Com ha de ser el govern digital a la UE? Opina!

eu-2293403_960_720

En el web https://ideas4digitalgov.eu, fins al 21 de juny, es poden presentar les idees innovadores que ajudin a elaborar el document que ha de definir les polítiques de la Unió Europea (UE) en aquesta matèria.

El Consell de Lisboa, en nom de la Presidència d’Estònia de la UE, està preparant el document que aprovaran els estats membres de la UE el 6 d’octubre d’aquest any en forma de declaració ministerial sobre la futura política de la UE en matèria de govern digital.

És una via eficaç per fer arribar als estats membres aportacions de tota mena sobre el document inicial. N’hi ha prou amb clicar sobre el globus de diàleg del costat de cada proposta o bé enviar un correu electrònic.

Es parteix de la idea que la Declaració de Malmö (2009) sobre govern electrònic no ha contribuït tant com s’esperava a disminuir la distància política entre ciutadania i governs pel que fa a, principalment, confiança i participació. S’ha progressat globalment en l’administració electrònica: digitalització de tràmits, interoperabilitat, dades obertes (Directiva ISP 2013), signatura i identitat digital (Reglament elDas), privacitat i protecció de dades personals (RGPD de protecció de dades personals), factura electrònica, etc. Tanmateix, els ciutadans no han experimentat el canvi radical que l’esmentada Declaració de Malmö preveia. Per exemple, el ciutadà europeu que compra en línia ha augmentat del 36 al 55%; però, en canvi, el que usa serveis públics en línia sols ha passat del 18 al 28%.

Les propostes per a la declaració ministerial de la UE per a l’octubre són a grans trets les següents.

  1. Principi d’un sol clic: àmbit digital per a tot la UE, registres primaris, interoperabilitat, desenvolupament d’estàndards comuns, transparència algorítmica…
  2. Govern obert: dades obertes per defecte, dades obertes amb més qualitat, evolucionar dels conjunts de dades estàtiques a serveis oberts (API-s estandarditzades), codisseny (cocreació, coproducció) en els serveis i infraestructures digitals, pràctiques participatives generals, lideratge global en el govern obert des de la UE.
  3. Identitat i seguretat: sistemes d’identitat digital interoperables per al 2018 i vàlids per al sector privat, atenció als avenços tecnològics com el blockchain, seguretat en l’emmagatzematge de dades, control de les dades per part dels ciutadans.
  4. Altres mesures: planificar objectius i accions concretes, avaluables i comparables; experimentar per prototipatges ràpids; implementar pilots transfronterers; normativitzar de manera intel·ligent a partir d’experiències ràpides i intel·ligència artificial; obrir els processos d’adquisició a nous actors; exigir habilitats digitals als càrrecs directius per prendre les decisions adequades; entre d’altres.

El debat està ben obert. No deixis passar l’ocasió i proposa les idees i actuacions que creguis que garantiran la transformació digital d’Europa i la faran avançar al ritme que es necessita.

No us perdeu el Manual dels governs a Twitter de la Generalitat!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Twitter i la Generalitat de Catalunya han publicat conjuntament el Manual dels governs a Twitter, una guia de referència que aporta tècniques i idees a governs i administracions públiques per actuar d’una manera efectiva en aquesta xarxa social.

El Manual ofereix recursos específics als gestors de comptes institucionals per optimitzar els continguts i la interacció que hi té lloc. S’hi explica per què és important ser present a Twitter i com confeccionar una bona estratègia de comunicació adaptada a les seves singularitats. Què comunicar, quan tuitejar, com interaccionar amb els ciutadans, com reaccionar davant les crítiques o com mesurar l’eficàcia de les accions són alguns dels interrogants als quals es dona resposta.

La Generalitat de Catalunya treballa des de l’any 2009 per disposar d’una presència a Twitter coherent amb la seva estratègia d’atenció ciutadana innovadora i multicanal. La seva experiència pot ser de molta ajuda a altres governs. Per aquest motiu, el Manual mostra alguns casos emblemàtics de la presència de la Generalitat a Twitter i re­flecteix el model de funcionament col·laboratiu i innovador amb què s’organitzen els seus pro­fessionals. Les experiències que exposa el Manual són, per tant, a més d’intenses i formatives, capdavanteres.

Llegiu-lo, compartiu-lo, reutilitzeu-lo. Aquest Manual ajudarà els gestors de comptes institucionals de Twitter d’arreu del món a millorar els missatges que publiquen.

Oi que ja teniu ganes de posar en pràctica les idees i els recursos que proposa?

