27a CoP de redes sociales de la Generalitat de Catalunya

Marisol López, del Institut Català de les Indústries Culturals (ICEC), ha expuesto el caso práctico de Cultura Digital en la 27ª CoP de Redes Sociales de la Generalitat. El hecho digital se hace visible y patente en la cultura y el entretenimiento, tanto en el ámbito local (empresas emergentes crean productos y servicios muy competitivos) como en el internacional.

Los canales que ha presentado en la sesión intentan vehicular y visibilizar un contenido pionero en las administraciones públicas. Y lo hacen de manera innovadora. Algunos ejemplos: 

  • obras de teatro con drones
  • piezas de arte clásicas revisitades en formato 3D
  • cuentos y relatos infantiles en realidad aumentada
  • el exitoso binomio de videojuegos y danza
  • conciertos
  • artistas en forma de holograma
  • apps musicales que suenan a las mil maravillas
  • inteligencia artificial y algoritmos al servicio de la detección de noticias falsas

El boletín-blog mensual es el eje principal de su estrategia digital. Presenta un diseño muy atractivo gracias al uso de formatos como memes y gifs. Tiene una media de 80 artículos el año. Contiene las secciones siguientes:

• Observatorio de tendencias
• Fresco&Freak
• Noticias
• Agenda de actividades
• Temas recurrentes de actualidad como los campamentos tecnológicos, los clásicos reloaded, los mejores videojuegos, la animación del año…

Una de las acciones de fidelización más interesantes que utilizan son los subscriptores 5 estrellas. Como subscriptores que más se involucran a abrir el boletín, reciben un boletín exprés de noticias con mucho de valor diferencial.

En su perfil de Twitter @culturadigicat difunden el contenido procedente del boletín y recuperan noticias de impacto todavía vigentes (#FaUnAny). La #EfemèrideDigital es un recurso muy exitoso que destaca diariamente un hito histórico del ámbito.

Por último, también es interesante saber como el equipo de edición gestiona las fuentes de información para generar los contenidos. Feed.ly, Pocket o Trello son algunas de las herramientas que les ayudan a detectar, centralizar y almacenar las propuestas.

Si tú también tienes este punto de friquismo intrínseco en la cultura digital o quieres estar al día de las ideas tecnológicas más rompedoras e imprevisibles del mundo, ¡no dudes en subscribirte!

Novedades:

27a CoP de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

Marisol López, de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICEC), ha exposat el cas pràctic de Cultura Digital en la 27a CoP de Xarxes Socials de la Generalitat. El fet digital es fa visible i palès en la cultura i l’entreteniment, tant en l’àmbit local (empreses emergents creen productes i serveis molt competitius) com en l’internacional.

Els canals que ha presentat a la sessió intenten vehicular i visibilitzar un contingut pioner en les administracions públiques. I ho fan de manera innovadora. En són exemples:

  • obres de teatre amb drons
  • peces d’art clàssiques revisitades en format 3D
  • contes i relats infantils en realitat augmentada
  • l’exitós binomi de videojocs i dansa
  • concerts
  • artistes en forma d’holograma
  • apps musicals que sonen d’allò més bé
  • intel·ligència artificial i algoritmes al servei de la detecció de notícies falses

El butlletí-blog mensual és l’eix principal de la seva estratègia digital. Presenta un disseny molt atractiu gràcies a l’ús de formats com mems i gifs. Té una mitjana de 80 articles l’any.
Conté les seccions següents:

  • Observatori de tendències
  • Fresc&Freak
  • Notícies
  • Agenda d’activitats
  • Temes recurrents d’actualitat com les colònies i els campaments tecnològics, els clàssics reloaded, els millors videjocs, l’animació de l’any…

Una de les accions de fidelització més interessants que utilitzen són els subscriptors 5 estrelles. Com a subscriptors que més s’involucren a obrir el butlletí, reben un butlletí exprés de notícies amb molt de valor diferencial.

Al seu perfil de Twitter @culturadigicat difonen el contingut procedent del butlletí i recuperen notícies d’impacte encara vigents (#FaUnAny). L’#EfemèrideDigital és un recurs molt reeixit que destaca diàriament una fita històrica de l’àmbit.

Per últim, també és interessant saber com l’equip d’edició gestiona les fonts d’informació per generar els continguts. Feed.ly, Pocket o Trello són algunes de les eines que els ajuden a detectar, centralitzar i emmagatzemar les propostes.

Si tu també tens aquest punt de friquisme intrínsec a la cultura digital o vols estar al dia de les idees tecnològiques més trencadores i imprevisibles del món, no dubtis a subscriure-t’hi!

