Vint dies amb el @gencatbot

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Avui fa vint dies que es va estrenar el @gencatbot, el nou bot de la Generalitat a Telegram, i el balanç del tret de sortida no podria ser més positiu: ja s’hi han subscrit pràcticament 3.000 persones!

Què s’hi han trobat, aquests usuaris? De moment, consells per reduir la quantitat a pagar a Hisenda amb la Declaració de la Renda, testimonis de donants de sang centenaris, trucs per operar amb les administracions de manera ràpida i des d’arreu del món, recursos per afrontar situacions de nervis o angoixa… I molts altres temes que combinen l’actualitat informativa amb els continguts de servei.

Perquè aquest és, precisament, l’objectiu del @gencatbot: comunicar a la ciutadania informacions de gran valor que segurament desconeix, i fer-ho de manera proactiva i desenfadada. El bot proposa cada divendres un tema als subscriptors i els pregunta si en volen saber més. Si els ve de gust, els usuaris li poden contestar directament i començar a parlar-ne. Si no hi estan interessats, el bot els proposa altres notícies que els puguin semblar més atractives.

Gràfica usuaris

Darrera el @gencatbot hi ha un equip de persones que assegura que la conversa de la ciutadania sigui fluïda i coherent. Aquest equip, a més de proposar les notícies i temes que el bot suggerirà als subscriptors, s’encarrega de construir un arbre de decisions que preveu els diferents camins que podria prendre la conversa. Inclou les possibles respostes de l’usuari i indica, en cada cas, quin ha de ser el proper missatge que el bot ha d’enviar.

Però, per què la Generalitat ha apostat per un bot? Es tracta del fruït d’haver constatat que la ciutadania ja no s’informa reactivament mitjançant els canals tradicionals, sinó que espera rebre píndoles informatives al seu mòbil i poder-hi interactuar. Per tant, amb el @gencatbot es fa una passa decidida cap als models de comunicació més punters i s’atreveix a assajar amb noves formes de relació amb la ciutadania. Tot per afavorir-ne l’apoderament i impulsar una actitud cívica i crítica, que faciliti una presa de decisions lliure i informada.

I què n’opinen, els subscriptors? De moment, el @gencatbot ha estat ben rebut. Més enllà del creixement del nombre d’usuaris, que està sent constant, l’estrena ha estat molt celebrada i ha generat conversa, sobretot a les xarxes socials. Alguns observen les mancances del bot pel que fa al reconeixement del llenguatge humà. Altres no hi veuen un impediment i valoren la utilitat de les informacions que llança. I tu, què en dius? Dona’t d’alta al @gencatbot i fes-nos saber la teva pròpia opinió!

 

Fem pública la cartografia secreta de Catalunya

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com ha canviat el territori català en els darrers 70 anys, com s’ha urbanitzat el territori, com han avançat les ciutats i s’han multiplicat els ports? Ara ho podrem saber més enllà de la memòria dels nostres avis («quan jo era jove, tot això eren camps»). L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha posat en marxa una aplicació web, el Comparador històric del territori, per comparar imatges aèries de 1945 amb l’actualitat i extreure-les en format GIF. Gairebé tres quarts de segle resumits en un GIF animat que ens deixa entreveure com canvien les coses entre els clics de dues fotografies fetes en dues realitats històriques molt diferents. La Catalunya de finals de la segona guerra mundial i l’actual.

El Comparador és un projecte més ambiciós del que pot semblar a un cop d’ull i és possible gràcies a una operació militar acordada a les acaballes de la segona mundial per la intel·ligència dels Estats Units i el Regne Unit. El desembarcament de Normandia va convèncer els aliats de la necessitat d’obtenir una bona cartografia d’Europa i, un cop acabada la guerra, avions dels Estats Units van fer vols fotogramètrics per bona part del continent i el Nord d’Àfrica. La missió es va anomenar Projecte Casey Jones i es va qualificar d’alt secret. Les imatges obtingudes són molt valuoses per la seva antiguitat i cobertura del territori tot i que no van estar disponibles fins l’any 2014.