Materials de la sessió

Ha de fer big data, l’Administració? Com? El cas del 012

photo_2017-05-10_08-15-27Massa sovint el discurs de les dades (o del malanomenat fenomen del big data; millor ciència de les dades) queda circumscrit en la fase del procediment tecnològic de recollida o bé en una altra en què les dades s’han convertit en informació que se sol exposar en quadres de comandament o eines similars. O fins i tot en una de més avançada en què s’apliquen models de visualització de dades i prou.

Però les dades ofereixen una enorme oportunitat per entendre per què passen les coses, explicar-les bé i prendre les oportunes decisions de millora i canvi. És aleshores quan podem referir-nos a la valorització de les dades, és a dir, com podem servir per aportar valor a un procés o a una acció.

Vist en més perspectiva, de tot el cicle de vida de recollida, emmagatzematge, estructuració i avaluació de les dades, la clau és saber si comuniquen alguna cosa per al conjunt de les persones. És a dir, transmetem el que volem resoldre o aconseguir amb les dades? Al capdavall, es tracta d’explicar històries en sentit estratègic: ¿som capaços de comunicar el que volem fer o els canvis que assolirem amb les dades?

Es recullen dades, que es treballen com a informació i que se solen presentar en quadres de comandament i que es transformen en coneixement quan l’audiència les acaba interioritzant. La presentació i el coneixement provinent d’aquestes dades són els processos que ensenyen la possible relació causal que hi ha entre els fenòmens. Per això, es considera que el més important és què comuniquen les dades, per què passa un determinat fet…

En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa un projecte pioner d’utilització d’estratègies de dades massives en l’àmbit de l’atenció ciutadana. Les conclusions d’aquest estudi s’han fet servir per incrementar la qualitat i l’eficiència del servei d’atenció telefònica 012. El projecte s’ha dut a terme amb la col·laboració d’Eurecat, el principal Centre tecnològic de Catalunya, i l’empresa Atento, que és qui gestiona el centre d’atenció telefònica.

Feia temps que la Generalitat volia extreure nous patrons i coneixement dels processos del servei 012, –un servei que hores d’ara ja compta amb una òptima valoració per part de la ciutadania, un 4,67 en una escala d’1 a 5– i poder plantejar reptes d’eficiència i oportunitats de millora.

La iniciativa ha consistit a analitzar els registres de 694.763 trucades durant els mesos de gener a octubre del 2016. Gràcies a aquest estudi s’ha pogut millorar la gestió en la transferència de trucades i s’han estalviat 18 mil euros a l’any.

El projecte, tot i basar-se en metodologies d’analítica avançada (per exemple, en l’ús de diagrames de dispersió [scatter plot] com el de la imatge), ha procurat proveir d’una història a partir de les dades del 012, que expliquen millor la realitat de la valoració d’aquest servei per part de les persones usuàries. I el resultat és que ara es pot entendre millor quins factors incideixen en aquesta valoració i quins possibles reptes futurs s’hi poden plantejar. En aquests estudis, cal fixar-s’hi molt perquè les dades poden costar d’entendre, però els errors a què poden induir, també!

valoracio_petit

Rutes virtuals per conèixer Catalunya

stamariamarDes de l’ordinador, el mòbil o la tauleta es pot accedir a la Catalunya geolocalitzada a Google Maps i recórrer-la de forma immersiva, amb una visió panoràmica de 360 graus. Al web gencat podeu accedir a un conjunt de rutes pels diferents punts d’interès paisatgístic i natural que també es poden descarregar als diversos dispositius electrònics.

Les rutes estan disponibles a través de Wikiloc, un web català de referència mundial sobre rutes, excursions i senderisme que acull més de dos milions de rutes d’arreu del món.

També es poden fer visites virtuals amb Google Street View a monuments destacats del patrimoni català com ara La Sagrada Família, la Cartoixa d’Escaladei o el Monestir de Poblet, entre d’altres. I com a complement, es poden fer visites virtuals pels parcs naturals més espectaculars de Catalunya. Hi ha més de 150 km de senders i 200.000 fotografies.

Web gencat: Rutes virtuals per conèixer Catalunya

La política de dominis de la Generalitat de Catalunya

Com es gestionen els dominis d’internet en el sector públic? És la pregunta que va centrar la 7a DGAC amb coneixement, una sessió que s’organitza periòdicament per exposar temes en relació a l’atenció ciutadana.

I davant aquesta qüestió no hi ha única resposta, perquè no tots els governs tenen la mateixa política de dominis. Als Estats Units, per exemple, s’aglutinen diferents webs governamentals sota un domini de primer nivell exclusiu, el .gov: usa.gov, nasa.gov, whitehouse.gov, etc.  En canvi, el govern alemany aposta per tenir múltiples dominis sota el domini de primer nivell territorial (bundesregierung.de, bmwi.de). I, finalment, el cas del govern britànic és singular perquè utilitza un domini i un web únic, gov.uk, que serveix de paraigua per incorporar tota la informació.

I la Generalitat, quin model ha escollit?
L’Acord de Govern de 20 de gener de 2015 estableix que la presència de la Generalitat de Catalunya a internet s’ha d’inscriure en el domini gencat.cat i que qualsevol pàgina dels òrgans i entitats incloses en l’àmbit d’aplicació —també els canals temàtics o les marques de la Generalitat— han de tenir com a adreça de comunicació un subdomini del domini gencat.cat: esport.gencat.cat, treball.gencat.cat, ics.gencat.cat, etc.

El Govern estableix també unes pautes bàsiques per a crear noms de domini: que siguin comprensibles per a la ciutadania, que s’evitin sigles, accents i majúscules i que els noms siguin semànticament significatius.

Com s’autoritzen els nous dominis?
L’organisme promotor que vol demanar un nou domini o subdomini ho ha de fer a través del departament al qual estigui adscrit i que fa arribar la sol·licitud a la Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC). La DGAC és l’òrgan responsable de valorar i autoritzar els dominis i subdominis dels webs de la Generalitat i qualsevol excepció d’aquests criteris. Un cop autoritzat, és el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació qui s’encarrega a través de les àrees TIC de cada departament de publicar el domini a internet.  Aquest organisme és també qui gestiona de manera centralitzada la cartera corporativa de dominis.

D’altra banda, el domini únic de les bústies de correu electrònic de la Generalitat és @gencat.cat i qualsevol excepció cal que també estigui autoritzada expressament per la DGAC.

L’Amical Viquimèdia i la Generalitat col·laboren en la difusió de continguts web i dades obertes i en projectes de voluntariat

matrix-1799653_1920L’associació Amical Viquimèdia i la Generalitat de Catalunya han renovat el conveni de col·laboració que mantenen des de l’any 2013. L’acord estableix el marc per col·laborar mútuament en la difusió del coneixement propi de la Generalitat de Catalunya –explicitat en els continguts de tots els seus webs i del portal de dades obertes– perquè sigui reutilitzat a la Viquipèdia.

Sota l’aixopluc de l’acord de col·laboració, els departaments i altres ens de la Generalitat organitzen actuacions de tota índole: activitats formatives, viquimaratons i altres sessions de treball cooperatiu viquipedista, entre d’altres.

Resumidament, els compromisos que assumeix la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General ”Atenció Ciutadana del Departament de la Presidència i de la Secretaria de Transparència i Govern Obert del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, són els següents:

  • Fomentar la reutilització dels continguts web de la Generalitat.
  • Difondre la informació publicada al portal institucional Dades obertes gencat.
  • Organitzar sessions de formació i dinamització entre els professionals de la Generalitat.
  • Promoure sessions de treball per reutilitzar dades obertes adreçades a estudiants i persones emprenedores.
  • Facilitar a l’Associació Amical Viquimèdia informació sobre el procés d’obertura de dades públiques i el calendari d’execució.
  • Fer d’enllaç entre l’Associació Amical Viquimèdia i els departaments de la Generalitat de Catalunya, per fomentar la creació i la reutilització de continguts així com també el voluntariat viquipedista entre els seus professionals.
  • Col·laborar en la difusió de les iniciatives que impulsi l’Associació Amical Viquimèdia.
  • Fer difusió al web i xarxes socials de gencat.cat de les activitats concretes dutes a terme amb Viquipèdia i impulsar accions de sensibilització de l’ús del català a internet i de reutilització de continguts amb llicències de difusió oberta.

Materials de la 47a sessió web: ‘ Al límit de la publicitat digital per atreure els usuaris’

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Gemma Escribano, directora de màrqueting de Wallapop, ha exposat estratègies i recursos de publicitat digital que els han servit per adaptar-se al nou model social i econòmic i ha parlat de com l’Administració també pot fer-ne ús.

 

 

 

 

El canal @gencat a Telegram: balanç de 2016

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“Bon dia! Oi que ja ens esperaves?…” El 12 de maig de 2016 es va donar així el tret de sortida al canal @gencat a Telegram.
Des d’aleshores s’han enviat gairebé 300 missatges i, a finals d’any, s’hi havien subscrit més de 3.500 persones, que a hores d’ara ja superen els 3.600.

Quan comença la convocatòria de les proves per obtenir els certificats de català?
¿On es pot consultar l’historial mèdic, saber quan es té visita al metge o quan toca la propera vacuna en un web personal?
¿Què va passar la jornada fatídica del 5 de febrer de 1939 perquè hagi estat declarat Dia Nacional de l’Exili i la Deportació?
¿Com es pot saber a què es dediquen els pressupostos municipals i comparar-los entre diferents Ajuntaments?
O què podem fer per reduir la factura elèctrica?

