Elena Millán ha estudiat les dades d’analítica digital de gencat i explica per què es qüestionen els webs institucionals. A continuació, exposa les conclusions d’aquesta anàlisi del web institucional de la Generalitat, gencat.cat i els hàbits de consum i comportament dels usuaris del web.
Millán explica que gencat té més de 350 webs i que el 70% del trànsit de gencat.cat es concentra en 25 webs (3 webs departamentals). Els hàbits de consum digital i la configuració i la presentació de la informació a gencat s’han de tenir molt en compte per relacionar-nos de manera eficient amb la ciutadania.
Per aconseguir ser més eficaços en la comunicació i posar-hi ordre, la ponent fa les recomanacions següents.
Posar el ciutadà al centre: pensar on s’ha de situar el nou contingut/web tenint en compte l’interès del ciutadà i no l’estructura departamental.
Adequar el contingut a la intenció de l’usuari.
Generar continguts de qualitat.
Crear una estructura d’enllaços que ajudi a determinar la rellevància i que faciliti que l’usuari troba la informació que cerca.
Usar correctament els elements que es mostren als resultats dels cercadors.
Quines estratègies cal desplegar per comunicar en temps de crisi epidemiològica? Com es pot identificar el sistema sanitari públic català, tan divers en la provisió i prestació? En la forma comunicativa dels missatges? En la identitat corporativa dels canals comunicatius?
De tot això va precisament la 56 Sessió Web ‘Curant-nos en salut en la comunicació de la COVID’, a càrrec de Rosa Romà, directora de l’Àrea de Ciutadania, Innovació i Usuaris del CatSalut.
Quan? El dijous 4 de març de 2021, de 9 a 9:30 hores.
Cada dia apareixen noves solucions que ajuden a oferir serveis de més qualitat. Al 012, per continuar avançant en la millora de l’atenció, s’ha optat per incorporar Speech Analytics, una solució que automatitza l’anàlisi de la parla.
L’avantatge d’Speech Analytics, en relació amb les escoltes que es fan sistemàticament al 012, és el volum d’avaluacions que es poden fer. L’any 2018 s’han avaluat 967.332 trucades, el 55% de les rebudes, mentre que amb les escoltes només s’ha arribat al 0,63%.
Amb l’anàlisi de les converses dels agents amb la ciutadania podem esbrinar si s’està oferint un servei de qualitat, si cal millorar més en una àrea o en una altra, si s’ha de canviar el to de les converses i fins i tot els procediments.
A partir d’unes paraules clau que es diuen o no es diuen i que actuen com a indicadors, es poden analitzar aspectes com la inseguretat dels agents en la forma d’atendre, cercant l’ús de paraules com: crec, provi, penso, potser... El sistema permet el cribratge, la classificació, l’anàlisi i la priorització per part dels tècnics de les qüestions que requereixen accions de millora més acurades.
Tot i la gran capacitat d’anàlisi d’aquest nou sistema, continuen sent indispensables les escoltes humanes per assegurar aspectes bàsics de relació personal, i del model operatiu i d’atenció que Speech Analytics no pot detectar eficaçment.
L’objectiu de l’atenció telefònica és la satisfacció de la ciutadania i mai no és sobrer aprofitar els avenços tecnològics per millorar els serveis.
Que les xarxes socials són un sismògraf infal·lible de les necessitats i preocupacions de la ciutadania és inqüestionable, oi? A la Generalitat també n’estem convençuts. Per això fa temps que treballem per plasmar en estadístiques les tendències que s’observen a les xarxes socials. Ens han de servir per avaluar l’opinió que la ciutadania té dels serveis públics i prendre millors decisions a l’hora de millorar-los i innovar.
En aquest context, i de manera pionera, s’acaba d’anunciar que les dades i l’activitat que tenen lloc als comptes de xarxa social de la Generalitat s’inclouran al Programa anual d’actuació estadística de la Generalitat per al 2018 (PAAE 2018). El programa dona resposta a un nou model de producció i de difusió estadística comú en els països més punters del nostre entorn. També millora l’accés a la informació, tant per part de la ciutadania en general com dels investigadors en ciències socials, i fomenta l’avaluació de les polítiques públiques.
Amb la incorporació de les dades de xarxes socials dels canals oficials de la Generalitat al PAAE 2018, es fomenta la reutilització de la informació estadística amb finalitats científiques. Els investigadors en ciències socials fa temps que reclamen disposar de dades oficials i fiables per analitzar el comportament de les administracions públiques a les xarxes socials i la seva relació amb els altres actors públics (ciutadania, empreses, entitats). Ara, la Generalitat respon a aquesta demanda, i facilita així una millor comprensió i millora de les polítiques i els serveis públics.
La Generalitat, per tant, fa una passa decisiva cap a un nou model de relació amb el ciutadà, més descentralitzat i distribuït que el clàssic model més vertical que ha imperat fins als nostres dies. Perquè, en obrir-se les dades, és el ciutadà mateix qui pot valorar si els serveis públics responen als objectius pels quals existeixen, i exigir si cal prescindir-ne o replantejar-los.
El PAAE 2018 tindrà en compte variables procedents de tres plataformes de xarxa social:
Twitter. Es recolliran els tuits i retuits publicats; els retuits i les mencions obtingudes; els usuaris que han retuitejat i mencionat els comptes corporatius; i els seguidors dels comptes corporatius.
Facebook. Es recolliran els posts publicats, amb els ‘M’agrada’, les comparticions i els comentaris obtinguts; els usuaris que han fet ‘M’agrada’, comparticions i comentaris al mur dels comptes corporatius; i els simpatitzants dels comptes corporatius.
Blocs gencat. Es recolliran els apunts publicats, amb les visites i comentaris obtinguts, i els usuaris que han comentat les entrades.
Ara bé, com es processen aquestes dades? La Direcció General d’Atenció Ciutadana és l’òrgan encarregat de recollir-les de forma centralitzada, anonimitzada i estandarditzada. I, a més, ho fa de manera automatitzada mitjançant el gencatGRAM. Es tracta d’una nova infraestructura que beu les dades procedents dels canals digitals d’atenció ciutadana de la Generalitat a través d’una interfície de programació d’aplicacions (application programming interface, API). El gencatGRAM no només proporciona les dades que es tindran en compte al Programa anual d’actuació estadística de la Generalitat per al 2018, sinó que també alimenta el web d’activitat de serveis digitals http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, obert a tota la ciutadania. Ara, amb la vinculació del gencatGRAM a l’estadística oficial de la Generalitat, la Direcció General d’Atenció Ciutadana puja un esglaó més en el seu nivell d’exigència per vetllar encara més per la qualitat, idoneïtat i exhaustivitat de les dades.
A través d’aquest nou model de recollida-processament-difusió de les dades procedents de xarxes socials, es fomenta l’apoderament de la ciutadania. Però també se n’ha de fer una lectura en clau interna, perquè el principal consumidor de les dades obertes d’un govern és el govern mateix. Així doncs, els comptes corporatius de la Generalitat poden utilitzar aquesta informació per millorar la seva presència i aprendre d’altres perfils més reeixits, com també trobar continguts interessants per compartir amb la seva audiència.
Tot, en definitiva, ens apropa cada cop més a una atenció ciutadana basada en els principis de governança oberta, transparència i avaluació crítica per part de la ciutadania. Tu també creus que, amb l’establiment i la descripció normalitzada de les actuacions estadístiques de la Generalitat a les xarxes socials, ens acostem a l’Administració pública del futur?
De l’expositor de dispositius al fòrum d’innovació en els serveis. Aquesta podria ser la conclusió valorativa del que ha donat de sí la darrera edició del Mobile World Congress (MWC18). Definitivament, ha deixat de ser una fira de mòbils per esdevenir un espai de reflexió sobre els usos i objectius que han de tenir els desenvolupaments de programari. En efecte, enguany s’ha evidenciat que, en el procés creatiu, primer cal pensar en l’optimització dels serveis a les persones i, després, en la tecnologia que l’ha de fer possible.
Des d’aquesta perspectiva, les novetats en les prestacions dels dispositius han cedit el protagonisme a les aplicacions que han de millorar, a molt curt termini, la vida de les persones. Des de la teleassistència als quiròfans connectats amb 5G i, fins i tot, a les iniciatives per erradicar la pobresa, els àmbits de la salut i els serveis socials han estat els que més innovació aplicada han presentat al MWC18. També els algoritmes predictius han estat una peça clau. N’és un bon exemple el sistema desenvolupat pel Centre de Visió per Computador de la UAB, per fer estimacions del nombre de persones presents en una aglomeració en imatges tant estàtiques com en moviment amb el marge d’error més baix aconseguit fins ara.
Les tecnologies que fan possible els serveis estrella presentats al MWC18 tenen dos noms propis: intel·ligència artificial i internet de les coses (IoT, Internet of Things). Què tenen en comú? D’una banda, el seu objectiu, la interconnexió d’objectes i humans. De l’altra, les dades, que són el seu nucli d’origen. Perquè qualsevol aplicació de la IoT o d’intel·ligència artificial necessita indefectiblement recollir dades i analitzar-les.
És en aquest punt on les administracions públiques han de jugar un rol fonamental. Quin? Probablement, la seva missió més rellevant en aquest sentit és garantir l’equitat en l’accés a les dades. Es tracta que tothom, independentment del seu context socioeconòmic, pugui consumir les dades públiques, processar-les i reutilitzar-les per innovar béns i serveis, prendre decisions més eficients i millorar tota mena de processos.
En plena ressaca del Mobile, que ha estat més tech que mai, podem constatar que som davant d’una quarta revolució industrial que donarà lloc a una societat de dades i algoritmes. És moment, per tant, de crear espais de compartició d’idees dins de les organitzacions públiques que han d’assegurar la igualtat d’oportunitats en l’accés a aquesta societat. La Generalitat de Catalunya fa anys que impulsa una decidida política d’obertura de dades i foment de la reutilització; i ara segurament li tocarà bregar perquè l’open data no esdevingui una nova bretxa digital i social.
Sou tots benvinguts a participar i compartir les vostres propostes i experiències: ¿de quina manera penseu que les institucions públiques poden afavorir millor l’equitat en l’accés a les dades?
Amb la voluntat d’oferir el millor servei a la ciutadania, la Generalitat de Catalunya promou polítiques d’atenció en els entorns del ciutadà mateixos, participant de manera activa en ecosistemes aliens a l’organització. Es tracta d’un nou model de relació amb el ciutadà més descentralitzat i distribuït que el clàssic model més vertical que ha imperat fins als nostres dies.
En coherència amb aquest model, la Generalitat llança ara l’aplicació gencatGRAM per registrar en un mateix entorn totes les dades i l’activitat dels diferents canals digitals del Govern i del conjunt de la Generalitat. S’obren totes les dades perquè el ciutadà pugui consultar la informació distribuïda arreu dels canals oficials de la Generalitat en les diferents plataformes, amb la intenció que sigui ell qui segueixi i valori si aquells canals responen als objectius pels quals existeixen i que van ser definits prèviament. Què en penses? Serà realment per monitorar l’acció de la Generalitat en aquests canals?
El web social, és a dir, el web dels blocs, de les notícies en actualització contínua, de Facebook i de Twitter canvia cada minut. Si volem estar al cas de què es diu d’un determinat tema o de la nostra organització, el vell recurs de visitar uns webs de referència, uns determinats noticiaris o unes fonts concretes esdevé una quimera. En qualsevol lloc i moment podem ser objecte de menció, en positiu o en negatiu. Cal establir una estratègia de seguiment automàtic, és a dir, de monitoratge.
Monitorar la nostra presència corporativa a les xarxes aportarà valor de la nostra organització en àmbits com la reputació digital, la comunicació de crisi, la imatge corporativa, etc. Així mateix ens aportarà dades que permetran adoptar decisions executives en la gestió de processos o el mateix funcionament organitzatiu. Com podem fer-ho?
Que les xarxes socials són un sismògraf infal·lible de les necessitats i preocupacions de la ciutadania és inqüestionable, oi? A la Generalitat també n’estem convençuts. Per això fa temps que treballem per plasmar en estadístiques les tendències que s’observen a les xarxes socials. Ens han de servir per avaluar l’opinió que la ciutadania té dels serveis públics i prendre millors decisions a l’hora de millorar-los i innovar.