Novetats:

Automatització de l’anàlisi de la parla: Speech Analytics

sound-308418__340

Cada dia apareixen noves solucions que ajuden a oferir serveis de més qualitat. Al 012, per continuar avançant en la millora de l’atenció, s’ha optat per incorporar Speech Analytics, una solució que automatitza l’anàlisi de la parla.

L’avantatge d’Speech Analytics, en relació amb les escoltes que es fan sistemàticament al 012, és el volum d’avaluacions que es poden fer. L’any 2018 s’han avaluat 967.332 trucades, el 55% de les rebudes, mentre que amb les escoltes només s’ha arribat al 0,63%.

Amb l’anàlisi de les converses dels agents amb la ciutadania podem esbrinar si s’està oferint un servei de qualitat, si cal millorar més en una àrea o en una altra, si s’ha de canviar el to de les converses i fins i tot els procediments.

A partir d’unes paraules clau que es diuen o no es diuen i que actuen com a indicadors, es poden analitzar aspectes com la inseguretat dels agents en la forma d’atendre, cercant l’ús de paraules com: crec, provi, penso, potser... El sistema permet el cribratge, la classificació, l’anàlisi i  la priorització per part dels tècnics de les qüestions que requereixen accions de millora més acurades.

gràfica

Tot i la gran capacitat d’anàlisi d’aquest nou sistema, continuen sent indispensables les escoltes humanes per assegurar aspectes bàsics de relació personal, i del model operatiu i d’atenció que Speech Analytics no pot detectar eficaçment.

L’objectiu de l’atenció telefònica és la satisfacció de la ciutadania i mai no és sobrer aprofitar els avenços tecnològics per millorar els serveis.

 

Automatización del análisis del habla: Speech Analytics

sound-308418__340

Cada día aparecen nuevas soluciones que ayudan a ofrecer servicios de más calidad. El 012, para continuar avanzando en la mejora de la atención, ha optado por incorporar Speech Analytics, una solución que automatiza el análisis del habla.

La ventaja de Speech Analytics, en relación con las escuchas que se hacen sistemáticamente en el 012, es el volumen de evaluaciones que se pueden hacer. En el año 2018 se han evaluado 967.332 llamadas, el 55% de las recibidas, mientras que con las escuchas solo se ha llegado al 0,63%.

Con el análisis de las conversaciones de los agentes con la ciudadanía podemos averiguar si se está ofreciendo un servicio de calidad, si hay que mejorar más en una área o en otra, si se tiene que cambiar el tono de las conversaciones e incluso los procedimientos.

A partir de unas palabras clave que se utilizan o no se utilizan y que actúan como indicadores, se pueden analizar aspectos como la inseguridad de los agentes en la forma de atender, buscando el uso de palabras como: creo, pruebe, pienso, quizás… El sistema permite la criba, la clasificación, el análisis y la priorización por parte de los técnicos de las cuestiones que requieren acciones de mejora más cuidadosas.

gràfica

A pesar de la  capacidad de análisis de este nuevo sistema, continúan siendo indispensables las escuchas humanas para asegurar aspectos básicos de relación personal, y del modelo operativo y de atención que Speech Analytics no puede detectar eficazmente.

El objetivo de la atención telefónica es la satisfacción de la ciudadanía y nunca está de más aprovechar los adelantos tecnológicos para mejorar los servicios.

Cap a una administració digital més accessible

Des del 2018 hi ha un nou marc normatiu en matèria d’accessibilitat dels llocs web i les aplicacions mòbils del sector públic que recull les recomanacions aprovades per la Unió Europea i el Consell d’Europa.

Aquesta normativa garanteix que les pàgines web i les aplicacions mòbils de l’Administració siguin accessibles, és a dir que tothom pugui utilitzar-les en igualtat de condicions. Es redueix, així, la bretxa digital que afecta la gent gran i sense recursos digitals, i també persones amb discapacitats.

guia_3

Fins ara, l’Administració aplicava unes pautes d’accessibilitat que s’havien establert l’any 2007. Aquesta nova normativa adapta els avenços tecnològics que s’han produït des d’aleshores:

  • Es parla per primera vegada de les aplicacions mòbils.  Tot i que no és obligatori que siguin accessibles fins al 23 de juny de 2021.
  • L’obligació s’estén a les imatges, vídeos, documents i formularis que es descarreguin, així com els formularis digitals, procediments d’autenticació, identificació i pagament.
  • S’estableix un termini de 14 dies per publicar en un format accessible el contingut de les emissions en directe.
  • S’incorporen mecanismes de control i comprovació periòdica que garanteixen que els llocs web i les aplicacions del sector públic són accessibles.
  • Els usuaris poden comunicar a l’Administració qualsevol possible incompliment dels requisits d’accessibilitat establerts.
  • Les entitats privades estan obligades quan proveeixen serveis públics o quan els seus llocs web rebin finançament públic per al seu manteniment.

Gràcies a iniciatives com aquesta, fem una Administració per a tothom, cada cop més accessible amb llocs web i aplicacions mòbils que tenen en compte els diferents perfils dels ciutadans.  En definitiva, promovem que tots els ciutadans es relacionin amb nosaltres en igualtat de condicions.

Per què és important el llenguatge inclusiu? Què ha d’incloure el contingut? Consulta la Guia per dissenyar l’accessibilitat  per saber-ne més i no deixar ningú fora.

Hacia una administración digital más accesible

Desde el 2018 hay un nuevo marco normativo en materia de accesibilidad de los sitios web y las aplicaciones móviles del sector público que recoge las recomendaciones aprobadas por la Unión Europea y el Consejo de Europa.

Esta normativa garantiza que las páginas web y las aplicaciones móviles de la Administración sean accesibles, es decir que todo el mundo pueda utilizarlas en igualdad de condiciones. Se reduce, así, la brecha digital que afecta la gente mayor y sin recursos digitales, y también personas con discapacidades.

guia_3

Hasta ahora, la Administración aplicaba unas pautas de accesibilidad que se habían establecido en 2007. Esta nueva normativa adapta los adelantos tecnológicos que se han producido desde entonces:

  • Se habla por primera vez de las aplicaciones móviles. A pesar de que no es obligatorio que sean accesibles hasta el 23 de junio de 2021.
  • La obligación se extiende a las imágenes, videos, documentos y formularios que se descarguen, así como los formularios digitales, procedimientos de autenticación, identificación y pago.
  • Se establece un plazo de 14 días para publicar en un formato accesible el contenido de las emisiones en directo.
  • Se incorporan mecanismos de control y comprobación periódica que garantizan que los sitios web y las aplicaciones del sector público son accesibles.
  • Los usuarios pueden comunicar a la Administración cualquiera posible incumplimiento de los requisitos de accesibilidad establecidos.
  • Las entidades privadas están obligadas cuando proveen servicios públicos o cuando sus sitios web reciban financiación pública para su mantenimiento.

Gracias a iniciativas como esta hacemos una Administración para todo el mundo, cada vez más accesible con sitios web y aplicaciones móviles que tienen en cuenta los diferentes perfiles de los ciudadanos. En definitiva, promovemos que todos los ciudadanos se relacionen con nosotros en igualdad de condiciones.

Por qué es imporante el lenguaje inclusivo? Qué tiene que incluir el contenido? Consulta la Guía para diseñar la accesibilidad para saber más y no dejar nadie fuera.

26a CoP de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

Els editors de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya s’han tornat a trobar a la 26a CoP de Xarxes Socials de la Generalitat, sessió amb què acomiadem aquest any.

Com és habitual, en aquestes trobades s’intercanvien opinions i es treballa per fer una Administració més moderna i adaptada a les noves necessitats digitals.

El món de les comunicacions està en canvi constant i s’ha d’aprofitar per conèixer experiències d’èxit de primera mà. Els testimonis reals encoratgen la resta de companys perquè aprofitin el coneixement i l’apliquin a les seves unitats.

Francesc Olivé i Encarnació Roca ens han explicat l’ús que fan de les xarxes socials, des del 2014, per donar a conèixer el fons fotogràfic de l’Arxiu Nacional de Catalunya, format per més de 6 milions de fotografies de gran valor històric i documental.

Per difondre el gran fons documental de l’Arxiu, l’equip de xarxes socials fa servir diverses estratègies definides sempre per la mateixa etiqueta, aquí en teniu alguns exemples:

  • Noves entrades de fons a l’Arxiu: #jaÉsenLínia
  • Papers de Salamanca: #restituïm
  • Documents que es volen destacar: #DocumentDelMes
  • Activitats: #nousperdeu
  • Tasques que fa l’Arxiu: #Sabiesque
  • Commemoracions: #anydelpatrimoni
  • Efemèrides: #Avuifa

Si voleu descobrir quines històries amaga l’Arxiu no deixeu de seguir-lo a les xarxes socials. Qui sap… potser #Avuifa 100 anys d’algun fet emocionant o #jaÉsenLínia un nou fons interessant. En tot cas, #nousperdeu aquests perfils:

A més, l’equip de xarxes no vol només seguidors passius. Cada vegada més l’objectiu és treballar amb els usuaris i crear col·lectivament. Documentar el passat és cosa de tots! 

La visualització de dades, clau per a una ciutadania ben informada

En un món cada vegada més ofegat en dades i números, és important disposar d’una eina que converteixi les dades en coneixement. Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya ha presentat la Guia de visualització de dades, una eina adreçada als departaments i organismes de la Generalitat, però també a la ciutadania, que explica de manera senzilla com representar informació complexa de forma gràfica i eficient. Això és clau per tenir una ciutadania millor informada.

La Guia l’ha elaborat la Direcció General d’Atenció Ciutadana juntament amb dos experts en la matèria i amb el suport de la Direcció General de Difusió que ha ampliat les pautes de disseny corporatiu de gràfics i taules. A més, el Termcat ha publicat una terminologia en català

Per a què serveix la visualització de dades

Gràcies a la visualització de dades es pot comprendre la relació que hi ha entre tendències socials, econòmiques o demogràfiques, representar-les en un mapa, creuar dades de diverses procedències, endevinar tendències futures i extreure’n conclusions.

Presentació de La guia de visualització de dades

Vídeo de la presentació

Sabes que tu opinión nos ayuda a diseñar las políticas públicas?

imatge post blog participaSí, como lo lees, tus opiniones y comentarios ayudan a hacer un gobierno más cercano y al servicio del ciudadano. No sólo nos interesa tu participación en las elecciones, sino también en el día a día, cuando se diseñan y se toman decisiones sobre diferentes aspectos de interés general.

Los gobiernos son representativos, pero, al mismo tiempo, hacen falta espacios para participar en la adopción de decisiones públicas; no sólo cuando hay elecciones.

Gracias a las TIC se pueden crear espacios virtuales de diálogo y reflexión social, acceso a la información de carácter público, y también se puede ejercer de una manera más activa el rol del sujeto político.

Estos canales de participación son espacios en que el ciudadano puede intervenir para cambiar las cosas. Así, las instituciones se orientan hacia políticas más pensadas por los ciudadanos y donde la colaboración es una red sobre la cual se tienen que construir unas instituciones con más conocimiento.

El éxito de estas iniciativas no se puede medir por el volumen de participación, sino por los cambios reales que producen. Estos espacios tienen que ir más allá de la crítica: si queremos una democracia sana, necesitamos que nuestras voces sean constructivas.

En este sentido, en 2015 se crea participa.gencat.cat, una herramienta virtual de comunicación bidireccional en que se invita a los ciudadanos a implicarse en las políticas públicas y se convierte en un verdadero espacio ciudadano. Y se promueven procesos participativos.

participatiu

El web participa.gencat.cat es una plataforma digital hecho con un programa de código libre, Decidim, que inició el Ayuntamiento de Barcelona, y que todo el mundo puede reutilizar y mejorar.

La intención de la Generalitat de Cataluña es construir una infraestructura digital de participación con visión de país para incorporar cada vez más la ciudadanía en la toma de decisiones.
Pensad que con vuestra participación activa conseguimos:

  • Mejorar la calidad de la política y la democracia
  • Compartir la responsabilidad de la toma de decisiones públicas.

Tu opinión es importante y la necesitamos. Participa!

Saps que la teva opinió ens ajuda a dissenyar les polítiques públiques?

imatge post blog participaSí, com ho llegeixes, les teves opinions i comentaris ajuden a fer un govern més proper i al servei del ciutadà. No només ens interessa la teva participació en les eleccions, sinó també en el dia a dia, quan es dissenyen i es prenen decisions sobre diferents aspectes d’interès general.

Els governs són representatius, però, al mateix temps, calen espais per participar en l’adopció de decisions públiques; no només quan hi ha eleccions.

Gràcies a les TIC es poden crear espais virtuals de diàleg i reflexió social, accés a la informació de caràcter públic, i també es pot exercir d’una manera més activa el rol del subjecte polític.

Aquests canals de participació són espais en què el ciutadà pot intervenir per canviar les coses. Així, les institucions s’orienten cap a polítiques més pensades pels ciutadans i on la col·laboració és una xarxa sobre la qual s’han de construir unes institucions amb més coneixement.

L’èxit d’aquestes iniciatives no es pot mesurar pel volum de participació, sinó pels canvis reals que produeixen. Aquests espais han d’anar més enllà de la crítica: si volem una democràcia sana, necessitem que les nostres veus siguin constructives.

En aquest sentit, l’any 2015 es crea participa.gencat.cat, una eina virtual de comunicació bidireccional en què es convida als ciutadans a implicar-se en les polítiques públiques i es converteix en un veritable espai ciutadà. I s’hi promouen processos participatius.

participatiu

El web participa.gencat.cat és una plataforma digital feta amb un programa de codi lliure, Decidim, que va iniciar l’Ajuntament de Barcelona, i que tothom pot reutilitzar i millorar.

La intenció de la Generalitat de Catalunya és construir una infraestructura digital de participació amb visió de país per incorporar cada cop més la ciutadania en la presa de decisions.

Penseu que amb la vostra participació activa aconseguim:

  • Millorar la qualitat de la política i la democràcia
  • Compartir la responsabilitat de la presa de decisions públiques.

La teva opinió és important i la necessitem. Participa-hi!