‘Xarxes i missatgeria: ens posem a dieta?’

Podcast sessió

Sergi Xaudiera ha explicat a la sessió d’avui l’experiència de la Direcció General d’Atenció Ciutadana sobre com es pot tenir una presència coherent a les plataformes digitals i amb quines eines fer-ho.

La sessió consta de tres blocs per evitar l’empatx per ser present a xarxes socials i a missatgeria instantània.

Gestió

Abans d’obrir el compte, cal preguntar-se si realment cal obrir-ne un de nou. Un cop decidit s’ha de fer:

  • Definir objectius,
  • escoltar,
  • conèixer el ciutadà,
  • preguntar-nos a través de quins canals ens volem relacionar, i
  • elaborar una escaleta amb els continguts imaginaris que s’haurien publicat durant les dues setmanes anteriors.

Producció

Els continguts han d’aportar valor públic mitjançant la comunicació de servei. Informació que apoderi el ciutadà i l’ajudi a millorar les seves condicions de vida. Com fer-ho?

  • Continguts siguin senzills i fàcils d’entendre.
  • Un registre lingüístic directe: parlar de tu a la ciutadania i evitar usar paraules que no pugui comprendre la ciutadania.
  • Flaixos infogràfics, aprofitables a xarxes socials i a missatgeria instantània i que són de fàcils de compartir.
  • Pocs continguts de serveis que es posen en marxa (convocatòria ajuts, preinscripcions …) o d’informacions amb valor.
  • Creació de continguts des de zero per reutilitzar i compartir amb la corresponent llicència Creative Commons 0.

Alimentació

Aquest apartat dona consells sobre com mantenir una bona dieta digital, sense excessos, perquè no ens desbordi la informació que ingerim provinent dels canals digitals.

  • Limitar el nombre de canals a seguir, no cal seguir tothom.
  • Discriminar les fonts d’informació i agrupar-les en llistes quan sigui possible.
  • Utilitzar eines de lectura centralitzada com els lectors RSS per monitorar que s’està dient de nosaltres.
  • Buscar entorns que limitin el consum d’informació.
  • Evitar els butlletins automatitzats i les notificacions al correu.
  • Etc.

Recursos que ens ofereix

Vídeo de la sessió

Visualitzacions de la sessió:

  • Youtube: 43
  • Zoom: 241

Rutes virtuals per conèixer Catalunya

stamariamarDes de l’ordinador, el mòbil o la tauleta es pot accedir a la Catalunya geolocalitzada a Google Maps i recórrer-la de forma immersiva, amb una visió panoràmica de 360 graus. Al web gencat podeu accedir a un conjunt de rutes pels diferents punts d’interès paisatgístic i natural que també es poden descarregar als diversos dispositius electrònics.

Les rutes estan disponibles a través de Wikiloc, un web català de referència mundial sobre rutes, excursions i senderisme que acull més de dos milions de rutes d’arreu del món.

També es poden fer visites virtuals amb Google Street View a monuments destacats del patrimoni català com ara La Sagrada Família, la Cartoixa d’Escaladei o el Monestir de Poblet, entre d’altres. I com a complement, es poden fer visites virtuals pels parcs naturals més espectaculars de Catalunya. Hi ha més de 150 km de senders i 200.000 fotografies.

Web gencat: Rutes virtuals per conèixer Catalunya

La política de dominis de la Generalitat de Catalunya

Com es gestionen els dominis d’internet en el sector públic? És la pregunta que va centrar la 7a DGAC amb coneixement, una sessió que s’organitza periòdicament per exposar temes en relació a l’atenció ciutadana.

I davant aquesta qüestió no hi ha única resposta, perquè no tots els governs tenen la mateixa política de dominis. Als Estats Units, per exemple, s’aglutinen diferents webs governamentals sota un domini de primer nivell exclusiu, el .gov: usa.gov, nasa.gov, whitehouse.gov, etc.  En canvi, el govern alemany aposta per tenir múltiples dominis sota el domini de primer nivell territorial (bundesregierung.de, bmwi.de). I, finalment, el cas del govern britànic és singular perquè utilitza un domini i un web únic, gov.uk, que serveix de paraigua per incorporar tota la informació.

I la Generalitat, quin model ha escollit?
L’Acord de Govern de 20 de gener de 2015 estableix que la presència de la Generalitat de Catalunya a internet s’ha d’inscriure en el domini gencat.cat i que qualsevol pàgina dels òrgans i entitats incloses en l’àmbit d’aplicació —també els canals temàtics o les marques de la Generalitat— han de tenir com a adreça de comunicació un subdomini del domini gencat.cat: esport.gencat.cat, treball.gencat.cat, ics.gencat.cat, etc.

El Govern estableix també unes pautes bàsiques per a crear noms de domini: que siguin comprensibles per a la ciutadania, que s’evitin sigles, accents i majúscules i que els noms siguin semànticament significatius.

Com s’autoritzen els nous dominis?
L’organisme promotor que vol demanar un nou domini o subdomini ho ha de fer a través del departament al qual estigui adscrit i que fa arribar la sol·licitud a la Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC). La DGAC és l’òrgan responsable de valorar i autoritzar els dominis i subdominis dels webs de la Generalitat i qualsevol excepció d’aquests criteris. Un cop autoritzat, és el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació qui s’encarrega a través de les àrees TIC de cada departament de publicar el domini a internet.  Aquest organisme és també qui gestiona de manera centralitzada la cartera corporativa de dominis.

D’altra banda, el domini únic de les bústies de correu electrònic de la Generalitat és @gencat.cat i qualsevol excepció cal que també estigui autoritzada expressament per la DGAC.

L’Amical Viquimèdia i la Generalitat col·laboren en la difusió de continguts web i dades obertes i en projectes de voluntariat

matrix-1799653_1920L’associació Amical Viquimèdia i la Generalitat de Catalunya han renovat el conveni de col·laboració que mantenen des de l’any 2013. L’acord estableix el marc per col·laborar mútuament en la difusió del coneixement propi de la Generalitat de Catalunya –explicitat en els continguts de tots els seus webs i del portal de dades obertes– perquè sigui reutilitzat a la Viquipèdia.

Sota l’aixopluc de l’acord de col·laboració, els departaments i altres ens de la Generalitat organitzen actuacions de tota índole: activitats formatives, viquimaratons i altres sessions de treball cooperatiu viquipedista, entre d’altres.

Resumidament, els compromisos que assumeix la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General ”Atenció Ciutadana del Departament de la Presidència i de la Secretaria de Transparència i Govern Obert del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, són els següents:

  • Fomentar la reutilització dels continguts web de la Generalitat.
  • Difondre la informació publicada al portal institucional Dades obertes gencat.
  • Organitzar sessions de formació i dinamització entre els professionals de la Generalitat.
  • Promoure sessions de treball per reutilitzar dades obertes adreçades a estudiants i persones emprenedores.
  • Facilitar a l’Associació Amical Viquimèdia informació sobre el procés d’obertura de dades públiques i el calendari d’execució.
  • Fer d’enllaç entre l’Associació Amical Viquimèdia i els departaments de la Generalitat de Catalunya, per fomentar la creació i la reutilització de continguts així com també el voluntariat viquipedista entre els seus professionals.
  • Col·laborar en la difusió de les iniciatives que impulsi l’Associació Amical Viquimèdia.
  • Fer difusió al web i xarxes socials de gencat.cat de les activitats concretes dutes a terme amb Viquipèdia i impulsar accions de sensibilització de l’ús del català a internet i de reutilització de continguts amb llicències de difusió oberta.

Materials de la 47a sessió web: ‘ Al límit de la publicitat digital per atreure els usuaris’

This slideshow requires JavaScript.

Gemma Escribano, directora de màrqueting de Wallapop, ha exposat estratègies i recursos de publicitat digital que els han servit per adaptar-se al nou model social i econòmic i ha parlat de com l’Administració també pot fer-ne ús.

II Congrés de Govern Digital

governdigital2017_dia1_171Els passats dies 25 i 26 de gener s’ha celebrat a Barcelona la segona edició del Congrés de Govern Digital, organitzat per la Generalitat de Catalunya, el Consorci AOC i el Consorci Localret, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, i que enguany ha reflexionat entorn “El repte de la societat digital i la transformació de les administracions públiques”. La trobada ha permès crear un fructífer punt d’intercanvi i debat al voltant de les infraestructures que han de permetre una bona governança i una gestió pública eficient, mitjançant una Administració oberta i innovadora que doni resposta a les demandes i expectatives de la ciutadania.

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha estat l’escenari escollit per acollir els més de 1.400 congressistes que han participat a la trobada, entre ells els màxims representants i els responsables de projectes d’èxit en aquest àmbit de les diferents administracions públiques de Catalunya, així com les empreses capdavanteres del sector i diversos experts relacionats amb la matèria.

El Congrés ha posat de manifest la necessitat de connectar i establir canals de col·laboració entre els sectors públic i privat per fer realitat el repte de la digitalització de l’Administració, l’obertura de les dades de què disposa i l’execució de projectes de territori intel·ligent.

La fita a què han d’aspirar les administracions públiques és assolir un veritable govern obert que retorni a la ciutadania la confiança en les institucions. Per aconseguir aquest objectiu, és necessari que les administracions no només duguin a terme projectes innovadors i transparents que agilitzin la interacció ciutadana amb les institucions, sinó també que aprenguin a comunicar-se efectivament amb la societat. En aquest sentit, el Congrés ha fet palesa la rellevància d’oferir dades obertes en formats intel·ligibles i la centralitat de les xarxes socials com a via d’aproximació als ciutadans.

Iniciatives com la celebració del Congrés de Govern Digital constitueixen oportunitats úniques per avançar cap a la digitalització i l’obertura de les administracions públiques. Aquesta segona edició ha servit per posar en comú les experiències en marxa, els projectes en procés de llançament i les oportunitats de col·laboració i de transferència de tecnologies aplicables entre els responsables públics. Tenint en compte l’èxit de participació i la rellevància de les aportacions, no espereu ja una tercera edició del Congrés de Govern Digital?

Més informació:

Materials de la 46a sessió web: ‘És possible un país amb govern obert?’

This slideshow requires JavaScript.

A la 46a sessió web Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència i Jordi Foz, secretari de Transparència i Govern Obert, han explicat les estratègies i polítiques de govern obert que impulsa la Generalitat de Catalunya.
A continuació us en fem un resum i enllacem els diferents materials amb relació a la sessió.

45a sessió web: ‘Transformar una organització per la via digital’

A la 45a sessió web, ‘Transformar una organització per la via digital’, Luis Villa ha explicat com la incorporació d’activitats digitals, i les seves actuals dimensions (mobilitat,cloud computing, big data, smart cities, internet de les coses, xarxes socials…transforma les organitzacions i l’Administració A continuació us en fem un resum i enllacem els diferents materials amb relació a la sessió.

Govern obert: avaluació de la gestió pública i participació en l’acció de govern

La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa el portal Govern obert que s’estructura en els tres eixos actius del govern obert: la transparència, les dades obertes i la participació.

Govern obert forma part de la campanya institucional que el Govern ha posat en marxa per conscienciar la ciutadania sobre les polítiques de govern obert  que persegueixen una comunicació bidireccional, transparent i permanent entre ciutadania i Administració.

L’aposta de la Generalitat per un govern obert forma part d’un conjunt de mesures  com ara el Codi de conducta dels alts càrrecs, el Decret llei en matèria de contractació pública, o la creació de la comissió interdepartamental encarregada de fer efectiva la Llei de transparència.

El portal conté informació institucional, documentació relativa a la gestió econòmica, a l’acció de Govern i la normativa, i fa públics els contractes, convenis i subvencions. Així mateix, es pot accedir a un conjunt de datasets, de dades obertes, per avançar cap a la governança oberta i promoure, així, la creació de valor amb la reutilització de les dades públiques, ordenar internament els sistemes d’informació dins l’Administració i fomentar la interoperabilitat entres serveis del sector públic. A més, amb aquestes dades es vol afavorir la participació de la ciutadania en les polítiques públiques.

Més informació

Materials de la sessió ‘Ús de Facebook a l’Administració pública’. Barcelona, 27 d’octubre de 2016

This slideshow requires JavaScript.

La Generalitat ha organitzat una sessió sobre l’ús de Facebook a l’Administració pública adreçada a responsables i gestors de comptes corporatius de xarxes socials de totes les administracions de Catalunya.
La Generalitat inicia així una nova forma de lideratge relacional i en xarxa perquè totes les administracions radicades a Catalunya comparteixin el seu coneixement i les seves bones pràctiques.

S’hi han explicat bones pràctiques de l’ús de Facebook a la Generalitat: concretament dels Mossos d’Esquadra, del Banc de Sang i Teixits i de l’estratègia a les xarxes socials de Gencat.
També hi han intervingut Natalia Basterrechea, directora d’Afers Públics de Facebook, i Gustavo Pernas, de la part comercial de Facebook a Dublín, per explicar quines estratègies i recursos podem fer servir per comunicar millor a Facebook.