L’Institut ha recopilat aquestes imatges, les ha muntat i les ha situat en un context històric que ens sigui útil per fer comparacions. A més, el codi font està a disposició de la ciutadania perquè reutilitzi les imatges que genera aquesta aplicació per crear nous productes i serveis. Trobareu el codi al repositori en línia que la Generalitat té a GitHub, impulsat per la Direcció General d’Atenció Ciutadana. D’aquesta manera, es potencia el treball en xarxa propi de la societat digital.

Github és una plataforma per elaborar continguts de manera col·laborativa. El fan servir, per exemple, el parlament alemany, l’estat de Nova York i el govern del Regne Unit per compartir documentació i eines amb la ciutadania. Al repositori de la Generalitat hi podeu trobar guies i aplicacions diverses, a més de l’aplicació que acaba de crear l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Ben mirat, és curiós com unes fotografies secretes fetes per un servei d’intel·ligència han acabat apareixent en una aplicació de codi obert i en un repositori públic al qual pot accedir tothom. Potser ha canviat alguna cosa més que el paisatge en aquests 70 anys.

L’enginy dona per hores d’entreteniment, tot i que us proposem començar per les costes catalanes, on el canvi és espectacular. El port de Badalona, la zona del Fòrum de Barcelona, l’Aeroport del Prat, Tarragona, Sant Carles de la Ràpita i fins i tot zones més protegides, com Cadaqués o el Delta de l’Ebre, han canviat radicalment. A l’interior es pot veure com la urbanització ha avançat seguint el curs dels rius Llobregat i Ter; han crescut els embassaments i la Cerdanya s’ha convertit en un àrea de segones residències. Segurament, si us ho mireu, encara hi veureu més canvis. Feu-hi un cop d’ull i, si us va bé, escriviu un comentari: com s’ha transformat el vostre poble o ciutat?

Cap a una societat de dades i algoritmes

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De l’expositor de dispositius al fòrum d’innovació en els serveis. Aquesta podria ser la conclusió valorativa del que ha donat de sí la darrera edició del Mobile World Congress (MWC18). Definitivament, ha deixat de ser una fira de mòbils per esdevenir un espai de reflexió sobre els usos i objectius que han de tenir els desenvolupaments de programari. En efecte, enguany s’ha evidenciat que, en el procés creatiu, primer cal pensar en l’optimització dels serveis a les persones i, després, en la tecnologia que l’ha de fer possible.

Des d’aquesta perspectiva, les novetats en les prestacions dels dispositius han cedit el protagonisme a les aplicacions que han de millorar, a molt curt termini, la vida de les persones. Des de la teleassistència als quiròfans connectats amb 5G i, fins i tot, a les iniciatives per erradicar la pobresa, els àmbits de la salut i els serveis socials han estat els que més innovació aplicada han presentat al MWC18. També els algoritmes predictius han estat una peça clau. N’és un bon exemple el sistema desenvolupat pel Centre de Visió per Computador de la UAB, per fer estimacions del nombre de persones presents en una aglomeració en imatges tant estàtiques com en moviment amb el marge d’error més baix aconseguit fins ara.

Les tecnologies que fan possible els serveis estrella presentats al MWC18 tenen dos noms propis: intel·ligència artificial i internet de les coses (IoT, Internet of Things). Què tenen en comú? D’una banda, el seu objectiu, la interconnexió d’objectes i humans. De l’altra, les dades, que són el seu nucli d’origen. Perquè qualsevol aplicació de la IoT o d’intel·ligència artificial necessita indefectiblement recollir dades i analitzar-les.

És en aquest punt on les administracions públiques han de jugar un rol fonamental. Quin? Probablement, la seva missió més rellevant en aquest sentit és garantir l’equitat en l’accés a les dades. Es tracta que tothom, independentment del seu context socioeconòmic, pugui consumir les dades públiques, processar-les i reutilitzar-les per innovar béns i serveis, prendre decisions més eficients i millorar tota mena de processos.

