27a CoP de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

Marisol López, de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICEC), ha exposat el cas pràctic de Cultura Digital en la 27a CoP de Xarxes Socials de la Generalitat. El fet digital es fa visible i palès en la cultura i l’entreteniment, tant en l’àmbit local (empreses emergents creen productes i serveis molt competitius) com en l’internacional.

Els canals que ha presentat a la sessió intenten vehicular i visibilitzar un contingut pioner en les administracions públiques. I ho fan de manera innovadora. En són exemples:

  • obres de teatre amb drons
  • peces d’art clàssiques revisitades en format 3D
  • contes i relats infantils en realitat augmentada
  • l’exitós binomi de videojocs i dansa
  • concerts
  • artistes en forma d’holograma
  • apps musicals que sonen d’allò més bé
  • intel·ligència artificial i algoritmes al servei de la detecció de notícies falses

El butlletí-blog mensual és l’eix principal de la seva estratègia digital. Presenta un disseny molt atractiu gràcies a l’ús de formats com mems i gifs. Té una mitjana de 80 articles l’any.
Conté les seccions següents:

  • Observatori de tendències
  • Fresc&Freak
  • Notícies
  • Agenda d’activitats
  • Temes recurrents d’actualitat com les colònies i els campaments tecnològics, els clàssics reloaded, els millors videjocs, l’animació de l’any…

Una de les accions de fidelització més interessants que utilitzen són els subscriptors 5 estrelles. Com a subscriptors que més s’involucren a obrir el butlletí, reben un butlletí exprés de notícies amb molt de valor diferencial.

Al seu perfil de Twitter @culturadigicat difonen el contingut procedent del butlletí i recuperen notícies d’impacte encara vigents (#FaUnAny). L’#EfemèrideDigital és un recurs molt reeixit que destaca diàriament una fita històrica de l’àmbit.

Per últim, també és interessant saber com l’equip d’edició gestiona les fonts d’informació per generar els continguts. Feed.ly, Pocket o Trello són algunes de les eines que els ajuden a detectar, centralitzar i emmagatzemar les propostes.

Si tu també tens aquest punt de friquisme intrínsec a la cultura digital o vols estar al dia de les idees tecnològiques més trencadores i imprevisibles del món, no dubtis a subscriure-t’hi!

Novetats:

Automatització de l’anàlisi de la parla: Speech Analytics

sound-308418__340

Cada dia apareixen noves solucions que ajuden a oferir serveis de més qualitat. Al 012, per continuar avançant en la millora de l’atenció, s’ha optat per incorporar Speech Analytics, una solució que automatitza l’anàlisi de la parla.

L’avantatge d’Speech Analytics, en relació amb les escoltes que es fan sistemàticament al 012, és el volum d’avaluacions que es poden fer. L’any 2018 s’han avaluat 967.332 trucades, el 55% de les rebudes, mentre que amb les escoltes només s’ha arribat al 0,63%.

Amb l’anàlisi de les converses dels agents amb la ciutadania podem esbrinar si s’està oferint un servei de qualitat, si cal millorar més en una àrea o en una altra, si s’ha de canviar el to de les converses i fins i tot els procediments.

A partir d’unes paraules clau que es diuen o no es diuen i que actuen com a indicadors, es poden analitzar aspectes com la inseguretat dels agents en la forma d’atendre, cercant l’ús de paraules com: crec, provi, penso, potser... El sistema permet el cribratge, la classificació, l’anàlisi i  la priorització per part dels tècnics de les qüestions que requereixen accions de millora més acurades.

gràfica

Tot i la gran capacitat d’anàlisi d’aquest nou sistema, continuen sent indispensables les escoltes humanes per assegurar aspectes bàsics de relació personal, i del model operatiu i d’atenció que Speech Analytics no pot detectar eficaçment.

L’objectiu de l’atenció telefònica és la satisfacció de la ciutadania i mai no és sobrer aprofitar els avenços tecnològics per millorar els serveis.

 

Cap a una administració digital més accessible

Des del 2018 hi ha un nou marc normatiu en matèria d’accessibilitat dels llocs web i les aplicacions mòbils del sector públic que recull les recomanacions aprovades per la Unió Europea i el Consell d’Europa.

Aquesta normativa garanteix que les pàgines web i les aplicacions mòbils de l’Administració siguin accessibles, és a dir que tothom pugui utilitzar-les en igualtat de condicions. Es redueix, així, la bretxa digital que afecta la gent gran i sense recursos digitals, i també persones amb discapacitats.

guia_3

Fins ara, l’Administració aplicava unes pautes d’accessibilitat que s’havien establert l’any 2007. Aquesta nova normativa adapta els avenços tecnològics que s’han produït des d’aleshores:

  • Es parla per primera vegada de les aplicacions mòbils.  Tot i que no és obligatori que siguin accessibles fins al 23 de juny de 2021.
  • L’obligació s’estén a les imatges, vídeos, documents i formularis que es descarreguin, així com els formularis digitals, procediments d’autenticació, identificació i pagament.
  • S’estableix un termini de 14 dies per publicar en un format accessible el contingut de les emissions en directe.
  • S’incorporen mecanismes de control i comprovació periòdica que garanteixen que els llocs web i les aplicacions del sector públic són accessibles.
  • Els usuaris poden comunicar a l’Administració qualsevol possible incompliment dels requisits d’accessibilitat establerts.
  • Les entitats privades estan obligades quan proveeixen serveis públics o quan els seus llocs web rebin finançament públic per al seu manteniment.

Gràcies a iniciatives com aquesta, fem una Administració per a tothom, cada cop més accessible amb llocs web i aplicacions mòbils que tenen en compte els diferents perfils dels ciutadans.  En definitiva, promovem que tots els ciutadans es relacionin amb nosaltres en igualtat de condicions.

Per què és important el llenguatge inclusiu? Què ha d’incloure el contingut? Consulta la Guia per dissenyar l’accessibilitat  per saber-ne més i no deixar ningú fora.

Catalunya es dona a conèixer als Estats Units amb una pionera campanya en realitat virtual

20181227_legendscatalonia

La publicitat tradicional cada vegada té menys impacte en els usuaris. Ara més que mai, les marques busquen formes de diferenciar-se, d’arribar al seu públic amb projectes innovadors i experiències úniques.

Catalunya ha creat una estratègia de continguts digitals dirigida als viatgers d’Estats Units amb l’objectiu de posicionar-se com un destí desitjable i de tendència. El públic americà costa de sorprendre, i necessita impactes potents i innovadors. Per aquesta raó hem creat Legends of Catalonia.

Legends of Catalonia és una experiència en Realitat Virtual amb la qual pots conèixer la història, la cultura i els indrets més especials de Catalunya. Es tracta d’un videojoc VR disponible per Play Station, protagonitzat per Carles Pujol, els germans Roca i Edurne Pasaban. Durant el videojoc, hauràs de superar –guiat per Sant Jordi- sis proves amb l’ajut dels protagonistes.

Viatjaràs amb Carles Pujol, el llegendari jugador del FCB, a la Tarraco Romana per jugar una partida de Harpastum –el futbol dels romans- a l’amfiteatre. Superada la prova, arribaràs a la Lleida medieval, on hauràs de lluitar contra un dragó a la Seu Vella.

Amb Edurne Pasaban, la primera dona a coronar els catorze cims de vuit mil metres del planeta, volarem entre les muntanyes de Montserrat i ens endinsarem en el màgic món de Dalí a les aigües de Cadaqués.

Finalment, ens trobarem amb els germans Roca, uns dels millors cuiners del moment, al mercat de Sant Antoni barcelonès. Tindrem l’oportunitat única de crear una recepta amb ells, que cuinarem davant una increïble Sagrada Família.

La campanya es completa amb una app de realitat augmentada que et permet entrar dintre del videojoc com si fossis el protagonista des de qualsevol lloc del món. També hem creat amb la col·laboració de Sergio Mora, un dels nostres il·lustradors més internacionals, dos impressionants murals al Soho i Williamsburg que representen la cultura i les icones catalanes.

L’acció, que ha tingut repercussió a medis com The New York Times o Time Out NY, és pionera mundialment, ja que és la primera vegada que s’utilitza realitat virtual per comunicar una destinació turística. Una campanya 100% innovadora per promocionar una terra única: Catalunya.

Tràiler del videojoc

Com s’ha creat el joc ‘Legends of Catalonia’

‘Legends of Catalonia’. Informació sobre el joc i la campanya

Turisme de Catalunya

26a CoP de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

Els editors de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya s’han tornat a trobar a la 26a CoP de Xarxes Socials de la Generalitat, sessió amb què acomiadem aquest any.

Com és habitual, en aquestes trobades s’intercanvien opinions i es treballa per fer una Administració més moderna i adaptada a les noves necessitats digitals.

El món de les comunicacions està en canvi constant i s’ha d’aprofitar per conèixer experiències d’èxit de primera mà. Els testimonis reals encoratgen la resta de companys perquè aprofitin el coneixement i l’apliquin a les seves unitats.

Francesc Olivé i Encarnació Roca ens han explicat l’ús que fan de les xarxes socials, des del 2014, per donar a conèixer el fons fotogràfic de l’Arxiu Nacional de Catalunya, format per més de 6 milions de fotografies de gran valor històric i documental.

Per difondre el gran fons documental de l’Arxiu, l’equip de xarxes socials fa servir diverses estratègies definides sempre per la mateixa etiqueta, aquí en teniu alguns exemples:

  • Noves entrades de fons a l’Arxiu: #jaÉsenLínia
  • Papers de Salamanca: #restituïm
  • Documents que es volen destacar: #DocumentDelMes
  • Activitats: #nousperdeu
  • Tasques que fa l’Arxiu: #Sabiesque
  • Commemoracions: #anydelpatrimoni
  • Efemèrides: #Avuifa

Si voleu descobrir quines històries amaga l’Arxiu no deixeu de seguir-lo a les xarxes socials. Qui sap… potser #Avuifa 100 anys d’algun fet emocionant o #jaÉsenLínia un nou fons interessant. En tot cas, #nousperdeu aquests perfils:

A més, l’equip de xarxes no vol només seguidors passius. Cada vegada més l’objectiu és treballar amb els usuaris i crear col·lectivament. Documentar el passat és cosa de tots! 

La visualització de dades, clau per a una ciutadania ben informada

En un món cada vegada més ofegat en dades i números, és important disposar d’una eina que converteixi les dades en coneixement. Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya ha presentat la Guia de visualització de dades, una eina adreçada als departaments i organismes de la Generalitat, però també a la ciutadania, que explica de manera senzilla com representar informació complexa de forma gràfica i eficient. Això és clau per tenir una ciutadania millor informada.

La Guia l’ha elaborat la Direcció General d’Atenció Ciutadana juntament amb dos experts en la matèria i amb el suport de la Direcció General de Difusió que ha ampliat les pautes de disseny corporatiu de gràfics i taules. A més, el Termcat ha publicat una terminologia en català

Per a què serveix la visualització de dades

Gràcies a la visualització de dades es pot comprendre la relació que hi ha entre tendències socials, econòmiques o demogràfiques, representar-les en un mapa, creuar dades de diverses procedències, endevinar tendències futures i extreure’n conclusions.

Presentació de La guia de visualització de dades

Vídeo de la presentació

Saps que la teva opinió ens ajuda a dissenyar les polítiques públiques?

imatge post blog participaSí, com ho llegeixes, les teves opinions i comentaris ajuden a fer un govern més proper i al servei del ciutadà. No només ens interessa la teva participació en les eleccions, sinó també en el dia a dia, quan es dissenyen i es prenen decisions sobre diferents aspectes d’interès general.

Els governs són representatius, però, al mateix temps, calen espais per participar en l’adopció de decisions públiques; no només quan hi ha eleccions.

Gràcies a les TIC es poden crear espais virtuals de diàleg i reflexió social, accés a la informació de caràcter públic, i també es pot exercir d’una manera més activa el rol del subjecte polític.

Aquests canals de participació són espais en què el ciutadà pot intervenir per canviar les coses. Així, les institucions s’orienten cap a polítiques més pensades pels ciutadans i on la col·laboració és una xarxa sobre la qual s’han de construir unes institucions amb més coneixement.

L’èxit d’aquestes iniciatives no es pot mesurar pel volum de participació, sinó pels canvis reals que produeixen. Aquests espais han d’anar més enllà de la crítica: si volem una democràcia sana, necessitem que les nostres veus siguin constructives.

En aquest sentit, l’any 2015 es crea participa.gencat.cat, una eina virtual de comunicació bidireccional en què es convida als ciutadans a implicar-se en les polítiques públiques i es converteix en un veritable espai ciutadà. I s’hi promouen processos participatius.

participatiu

El web participa.gencat.cat és una plataforma digital feta amb un programa de codi lliure, Decidim, que va iniciar l’Ajuntament de Barcelona, i que tothom pot reutilitzar i millorar.

La intenció de la Generalitat de Catalunya és construir una infraestructura digital de participació amb visió de país per incorporar cada cop més la ciutadania en la presa de decisions.

Penseu que amb la vostra participació activa aconseguim:

  • Millorar la qualitat de la política i la democràcia
  • Compartir la responsabilitat de la presa de decisions públiques.

La teva opinió és important i la necessitem. Participa-hi!

Obrint el Twitter de Govern Obert. 25a CoP de Xarxes Socials

Els editors de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya conformen una de les comunitats de professionals de l’Administració pública més actives pel que fa a la compartició del coneixement. Un bon exemple en són les CoP de Xarxes Socials de la Generalitat, un espai en què els editors dels perfils corporatius de xarxes socials de la Generalitat donen a conèixer la seva experiència amb pràctiques d’èxit, i hi intercanvien opinions sobre reptes i dificultats.

La darrera trobada d’aquesta comunitat va tenir lloc el dijous 18 d’octubre a la seu de la Direcció General de Joventut. En aquesta ocasió, la sessió va estar dinamitzada per Roger Buch i Helena Oliván, de la Secretaria General de Transparència i Govern Obert. La CoP va estar centrada en els recursos que empren per gestionar els seus dos comptes a Twitter: @governobertcat i @opendatacat.

La sessió va ser tot un exercici de transparència. Qui hi ha darrera d’aquests comptes? Quins continguts s’hi publiquen? Quines lliçons se’n poden extreure? Són alguns dels interrogants que es van resoldre a la CoP, en què també es van compartir els principis amb què es gestionen els perfils:

  • L’objectiu és donar a conèixer la política de govern obert de la Generalitat i les eines de què disposa la ciutadania per accedir a la informació pública.
  • Els continguts que s’hi publiquen són concisos, objectius i útils.
  • Prediquen amb l’exemple. Faciliten l’accés a la informació pública incloent enllaços a documents en els seus tuits, i publiquen els resultats de les iniciatives de què s’ha fet difusió a través del perfil, com a ara actes o jornades.
  • La direcció estableix quin tipus de continguts es publiquen, però els editors són autònoms a l’hora de crear-los.
  • No parlen només d’ells mateixos. Si un altre organisme o entitat de l’àmbit públic o privat promou una iniciativa que fomenta la transparència i la participació, se’n fan ressò i els feliciten.
  • Infografies, vídeos, material multimèdia… Tot ajuda a viralitzar els tuits.
  • I, sobretot, davant del dubte, s’arrisquen!

Buch i Oliván van compartir també la principal dificultat amb què es troben en el seu dia a dia: captar l’interès de l’audiència més enllà dels periodistes de dades i els experts de l’àmbit.

Què faries tu per fer arribar al públic general la cultura de govern obert? T’interessa conèixer com s’ho fan els altres editors de perfils corporatius de la Generalitat a les xarxes socials? T’agradaria que exposéssim algun cas en concret a la propera CoP? Comenta aquest apunt i fes-nos arribar les teves propostes!

El racisme de cada a dia. Una reflexió del gencatBOT

racisme

Encara no coneixes el gencatBOT? Es tracta d’un bot que conversa amb els usuaris que s’hi subscriuen sobre serveis de la Generalitat i notícies i debats d’actualitat. A vegades, el bot t’aconsella sobre hàbits saludables o sobre estalvi domèstic. En altres ocasions, posa sobre la taula realitats incòmodes perquè hi reflexionis.

El passat divendres, el gencatBOT va abordar el racisme des de la perspectiva d’una de les seves víctimes. Així, els subscriptors van poder escoltar el testimoni d’en Jordi, un noi de 17 anys a qui van negar l’entrada a una discoteca de Sabadell pel seu color de pell.

Tot va passar una nit a principis de l’estiu. En Jordi i els seus companys de classe van fer un sopar per celebrar que havien superat el curs i, en acabat, van anar cap a la discoteca. Tots els amics d’en Jordi hi van accedir sense problemes, però a ell i a altres persones d’origen africà i llatinoamericà els van apartar i els van negar l’entrada. Ràbia, impotència, frustració: escolta com ho descriu en Jordi.

 

La societat continua estant carregada d’estereotips i actituds racistes que, de tant habituals, han estat normalitzades. A l’escola, a la feina, al carrer, en les institucions públiques, en l’àmbit de la seguretat… Et convidem a fer memòria. Segur que més d’una vegada hi has vist aflorar el racisme.

Per això, el gencatBOT et recorda que, tant si ets víctima com testimoni de delictes d’odi i discriminació, ho pots denunciar. Te’n pots informar a http://gen.cat/odidiscriminacio o escrivint un correu electrònic a la bústia mossos.delictes.odi@gencat.cat. Denuncia-ho, hi tens tot el dret!


Si t’ha interessat aquest contingut, t’agradarà subscriure’t al gencatBOT. Cerca @gencatbot a l’aplicació Telegram, o entra a https://t.me/gencatbot.

Les xarxes socials de la Generalitat ja són Estadística!

pexels-photo-186461Que les xarxes socials són un sismògraf infal·lible de les necessitats i preocupacions de la ciutadania és inqüestionable, oi? A la Generalitat també n’estem convençuts. Per això fa temps que treballem per plasmar en estadístiques les tendències que s’observen a les xarxes socials. Ens han de servir per avaluar l’opinió que la ciutadania té dels serveis públics i prendre millors decisions a l’hora de millorar-los i innovar.

En aquest context, i de manera pionera, s’acaba d’anunciar que les dades i l’activitat que tenen lloc als comptes de xarxa social de la Generalitat s’inclouran al Programa anual d’actuació estadística de la Generalitat per al 2018 (PAAE 2018). El programa dona resposta a un nou model de producció i de difusió estadística comú en els països més punters del nostre entorn. També millora l’accés a la informació, tant per part de la ciutadania en general com dels investigadors en ciències socials, i fomenta l’avaluació de les polítiques públiques.

Amb la incorporació de les dades de xarxes socials dels canals oficials de la Generalitat al PAAE 2018, es fomenta la reutilització de la informació estadística amb finalitats científiques. Els investigadors en ciències socials fa temps que reclamen disposar de dades oficials i fiables per analitzar el comportament de les administracions públiques a les xarxes socials i la seva relació amb els altres actors públics (ciutadania, empreses, entitats). Ara, la Generalitat respon a aquesta demanda, i facilita així una millor comprensió i millora de les polítiques i els serveis públics.

La Generalitat, per tant, fa una passa decisiva cap a un nou model de relació amb el ciutadà, més descentralitzat i distribuït que el clàssic model més vertical que ha imperat fins als nostres dies. Perquè, en obrir-se les dades, és el ciutadà mateix qui pot valorar si els serveis públics responen als objectius pels quals existeixen, i exigir si cal prescindir-ne o replantejar-los.

El PAAE 2018 tindrà en compte variables procedents de tres plataformes de xarxa social:

  1. Twitter. Es recolliran els tuits i retuits publicats; els retuits i les mencions obtingudes; els usuaris que han retuitejat i mencionat els comptes corporatius; i els seguidors dels comptes corporatius.
  2. Facebook. Es recolliran els posts publicats, amb els ‘M’agrada’, les comparticions i els comentaris obtinguts; els usuaris que han fet ‘M’agrada’, comparticions i comentaris al mur dels comptes corporatius; i els simpatitzants dels comptes corporatius.
  3. Blocs gencat. Es recolliran els apunts publicats, amb les visites i comentaris obtinguts, i els usuaris que han comentat les entrades.

Ara bé, com es processen aquestes dades? La Direcció General d’Atenció Ciutadana és l’òrgan encarregat de recollir-les de forma centralitzada, anonimitzada i estandarditzada. I, a més, ho fa de manera automatitzada mitjançant el gencatGRAM. Es tracta d’una nova infraestructura que beu les dades procedents dels canals digitals d’atenció ciutadana de la Generalitat a través d’una interfície de programació d’aplicacions (application programming interface, API). El gencatGRAM no només proporciona les dades que es tindran en compte al Programa anual d’actuació estadística de la Generalitat per al 2018, sinó que també alimenta el web d’activitat de serveis digitals http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, obert a tota la ciutadania. Ara, amb la vinculació del gencatGRAM a l’estadística oficial de la Generalitat, la Direcció General d’Atenció Ciutadana puja un esglaó més en el seu nivell d’exigència per vetllar encara més per la qualitat, idoneïtat i exhaustivitat de les dades.

A través d’aquest nou model de recollida-processament-difusió de les dades procedents de xarxes socials, es fomenta l’apoderament de la ciutadania. Però també se n’ha de fer una lectura en clau interna, perquè el principal consumidor de les dades obertes d’un govern és el govern mateix. Així doncs, els comptes corporatius de la Generalitat poden utilitzar aquesta informació per millorar la seva presència i aprendre d’altres perfils més reeixits, com també trobar continguts interessants per compartir amb la seva audiència.

Tot, en definitiva, ens apropa cada cop més a una atenció ciutadana basada en els principis de governança oberta, transparència i avaluació crítica per part de la ciutadania. Tu també creus que, amb l’establiment i la descripció normalitzada de les actuacions estadístiques de la Generalitat a les xarxes socials, ens acostem a l’Administració pública del futur?


Enllaç al DECRET 191/2018, de 28 d’agost, pel qual s’aprova el Programa anual d’actuació estadística per a l’any 2018.