.028.766 pàgines visualitzades mensualment (mitjana mensual els darrers 12 mesos) El 21 de gener de 2020 es van visualitzar 4.409.562 pàgines.
  • 3.742.000 usuaris mensuals (mitjana mensual els darrers 12 mesos). El 21 de gener de 2020 hi va haver 749.844 usuaris.

I que són 403 els comptes de xarxes socials a Twitter, Facebook, Instagram i Youtube?

  • 5.819.343 subscriptors de xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram i Youtube).
  • 603.074 interaccions (retuits, likes, mencions, comentaris i comparticions) de mitjana mensual a Twitter i Facebook durant els últims 12 mesos.

Volen dir res totes aquestes dades?

La manera més habitual de rendir comptes d’un projecte és oferir dades fins l’extenuació. Tanmateix, a la Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC) preferim dir que els 25 anys de web i els 10 de xarxes socials gencat han estat especials perquè ajuden a:

  • Descarbonitzar el planeta (amb accés ubic síncron i asíncron a continguts i serveis s’estalvia desplaçaments i es reforcen funcionalitats que protegeixen el medi ambient).
  • Oferir els serveis a partir del cicle de vida de la ciutadania i enfocant-los perquè els visqui com una experiència reeixida.
  • Mobilitzar els ciutadans per transformar la seva realitat i el món (amb missatges propositius com ‘abaixa la potència elèctrica contractada, reclama pels retards en vols o per equipatges perduts…’).
  • Motivar els empleats (en feines que impacten en la millor experiència ciutadana).
  • Compartir coneixement (amb un funcionament més en xarxa i treballant col·laborativament).

Què podem organitzar

Realment pensar en activitats de celebració d’aquestes efemèrides tan gratificants i plaents es pot convertir en una feina complicadeta. Per fer-ho fàcil, des de la DGAC proposem tot  un seguit d’activitats agrupades sota les etiquetes accessibles #25AnysWebGencat i #10AnysXarxesGencat.

Per començar la celebració, convidarem el personal de les diferents comunitats professionals que es relacionen amb la DGAC (edició web, xarxes, atenció telefònica 012, OAC…) a visitar diverses exposicions explicades per les persones que les han comissariat o altres d’expertes (gràcies a les persones comissàries de les exposicions i a la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i al Museu d’Arqueologia del Departament de Cultura):

La celebració continuarà amb més esdeveniments que abasten altres àmbits. Per exemple, de cara a la primavera, i com a prova de l’harmonia de l’Atenció Ciutadana amb la natura, organitzarem una caminada en un parc natural i l’aprofitarem perquè un dels assistents ens ensenyi la pràctica d’una eina tan útil com els GPS.

Més endavant et comunicarem també data i hora per a la 50a sessió web, com a colofó dels 15 anys de xerrades que ha estat organitzant la DGAC i el Departament de Justícia (Centre d’Estudis Jurídics).

El 2020 ens ho passarem bé enxarxant-nos amb gencat 😉

 

Concurs d’Idees de la Direcció General d’Atenció Ciutadana

concurs2020

Ara que som de ple en l’era digital, ens adonem que totes les persones ens hem convertit en actors del canvi. No necessitem mitjans de comunicació per produir continguts impactants en els altres, ni intermediaris en general que facin accions que costaven temps i diners (des del web contractem viatges, fem gestions financeres, assistim a cursos d’altíssim nivell organitzats en llocs recòndits, ens associem en debats multilingües, intercanviem habilitats en bancs de coneixement i/o de temps…).

I això és possible perquè en la majoria d’àmbits de la societat ha tingut lloc la desintermediació. És a dir, la tecnologia fa possible connectar l’oferta i la demanda, no solament de productes sinó també de serveis i altres intangibles.

Aquest canvi de paradigma hauria de fer també que els professionals siguem conscients del poder que tenim. De moment no podem triar els nostres caps, ni a quina organització volem prestar els serveis… però sí que podem proposar i aconseguir canviar dinàmiques professionals que veiem millorables, canviables o substituïbles per unes altres de més efectives i menys costoses. En paral·lel les institucions haurien de poder triar professionals d’acord amb aquest canvi de model.

