Massa sovint el discurs de les dades (o del malanomenat fenomen del big data; millor ciència de les dades) queda circumscrit en la fase del procediment tecnològic de recollida o bé en una altra en què les dades s’han convertit en informació que se sol exposar en quadres de comandament o eines similars. O fins i tot en una de més avançada en què s’apliquen models de visualització de dades i prou.

Però les dades ofereixen una enorme oportunitat per entendre per què passen les coses, explicar-les bé i prendre les oportunes decisions de millora i canvi. És aleshores quan podem referir-nos a la valorització de les dades, és a dir, com podem servir per aportar valor a un procés o a una acció.

Vist en més perspectiva, de tot el cicle de vida de recollida, emmagatzematge, estructuració i avaluació de les dades, la clau és saber si comuniquen alguna cosa per al conjunt de les persones. És a dir, transmetem el que volem resoldre o aconseguir amb les dades? Al capdavall, es tracta d’explicar històries en sentit estratègic: ¿som capaços de comunicar el que volem fer o els canvis que assolirem amb les dades?

Es recullen dades, que es treballen com a informació i que se solen presentar en quadres de comandament i que es transformen en coneixement quan l’audiència les acaba interioritzant. La presentació i el coneixement provinent d’aquestes dades són els processos que ensenyen la possible relació causal que hi ha entre els fenòmens. Per això, es considera que el més important és què comuniquen les dades, per què passa un determinat fet…

En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa un projecte pioner d’utilització d’estratègies de dades massives en l’àmbit de l’atenció ciutadana. Les conclusions d’aquest estudi s’han fet servir per incrementar la qualitat i l’eficiència del servei d’atenció telefònica 012. El projecte s’ha dut a terme amb la col·laboració d’Eurecat, el principal Centre tecnològic de Catalunya, i l’empresa Atento, que és qui gestiona el centre d’atenció telefònica.

Feia temps que la Generalitat volia extreure nous patrons i coneixement dels processos del servei 012, –un servei que hores d’ara ja compta amb una òptima valoració per part de la ciutadania, un 4,67 en una escala d’1 a 5– i poder plantejar reptes d’eficiència i oportunitats de millora.

La iniciativa ha consistit a analitzar els registres de 694.763 trucades durant els mesos de gener a octubre del 2016. Gràcies a aquest estudi s’ha pogut millorar la gestió en la transferència de trucades i s’han estalviat 18 mil euros a l’any.

El projecte, tot i basar-se en metodologies d’analítica avançada (per exemple, en l’ús de diagrames de dispersió [scatter plot] com el de la imatge), ha procurat proveir d’una història a partir de les dades del 012, que expliquen millor la realitat de la valoració d’aquest servei per part de les persones usuàries. I el resultat és que ara es pot entendre millor quins factors incideixen en aquesta valoració i quins possibles reptes futurs s’hi poden plantejar. En aquests estudis, cal fixar-s’hi molt perquè les dades poden costar d’entendre, però els errors a què poden induir, també!

This slideshow requires JavaScript.

“Bon dia! Oi que ja ens esperaves?…” El 12 de maig de 2016 es va donar així el tret de sortida al canal @gencat a Telegram.
Des d’aleshores s’han enviat gairebé 300 missatges i, a finals d’any, s’hi havien subscrit més de 3.500 persones, que a hores d’ara ja superen els 3.600.

Quan comença la convocatòria de les proves per obtenir els certificats de català?
¿On es pot consultar l’historial mèdic, saber quan es té visita al metge o quan toca la propera vacuna en un web personal?
¿Què va passar la jornada fatídica del 5 de febrer de 1939 perquè hagi estat declarat Dia Nacional de l’Exili i la Deportació?
¿Com es pot saber a què es dediquen els pressupostos municipals i comparar-los entre diferents Ajuntaments?
O què podem fer per reduir la factura elèctrica?

Els subscriptors del canal @gencat de Telegram ja en saben la resposta.

Si voleu tenir informació actual i útil, només us heu de subscriure al canal @gencat gratuïtament a https://telegram.me/gencat o directament buscar “@gencat” a l’aplicació Telegram. Rebreu cada dia al vostre mòbil un missatge útil i d’interès. Des del maig de l’any passat, el canal @gencat difon notícies, continguts i informacions d’alt valor de servei per a la ciutadania.

Telegram és una aplicació de missatgeria instantània gratuïta que inclou, entre d’altres funcionalitats,  els canals, des d’on s’envien missatges unidireccionals a un nombre il·limitat de subscriptors.