La grip de 1918 o grip espanyola

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quan va ser

A començament de l’estiu de 1918, en plena Primera Guerra Mundial, s’escampava arreu una misteriosa malaltia que afectava per igual l’amic i a l’enemic, amb febres altes i dolors. Era la grip, que ja  matava més persones que les bales i els obusos.

Aquella pandèmia es creu que va provocar la mort a tot el món d’entre 50 i 100 milions de persones.

D’on venia

La tesi més estesa és que el primer infectat va ser un cuiner de l’exèrcit nord-americà a Fort Riley (Kansas). Es va presentar a la infermeria amb febres altes el 4 de març de 1918. L’endemà un centenar de reclutes estava malalt. El mes d’abril aquest regiment va ser destinat a França. Un cop va haver desembarcat al port de Brest i Bordeus, la malaltia es va estendre per tota Europa.

Una altra teoria va més enllà i en situa l’origen a la Xina. D’allà es propagaria per l’Amèrica del Nord a través dels treballadors xinesos que hi havien anat als Estats Units per la construcció del metro.

Quantes onades hi va haver

Hi va haver tres onades de grip:

1a De maig fins a final de juny de 1918

2a De setembre a final de desembre de 1918, que va ser de llarg l’onada més mortífera

3a De gener fins a l’abril de 1919

A qui afectava

A tothom per igual, rics i pobres, amics i enemics. Però es va detectar que les franges d’edat més afectades eren entre els 20 i els 50 anys.

Com es manifestava

Començament molt brusc, amb molta febre, mal de cap intens, dolor muscular. La majoria de morts es produïen per altres complicacions bacterianes en forma de pneumònia.

Com es tractava

Els metges no sabien con tractar la malaltia. A l’Estat espanyol les mesures depenien del Ministeri de Governació Civil, que havia enviat a França diversos científics per conèixer com la tractaven. Van arribar a la conclusió que la malaltia era la mateixa que tenia lloc a la Península Ibèrica i que podia ser causada per un virus filtrable. Així mateix van considerar que la mortalitat era produïda per infeccions respiratòries i que la profilaxi era evitar les aglomeracions. Els científics recomanaven evitar els actes públics.

Se seguien les recomanacions?

No del tot. Les esglésies continuaven aplegant multituds per fer rogatives per espantar el mal. Els teatres només van reduir les funcions. Van tancar les universitats i les escoles públiques, però les privades n’eren reticents. Al mateix temps, es va comprovar que el control de les fronteres no era prou efectiu ja que es produïa una gran entrada de viatgers emmalaltits per les poblacions de les vies fèrries. Com en els casos de Madrid-Irun i la de Portbou-Almeria, que era on es concentraven més infectats.

L’octubre de 1918, és a dir, durant la segona onada de la grip, alguns ajuntaments, com el de Sabadell, mitjançant la Junta de Sanitat, ja recomanaven l’aïllament dels malalts i també la desinfecció. Amb aquestes mesures i moltes d’altres, es tractava d’evitar el contacte de mans amb persones sospitoses i convalescents.

Quins remeis s’empraven?

El ban de l’Ajuntament de Sabadell recomanava que, en cas de refredat, es fessin fregues amb esperit d’espígol i sobretot desinfectar.

Els metges receptaven febrífugs com l’aspirina i el piramidó, la quinina i altres desinfectants de les vies respiratòries.

Es van provar innombrables remeis, molts sense cap valor terapèutic. La picaresca també hi va fer l’agost, els diaris es van omplir de remeis preventius que en realitat no tenien cap mena d’eficàcia.

Per què el nom de grip espanyola

El corresponsal a Madrid del diari anglès The Times va ser qui va emprar per primera vegada el terme. Tanmateix, el govern espanyol mai no es va molestar a desmentir. I així va quedar batejada.

Els metges també s’infectaven?

Si. S’estima que van morir uns 200 metges a tot l’Estat.

L’Arxiu Històric de Sabadell se’n fa ressò

L’any 1918, la grip arribà a Sabadell la darrera setmana del mes de setembre.

De la gestió d’aquella crisi sanitària, a l’Arxiu Històric de Sabadell se’n conserva un expedient en el qual es recullen les estadístiques dels contagiats, les mesures preses per a combatre l’epidèmia i les gestions per obtenir material de desinfecció. Les imatges d’aquest apunt són de l’Arxiu sabadellenc.