Per això la Direcció General d’Atenció Ciutadana va implantar, ara ja fa quatre anys, el Concurs d’Idees que arriba –com el torró– en dates nadalenques. La iniciativa, que pretén millorar l’entorn professional i emocional col·lectiu, s’ha tornat a convocar enguany i els treballadors han proposat una idea per millorar les feines actuals o innovar-ne de noves.

La idea guanyadora ha estat:

Centre de documentació digital de la DGAC, accessible des d’un espai per a tota la Direcció en què es comparteixin
• Llibres i revistes electrònics que tinguin relació amb l’atenció i la comunicació ciutadana.
• Articles o treballs d’interès
Tots els treballadors poden aportar materials digitals per compartir.

I les propostes finalistes:

Llista de correus electrònics per fer exercicis de salut laboral
Tots hem sentit a parlar dels bons hàbits de salut al lloc de treball com ara aixecar-se de tant en tant o pujar i baixar escales o exercicis oculars, etc. però no ho fem, mai no trobem el moment oportú.

La meva proposta és disposar d’una pàgina web en què els qui estiguin interessats es puguin apuntar a una llista per rebre periòdicament mails que els animin a fer uns petits i senzills exercicis (ara els braços, més tard les cames, després les cervicals…).

En el moment que es rep el correu la persona centra el focus d’atenció a fer el minut o dos minuts de l’exercici recomanat. El nombre d’exercicis podria ser només d’un diari. L’objectiu és recordar que és interessant per a la salut fer petits exercicis de forma periòdica.

Hi ha diversos programes al mercat que ja fan aquesta funció.

Testeig dels serveis de la DGAC per part d’un membre de cada àrea
Per aprofundir en la manera de treballar transversal, quan es dissenyi un projecte des d’un àrea caldria incloure en l’etapa de test d’usuaris un representant de les altres dues àrees. Actualment no es fa sempre i és una manera de compartir idees i coneixement.

Protocol de qualitat i seguretat de plataformes i bases de dades per actuar davant problemes tècnics
Donada la creixent interacció de plataformes, entorns i bases de dades, estaria bé que en un lloc unificat i visible, hi hagués una taula comuna o llista on constessin totes les relacions i afectacions d’una base de dades o un entorn determinat sobre altres aplicacions.

Seria com un recordatori que tindria diferents parts:

  1. Una guia ràpida amb els procediments a seguir en cas de problemes. Com, on i a qui adreçar-se per fer l’avís i/o incidència
  2. Una guia amb els procediments i el que cal tenir en compte a l’hora de remuntar o donar d’alta l’entorn, base de dades…
  3. Pautes per donar al diferents proveïdors perquè ho tinguin en compte quan fan canvis (procediment a seguir per informar totes les parts afectades i per tenir presents els riscs i afectacions).
    Aquestes tres parts es podrien complementar amb una part més tècnica dirigida a control i seguiment.
  4. Un mapa gràfic per veure a cop de vista totes les relacions.
    Seria com una mena de protocol de qualitat i seguretat. Veure tota la informació aplegada facilitaria valorar la incorporació de noves relacions i/o afegir noves opcions.

Recomanació perquè tots els professionals de la DGAC facin escoltes de trucades rebudes al 012
Recomano a tothom de la DGAC fer algunes escoltes de trucades rebudes al 012. És molt útil per saber una mica més a qui ens adrecem quan preparem nous projectes de millora i innovació de servei per a la ciutadania, així com per ampliar el marc mental i copsar com la frontera digital és una realitat sovint oblidada.

28a CoP de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

El cas pràctic de la 28a CoP de Xarxes Socials va centrar-se en les històries (stories) d’Instagram. Maria Cortés, de la Direcció General d’Atenció Ciutadana, va exposar les línies estratègiques i operatives que des de fa uns mesos s’han anat implantant al compte @gencat.

El contingut efímer, l’últim gran boom a les xarxes socials

Instagram comptabilitzava a principis d’any més de 500 milions d’usuaris actius al dia. D’aquests, més de la meitat (300 milions) eren consumidors d’històries. Així ho reflecteixen les mètriques del compte: les stories representen un 50-60% de les impressions del contingut total que es publicat a Instagram.

Quines característiques fan que aquest format sigui diferencial?

