Els nous paràsits del mar

Una espècie de paràsit molt perillós està envaint mars i oceans. És una espècie insidiosa i ataca tortugues i balenes, peixos i ecosistemes marins. Es troba arreu i cada vegada en major quantitat.

plastics.png

En vols més pistes? No parlem de meduses.

Són els plàstics. Es calcula que al fons de la Mediterrània hi ha uns 250.000 milions de petites peces de plàstic i 500 tones addicionals de residus de plàstic flotant a la superfície. Una manera d’ajudar a reduir aquest gran problema és reduir urgentment els envasos d’un sol ús. Fer servir productes reutilitzables o fabricats amb materials compostables, vidre, paper o fusta.

I sobretot, no deixar sense recollir les bosses, els envasos i els vasos de plàstic quan anem a la platja (i de pas, no tirar burilles ni altres deixalles a la sorra).

Nacions Unides: o ens divorciem del plàstic o ens oblidem del planeta

La Generalitat renunciarà als envasos de plàstic d’un sol ús

Els pares i la cura dels fills

pares.jpg

Les dones catalanes són de les que menys fills tenen d’Europa. En canvi, són de les que més sobrecarregades van per la criança. Sense voler entrar en el detall, només cal recordar dues dades per adonar-se de la magnitud del problema:

  • El 37% dels pares dediquen als fills menys de 2 hores al dia.
  • El 74% de les mares n’hi dedica més de 4.

Si no et sembla un problema. Si hi poses excuses és senyal que vivim en un model de societat masclista que ens educa a tots perquè trobem normal que els homes no s’ocupin de les cures i que no exterioritzin sentiments.

L’arribada d’un nadó ho capgira tot, tant per als pares com per a les mares. Calen espais perquè els homes puguin compartir angoixes i superar els estereotips que porten a sobre. Els poden trobar en el programa ‘Créixer en família’.

El programa, que també va dirigit a les mares, ofereix espais de suport, virtuals i presencials per compartir experiències que puguin influir de forma positiva en la cura, l’educació i el desenvolupament dels fills i filles. Els infants no venen amb llibre d’instruccions!

Fer un cop d’ull al programa. 

Una decisió important

AFS ambulancia.jpgFoto: AFS (American Field Service)

Seguim amb les píndoles setmanals d’estiu. Una altra manera de reflexionar sobre temes de fons sense les presses de la vida laboral.

L’estiu és un bon moment per prendre decisions importants. Un canvi de feina, tornar a estudiar, un canvi d’hàbits… o, perquè no? Passar una temporada a l’estranger.
Idiomes, autonomia, autoconfiança, esperit crític, capacitat d’intermediació cultural… És el que aconsegueixen els adolescents quan fan un curs acadèmic en un altre país. Es pot fer de moltes maneres, participant en un programa Erasmus, per exemple, o acollint-se als programes d’intercanvi d’entitats com AFS Intercultura, que va fundar un grup de conductors d’ambulància de la Primera Guerra Mundial en tornar a casa, per promoure l’enteniment entre cultures.

Què tens massa obligacions per marxar fora? Cap problema; dóna-li la volta i acull un estudiant a casa.

Et pots informar a AFS Intercultura o sobre altres opcions a Aseproce.

La depressió

La depressió causa dolor físic constant, capgira totalment la vida de les persones i serà la primera causa de discapacitat d’aquí a 10 anys. Però continuem sense parlar-ne obertament.

depressio.jpg

La depressió és una malaltia de salut mental que afecta moltíssimes persones, però que sovint no es diagnostica ni es tracta. Una depressió pot acabar provocant la mort dels que la pateixen… No es tracta de suïcidis, sinó de morts per depressió.

A més, pot afectar qualsevol persona. De totes les edats i amb tota mena de personalitat. Per aquest motiu és important reconèixer alguns dels símptomes, que es poden resumir en aquests:

  • Sentiments de desesperança,
  • desinterès o desil·lusió,
  • desordres del son i de la gana,
  • intol·lerància a l’estrès,
  • ansietat i
  • pensaments autodestructius.

A més d’anar al metge o informar-te’n al 061, si creus que pots tenir depressió o que algú que estimes en té, convé recordar dues coses.

Parla’n. Les malalties mentals estan molt estigmatitzades. Però, si ningú s’amaga quan està malalt de grip, per què hauria d’estar avergonyit per estar malalt de depressió?

Si l’afectat és un conegut, cal que donis suport a la persona malalta. Pot ser molt desgastant conviure-hi. Però recorda que, malgrat que a vegades no t’ho sembli, ella desitja estar millor. No li recriminis que sempre està desanimada.

👉 http://gen.cat/2N2seHp


Si aquest contingut t’ha commogut, o t’ha semblat útil,  t’interessarà subscriure’t al gencatBOT de Telegram. Cada quinze dies, en divendres, iniciarà una conversa amb tu sobre notícies i debats d’actualitat. Subscriu-t’hi cercant @gencatbot a l’aplicació Telegram o a t.me/gencatbot.

Intèrprets i traductors jurats per a un món global

Una mala traducció pot canviar el transcurs de la història? Ho demostren incomptables casos. Traslladem-nos, per exemple, just 73 anys enrere. És juliol de 1945. Les potències aliades, reunides a Potsdam, envien un ultimàtum de rendició incondicional al Japó en què expliciten que qualsevol resposta negativa comportarà una “destrucció ràpida i total”. El primer ministre japonès, Kantaro Suzuki, declara que “s’absté de fer comentaris” fins a consensuar una resposta amb el govern. Fa servir la paraula mokusatsu, que vol dir ‘silenci’ en el sentit que el primer ministre l’empra. Però el traductor encarregat de retornar la resposta als aliats usa una altra accepció de la paraula: “ignorar amb menyspreu”. Deu dies després la bomba atòmica cau sobre Hiroshima…

Imatge presa en una de les sessions de la Conferència de Potsdam (juliol de 1945). Hi són presents Harry S. Truman i Joseph Stalin. [Bundesarchiv, Bild 183-R67561 / CC-BY-SA 3.0]
Imatge presa en una de les sessions de la Conferència de Potsdam (juliol de 1945). Hi són presents Harry S. Truman i Joseph Stalin. [Bundesarchiv, Bild 183-R67561 / CC-BY-SA 3.0]
L’habilitació de persones qualificades per a la traducció i la interpretació jurades és un imperatiu en un món internacionalitzat. Personals, polítiques, econòmiques… les interaccions mundials de tota mena creixen a un ritme constant i exponencial. També a Catalunya, i això comporta amb freqüència haver de disposar de traduccions fidels del català a altres llengües i viceversa.

Per això, la figura de l’intèrpret i el traductor jurat del català està en alça en l’àmbit professional. I també per això la Generalitat ha actualitzat la manera com es regula l’accés a l’habilitació oficial. Així, el Govern ha aprovat un nou decret de la traducció i la interpretació jurades a la llengua catalana, que afavoreix que més persones accedeixin a un àmbit de mercat de treball amb feina assegurada. Per què? Per tres motius:

  1. S’adapta als nous itineraris formatius de nivell superior, ja que la via principal d’accés a l’habilitació jurada és la sol·licitud de reconeixement del grau oficial en Traducció i Interpretació o d’un títol de postgrau d’especialització.
  2. Simplifica els continguts i l’estructura de la prova d’accés a l’habilitació per a aquelles persones que no hagin cursat estudis de traducció i interpretació.
  3. Preveu que els traductors jurats puguin utilitzar la signatura digital per validar els documents, i adequa el Registre oficial de traductors i intèrprets jurats al nou Reglament general de protecció de dades.

És cert: un traductor o intèrpret jurat no evitarà guerres. Però serà de molt servei per a les administracions públiques de Catalunya treballant amb documentació jurídica, administrativa i econòmica oficial. I contribuirà a equiparar el català al castellà pel que fa a drets i deures de la ciutadania.

T’engresques a habilitar-te com a traductor o intèrpret jurat? Tot el que necessites ho trobaràs a http://gen.cat/2MWyFf1.

 

Com reduir víctimes a la carretera? Una aposta per les xarxes socials

La CoP de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya és un bon exemple de com es pot millorar i innovar aprofitant el coneixement intern d’una organització. Es tracta d’un espai en què els editors dels perfils corporatius de xarxes socials de la Generalitat donen a conèixer la seva experiència amb pràctiques d’èxit, i hi intercanvien opinions sobre reptes i dificultats.

La darrera trobada d’aquest grup es va centrar en el cas d’un dels comptes corporatius de la Generalitat a Twitter amb més èxit, el de @transit. Els responsables del perfil, Verònica Pardo, Eduard Sànchez i Mireia Camats, van fer un balanç de les fites aconseguides des de la seva posada en marxa, el 2010. Com es tradueix aquesta evolució en dades?

  • 158.000 seguidors
  • 78.000 tuits publicats
  • 2.714 usuaris participatius cada mes
  • 35 perfils complementaris a Twitter, sobre els eixos viaris principals

En resum, tot un èxit. Els editors el van associar a dues claus. La primera, el mètode de treball: una oficina de premsa activa els 365 dies de l’any i en guàrdia les 24 hores per estar atents a l’estat de les carreteres. La segona, la coherència en l’objectiu de la comunicació: reduir les víctimes a la carretera i conscienciar tant a ciutadania com mitjans.

Aquest objectiu és el fil conductor dels continguts que es publiquen al perfil de @transit. Quines línies editorials es treballen? A grans trets, es difon informació viària (estat de les carreteres, accidents, retencions, talls de carreteres, etc.)  i es promocionen campanyes de sensibilització. Els editors del perfil van explicar que la interacció amb la ciutadania és bàsica. Així, molts usuaris de les carreteres mencionen el compte @transit per informar in situ de l’estat de les carreteres i matisar o complementar la informació oficial que s’emet.

La innovació també és present en l’estratègia comunicativa del Servei Català de Trànsit. En aquest sentit, els 35 perfils complementaris, que informen sobre l’estat dels principals eixos viaris de Catalunya, estan gestionats per bots. Les dades es xuclen del web d’incidències viàries i es publiquen automàticament. D’aquesta manera els usuaris poden informar-se de manera més selectiva i personalitzada.

 

 


T’interessa conèixer com s’ho fan els altres editors de perfils corporatius de la Generalitat a les xarxes socials? T’agradaria que exposéssim algun cas en concret a la propera CoP de xarxes socials? Comenta aquest apunt i fes-nos arribar les teves propostes!

Vint dies amb el @gencatbot

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Avui fa vint dies que es va estrenar el @gencatbot, el nou bot de la Generalitat a Telegram, i el balanç del tret de sortida no podria ser més positiu: ja s’hi han subscrit pràcticament 3.000 persones!

Què s’hi han trobat, aquests usuaris? De moment, consells per reduir la quantitat a pagar a Hisenda amb la Declaració de la Renda, testimonis de donants de sang centenaris, trucs per operar amb les administracions de manera ràpida i des d’arreu del món, recursos per afrontar situacions de nervis o angoixa… I molts altres temes que combinen l’actualitat informativa amb els continguts de servei.

Perquè aquest és, precisament, l’objectiu del @gencatbot: comunicar a la ciutadania informacions de gran valor que segurament desconeix, i fer-ho de manera proactiva i desenfadada. El bot proposa cada divendres un tema als subscriptors i els pregunta si en volen saber més. Si els ve de gust, els usuaris li poden contestar directament i començar a parlar-ne. Si no hi estan interessats, el bot els proposa altres notícies que els puguin semblar més atractives.

Gràfica usuaris

Darrera el @gencatbot hi ha un equip de persones que assegura que la conversa de la ciutadania sigui fluïda i coherent. Aquest equip, a més de proposar les notícies i temes que el bot suggerirà als subscriptors, s’encarrega de construir un arbre de decisions que preveu els diferents camins que podria prendre la conversa. Inclou les possibles respostes de l’usuari i indica, en cada cas, quin ha de ser el proper missatge que el bot ha d’enviar.

Però, per què la Generalitat ha apostat per un bot? Es tracta del fruït d’haver constatat que la ciutadania ja no s’informa reactivament mitjançant els canals tradicionals, sinó que espera rebre píndoles informatives al seu mòbil i poder-hi interactuar. Per tant, amb el @gencatbot es fa una passa decidida cap als models de comunicació més punters i s’atreveix a assajar amb noves formes de relació amb la ciutadania. Tot per afavorir-ne l’apoderament i impulsar una actitud cívica i crítica, que faciliti una presa de decisions lliure i informada.

I què n’opinen, els subscriptors? De moment, el @gencatbot ha estat ben rebut. Més enllà del creixement del nombre d’usuaris, que està sent constant, l’estrena ha estat molt celebrada i ha generat conversa, sobretot a les xarxes socials. Alguns observen les mancances del bot pel que fa al reconeixement del llenguatge humà. Altres no hi veuen un impediment i valoren la utilitat de les informacions que llança. I tu, què en dius? Dona’t d’alta al @gencatbot i fes-nos saber la teva pròpia opinió!

 

Fem pública la cartografia secreta de Catalunya

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com ha canviat el territori català en els darrers 70 anys, com s’ha urbanitzat el territori, com han avançat les ciutats i s’han multiplicat els ports? Ara ho podrem saber més enllà de la memòria dels nostres avis («quan jo era jove, tot això eren camps»). L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha posat en marxa una aplicació web, el Comparador històric del territori, per comparar imatges aèries de 1945 amb l’actualitat i extreure-les en format GIF. Gairebé tres quarts de segle resumits en un GIF animat que ens deixa entreveure com canvien les coses entre els clics de dues fotografies fetes en dues realitats històriques molt diferents. La Catalunya de finals de la segona guerra mundial i l’actual.

El Comparador és un projecte més ambiciós del que pot semblar a un cop d’ull i és possible gràcies a una operació militar acordada a les acaballes de la segona mundial per la intel·ligència dels Estats Units i el Regne Unit. El desembarcament de Normandia va convèncer els aliats de la necessitat d’obtenir una bona cartografia d’Europa i, un cop acabada la guerra, avions dels Estats Units van fer vols fotogramètrics per bona part del continent i el Nord d’Àfrica. La missió es va anomenar Projecte Casey Jones i es va qualificar d’alt secret. Les imatges obtingudes són molt valuoses per la seva antiguitat i cobertura del territori tot i que no van estar disponibles fins l’any 2014.

L’Institut ha recopilat aquestes imatges, les ha muntat i les ha situat en un context històric que ens sigui útil per fer comparacions. A més, el codi font està a disposició de la ciutadania perquè reutilitzi les imatges que genera aquesta aplicació per crear nous productes i serveis. Trobareu el codi al repositori en línia que la Generalitat té a GitHub, impulsat per la Direcció General d’Atenció Ciutadana. D’aquesta manera, es potencia el treball en xarxa propi de la societat digital.

Github és una plataforma per elaborar continguts de manera col·laborativa. El fan servir, per exemple, el parlament alemany, l’estat de Nova York i el govern del Regne Unit per compartir documentació i eines amb la ciutadania. Al repositori de la Generalitat hi podeu trobar guies i aplicacions diverses, a més de l’aplicació que acaba de crear l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Ben mirat, és curiós com unes fotografies secretes fetes per un servei d’intel·ligència han acabat apareixent en una aplicació de codi obert i en un repositori públic al qual pot accedir tothom. Potser ha canviat alguna cosa més que el paisatge en aquests 70 anys.

L’enginy dona per hores d’entreteniment, tot i que us proposem començar per les costes catalanes, on el canvi és espectacular. El port de Badalona, la zona del Fòrum de Barcelona, l’Aeroport del Prat, Tarragona, Sant Carles de la Ràpita i fins i tot zones més protegides, com Cadaqués o el Delta de l’Ebre, han canviat radicalment. A l’interior es pot veure com la urbanització ha avançat seguint el curs dels rius Llobregat i Ter; han crescut els embassaments i la Cerdanya s’ha convertit en un àrea de segones residències. Segurament, si us ho mireu, encara hi veureu més canvis. Feu-hi un cop d’ull i, si us va bé, escriviu un comentari: com s’ha transformat el vostre poble o ciutat?