Aquest apunt del blog gencat l’ha elaborat Àngels Casanovas i Romeu

Fonts

Intèrprets i traductors jurats per a un món global

Una mala traducció pot canviar el transcurs de la història? Ho demostren incomptables casos. Traslladem-nos, per exemple, just 73 anys enrere. És juliol de 1945. Les potències aliades, reunides a Potsdam, envien un ultimàtum de rendició incondicional al Japó en què expliciten que qualsevol resposta negativa comportarà una “destrucció ràpida i total”. El primer ministre japonès, Kantaro Suzuki, declara que “s’absté de fer comentaris” fins a consensuar una resposta amb el govern. Fa servir la paraula mokusatsu, que vol dir ‘silenci’ en el sentit que el primer ministre l’empra. Però el traductor encarregat de retornar la resposta als aliats usa una altra accepció de la paraula: “ignorar amb menyspreu”. Deu dies després la bomba atòmica cau sobre Hiroshima…

Imatge presa en una de les sessions de la Conferència de Potsdam (juliol de 1945). Hi són presents Harry S. Truman i Joseph Stalin. [Bundesarchiv, Bild 183-R67561 / CC-BY-SA 3.0]
Imatge presa en una de les sessions de la Conferència de Potsdam (juliol de 1945). Hi són presents Harry S. Truman i Joseph Stalin. [Bundesarchiv, Bild 183-R67561 / CC-BY-SA 3.0]
L’habilitació de persones qualificades per a la traducció i la interpretació jurades és un imperatiu en un món internacionalitzat. Personals, polítiques, econòmiques… les interaccions mundials de tota mena creixen a un ritme constant i exponencial. També a Catalunya, i això comporta amb freqüència haver de disposar de traduccions fidels del català a altres llengües i viceversa.

Per això, la figura de l’intèrpret i el traductor jurat del català està en alça en l’àmbit professional. I també per això la Generalitat ha actualitzat la manera com es regula l’accés a l’habilitació oficial. Així, el Govern ha aprovat un nou decret de la traducció i la interpretació jurades a la llengua catalana, que afavoreix que més persones accedeixin a un àmbit de mercat de treball amb feina assegurada. Per què? Per tres motius:

  1. S’adapta als nous itineraris formatius de nivell superior, ja que la via principal d’accés a l’habilitació jurada és la sol·licitud de reconeixement del grau oficial en Traducció i Interpretació o d’un títol de postgrau d’especialització.
  2. Simplifica els continguts i l’estructura de la prova d’accés a l’habilitació per a aquelles persones que no hagin cursat estudis de traducció i interpretació.
  3. Preveu que els traductors jurats puguin utilitzar la signatura digital per validar els documents, i adequa el Registre oficial de traductors i intèrprets jurats al nou Reglament general de protecció de dades.

És cert: un traductor o intèrpret jurat no evitarà guerres. Però serà de molt servei per a les administracions públiques de Catalunya treballant amb documentació jurídica, administrativa i econòmica oficial. I contribuirà a equiparar el català al castellà pel que fa a drets i deures de la ciutadania.

T’engresques a habilitar-te com a traductor o intèrpret jurat? Tot el que necessites ho trobaràs a http://gen.cat/2MWyFf1.

 

II Concurs d’Idees de la DGAC

IMG_9166Arriba el tancament de l’any i, amb ell, el Concurs d’Idees de la Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC) de la Generalitat. El passat divendres, 15 de desembre, es va entregar el guardó al guanyador del concurs, en què van participar treballadors i col·laboradors d’aquesta unitat proposant una idea innovadora per millorar les feines del dia a dia i del treball en equip.

Per segon any consecutiu, el Concurs d’Idees ha creat un espai de reflexió i innovació per aportar, de manera anònima, idees d’aplicació senzilla però eficient. Les idees presentades no solament han suggerit reformulacions en l’ús dels recursos i espais disponibles. També han promogut el descobriment de millors experiències per als professionals, a partir del foment de l’empatia, la creativitat, la comunicació i la participació.

La direcció de la DGAC s’ha compromès a aplicar en les properes setmanes la idea guanyadora, que proposa elaborar un protocol d’actuació en situacions d’emergència. Es tracta de crear i compartir un document clar i senzill que contingui instruccions directes sobre com reaccionar, com comunicar i a qui contactar per cada una de les situacions possibles. Aquestes pautes serien complementàries, en l’àmbit de la DGAC, del Protocol d’activació de l’atenció telefònica als ciutadans i afectats en cas d’emergència greu i alarma social, elaborat a nivell de la Generalitat.

El jurat del concurs també ha destacat la disrupció aportada per altres idees finalistes, enfocades a la compartició del coneixement i l’optimització del temps de treball individual i en equip. Molts dels suggeriments han presentat evolucions sobre les idees guanyadores de la primera edició del concurs, centrades en la transformació digital de l’Administració i que ja han estat aplicades al llarg de l’any.

Algunes d’aquestes idees finalistes tenen moltes opcions de ser posades en pràctica:

  • Un Wallapop intern (o miniOBIS) a mode de tauler d’anuncis de tota mena d’avisos i oferiments que no cal que siguin sols de feina (serveis, productes, idees).
  • Un ‘Trello’ (programa per gestionar projectes) comú per a la DGAC per al seguiment dels projectes conjunts.
  • Reanomenament de les sales i espais comunitaris. De designacions genèriques (sala ‘gran’, ‘del mig’, ‘de treball’) passar a un nomenclàtor comú (de toponímia, d’astres, muntanyes, etc.).
  • Visites a unitats i llocs singulars del Departament de la Presidència, com a actuació per enfortir el coneixement departamental o com a font de provisió de continguts a difondre en els canals gencat.

Enguany s’ha confirmat que la iniciativa de celebrar un concurs d’idees funciona. No solament perquè permet detectar necessitats de la feina diària, sinó també trobar-hi solucions i executar-les des de dins. A la DGAC, el concurs ja és un imprescindible del Nadal. Us animeu a introduir aquesta pràctica a la vostra organització? Podria ser un bon propòsit pel 2018, oi?

Made with Padlet

Com afavorir la transformació digital de la UE? Opineu!

2017-11-14-PHOTO-00000006
Seu del Parlament d’Estònia, a Tallinn.

Fa uns mesos, us explicàvem en un apunt en aquest blog que la Comissió Europea estava treballant per elaborar una nova declaració ministerial sobre les polítiques de la UE en matèria de govern digital. L’objectiu era superar les limitacions de la Declaració de Malmö (2009) sobre govern electrònic, i aconseguir disminuir la distància política entre ciutadania i governs pel que fa a, principalment, confiança i participació.

Ara aquest nou document ja és una realitat. El passat 6 d’octubre, els representants europeus encarregats d’aquesta matèria van aprovar la Declaració de Tallinn sobre Govern Digital, que marca els passos a seguir durant els propers anys en aquesta matèria tant a nivell nacional com supranacional.
A grans trets, els principis que han inspirat la Declaració de Tallinn són:

  1. Digital per defecte. Assegurar que els ciutadans europeus interactuïn digitalment amb les administracions públiques i de la manera més accessible possible.
  2. Només una vegada. Evitar que els ciutadans hagin de proveir constantment les mateixes dades a les diferents administracions. Es pretén impulsar la col·laboració i l’intercanvi de dades entre les diverses administracions, tant a nivell regional com nacional i europeu.
  3. Seguretat i confiança. Assegurar que els requisits de privadesa es prenen en consideració a l’hora de dissenyar serveis públics i solucions TIC.
  4. Transparència. Millorar la gestió que ciutadans i empreses poden fer de les seves dades personals recollides per les administracions públiques.
  5. Interoperabilitat. Impulsar la reutilització de solucions tecnològiques compartides i estandarditzades, i fer més ús de solucions i programaris lliures.

Heu aplicat alguna pràctica innovadora que ajudi a consolidar aquests principis i que qualsevol administració europea pugui incorporar? Teniu alguna necessitat específica en matèria de govern obert que considereu que caldria resoldre? Si és així, participeu a la crida pública que ha fet la Comissió Europea per recollir idees pel Pla d’acció d’Administració electrònica 2016-2020. La Comissió es compromet a oferir les propostes als Estats membres perquè les implementin.

El debat està en curs. No deixeu passar l’ocasió i proposeu les idees i actuacions que cregueu que garantiran la transformació digital d’Europa i la faran avançar al ritme que es necessita. Teniu temps fins els 30 de novembre!

Innovació aplicada. El I Concurs d’Idees de la DGAC, un any després

concurs_proposta2Fa pràcticament un any, la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya va convocar el I Concurs d’Idees de la DGAC, amb què animava tots els treballadors i col·laboradors d’aquesta unitat a proposar una idea innovadora que millorés les feines del dia a dia i del treball en equip. Es tractava de crear un espai de reflexió per aportar, de manera anònima, idees d’aplicació senzilla però eficient. A més a més, en la convocatòria, la Direcció es comprometia a aplicar la idea guanyadora com més aviat millor.

Avui, quasi un any després, s’ha implementat al 100% la proposta guanyadora: crear una agenda compartida per tots els membres de la DGAC on s’anotin tots els esdeveniments rellevants relacionats amb la tasca de cada equip i contribuir així a compartir el coneixement.
Així, el mes de gener passat es va posar en marxa un calendari compartit d’Outlook que tots els treballadors poden visualitzar i editar. No només s’utilitza per convocar reunions transversals o actes d’agenda, sinó que també s’està emprant per compartir notícies significatives dins l’àmbit de treball i posar en comú les fites assolides o per assolir. Amb aquesta eina, s’ha aconseguit generar un canal de comunicació fluida entre les diferents àrees que integren la DGAC i s’ha avançat en la creació d’equips de treball transversals i cohesionats.

Aquesta, però, no ha estat l’única proposta sorgida del I Concurs d’Idees que s’ha consolidat. Entre altres idees finalistes, destaca molt especialment la proposta d’eliminar el paper en la gestió diària de la DGAC.  El projecte era ambiciós, però s’ha implementat completament per complir amb aquest principi: menys paper per facilitar l’ús dels serveis i abaratir costos.
A dia d’avui, el paper ha desaparegut de les taules, prestatgeries i altres espais físics de la DGAC, així com en la gestió interna administrativa. En el dia a dia, només s’utilitza temporalment durant les fases d’un projecte, amb el benentès que el document definitiu tindrà únicament format digital.

El balanç de l’aplicació de les idees d’innovació a la DGAC és, per tant, altament positiu perquè ha permès no solament detectar necessitats en la feina diària, sinó també trobar-hi solucions i executar-les des de dins.

Tant si formeu part de les administracions públiques com d’organitzacions o empreses, us engresquem a obrir el vostre propi concurs d’idees. Compartireu amb nosaltres les vostres fórmules d’innovació? 

Viquipèdia: una via de retorn de les dades públiques al ciutadà

 

L’any 1911, William Morton Wheeler va observar que les formigues treballen col·laborativament. Individus aparentment independents poden cooperar i actuar com si fossin cèl·lules d’un únic animal, amb una ment col·lectiva. Som els usuaris digitals, consumidors i proveïdors de coneixement al núvol, les formigues del segle XXI?

Avui dia, la societat ha assumit les tesis de Morton Wheeler sobre la intel·ligència col·lectiva. Amb l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), d’internet i, especialment, de les xarxes socials, han aparegut noves formes de relació i de creació d’intel·ligència. Els usuaris digitals ja no som solament consumidors de dades i informació, sinó que ara som també creadors de coneixement col·lectiu (consumidors proactius).

En els darrers temps, doncs, internet ha esdevingut un enorme espai de coneixement. Cada cop és més senzill aportar informació i ampliar l’existent. Ens trobem davant de processos, sovint anomenats amb anglicismes iniciats per crowd (crowdsourcing, crowdcreation, crowdproduction…), que han permès descentralitzar l’origen del coneixement i també incrementar la velocitat amb què s’hi accedeix i evolucionar, així, cap a un ordre de major complexitat per mitjà de mecanismes d’innovació i col·laboració. Perquè, senzillament, compartint coneixement tothom en sabem més.

El paradigma d’aquest nou àmbit de relació és, sens dubte, la Viquipèdia. És ja la principal porta d’entrada al coneixement: el lloc on es reuneix la ciutadania del segle XXI per obtenir coneixements nous i per compartir allò que ja sap. I l’Administració? ¿Com participen les institucions públiques d’aquest espai? ¿No podrien les administracions compartir-hi les dades públiques de què disposa i utilitzar, per exemple, Wikidata i Wikimedia Commons com a repositoris d’informació institucional especialitzada en obert?

La Generalitat fa temps que s’ha amarat de la idea que el coneixement que s’hi genera s’ha de posar a l’abast de la societat en obert. La Viquipèdia ha representat una oportunitat única per dur-la a la pràctica. Bolcant-hi les informacions i continguts d’àrees temàtiques especialitzades dels departaments que integren la Generalitat, incrementem el corpus de coneixement per a l’accés de tots els ciutadans del món. I encara més. S’augmenta el potencial de difusió de la tasca de la Generalitat i, sobretot, s’incrementa el grau d’interacció amb la ciutadania. Perquè qualsevol persona, com a editora de la Viquipèdia, pot rebre la informació proveïda, ampliar-la i millorar-la, en un moviment circular de retorn i retroalimentació positiva.

Amb l’objectiu de seguir creant coneixement col·lectiu, la Generalitat col·labora estretament des de fa temps amb l’associació Amical Wikimedia. ¿Teniu curiositat per saber més sobre els projectes que s’estan realitzant en comú? Escolteu l’entrevista a Àlex Hinojo, director de l’Amical Wikimedia. I, tot seguit, feu-nos saber el vostre parer i com podem seguir ampliant la difusió de continguts web i dades obertes.

Com ha de ser el govern digital a la UE? Opina!

eu-2293403_960_720

En el web https://ideas4digitalgov.eu, fins al 21 de juny, es poden presentar les idees innovadores que ajudin a elaborar el document que ha de definir les polítiques de la Unió Europea (UE) en aquesta matèria.

El Consell de Lisboa, en nom de la Presidència d’Estònia de la UE, està preparant el document que aprovaran els estats membres de la UE el 6 d’octubre d’aquest any en forma de declaració ministerial sobre la futura política de la UE en matèria de govern digital.

És una via eficaç per fer arribar als estats membres aportacions de tota mena sobre el document inicial. N’hi ha prou amb clicar sobre el globus de diàleg del costat de cada proposta o bé enviar un correu electrònic.

Es parteix de la idea que la Declaració de Malmö (2009) sobre govern electrònic no ha contribuït tant com s’esperava a disminuir la distància política entre ciutadania i governs pel que fa a, principalment, confiança i participació. S’ha progressat globalment en l’administració electrònica: digitalització de tràmits, interoperabilitat, dades obertes (Directiva ISP 2013), signatura i identitat digital (Reglament elDas), privacitat i protecció de dades personals (RGPD de protecció de dades personals), factura electrònica, etc. Tanmateix, els ciutadans no han experimentat el canvi radical que l’esmentada Declaració de Malmö preveia. Per exemple, el ciutadà europeu que compra en línia ha augmentat del 36 al 55%; però, en canvi, el que usa serveis públics en línia sols ha passat del 18 al 28%.

Les propostes per a la declaració ministerial de la UE per a l’octubre són a grans trets les següents.

  1. Principi d’un sol clic: àmbit digital per a tot la UE, registres primaris, interoperabilitat, desenvolupament d’estàndards comuns, transparència algorítmica…
  2. Govern obert: dades obertes per defecte, dades obertes amb més qualitat, evolucionar dels conjunts de dades estàtiques a serveis oberts (API-s estandarditzades), codisseny (cocreació, coproducció) en els serveis i infraestructures digitals, pràctiques participatives generals, lideratge global en el govern obert des de la UE.
  3. Identitat i seguretat: sistemes d’identitat digital interoperables per al 2018 i vàlids per al sector privat, atenció als avenços tecnològics com el blockchain, seguretat en l’emmagatzematge de dades, control de les dades per part dels ciutadans.
  4. Altres mesures: planificar objectius i accions concretes, avaluables i comparables; experimentar per prototipatges ràpids; implementar pilots transfronterers; normativitzar de manera intel·ligent a partir d’experiències ràpides i intel·ligència artificial; obrir els processos d’adquisició a nous actors; exigir habilitats digitals als càrrecs directius per prendre les decisions adequades; entre d’altres.

El debat està ben obert. No deixis passar l’ocasió i proposa les idees i actuacions que creguis que garantiran la transformació digital d’Europa i la faran avançar al ritme que es necessita.

Rutes virtuals per conèixer Catalunya

stamariamarDes de l’ordinador, el mòbil o la tauleta es pot accedir a la Catalunya geolocalitzada a Google Maps i recórrer-la de forma immersiva, amb una visió panoràmica de 360 graus. Al web gencat podeu accedir a un conjunt de rutes pels diferents punts d’interès paisatgístic i natural que també es poden descarregar als diversos dispositius electrònics.

Les rutes estan disponibles a través de Wikiloc, un web català de referència mundial sobre rutes, excursions i senderisme que acull més de dos milions de rutes d’arreu del món.

També es poden fer visites virtuals amb Google Street View a monuments destacats del patrimoni català com ara La Sagrada Família, la Cartoixa d’Escaladei o el Monestir de Poblet, entre d’altres. I com a complement, es poden fer visites virtuals pels parcs naturals més espectaculars de Catalunya. Hi ha més de 150 km de senders i 200.000 fotografies.

Web gencat: Rutes virtuals per conèixer Catalunya

I Concurs d’Idees de la DG d’Atenció Ciutadana

concurs_dgac_guanyadorsEl 16 de desembre es va atorgar el premi al I Concurs d’Idees de la Direcció General d’Atenció Ciutadana. El jurat, que no coneixia la identitat del guanyador, va seleccionar set idees finalistes i va atorgar el guardó al I Concurs d’Idees Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC)
a Eugeni d’Ors. Sota aquest pseudònim s’amagava la identitat del guanyador, Jordi Puig. La idea guanyadora, que ja s’ha posat en marxa tal com s’havia compromès a fer la Direcció, és:

“Disposar d’un calendari compartit on cadascú pugui anotar aquelles fites/esdeveniments/notícies de rellevància per a la DGAC: la publicació d’un nou web, l’aparició d’una nova app mòbil, l’obertura (o finalització) del termini d’un tràmit, etc. Un calendari d’aquest tipus permet compartir informació amb el mínim esforç, fa tothom més conscient de les dades rellevants del dia a dia, genera connexions entre els diversos àmbits de treball i pot facilitar certes feines i rutines.”

De l’oficina en paper a l’oficina digital

keyboard-886462_1920Així com fins ara els procediments administratius es feien amb paper o digitalment, l’entrada en vigor el passat 2 d’octubre de la nova normativa de procediment administratiu i règim jurídic de les administracions suposa una reforma profunda dels processos a l’Administració que ara hauran de ser únicament i exclusivament electrònics, simples i menys burocràtics.

La Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic impliquen l’obligació de digitalitzar tota la documentació que les administracions públiques tramiten, així com els documents que la ciutadania aporta.

L’objectiu d’aquest canvi és reconèixer el dret de la ciutadania a accedir telemàticament a la informació pròpia que consta en els expedients tramitats per les diferents administracions. D’aquesta manera, també se’n garanteix el dret a no haver de tornar a presentar la documentació aportada prèviament. En aquest sentit, el canvi més impactant serà la digitalització de la documentació, tant la que emet l’Administració com la que aporta el ciutadà i es generaran còpies autèntiques amb un codi segur de verificació que permetrà consultar el document original des de qualsevol administració pública.

Les persones físiques amb pocs coneixements o mancats de recursos tecnològics tenen dret a ser atesos i a rebre suport a les oficines d’assistència en matèria de registre i el mateix personal de l’oficina podrà fer el tràmit en nom del ciutadà o bé el podrà ajudar a fer-lo des d’un punt d’autoservei.

Pel que fa a les persones jurídiques i a la resta de col·lectius obligats segons la Llei a relacionar-se per mitjans electrònics amb les administracions públiques, en l’àmbit de la Generalitat, ho hauran de fer a partir del 2018.

Amb l’entrada en vigor d’aquests dues lleis, l’Administració haurà de posar a disposició les notificacions electròniques a través de la seu electrònica. Les persones físiques que ho demanin expressament, però, també podran rebre la notificació en paper.