  • És un format complementari al mur que difon un contingut efímer que desapareix al cap de 24 hores.
  • Les imatges tenen una durada de 8 segons. Els vídeos, de 14.
  • Els grans valors afegits són la creativitat i la interacció que permet, tant per part de compte emissor com de l’usuari.
  • La interacció premia l’algoritme d’Instagram.

Les funcionalitats de les històries, la nova narrativa multimèdia

Part de l’èxit de les històries prové especialment de les funcionalitats de disseny i interactives que la plataforma ha anat oferint progressivament:

  • filtres fotogràfics
  •  màscares de realitat augmentada
  •  diferents tipografies i colors del text
  •  mencions
  •  etiquetes: geolocalització, hora, temperatura…
  •  gifs
  •  compte enrere
  •  barra de progrés
  •  enllaços (+ 10.000 seguidors)
  •  retransmissió en directe
  •  canal de vídeo (IGTV)
  •  enquestes
  •  qüestionaris
  •  preguntes obertes
  •  música i lletres de cançons
  •  xat en grup

Es recomana NO fer un ús abusiu d’aquestes opcions per no saturar ni treure valor al contingut de base.

Línia editorial

Els principals eixos temàtics del compte @gencat són els següents:

  •  Cultura i arts escèniques: cinema, teatre,  música, literatura, dansa, editorial…
  •  Història
  •  Turisme  
  •  Gastronomia
  •  Esport

Tot i així, també es difon qualsevol contingut noticiable d’altres  àmbits (salut, treball, educació, tecnologia…) en què el col·lectiu de JOVES es vegi directament implicat.

Els destacats (highlights), l’arxiu de les stories

En el cas de voler conservar el registre d’històries publicades, Instagram permet desar-les com a  destacades en el perfil.

Contingut generat per l’usuari

Una de les opcions més interessants que ofereix la funcionalitat de les històries és la de compartir contingut generat per usuaris particulars o per altres comptes corporatius. Els dos únics requisits per poder fer-ho són:

  • Història: ser-hi mencionat. Ex. @gencat
  • Mur: Que el perfil sigui públic

La piràmide invertida, també en les històries

Com en qualsevol història o relat, per captar i mantenir l’interès i l’expectativa, si publiquem un seguit d’històries, la primera sempre ha de ser la més impactant.

Impacte

Com a conclusió, algunes dades curioses sobre l’impacte que a dia d’avui té aquest tipus de contingut són:

  • La funcionalitat d’incorporar enllaços no té el retorn que es podia esperar d’entrada. Es fan pocs clics.
  • Sorprèn la quantitat de persones que tornen a veure les històries per segona o tercera vegada.
  • L’opció de compartir via missatge privat també té un ús rellevant.
  • D’entre totes les opcions, però, les que generen més interacció són les dels qüestionaris i les preguntes obertes.

 

NOVETATS:

I Trobada Administracions en Xarxa

Compartir entre les Administracions que som presents a Catalunya el que fem i sabem per no haver de fer el mateix recorregut pel qual altres ja han passat. Això és el que ha animat la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya a elaborar una guia pràctica i intuïtiva de recursos i eines i a presentar-la el passat dia 31 de maig al Castell de Calonge en el marc de la I Trobada d’Administracions en Xarxa.

A l’acte, organitzat també per l’Ajuntament de Calonge, hi van assistir més de 200 persones d’administracions ben diverses: professionals d’Oficines d’Atenció Ciutadana, responsables de comunicació d’ajuntaments, universitats o hospitals, experts en innovació… Alcaldes i altres càrrecs electes també van poder copsar de la mà de Gilabert III de Cruïlles que l’excel·lència en atenció ciutadana ve de tan lluny que es remunta als temps dels grans senyors de la contrada.

Davant de la complexitat creixent del món actual, la solució òptima és organitzar-se en xarxa: «no podem pretendre saber-ho tot sinó saber qui ho sap». Qui sap fer una bona escolta activa a les xarxes socials? Qui domina aquelles funcionalitats web que garanteixen l’accessibilitat per a tot tipus d’usuaris i contextos d’ús? I les estratègies multicanal per atendre amb solvència el ciutadà? Qui és un bon creador de continguts que engresquin l’usuari a través de missatgeria instantània?