Cap a una societat de dades i algoritmes

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De l’expositor de dispositius al fòrum d’innovació en els serveis. Aquesta podria ser la conclusió valorativa del que ha donat de sí la darrera edició del Mobile World Congress (MWC18). Definitivament, ha deixat de ser una fira de mòbils per esdevenir un espai de reflexió sobre els usos i objectius que han de tenir els desenvolupaments de programari. En efecte, enguany s’ha evidenciat que, en el procés creatiu, primer cal pensar en l’optimització dels serveis a les persones i, després, en la tecnologia que l’ha de fer possible.

Des d’aquesta perspectiva, les novetats en les prestacions dels dispositius han cedit el protagonisme a les aplicacions que han de millorar, a molt curt termini, la vida de les persones. Des de la teleassistència als quiròfans connectats amb 5G i, fins i tot, a les iniciatives per erradicar la pobresa, els àmbits de la salut i els serveis socials han estat els que més innovació aplicada han presentat al MWC18. També els algoritmes predictius han estat una peça clau. N’és un bon exemple el sistema desenvolupat pel Centre de Visió per Computador de la UAB, per fer estimacions del nombre de persones presents en una aglomeració en imatges tant estàtiques com en moviment amb el marge d’error més baix aconseguit fins ara.

Les tecnologies que fan possible els serveis estrella presentats al MWC18 tenen dos noms propis: intel·ligència artificial i internet de les coses (IoT, Internet of Things). Què tenen en comú? D’una banda, el seu objectiu, la interconnexió d’objectes i humans. De l’altra, les dades, que són el seu nucli d’origen. Perquè qualsevol aplicació de la IoT o d’intel·ligència artificial necessita indefectiblement recollir dades i analitzar-les.

És en aquest punt on les administracions públiques han de jugar un rol fonamental. Quin? Probablement, la seva missió més rellevant en aquest sentit és garantir l’equitat en l’accés a les dades. Es tracta que tothom, independentment del seu context socioeconòmic, pugui consumir les dades públiques, processar-les i reutilitzar-les per innovar béns i serveis, prendre decisions més eficients i millorar tota mena de processos.

En plena ressaca del Mobile, que ha estat més tech que mai, podem constatar que som davant d’una quarta revolució industrial que donarà lloc a una societat de dades i algoritmes. És moment, per tant, de crear espais de compartició d’idees dins de les organitzacions públiques que han d’assegurar la igualtat d’oportunitats en l’accés a aquesta societat. La Generalitat de Catalunya fa anys que impulsa una decidida política d’obertura de dades i foment de la reutilització; i ara segurament li tocarà bregar perquè l’open data no esdevingui una nova bretxa digital i social.
Sou tots benvinguts a participar i compartir les vostres propostes i experiències: ¿de quina manera penseu que les institucions públiques poden afavorir millor l’equitat en l’accés a les dades?

Meta… què? Metacomunitat d’Atenció Ciutadana

 

El passat divendres, 23 de febrer, va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada la primera trobada de la Metacomunitat d’Atenció Ciutadana de la Generalitat. Hi van participar 160 professionals de la Generalitat que treballen en el camp de l’atenció ciutadana, tant des dels àmbits generalistes com especialitzats i des de canals digitals, telefònics i presencials.

L’objectiu d’aquesta trobada va ser constituir un espai de comunicació per connectar serveis i professionals de l’atenció ciutadana que, tot i estar dispersos en el territori, han d’interactuar i treballar col·laborativament per oferir respostes coherents a la ciutadania. La metacomunitat d’atenció ciutadana està integrada per diferents grups i equips de treball: des del grup de coordinadors d’atenció ciutadana als interlocutors funcionals de cada servei a les comunitats d’usuaris. Amb la constitució d’aquest model de relació, la Direcció General d’Atenció Ciutadana vol aconseguir coordinar esforços i generar sinergies estratègiques per optimitzar l’atenció a la ciutadania.

A més de repassar la cartera de serveis digitals, telefònics i presencials d’atenció ciutadana de què disposa la Generalitat, durant la trobada es va incidir en les principals novetats d’interès per als professionals i les darreres solucions tecnològiques implementades per agilitzar les tasques del dia a dia.

Es preveu que la metacomunitat d’atenció ciutadana es reuneixi periòdicament per seguir compartint coneixement i experiències. Si no hi vau poder assistir, podeu recuperar els materials que s’hi van presentar aquí: Cartera de serveis d’atenció ciutadana.