En plena ressaca del Mobile, que ha estat més tech que mai, podem constatar que som davant d’una quarta revolució industrial que donarà lloc a una societat de dades i algoritmes. És moment, per tant, de crear espais de compartició d’idees dins de les organitzacions públiques que han d’assegurar la igualtat d’oportunitats en l’accés a aquesta societat. La Generalitat de Catalunya fa anys que impulsa una decidida política d’obertura de dades i foment de la reutilització; i ara segurament li tocarà bregar perquè l’open data no esdevingui una nova bretxa digital i social.
Sou tots benvinguts a participar i compartir les vostres propostes i experiències: ¿de quina manera penseu que les institucions públiques poden afavorir millor l’equitat en l’accés a les dades?

Meta… què? Metacomunitat d’Atenció Ciutadana

 

El passat divendres, 23 de febrer, va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada la primera trobada de la Metacomunitat d’Atenció Ciutadana de la Generalitat. Hi van participar 160 professionals de la Generalitat que treballen en el camp de l’atenció ciutadana, tant des dels àmbits generalistes com especialitzats i des de canals digitals, telefònics i presencials.

L’objectiu d’aquesta trobada va ser constituir un espai de comunicació per connectar serveis i professionals de l’atenció ciutadana que, tot i estar dispersos en el territori, han d’interactuar i treballar col·laborativament per oferir respostes coherents a la ciutadania. La metacomunitat d’atenció ciutadana està integrada per diferents grups i equips de treball: des del grup de coordinadors d’atenció ciutadana als interlocutors funcionals de cada servei a les comunitats d’usuaris. Amb la constitució d’aquest model de relació, la Direcció General d’Atenció Ciutadana vol aconseguir coordinar esforços i generar sinergies estratègiques per optimitzar l’atenció a la ciutadania.

A més de repassar la cartera de serveis digitals, telefònics i presencials d’atenció ciutadana de què disposa la Generalitat, durant la trobada es va incidir en les principals novetats d’interès per als professionals i les darreres solucions tecnològiques implementades per agilitzar les tasques del dia a dia.

Es preveu que la metacomunitat d’atenció ciutadana es reuneixi periòdicament per seguir compartint coneixement i experiències. Si no hi vau poder assistir, podeu recuperar els materials que s’hi van presentar aquí: Cartera de serveis d’atenció ciutadana. 

 

Gestionar xarxes socials i mesurar-ne l’impacte. Amb quin model treballa la Generalitat?

like imageCom es pot treure el màxim profit a les xarxes socials de les administracions públiques o institucions de govern? Què es pot fer per monitorar-ne l’activitat i conèixer-ne l’impacte?

Els gestors de xarxes socials corporatives de l’àmbit públic sovint es formulen aquests dos interrogants, sense trobar-hi una resposta coherent i sòlida. Per això, la Generalitat de Catalunya ha decidit compartir la seva experiència, explicar les seves estratègies de dinamització dels comptes que té a Twitter i exposar el seu model de monitoratge de la interacció a les xarxes socials. Us en fem cinc cèntims en aquest nou apunt.

Consells per al bon govern a Twitter

El mes de març passat, la Generalitat de Catalunya va publicar el Manual dels governs a Twitter, que defineix com ha de ser l’estratègia institucional de comunicació a Twitter. Si encara no l’heu pogut consultar, us resumim en quatre punts els pilars del pla d’acció de la Generalitat a Twitter:

  1. Quins objectius ha de tenir un compte institucional?
  • Servei públic. Mostrar la predisposició a ajudar el ciutadà per oferir-li solucions a les seves necessitats.
  • Transparència. L’organització s’ha de mostrar tal com és, amb naturalitat.
  • Qualitat. S’han d’oferir serveis de qualitat seguint els protocols establerts.
  • Corresponsabilitat. Cal tenir en compte que es representa una institució pública i disposar de normes de convivència i participació.
  • Participació. Fomentar la participació i participar, alhora, en iniciatives ciutadanes.
  • Coneixement obert. Fomentar la reutilització de continguts i dades obertes.
  1. Com es pot donar a conèixer un nou perfil?
  • Construir xarxa i comunitat. Seguir activament persones i organitzacions amb interessos semblants als de l’organització, per conversar-hi, aprendre’n i crear coneixement.
  • Entaular conversa i establir compromís. Cal interpel·lar els membres de la institució perquè participin de la conversa i teixeixin una relació de confiança amb els altres interlocutors (ciutadania, entitats, empreses).
  • Comptar amb les persones influenciadores (influencers). Tenir el suport d’aquestes persones dona prestigi i afavoreix que els missatges arribin a més persones i que s’acabin fent seguidores del perfil.
  1. Què explicar, com i quan?
  • Publicar missatges clars, directes i resolutius. Usar un llenguatge natural, amb correcció lingüística i to respectuós.
  • Els continguts han de ser rellevants, narratius, actuals i multimèdia.
  • Calendaritzar tots els esdeveniments i planificar continguts de caràcter atemporal.
  1. Com gestionar la interacció amb la ciutadania?
  • Es recomana seguir perfils corporatius d’interès de l’àmbit o temàtica relacionada i que tinguin un cert impacte.
  • Tot i que la prioritat són els continguts propis, es poden compartir tuits d’altres perfils quan ho justifiqui l’interès i veracitat de la informació i la reputació de l’emissor.
  • Cal evitar incloure sistemàticament mencions per aconseguir més retuits, excepte en la informació d’emergència.
  • Cal respondre sempre les queixes i consultes com més aviat millor (si pot ser, en menys de dues hores).

Mesurar l’impacte amb gencatGRAM

Un cop ja està funcionant la comunicació a través de Twitter (i de les altres xarxes socials), com sabem si l’esforç val la pena? Per monitorar l’activitat i la interacció que hi té lloc, el Govern de Catalunya ha desenvolupat una nova aplicació: el gencatGRAM. Es tracta d’un quadre de comandament que registra les dades de Twitter, Facebook i blogs de la Generalitat relatiu a continguts, audiència, comunitat i comparativa amb altres comptes. A mitjà termini, gencatGRAM recollirà i compartirà, a més, dades de Youtube i Instagram, aplicacions mòbils, missatgeria instantània, tràmits, webs i qualsevol canal d’atenció ciutadana. Aquesta base de dades s’obrirà properament a través d’una API pública.

El primer mòdul d’aquesta nova infraestructura és el web d’activitat de serveis digitals http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, que fa visibles les dades d’activitat dels canals oficials de la Generalitat a Twitter, Facebook i els blogs.

Però, per què gencatGRAM és una aplicació innovadora i disruptiva? Per dues raons. D’una banda, no solament ajuda els gestors dels comptes a avaluar l’impacte de la seva activitat, sinó que també altres comptes poden usar aquesta informació per millorar la seva presència i aprendre de perfils més reeixits. De l’altra, gencatGRAM fomenta la transparència i la governança oberta, ja que és la ciutadania qui monitora l’activitat del Govern i l’Administració a les xarxes socials, als webs, als serveis mòbils i altres canals digitals d’atenció ciutadana. És ella qui en determina l’eficàcia i la validesa dels recursos emprats.


Us engresqueu a navegar i explorar totes les possibilitats que ofereix gencatGRAM? Esperem el vostre feedback. I, recordeu: tot el que necessiteu saber per dur a terme una comunicació institucional reeixida ho trobareu al Manual dels governs a Twitter. Llegiu-lo, difoneu-lo, reutilitzeu-lo. Millorem-lo a partir de l’experiència compartida!

Comunicar en situacions d’emergència. El cas de @mossos i @emergenciescat

Els responsables de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya conformen una de les comunitats de professionals de l’Administració més actives pel que fa a la compartició del coneixement. Periòdicament es troben per plantejar dubtes comuns i identificar les estratègies més adients per resoldre’ls. El passat 12 de desembre ho van tornar a fer en el marc de la 22a CoP de xarxes socials de la Generalitat, celebrada a la seu del Departament d’Interior.

En aquesta ocasió, la sessió es va centrar en una qüestió que preocupa tots aquells que comuniquen a través de les xarxes socials corporatives: la gestió de crisis informatives en situacions d’emergència. La CoP va estar conduïda per Patrícia Plaja i Marc Homedes, responsables dels comptes de Twitter de @mossos i @emergenciescat, respectivament. La tasca que es va fer des d’aquests perfils durant els dies que van seguir els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils del passat mes d’agost va servir com a exemple pràctic de com afrontar una crisi comunicativa a les xarxes i com a taula de debat per reflexionar sobre els aspectes a millorar.

Plaja i Homedes van fer un relat cronològic dels tuits més rellevants d’entre els més de 300 que van emetre entre el 17 i el 22 d’agost. Amb aquest repàs, van identificar les claus de l’èxit de la comunicació en una situació de col·lapse:

  1. Rapidesa en la primera reacció. El primer tuit, el més difícil de publicar, es va enviar deu minuts després que es produís l’atropellament massiu a La Rambla de Barcelona.
  2. Lideratge de la comunicació oficial. Els perfils de @mossos i @emergenciescat es van presentar com les úniques fonts oficials, tant per a la ciutadania com per als mitjans de comunicació. Només es va publicar informació confirmada i es van desmentir aquells rumors falsos que podien generar altres situacions d’emergència.
  3. Constància en les publicacions. Malgrat que no es disposés de noves informacions confirmades, es van emetre amb freqüència missatges que insistien que s’estava treballant en la investigació i que s’informaria de nous detalls tan aviat com fos possible. L’objectiu era transmetre una sensació de proximitat virtual i de control de la situació.
  4. Ús de diferents idiomes. Els missatges amb la informació de servei més rellevant es van publicar en català, castellà i anglès, de manera que poguessin arribar a totes les persones afectades.
  5. Compartició d’espai físic i autonomia en la presa de decisions. Els editors de xarxes van treballar des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), conjuntament amb els equips que estaven dirigint la gestió operativa de l’emergència i el Gabinet de Comunicació d’Interior. Els editors de xarxes, per tant, van tenir accés directe als fluxos d’informació. Aquest aspecte, unit a l’autonomia en la publicació dels missatges, va ser un dels factors més rellevants en l’èxit de la comunicació de la crisi.

Si no vau poder assistir a la CoP, podeu recuperar l’exposició de Plajas i Homedes en aquest vídeo. Podreu aprofitar la seva experiència a l’hora de generar el vostre propi protocol de gestió d’emergències? Teniu algun suggeriment o idea que pugui millorar la comunicació pública en una situació de col·lapse?

II Concurs d’Idees de la DGAC

IMG_9166Arriba el tancament de l’any i, amb ell, el Concurs d’Idees de la Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC) de la Generalitat. El passat divendres, 15 de desembre, es va entregar el guardó al guanyador del concurs, en què van participar treballadors i col·laboradors d’aquesta unitat proposant una idea innovadora per millorar les feines del dia a dia i del treball en equip.

Per segon any consecutiu, el Concurs d’Idees ha creat un espai de reflexió i innovació per aportar, de manera anònima, idees d’aplicació senzilla però eficient. Les idees presentades no solament han suggerit reformulacions en l’ús dels recursos i espais disponibles. També han promogut el descobriment de millors experiències per als professionals, a partir del foment de l’empatia, la creativitat, la comunicació i la participació.

La direcció de la DGAC s’ha compromès a aplicar en les properes setmanes la idea guanyadora, que proposa elaborar un protocol d’actuació en situacions d’emergència. Es tracta de crear i compartir un document clar i senzill que contingui instruccions directes sobre com reaccionar, com comunicar i a qui contactar per cada una de les situacions possibles. Aquestes pautes serien complementàries, en l’àmbit de la DGAC, del Protocol d’activació de l’atenció telefònica als ciutadans i afectats en cas d’emergència greu i alarma social, elaborat a nivell de la Generalitat.

El jurat del concurs també ha destacat la disrupció aportada per altres idees finalistes, enfocades a la compartició del coneixement i l’optimització del temps de treball individual i en equip. Molts dels suggeriments han presentat evolucions sobre les idees guanyadores de la primera edició del concurs, centrades en la transformació digital de l’Administració i que ja han estat aplicades al llarg de l’any.

Algunes d’aquestes idees finalistes tenen moltes opcions de ser posades en pràctica:

  • Un Wallapop intern (o miniOBIS) a mode de tauler d’anuncis de tota mena d’avisos i oferiments que no cal que siguin sols de feina (serveis, productes, idees).
  • Un ‘Trello’ (programa per gestionar projectes) comú per a la DGAC per al seguiment dels projectes conjunts.
  • Reanomenament de les sales i espais comunitaris. De designacions genèriques (sala ‘gran’, ‘del mig’, ‘de treball’) passar a un nomenclàtor comú (de toponímia, d’astres, muntanyes, etc.).
  • Visites a unitats i llocs singulars del Departament de la Presidència, com a actuació per enfortir el coneixement departamental o com a font de provisió de continguts a difondre en els canals gencat.

Enguany s’ha confirmat que la iniciativa de celebrar un concurs d’idees funciona. No solament perquè permet detectar necessitats de la feina diària, sinó també trobar-hi solucions i executar-les des de dins. A la DGAC, el concurs ja és un imprescindible del Nadal. Us animeu a introduir aquesta pràctica a la vostra organització? Podria ser un bon propòsit pel 2018, oi?

Made with Padlet

Com afavorir la transformació digital de la UE? Opineu!

2017-11-14-PHOTO-00000006
Seu del Parlament d’Estònia, a Tallinn.

Fa uns mesos, us explicàvem en un apunt en aquest blog que la Comissió Europea estava treballant per elaborar una nova declaració ministerial sobre les polítiques de la UE en matèria de govern digital. L’objectiu era superar les limitacions de la Declaració de Malmö (2009) sobre govern electrònic, i aconseguir disminuir la distància política entre ciutadania i governs pel que fa a, principalment, confiança i participació.

Ara aquest nou document ja és una realitat. El passat 6 d’octubre, els representants europeus encarregats d’aquesta matèria van aprovar la Declaració de Tallinn sobre Govern Digital, que marca els passos a seguir durant els propers anys en aquesta matèria tant a nivell nacional com supranacional.
A grans trets, els principis que han inspirat la Declaració de Tallinn són:

  1. Digital per defecte. Assegurar que els ciutadans europeus interactuïn digitalment amb les administracions públiques i de la manera més accessible possible.
  2. Només una vegada. Evitar que els ciutadans hagin de proveir constantment les mateixes dades a les diferents administracions. Es pretén impulsar la col·laboració i l’intercanvi de dades entre les diverses administracions, tant a nivell regional com nacional i europeu.
  3. Seguretat i confiança. Assegurar que els requisits de privadesa es prenen en consideració a l’hora de dissenyar serveis públics i solucions TIC.
  4. Transparència. Millorar la gestió que ciutadans i empreses poden fer de les seves dades personals recollides per les administracions públiques.
  5. Interoperabilitat. Impulsar la reutilització de solucions tecnològiques compartides i estandarditzades, i fer més ús de solucions i programaris lliures.

Heu aplicat alguna pràctica innovadora que ajudi a consolidar aquests principis i que qualsevol administració europea pugui incorporar? Teniu alguna necessitat específica en matèria de govern obert que considereu que caldria resoldre? Si és així, participeu a la crida pública que ha fet la Comissió Europea per recollir idees pel Pla d’acció d’Administració electrònica 2016-2020. La Comissió es compromet a oferir les propostes als Estats membres perquè les implementin.

El debat està en curs. No deixeu passar l’ocasió i proposeu les idees i actuacions que cregueu que garantiran la transformació digital d’Europa i la faran avançar al ritme que es necessita. Teniu temps fins els 30 de novembre!

Innovació aplicada. El I Concurs d’Idees de la DGAC, un any després

concurs_proposta2Fa pràcticament un any, la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya va convocar el I Concurs d’Idees de la DGAC, amb què animava tots els treballadors i col·laboradors d’aquesta unitat a proposar una idea innovadora que millorés les feines del dia a dia i del treball en equip. Es tractava de crear un espai de reflexió per aportar, de manera anònima, idees d’aplicació senzilla però eficient. A més a més, en la convocatòria, la Direcció es comprometia a aplicar la idea guanyadora com més aviat millor.