L’atenció cal basar-la en els fets i dades vitals que afecten la ciutadania. Una ciutadania que reclama que l’Administració vagi al mateix ritme dels canvis socials que li ha tocat viure i que compleixi els principis de col·laboració, obertura i transparència, coresponsabilitat, coneixement obert, accessibilitat i servei públic.

Com podem inspirar-nos en bones pràctiques de gestió i presència a les xarxes socials, per exemple? Ajuntaments i governs d’arreu han reaprofitat la Guia de xarxes socials de la Generalitat per adequar-la a casuístiques pròpies.  Les trobades entre editors de perfils corporatius de diferents àmbits també s’han erigit en metodologies ben profitoses.

L’eina que resol de manera més ràpida i eficient els reptes de l’atenció ciutadana? Per ara sense dubte Telegram, ja sigui a través de canals unidireccionals i bidireccionals com en format bot, que ens distancia de la formalitat de les institucions i ens apropa a l’usuari. Tan clar es va veure això del Telegram que el Castell de Calonge va veure néixer un nou canal de treball entre tots els assistents.

Estem sobresaturats d’informació, llegim en diagonal i el percentatge de persones que naveguen amb el mòbil o tauleta supera al de les que ho fan des de l’ordinador. També vam veure clar que hem de repensar i redissenyar els nostres webs i vam fer un tastet dels ingredients de la millor recepta per cuinar-los: continguts de qualitat (actuals, propers, multiformat), bons dissenys (simples, homogenis i responsius). Només així tindrem l’honor de ser seleccionats i consumits pels gurmets-cercadors. Les exigències, doncs, ja no venen només de la ciutadania!

I cap aquí anem, cap a una administració cada cop més digitalitzada i sense papers però que no descuida l’atenció personalitzada i la millora continua de la qualitat: autoservei amb assistència en remot, solucions al núvol o sistemes automàtics d’anàlisi de la parla en són alguns exemples.

A la reflexió final de si tenia sentit continuar amb aquestes trobades pràctiques, clam unànime perquè se’n prengui el relleu.

Guia d’atenció ciutadana

Consulta-la!

Gràcies a tots i totes!

27a CoP de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

Marisol López, de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICEC), ha exposat el cas pràctic de Cultura Digital en la 27a CoP de Xarxes Socials de la Generalitat. El fet digital es fa visible i palès en la cultura i l’entreteniment, tant en l’àmbit local (empreses emergents creen productes i serveis molt competitius) com en l’internacional.

Els canals que ha presentat a la sessió intenten vehicular i visibilitzar un contingut pioner en les administracions públiques. I ho fan de manera innovadora. En són exemples:

  • obres de teatre amb drons
  • peces d’art clàssiques revisitades en format 3D
  • contes i relats infantils en realitat augmentada
  • l’exitós binomi de videojocs i dansa
  • concerts
  • artistes en forma d’holograma
  • apps musicals que sonen d’allò més bé
  • intel·ligència artificial i algoritmes al servei de la detecció de notícies falses

El butlletí-blog mensual és l’eix principal de la seva estratègia digital. Presenta un disseny molt atractiu gràcies a l’ús de formats com mems i gifs. Té una mitjana de 80 articles l’any.
Conté les seccions següents:

  • Observatori de tendències
  • Fresc&Freak
  • Notícies
  • Agenda d’activitats
  • Temes recurrents d’actualitat com les colònies i els campaments tecnològics, els clàssics reloaded, els millors videjocs, l’animació de l’any…

Una de les accions de fidelització més interessants que utilitzen són els subscriptors 5 estrelles. Com a subscriptors que més s’involucren a obrir el butlletí, reben un butlletí exprés de notícies amb molt de valor diferencial.

Al seu perfil de Twitter @culturadigicat difonen el contingut procedent del butlletí i recuperen notícies d’impacte encara vigents (#FaUnAny). L’#EfemèrideDigital és un recurs molt reeixit que destaca diàriament una fita històrica de l’àmbit.

Per últim, també és interessant saber com l’equip d’edició gestiona les fonts d’informació per generar els continguts. Feed.ly, Pocket o Trello són algunes de les eines que els ajuden a detectar, centralitzar i emmagatzemar les propostes.

Si tu també tens aquest punt de friquisme intrínsec a la cultura digital o vols estar al dia de les idees tecnològiques més trencadores i imprevisibles del món, no dubtis a subscriure-t’hi!

Novetats: