‘Curant-nos en salut en la comunicació de la COVID’

Podcast de la sessió

La ponent Rosa Romà explica els canvis que estaven previstos d’implantar en dos anys en el Sistema de Salut de Catalunya i que, amb l’arribada de la pandèmia, s’acceleren. L’epidèmia acaba determinant els canvis per avançar cap un sistema de múltiples organitzacions que funcioni en xarxa, que col·labori i que comparteixi el sentiment de pertinença: això és, que tots els actors tinguin una mateixa manera de fer.

Per assolir-ho i per afrontar la incertesa d’una malaltia del tot desconeguda, es dissenya una estratègia flexible que s’adapti ràpidament  a la dinàmica canviant de la pandèmia. Un pla amb accions que respondrà a les necessitats tant dels treballadors del sistema sanitari com dels ciutadans.

Ara sí, sota una única marca que cohesiona i identifica tot el sistema sanitari. Crea sentiment de pertinença:una mateixa manera de fer a tots els CAPs i hospitals del país.


En què consisteix?

Principalment en accions per a la ciutadania que responen a les seves necessitats i que els consciencia, compromet i els fa corresponsables.

Als professionals del SISCAT

  • Se’ls facilita instruccions i informació d’interès, oficial, contrastada i a temps per poder respondre la ciutadania
  • El 061 s’estableix com a canal d’accés al sistema sanitari i cribratge per a la gestió dels fluxos

Vídeo de la sessió

Visualitzacions de la sessió:

  • Youtube: 46
  • Zoom: 164

L’atenció ciutadana, un cavall de Troia a l’Administració – Jordi Graells

I és que on es pot avançar més és en l’atenció ciutadana personalitzada per al gran conjunt de serveis, informacions i continguts no procedimentats. Constitueixen bona part de la relació que la Generalitat de Catalunya manté amb la ciutadania, empreses, entitats: pel web, xarxes socials, missatgeria, apps i altres canals digitals gencat. Aquí la ciutadania espera un tracte més personalitzat de l’Administració com quan va a un servei de salut, inscriu el fill a l’escola o simplement demana informació per al lleure o per mantenir una bona dieta…

Per estar-hi a l’alçada, la Secretaria de Difusió i Atenció Ciutadana ha fet un pilot de CRM (gestor de relació amb els clients) en Atenció Ciutadana per creuar els milions d’interaccions de la ciutadania amb la Generalitat. Oi que no podíem prescindir d’aquest tresor? No se n’ha de demorar la posada en marxa i el desplegament perquè, tot i que l’objectiu no és promocionar ni col·locar cap producte, el CRM persegueix que el ciutadà es relacioni amb l’Administració vivint una experiència ben eixerida.

Amb la plataforma CRM es tracta la persona en tota la seva dimensió, com es mereix. Però, és que gràcies a la tecnologia actual –i el canvi cultural que comporta– aprofitem per demanar al ciutadà que sigui ell qui controli el Govern i l’Administració (amb eines com el gencatGRAM) i que defineixi com vol que siguin els serveis que elaborem i gestionem. Hi ha dos exemples de cocreació de debò: l’app Eleccions de gencat, que ha anat millorant amb les funcionalitats aportades pels usuaris, i el primer programa de Bug Bounty a la Generalitat de desembre de 2020 perquè hackers i altres experts de fora l’organització detectessin vulnerabilitats en els webs i aplicacions mòbils.

I això… ¿per què ho hauríem de fer ‘n’ cops des de ‘n’ administracions? Hi ha experiències que ajuden a superar aquesta cultura desfasada: el grup Administracions en Xarxa (a Telegram hi interaccionen els serveis d’atenció ciutadana de les administracions a Catalunya) i un avís legal que obri de manera disruptiva tots els drets d’explotació de tot el que produeix la Generalitat (amb grans conseqüències per a la reutilització i el canvi de model esmentat).

Per això, us oferim aquesta infografia sols amb aquelles actuacions diferents que us poden ser d’utilitat. La resta, com dèiem al començament… ja ho sabíeu ;). Doneu-nos-en feedback!

Jordi Graells
Director general d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya

La importància de l’ús de llicències Creative Commons a l’Administració

Podcast de la sessió

Tot just fa 18 anys apareixien a internet un conjunt de llicències que, inspirant-se amb el model del programari lliure, pretenien ser un instrument perquè els autors poguessin compartir els continguts tot animant als usuaris a fer créixer els béns comuns. En poc més d’un any, les llicències, inicialment desenvolupades als EUA, van començar a ser utilitzades arreu del món. Es van traduir i es van adaptar perquè poguessin ser compatibles en qualsevol jurisdicció.

A Catalunya la Universitat de Barcelona va encapçalar el projecte de traducció i adaptació. Però ben aviat la Generalitat es va interessar en la possibilitat d’aplicar-les en el seu àmbit d’actuació. Es va començar tímidament des de l’antiga Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació donant suport a algunes iniciatives com els CD de música lliure. Tanmateix, el salt qualitatiu va arribar el juny de 2007 amb la publicació de l’opuscle de Brians 2. Amb l’opuscle, el Departament de Justícia avalava l’ús de les llicències i a més publicava un document que es podia difondre i reproduir lliurement sense haver de demanar permís.

Aquesta acció valenta podia haver quedat. com tantes d’altres, en una anècdota si no hagués estat per un grup de persones dins l’Administració que va emprendre un camí sense retorn. Aquestes persones van tenir clar que l’Administració pública havia de lliurar a la societat els continguts que generava sense haver d’esperar que la ciutadania ho demanés. I més endavant van ser destinats a la Direcció General d’Atenció Ciutadana des d’on van poder incidir sobre el conjunt de la institució.

L’aposta clara per utilitzar les llicències va comportar iniciar tot un canvi cultural dins l’Administració per gestionar bé la propietat intel·lectual pròpia i aliena. Ja no n’hi havia prou amb una imatge que algú havia trobat per la xarxa sinó que calia esbrinar com es podia utilitzar i si es podia incloure en un material  que es volia posar a l’abast de qualsevol sense cap barrera.

Com en qualsevol canvi es va avançar a poc a poc però amb pas ferm. Inicialment amb reserves, triant les opcions més restrictives de les llicències, però de mica en mica preguntant-se per què aquesta llicència o per què no aquesta altra. De fet, la primera pregunta va ser: per què ens en reservem tots els drets? per què cal que ens demanin permís? Amb les respostes i amb la implantació d’una política editorial valenta s’ha anat veient que l’Administració, en la majoria de casos, no cal que es reservi cap dret sinó tot el contrari. L’Administració ha de facilitar els continguts de la manera més oberta possible, que la condició d’obert sigui per defecte i que la de tancat només quan calgui.

L’opció que ha triat la Generalitat de Catalunya per usar les llicències –i fins i tot per l’eina més oberta, la CC0– és una opció pionera i valenta. La Generalitat mostra el camí a altres administracions i institucions públiques que encara responen «sempre ho hem fet així» o «tothom ho fa» a la pregunta clau de «per què us en reserveu tots els drets?».

La via per la qual ha optat la Generalitat no és única. Hi ha altres institucions que també han triat aquest instrument, com per exemple el Govern neerlandès (New Dutch government portal uses CC0 public domain waiver as default copyright status – Creative Commons), un altre pioner en l’ús de CC en els sector públic, o la Comissió Europea, que fa un parell d’anys adoptava aquest model després d’una anàlisi legal: European Commission adopts CC BY and CC0 for sharing information – Creative Commons.

L’opció de triar les llicències no ha de ser per seguir una moda o una tendència, sinó que ha d’anar acompanyada d’una reflexió sobre com volem crear i gestionar continguts i, sobretot, quin servei volem donar a la ciutadania.

Referències:

Vídeo de la sessió

Visualitzacions de la sessió:

  • Youtube: 78
  • Zoom: 231

Com governar per a tothom? No et perdis la 53 Sessió Web!

La 53 Sessió Web ‘Manar o cogovernar’, a càrrec d’Ismael Peña-López, tindrà lloc dijous 10 de desembre de 9 a 9:30 hores. El ponent ens parlarà de com les societats avançades es basen en instruments de democràcia representativa, deliberativa i directa perquè tots els actors públics sentin que en formen part.

No te la perdis. Trenta minuts irrepetibles per conèixer idees que t’interessen!
Inscriu-t’hi!

52 Sessió Web ‘Deixem de formar-nos… Aprenguem!’

El dijous 26 de novembre, de 9 a 9:30 hores, tindrà lloc la 52 Sessió Web ‘Deixem de formar-nos… Aprenguem!’, a càrrec de Jesús Martínez del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia). Nosaltres hi serem perquè volem millorar encara més les Sessions Web i ell és l’expert que ens pot aportar les vies pràctiques per dominar allò en què volem capacitar-nos. Esperem trobar-t’hi!

La videosessió es transmetrà per Zoom. T’hi pots inscriure per aquest formulari http://gen.cat/inscripcions52SW

I recorda que, per rebre tota la informació relacionada amb les Sessions Web, t’has de subscriure a aquest blog (apartat ‘Subscriu-t’hi’).

Si tens algun aspecte general que vols que comenti el ponent, fes un comentari a aquest apunt.

‘Fer els serveis accessibles i no morir en l’intent’

Podcast de la sessió

Fer els serveis accessibles i no morir en l’intent’, és el títol de la darrera Sessió Web celebrada en el nou format digital. La ponent, Irema Ferrez de la Direcció General d’Atenció Ciutadana, va explicar els requeriments d’accessibilitat web que afecten als serveis de les organitzacions actuals. A continuació teniu els materials dels quals va parlar

Guies

Normativa

Altres materials

Tota la informació, al web d’Atenció Ciutadana

Vídeo sessió

51 Sessió Web: ‘Fer els serveis accessibles i no morir en l’intent’

El dijous 12 de novembre, de 9 a 9:30 hores, tindrà lloc la 51 Sessió Web ‘Fer els serveis accessibles i no morir en l’intent’, a càrrec d’Irema Ferrez de la Direcció General d’Atenció Ciutadana. No deixis passar l’oportunitat de conèixer aquests requeriments que afecten el conjunt dels serveis de les organitzacions actuals.

La videosessió es transmetrà per Zoom. T’hi pots inscriure per aquest formulari http://gen.cat/inscripcions51SW

I recorda que, per rebre tota la informació relacionada amb les Sessions Web, t’has de subscriure a aquest blog (apartat ‘Subscriu-t’hi’).

Si tens algun aspecte general que vols que comenti la ponent, fes un comentari a aquest apunt.

Feliços 25è i 10è aniversaris, gencat!

AVÍS! Totes les activitats programades queden ajornades mentre duri la situació d’excepcionalitat provocada pel coronavirus.

Saps que són 494 els webs que conformen l’univers gencat.cat?

  • 52.028.766 pàgines visualitzades mensualment (mitjana mensual els darrers 12 mesos) El 21 de gener de 2020 es van visualitzar 4.409.562 pàgines.
  • 3.742.000 usuaris mensuals (mitjana mensual els darrers 12 mesos). El 21 de gener de 2020 hi va haver 749.844 usuaris.

I que són 403 els comptes de xarxes socials a Twitter, Facebook, Instagram i Youtube?

  • 5.819.343 subscriptors de xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram i Youtube).
  • 603.074 interaccions (retuits, likes, mencions, comentaris i comparticions) de mitjana mensual a Twitter i Facebook durant els últims 12 mesos.

Volen dir res totes aquestes dades?

La manera més habitual de rendir comptes d’un projecte és oferir dades fins l’extenuació. Tanmateix, a la Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC) preferim dir que els 25 anys de web i els 10 de xarxes socials gencat han estat especials perquè ajuden a:

  • Descarbonitzar el planeta (amb accés ubic síncron i asíncron a continguts i serveis s’estalvia desplaçaments i es reforcen funcionalitats que protegeixen el medi ambient).
  • Oferir els serveis a partir del cicle de vida de la ciutadania i enfocant-los perquè els visqui com una experiència reeixida.
  • Mobilitzar els ciutadans per transformar la seva realitat i el món (amb missatges propositius com ‘abaixa la potència elèctrica contractada, reclama pels retards en vols o per equipatges perduts…’).
  • Motivar els empleats (en feines que impacten en la millor experiència ciutadana).
  • Compartir coneixement (amb un funcionament més en xarxa i treballant col·laborativament).

Què podem organitzar

Realment pensar en activitats de celebració d’aquestes efemèrides tan gratificants i plaents es pot convertir en una feina complicadeta. Per fer-ho fàcil, des de la DGAC proposem tot  un seguit d’activitats agrupades sota les etiquetes accessibles #25AnysWebGencat i #10AnysXarxesGencat.

Per començar la celebració, convidarem el personal de les diferents comunitats professionals que es relacionen amb la DGAC (edició web, xarxes, atenció telefònica 012, OAC…) a visitar diverses exposicions explicades per les persones que les han comissariat o altres d’expertes (gràcies a les persones comissàries de les exposicions i a la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i al Museu d’Arqueologia del Departament de Cultura):

La celebració continuarà amb més esdeveniments que abasten altres àmbits. Per exemple, de cara a la primavera, i com a prova de l’harmonia de l’Atenció Ciutadana amb la natura, organitzarem una caminada en un parc natural i l’aprofitarem perquè un dels assistents ens ensenyi la pràctica d’una eina tan útil com els GPS.

Més endavant et comunicarem també data i hora per a la 50a sessió web, com a colofó dels 15 anys de xerrades que ha estat organitzant la DGAC i el Departament de Justícia (Centre d’Estudis Jurídics).

El 2020 ens ho passarem bé enxarxant-nos amb gencat 😉

 

Accessibilitat web: barreres fora!

denmark-2586553_1920

L’Accessibilitat web a internet és un dret: hem de poder ser capaços d’accedir als continguts i les funcionalitats independentment de la diversitat funcional (sensorial, motriu, intel·lectual) o del context d’ús (ambient).

D’entrada, podríem pensar que només afecta una persona amb un problema de ceguesa, per exemple, però realment hi ha causes i situacions molt diverses.

Cal tenir en compte que potser algú s’ha trencat el braç i no pot utilitzar el ratolí. També hi pot haver persones amb dislèxia o ansietat que necessiten uns continguts ben entenedors. O simplement una situació d’enlluernament ens pot dificultar la visió en un moment concret.

Des de l’Administració, tenim l’obligació ètica de tenir tota la informació accessible i ja fa temps que s’està treballant de manera gradual pel que fa a tots els continguts digitals. Per això, és molt important que qualsevol persona que generi un contingut que pugui ser publicat a Internet (document, imatge, vídeo…), ha de fer-lo accessible.

En el marc normatiu, el dret d’accés a la informació digital està regulat amb una directiva europea que s’ha transposat en el Reial Decret 1112/2018 i que informa de l’obligació de complir amb un calendari concret d’aplicació d’accessibilitat.

Per on podem començar a treballar-hi? Aquestes són les barreres d’accessibilitat més comunes:

  • Imatges: cal diferenciar les que són decoratives de les que són de contingut.
  • Taules:incloure taules només quan sigui necessari i que tinguin una construcció accessible (descripció de la taula, indicadors d’encapçalaments…).
  • Contrast de color: el contingut s’ha de poder llegir fàcilment. Es poden utilitzar mesuradors de contrast en línia per veure el grau d’accessibilitat de la combinació de colors.
  • Encapçalaments i ordre de lectura: estructurar i organitzar bé el contingut amb les etiquetes corresponents.
  • Llegibilitat i llenguatge senzill: publicar continguts curts i concrets utilitzant un llenguatge entenedor i fàcil de llegir.
  • Vídeos i àudios: cal tenir en compte diferents directrius abans de la producció, durant i després. Per exemple, afegir subtítols i audiodescripcions, indicar l’idioma, incloure descripcions de gràfics o taules i evitar música de fons.
  • Visualitzacions de dades: utilitzar alternatives textuals, contrast de color, augment de la tipografia i un disseny responsiu. Si s’utilitzen eines per construir la visualització i no tenen opcions d’accessibilitat, caldrà incloure l’accés a la font de les dades i un resum de les principals conclusions.
  • Documents (Word ,PDF, PowerPoint, Excel, InDesign,..): han d’informar de títol, idioma, marcadors, encapçalaments i presentació alternativa per a les imatges, entre d’altres. Si el document original està ben editat, a l’hora de  convertir-se a PDF l’accessibilitat es conserva bastant.

Al web d’Atenció Ciutadana trobaràs un apartat específic d’accessibilitat amb més informació, eines i recursos que et poden ser molt útils.

Recomanem:

Cap a una administració digital més accessible

Des del 2018 hi ha un nou marc normatiu en matèria d’accessibilitat dels llocs web i les aplicacions mòbils del sector públic que recull les recomanacions aprovades per la Unió Europea i el Consell d’Europa.

Aquesta normativa garanteix que les pàgines web i les aplicacions mòbils de l’Administració siguin accessibles, és a dir que tothom pugui utilitzar-les en igualtat de condicions. Es redueix, així, la bretxa digital que afecta la gent gran i sense recursos digitals, i també persones amb discapacitats.

guia_3

Fins ara, l’Administració aplicava unes pautes d’accessibilitat que s’havien establert l’any 2007. Aquesta nova normativa adapta els avenços tecnològics que s’han produït des d’aleshores:

  • Es parla per primera vegada de les aplicacions mòbils.  Tot i que no és obligatori que siguin accessibles fins al 23 de juny de 2021.
  • L’obligació s’estén a les imatges, vídeos, documents i formularis que es descarreguin, així com els formularis digitals, procediments d’autenticació, identificació i pagament.
  • S’estableix un termini de 14 dies per publicar en un format accessible el contingut de les emissions en directe.
  • S’incorporen mecanismes de control i comprovació periòdica que garanteixen que els llocs web i les aplicacions del sector públic són accessibles.
  • Els usuaris poden comunicar a l’Administració qualsevol possible incompliment dels requisits d’accessibilitat establerts.
  • Les entitats privades estan obligades quan proveeixen serveis públics o quan els seus llocs web rebin finançament públic per al seu manteniment.

Gràcies a iniciatives com aquesta, fem una Administració per a tothom, cada cop més accessible amb llocs web i aplicacions mòbils que tenen en compte els diferents perfils dels ciutadans.  En definitiva, promovem que tots els ciutadans es relacionin amb nosaltres en igualtat de condicions.

Per què és important el llenguatge inclusiu? Què ha d’incloure el contingut? Consulta la Guia per dissenyar l’accessibilitat  per saber-ne més i no deixar ningú fora.