Avui, quasi un any després, s’ha implementat al 100% la proposta guanyadora: crear una agenda compartida per tots els membres de la DGAC on s’anotin tots els esdeveniments rellevants relacionats amb la tasca de cada equip i contribuir així a compartir el coneixement.
Així, el mes de gener passat es va posar en marxa un calendari compartit d’Outlook que tots els treballadors poden visualitzar i editar. No només s’utilitza per convocar reunions transversals o actes d’agenda, sinó que també s’està emprant per compartir notícies significatives dins l’àmbit de treball i posar en comú les fites assolides o per assolir. Amb aquesta eina, s’ha aconseguit generar un canal de comunicació fluida entre les diferents àrees que integren la DGAC i s’ha avançat en la creació d’equips de treball transversals i cohesionats.

Aquesta, però, no ha estat l’única proposta sorgida del I Concurs d’Idees que s’ha consolidat. Entre altres idees finalistes, destaca molt especialment la proposta d’eliminar el paper en la gestió diària de la DGAC.  El projecte era ambiciós, però s’ha implementat completament per complir amb aquest principi: menys paper per facilitar l’ús dels serveis i abaratir costos.
A dia d’avui, el paper ha desaparegut de les taules, prestatgeries i altres espais físics de la DGAC, així com en la gestió interna administrativa. En el dia a dia, només s’utilitza temporalment durant les fases d’un projecte, amb el benentès que el document definitiu tindrà únicament format digital.

El balanç de l’aplicació de les idees d’innovació a la DGAC és, per tant, altament positiu perquè ha permès no solament detectar necessitats en la feina diària, sinó també trobar-hi solucions i executar-les des de dins.

Tant si formeu part de les administracions públiques com d’organitzacions o empreses, us engresquem a obrir el vostre propi concurs d’idees. Compartireu amb nosaltres les vostres fórmules d’innovació? 

Materials de la 49a sessió web. ‘Comunicar mitjançant la visualització de dades’

37791830131_4ca091a9b9_oEl passat dimecres 18 d’octubre, el co-fundador i director d’estratègia de OneTandem, Pere Rovira, va impartir la sessió ‘Comunicar mitjançant la visualització de dades’ a la 49a sessió web, organitzada per la Generalitat de Catalunya.

En aquesta sessió, Rovira va exposar els principis fonamentals de la visualització de dades i els usos que en poden fer tant particulars com empreses i institucions públiques.

La primera part de la intervenció es va centrar en la definició dels tres objectius que ha d’assolir la presentació de dades de manera visual:

  • Comunicar. La presentació de les dades en brut, mitjançant fórmules estadístiques o matemàtiques, fa les organitzacions transparents, però no les apropa als ciutadans. En canvi, amb la visualització de dades, es poden comunicar més i millor grans quantitats d’informació.
  • Explorar. Quan la presentació de dades, a més de ser visual, és interactiva, l’usuari les pot filtrar segons allò que li interessa més a cada moment.
  • Analitzar. La visualització de dades afavoreix que l’usuari interpreti les dades i tregui conclusions de manera ràpida.

La intervenció de Pere Rovira també va incidir en els aspectes de disseny que intervenen en la visualització de dades. En aquest sentit, mitjançant exemples de referència, va posar èmfasi en tres regles bàsiques:

  1. Reduir per millorar. Cal optar per dissenys nets i diàfans, que incloguin només aquelles dades que es vol comunicar.
  2. Relacionar volum, qualitat i context. Cal triar el tipus de gràfic més adequat i implementar-lo correctament. A més, és important ubicar les dades en un context per oferir la imatge global més precisa possible.
  3. Compte amb mentir! Cal dominar els principis estadístics per no cometre errors de presentació que condueixin a l’error d’interpretació.

La sessió es va cloure amb un torn de preguntes en què els assistents van poder resoldre dubtes sobre programari lliure per a la visualització de dades i sobre l’aplicació d’aquesta disciplina a l’hora de comunicar polítiques públiques. Un debat molt participatiu que va posar de manifest el gran interès que estan mostrant els servidors públics per transmetre efectivament als ciutadans la major quantitat possible d’informació.

Us van resultar útils els consells i recomanacions de Pere Rovira? Els començareu a aplicar en la vostra tasca diària? Esperem el vostre feedback!