Els subscriptors del canal @gencat de Telegram ja en saben la resposta.

Si voleu tenir informació actual i útil, només us heu de subscriure al canal @gencat gratuïtament a https://telegram.me/gencat o directament buscar “@gencat” a l’aplicació Telegram. Rebreu cada dia al vostre mòbil un missatge útil i d’interès. Des del maig de l’any passat, el canal @gencat difon notícies, continguts i informacions d’alt valor de servei per a la ciutadania.

Telegram és una aplicació de missatgeria instantània gratuïta que inclou, entre d’altres funcionalitats,  els canals, des d’on s’envien missatges unidireccionals a un nombre il·limitat de subscriptors.

Taller “Xarxes socials i missatgeria instantània”

governdigital2017_dia1_123La Direcció General d’Atenció Ciutadana ha estat present al II Congrés de Govern Digital com a organitzadora de la trobada i com a dinamitzadora del taller “Xarxes socials i missatgeria instantània”, que va tenir lloc el 25 de gener a la Sala Auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

En un debat obert i dinàmic, allunyat del format clàssic de ponència, Sergi Xaudiera (Direcció General d’Atenció Ciutadana), Mar Lobato (Ajuntament de Rubí) i Maria Cortés (Termcat) van reflexionar sobre el model de coordinació dels perfils de xarxes socials.

Tant els ponents com els assistents van participar en una conversa fluïda on es van tractar diferents aspectes de la gestió de perfils oficials de tot tipus d’organismes públics, com ara l’equilibri entre la comunicació de continguts de servei i les polítiques relatives a cada govern, els tipus de continguts a publicar o els indicadors per fer un seguiment de l’activitat. Es van compartir experiències d’organismes públics en la gestió, creació, calendarització i seguiment de l’activitat institucional als canals de xarxes socials i missatgeria instantània.

També es va debatre sobre l’establiment de protocols d’interacció multicanal per poder oferir un servei més eficient a la ciutadania, així com sobre la necessitat de ser present en els nous entorns digitals utilitzats per la ciutadania.

La Direcció General d’Atenció Ciutadana, a més, va aprofitar el Congrés per informar de la seva voluntat de liderar noves trobades multiadministracions, en què es comparteixin les millors pràctiques i consells per una millor relació amb la ciutadania en els espais digitals. A tots aquells professionals de l’Administració i de l’àmbit de l’atenció ciutadana, us convidem a participar-hi!

II Congrés de Govern Digital

II Congrés de Govern Digital

governdigital2017_dia1_171Els passats dies 25 i 26 de gener s’ha celebrat a Barcelona la segona edició del Congrés de Govern Digital, organitzat per la Generalitat de Catalunya, el Consorci AOC i el Consorci Localret, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, i que enguany ha reflexionat entorn “El repte de la societat digital i la transformació de les administracions públiques”. La trobada ha permès crear un fructífer punt d’intercanvi i debat al voltant de les infraestructures que han de permetre una bona governança i una gestió pública eficient, mitjançant una Administració oberta i innovadora que doni resposta a les demandes i expectatives de la ciutadania.

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha estat l’escenari escollit per acollir els més de 1.400 congressistes que han participat a la trobada, entre ells els màxims representants i els responsables de projectes d’èxit en aquest àmbit de les diferents administracions públiques de Catalunya, així com les empreses capdavanteres del sector i diversos experts relacionats amb la matèria.

El Congrés ha posat de manifest la necessitat de connectar i establir canals de col·laboració entre els sectors públic i privat per fer realitat el repte de la digitalització de l’Administració, l’obertura de les dades de què disposa i l’execució de projectes de territori intel·ligent.

La fita a què han d’aspirar les administracions públiques és assolir un veritable govern obert que retorni a la ciutadania la confiança en les institucions. Per aconseguir aquest objectiu, és necessari que les administracions no només duguin a terme projectes innovadors i transparents que agilitzin la interacció ciutadana amb les institucions, sinó també que aprenguin a comunicar-se efectivament amb la societat. En aquest sentit, el Congrés ha fet palesa la rellevància d’oferir dades obertes en formats intel·ligibles i la centralitat de les xarxes socials com a via d’aproximació als ciutadans.

Iniciatives com la celebració del Congrés de Govern Digital constitueixen oportunitats úniques per avançar cap a la digitalització i l’obertura de les administracions públiques. Aquesta segona edició ha servit per posar en comú les experiències en marxa, els projectes en procés de llançament i les oportunitats de col·laboració i de transferència de tecnologies aplicables entre els responsables públics. Tenint en compte l’èxit de participació i la rellevància de les aportacions, no espereu ja una tercera edició del Congrés de Govern Digital?

Més informació: