26a CoP de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

Els editors de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya s’han tornat a trobar a la 26a CoP de Xarxes Socials de la Generalitat, sessió amb què acomiadem aquest any.

Com és habitual, en aquestes trobades s’intercanvien opinions i es treballa per fer una Administració més moderna i adaptada a les noves necessitats digitals.

El món de les comunicacions està en canvi constant i s’ha d’aprofitar per conèixer experiències d’èxit de primera mà. Els testimonis reals encoratgen la resta de companys perquè aprofitin el coneixement i l’apliquin a les seves unitats.

Francesc Olivé i Encarnació Roca ens han explicat l’ús que fan de les xarxes socials, des del 2014, per donar a conèixer el fons fotogràfic de l’Arxiu Nacional de Catalunya, format per més de 6 milions de fotografies de gran valor històric i documental.

Per difondre el gran fons documental de l’Arxiu, l’equip de xarxes socials fa servir diverses estratègies definides sempre per la mateixa etiqueta, aquí en teniu alguns exemples:

  • Noves entrades de fons a l’Arxiu: #jaÉsenLínia
  • Papers de Salamanca: #restituïm
  • Documents que es volen destacar: #DocumentDelMes
  • Activitats: #nousperdeu
  • Tasques que fa l’Arxiu: #Sabiesque
  • Commemoracions: #anydelpatrimoni
  • Efemèrides: #Avuifa

Si voleu descobrir quines històries amaga l’Arxiu no deixeu de seguir-lo a les xarxes socials. Qui sap… potser #Avuifa 100 anys d’algun fet emocionant o #jaÉsenLínia un nou fons interessant. En tot cas, #nousperdeu aquests perfils:

A més, l’equip de xarxes no vol només seguidors passius. Cada vegada més l’objectiu és treballar amb els usuaris i crear col·lectivament. Documentar el passat és cosa de tots! 

La visualització de dades, clau per a una ciutadania ben informada

En un món cada vegada més ofegat en dades i números, és important disposar d’una eina que converteixi les dades en coneixement. Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya ha presentat la Guia de visualització de dades, una eina adreçada als departaments i organismes de la Generalitat, però també a la ciutadania, que explica de manera senzilla com representar informació complexa de forma gràfica i eficient. Això és clau per tenir una ciutadania millor informada.

La Guia l’ha elaborat la Direcció General d’Atenció Ciutadana juntament amb dos experts en la matèria i amb el suport de la Direcció General de Difusió que ha ampliat les pautes de disseny corporatiu de gràfics i taules. A més, el Termcat ha publicat una terminologia en català

Per a què serveix la visualització de dades

Gràcies a la visualització de dades es pot comprendre la relació que hi ha entre tendències socials, econòmiques o demogràfiques, representar-les en un mapa, creuar dades de diverses procedències, endevinar tendències futures i extreure’n conclusions.

Presentació de La guia de visualització de dades

Vídeo de la presentació

Saps que la teva opinió ens ajuda a dissenyar les polítiques públiques?

imatge post blog participaSí, com ho llegeixes, les teves opinions i comentaris ajuden a fer un govern més proper i al servei del ciutadà. No només ens interessa la teva participació en les eleccions, sinó també en el dia a dia, quan es dissenyen i es prenen decisions sobre diferents aspectes d’interès general.

Els governs són representatius, però, al mateix temps, calen espais per participar en l’adopció de decisions públiques; no només quan hi ha eleccions.

Gràcies a les TIC es poden crear espais virtuals de diàleg i reflexió social, accés a la informació de caràcter públic, i també es pot exercir d’una manera més activa el rol del subjecte polític.

Aquests canals de participació són espais en què el ciutadà pot intervenir per canviar les coses. Així, les institucions s’orienten cap a polítiques més pensades pels ciutadans i on la col·laboració és una xarxa sobre la qual s’han de construir unes institucions amb més coneixement.

L’èxit d’aquestes iniciatives no es pot mesurar pel volum de participació, sinó pels canvis reals que produeixen. Aquests espais han d’anar més enllà de la crítica: si volem una democràcia sana, necessitem que les nostres veus siguin constructives.

En aquest sentit, l’any 2015 es crea participa.gencat.cat, una eina virtual de comunicació bidireccional en què es convida als ciutadans a implicar-se en les polítiques públiques i es converteix en un veritable espai ciutadà. I s’hi promouen processos participatius.

participatiu

El web participa.gencat.cat és una plataforma digital feta amb un programa de codi lliure, Decidim, que va iniciar l’Ajuntament de Barcelona, i que tothom pot reutilitzar i millorar.

La intenció de la Generalitat de Catalunya és construir una infraestructura digital de participació amb visió de país per incorporar cada cop més la ciutadania en la presa de decisions.

Penseu que amb la vostra participació activa aconseguim:

  • Millorar la qualitat de la política i la democràcia
  • Compartir la responsabilitat de la presa de decisions públiques.

La teva opinió és important i la necessitem. Participa-hi!

Obrint el Twitter de Govern Obert. 25a CoP de Xarxes Socials

Els editors de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya conformen una de les comunitats de professionals de l’Administració pública més actives pel que fa a la compartició del coneixement. Un bon exemple en són les CoP de Xarxes Socials de la Generalitat, un espai en què els editors dels perfils corporatius de xarxes socials de la Generalitat donen a conèixer la seva experiència amb pràctiques d’èxit, i hi intercanvien opinions sobre reptes i dificultats.

La darrera trobada d’aquesta comunitat va tenir lloc el dijous 18 d’octubre a la seu de la Direcció General de Joventut. En aquesta ocasió, la sessió va estar dinamitzada per Roger Buch i Helena Oliván, de la Secretaria General de Transparència i Govern Obert. La CoP va estar centrada en els recursos que empren per gestionar els seus dos comptes a Twitter: @governobertcat i @opendatacat.

La sessió va ser tot un exercici de transparència. Qui hi ha darrera d’aquests comptes? Quins continguts s’hi publiquen? Quines lliçons se’n poden extreure? Són alguns dels interrogants que es van resoldre a la CoP, en què també es van compartir els principis amb què es gestionen els perfils:

  • L’objectiu és donar a conèixer la política de govern obert de la Generalitat i les eines de què disposa la ciutadania per accedir a la informació pública.
  • Els continguts que s’hi publiquen són concisos, objectius i útils.
  • Prediquen amb l’exemple. Faciliten l’accés a la informació pública incloent enllaços a documents en els seus tuits, i publiquen els resultats de les iniciatives de què s’ha fet difusió a través del perfil, com a ara actes o jornades.
  • La direcció estableix quin tipus de continguts es publiquen, però els editors són autònoms a l’hora de crear-los.
  • No parlen només d’ells mateixos. Si un altre organisme o entitat de l’àmbit públic o privat promou una iniciativa que fomenta la transparència i la participació, se’n fan ressò i els feliciten.
  • Infografies, vídeos, material multimèdia… Tot ajuda a viralitzar els tuits.
  • I, sobretot, davant del dubte, s’arrisquen!

Buch i Oliván van compartir també la principal dificultat amb què es troben en el seu dia a dia: captar l’interès de l’audiència més enllà dels periodistes de dades i els experts de l’àmbit.

Què faries tu per fer arribar al públic general la cultura de govern obert? T’interessa conèixer com s’ho fan els altres editors de perfils corporatius de la Generalitat a les xarxes socials? T’agradaria que exposéssim algun cas en concret a la propera CoP? Comenta aquest apunt i fes-nos arribar les teves propostes!

El racisme de cada a dia. Una reflexió del gencatBOT

racisme

Encara no coneixes el gencatBOT? Es tracta d’un bot que conversa amb els usuaris que s’hi subscriuen sobre serveis de la Generalitat i notícies i debats d’actualitat. A vegades, el bot t’aconsella sobre hàbits saludables o sobre estalvi domèstic. En altres ocasions, posa sobre la taula realitats incòmodes perquè hi reflexionis.

El passat divendres, el gencatBOT va abordar el racisme des de la perspectiva d’una de les seves víctimes. Així, els subscriptors van poder escoltar el testimoni d’en Jordi, un noi de 17 anys a qui van negar l’entrada a una discoteca de Sabadell pel seu color de pell.

Tot va passar una nit a principis de l’estiu. En Jordi i els seus companys de classe van fer un sopar per celebrar que havien superat el curs i, en acabat, van anar cap a la discoteca. Tots els amics d’en Jordi hi van accedir sense problemes, però a ell i a altres persones d’origen africà i llatinoamericà els van apartar i els van negar l’entrada. Ràbia, impotència, frustració: escolta com ho descriu en Jordi.

 

La societat continua estant carregada d’estereotips i actituds racistes que, de tant habituals, han estat normalitzades. A l’escola, a la feina, al carrer, en les institucions públiques, en l’àmbit de la seguretat… Et convidem a fer memòria. Segur que més d’una vegada hi has vist aflorar el racisme.

Per això, el gencatBOT et recorda que, tant si ets víctima com testimoni de delictes d’odi i discriminació, ho pots denunciar. Te’n pots informar a http://gen.cat/odidiscriminacio o escrivint un correu electrònic a la bústia mossos.delictes.odi@gencat.cat. Denuncia-ho, hi tens tot el dret!


Si t’ha interessat aquest contingut, t’agradarà subscriure’t al gencatBOT. Cerca @gencatbot a l’aplicació Telegram, o entra a https://t.me/gencatbot.

Les xarxes socials de la Generalitat ja són Estadística!

pexels-photo-186461Que les xarxes socials són un sismògraf infal·lible de les necessitats i preocupacions de la ciutadania és inqüestionable, oi? A la Generalitat també n’estem convençuts. Per això fa temps que treballem per plasmar en estadístiques les tendències que s’observen a les xarxes socials. Ens han de servir per avaluar l’opinió que la ciutadania té dels serveis públics i prendre millors decisions a l’hora de millorar-los i innovar.

En aquest context, i de manera pionera, s’acaba d’anunciar que les dades i l’activitat que tenen lloc als comptes de xarxa social de la Generalitat s’inclouran al Programa anual d’actuació estadística de la Generalitat per al 2018 (PAAE 2018). El programa dona resposta a un nou model de producció i de difusió estadística comú en els països més punters del nostre entorn. També millora l’accés a la informació, tant per part de la ciutadania en general com dels investigadors en ciències socials, i fomenta l’avaluació de les polítiques públiques.

Amb la incorporació de les dades de xarxes socials dels canals oficials de la Generalitat al PAAE 2018, es fomenta la reutilització de la informació estadística amb finalitats científiques. Els investigadors en ciències socials fa temps que reclamen disposar de dades oficials i fiables per analitzar el comportament de les administracions públiques a les xarxes socials i la seva relació amb els altres actors públics (ciutadania, empreses, entitats). Ara, la Generalitat respon a aquesta demanda, i facilita així una millor comprensió i millora de les polítiques i els serveis públics.

La Generalitat, per tant, fa una passa decisiva cap a un nou model de relació amb el ciutadà, més descentralitzat i distribuït que el clàssic model més vertical que ha imperat fins als nostres dies. Perquè, en obrir-se les dades, és el ciutadà mateix qui pot valorar si els serveis públics responen als objectius pels quals existeixen, i exigir si cal prescindir-ne o replantejar-los.

El PAAE 2018 tindrà en compte variables procedents de tres plataformes de xarxa social:

  1. Twitter. Es recolliran els tuits i retuits publicats; els retuits i les mencions obtingudes; els usuaris que han retuitejat i mencionat els comptes corporatius; i els seguidors dels comptes corporatius.
  2. Facebook. Es recolliran els posts publicats, amb els ‘M’agrada’, les comparticions i els comentaris obtinguts; els usuaris que han fet ‘M’agrada’, comparticions i comentaris al mur dels comptes corporatius; i els simpatitzants dels comptes corporatius.
  3. Blocs gencat. Es recolliran els apunts publicats, amb les visites i comentaris obtinguts, i els usuaris que han comentat les entrades.

Ara bé, com es processen aquestes dades? La Direcció General d’Atenció Ciutadana és l’òrgan encarregat de recollir-les de forma centralitzada, anonimitzada i estandarditzada. I, a més, ho fa de manera automatitzada mitjançant el gencatGRAM. Es tracta d’una nova infraestructura que beu les dades procedents dels canals digitals d’atenció ciutadana de la Generalitat a través d’una interfície de programació d’aplicacions (application programming interface, API). El gencatGRAM no només proporciona les dades que es tindran en compte al Programa anual d’actuació estadística de la Generalitat per al 2018, sinó que també alimenta el web d’activitat de serveis digitals http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, obert a tota la ciutadania. Ara, amb la vinculació del gencatGRAM a l’estadística oficial de la Generalitat, la Direcció General d’Atenció Ciutadana puja un esglaó més en el seu nivell d’exigència per vetllar encara més per la qualitat, idoneïtat i exhaustivitat de les dades.

A través d’aquest nou model de recollida-processament-difusió de les dades procedents de xarxes socials, es fomenta l’apoderament de la ciutadania. Però també se n’ha de fer una lectura en clau interna, perquè el principal consumidor de les dades obertes d’un govern és el govern mateix. Així doncs, els comptes corporatius de la Generalitat poden utilitzar aquesta informació per millorar la seva presència i aprendre d’altres perfils més reeixits, com també trobar continguts interessants per compartir amb la seva audiència.

Tot, en definitiva, ens apropa cada cop més a una atenció ciutadana basada en els principis de governança oberta, transparència i avaluació crítica per part de la ciutadania. Tu també creus que, amb l’establiment i la descripció normalitzada de les actuacions estadístiques de la Generalitat a les xarxes socials, ens acostem a l’Administració pública del futur?


Enllaç al DECRET 191/2018, de 28 d’agost, pel qual s’aprova el Programa anual d’actuació estadística per a l’any 2018.

Els nous paràsits del mar

Una espècie de paràsit molt perillós està envaint mars i oceans. És una espècie insidiosa i ataca tortugues i balenes, peixos i ecosistemes marins. Es troba arreu i cada vegada en major quantitat.

plastics.png

En vols més pistes? No parlem de meduses.

Són els plàstics. Es calcula que al fons de la Mediterrània hi ha uns 250.000 milions de petites peces de plàstic i 500 tones addicionals de residus de plàstic flotant a la superfície. Una manera d’ajudar a reduir aquest gran problema és reduir urgentment els envasos d’un sol ús. Fer servir productes reutilitzables o fabricats amb materials compostables, vidre, paper o fusta.

I sobretot, no deixar sense recollir les bosses, els envasos i els vasos de plàstic quan anem a la platja (i de pas, no tirar burilles ni altres deixalles a la sorra).

Nacions Unides: o ens divorciem del plàstic o ens oblidem del planeta

La Generalitat renunciarà als envasos de plàstic d’un sol ús

Els pares i la cura dels fills

pares.jpg

Les dones catalanes són de les que menys fills tenen d’Europa. En canvi, són de les que més sobrecarregades van per la criança. Sense voler entrar en el detall, només cal recordar dues dades per adonar-se de la magnitud del problema:

  • El 37% dels pares dediquen als fills menys de 2 hores al dia.
  • El 74% de les mares n’hi dedica més de 4.

Si no et sembla un problema. Si hi poses excuses és senyal que vivim en un model de societat masclista que ens educa a tots perquè trobem normal que els homes no s’ocupin de les cures i que no exterioritzin sentiments.

L’arribada d’un nadó ho capgira tot, tant per als pares com per a les mares. Calen espais perquè els homes puguin compartir angoixes i superar els estereotips que porten a sobre. Els poden trobar en el programa ‘Créixer en família’.

El programa, que també va dirigit a les mares, ofereix espais de suport, virtuals i presencials per compartir experiències que puguin influir de forma positiva en la cura, l’educació i el desenvolupament dels fills i filles. Els infants no venen amb llibre d’instruccions!

Fer un cop d’ull al programa. 

Una decisió important

AFS ambulancia.jpgFoto: AFS (American Field Service)

Seguim amb les píndoles setmanals d’estiu. Una altra manera de reflexionar sobre temes de fons sense les presses de la vida laboral.

L’estiu és un bon moment per prendre decisions importants. Un canvi de feina, tornar a estudiar, un canvi d’hàbits… o, perquè no? Passar una temporada a l’estranger.
Idiomes, autonomia, autoconfiança, esperit crític, capacitat d’intermediació cultural… És el que aconsegueixen els adolescents quan fan un curs acadèmic en un altre país. Es pot fer de moltes maneres, participant en un programa Erasmus, per exemple, o acollint-se als programes d’intercanvi d’entitats com AFS Intercultura, que va fundar un grup de conductors d’ambulància de la Primera Guerra Mundial en tornar a casa, per promoure l’enteniment entre cultures.

Què tens massa obligacions per marxar fora? Cap problema; dóna-li la volta i acull un estudiant a casa.

Et pots informar a AFS Intercultura o sobre altres opcions a Aseproce.

La depressió

La depressió causa dolor físic constant, capgira totalment la vida de les persones i serà la primera causa de discapacitat d’aquí a 10 anys. Però continuem sense parlar-ne obertament.

depressio.jpg

La depressió és una malaltia de salut mental que afecta moltíssimes persones, però que sovint no es diagnostica ni es tracta. Una depressió pot acabar provocant la mort dels que la pateixen… No es tracta de suïcidis, sinó de morts per depressió.

A més, pot afectar qualsevol persona. De totes les edats i amb tota mena de personalitat. Per aquest motiu és important reconèixer alguns dels símptomes, que es poden resumir en aquests:

  • Sentiments de desesperança,
  • desinterès o desil·lusió,
  • desordres del son i de la gana,
  • intol·lerància a l’estrès,
  • ansietat i
  • pensaments autodestructius.

A més d’anar al metge o informar-te’n al 061, si creus que pots tenir depressió o que algú que estimes en té, convé recordar dues coses.

Parla’n. Les malalties mentals estan molt estigmatitzades. Però, si ningú s’amaga quan està malalt de grip, per què hauria d’estar avergonyit per estar malalt de depressió?

Si l’afectat és un conegut, cal que donis suport a la persona malalta. Pot ser molt desgastant conviure-hi. Però recorda que, malgrat que a vegades no t’ho sembli, ella desitja estar millor. No li recriminis que sempre està desanimada.

👉 http://gen.cat/2N2seHp


Si aquest contingut t’ha commogut, o t’ha semblat útil,  t’interessarà subscriure’t al gencatBOT de Telegram. Cada quinze dies, en divendres, iniciarà una conversa amb tu sobre notícies i debats d’actualitat. Subscriu-t’hi cercant @gencatbot a l’aplicació Telegram o a t.me/gencatbot.