Nou cercador ‘Pregunta a gencat’ sobre el coronavirus

El dilluns 13 d’abril de 2020, s’ha activat el cercador semàntic per facilitar l’accés al contingut de les preguntes més freqüents (PMF) que hi ha al web gen.cat/preguntescovid.
 
És segur agafar els ascensors del transport públic? Hi ha ajuts per al lloguer d’habitatges? Què passa si em caduca el DNI aquests dies? El cercador respon molt ràpidament totes aquestes qüestions d’entre més de 400 PMF perquè entén el llenguatge natural.
 
Per usar el cercador, que està disponible en català i castellà, pots escriure directament la pregunta en el camp general de cerca o seleccionar una de les categories temàtiques de la Generalitat relacionades amb la pandèmia: protecció civil, consultes de Salut no sanitàries, ajuts socials, comerç i consum, educació i universitats, treball, empresa… 

El nou cercador forma part dels serveis gencat que permeten preguntar i interaccionar amb la Generalitat sobre aspectes més generals de la crisi del coronavirus, com també ho fa el bot de gencat a WhatsApp (tel. 681 012 012) presentat darrerament. 

La grip de 1918 o grip espanyola

This slideshow requires JavaScript.

Quan va ser

A començament de l’estiu de 1918, en plena Primera Guerra Mundial, s’escampava arreu una misteriosa malaltia que afectava per igual l’amic i a l’enemic, amb febres altes i dolors. Era la grip, que ja  matava més persones que les bales i els obusos.

Aquella pandèmia es creu que va provocar la mort a tot el món d’entre 50 i 100 milions de persones.

D’on venia

La tesi més estesa és que el primer infectat va ser un cuiner de l’exèrcit nord-americà a Fort Riley (Kansas). Es va presentar a la infermeria amb febres altes el 4 de març de 1918. L’endemà un centenar de reclutes estava malalt. El mes d’abril aquest regiment va ser destinat a França. Un cop va haver desembarcat al port de Brest i Bordeus, la malaltia es va estendre per tota Europa.

Una altra teoria va més enllà i en situa l’origen a la Xina. D’allà es propagaria per l’Amèrica del Nord a través dels treballadors xinesos que hi havien anat als Estats Units per la construcció del metro.

Quantes onades hi va haver

Hi va haver tres onades de grip:

1a De maig fins a final de juny de 1918

2a De setembre a final de desembre de 1918, que va ser de llarg l’onada més mortífera

3a De gener fins a l’abril de 1919

A qui afectava

A tothom per igual, rics i pobres, amics i enemics. Però es va detectar que les franges d’edat més afectades eren entre els 20 i els 50 anys.

Com es manifestava

Començament molt brusc, amb molta febre, mal de cap intens, dolor muscular. La majoria de morts es produïen per altres complicacions bacterianes en forma de pneumònia.

Com es tractava

Els metges no sabien con tractar la malaltia. A l’Estat espanyol les mesures depenien del Ministeri de Governació Civil, que havia enviat a França diversos científics per conèixer com la tractaven. Van arribar a la conclusió que la malaltia era la mateixa que tenia lloc a la Península Ibèrica i que podia ser causada per un virus filtrable. Així mateix van considerar que la mortalitat era produïda per infeccions respiratòries i que la profilaxi era evitar les aglomeracions. Els científics recomanaven evitar els actes públics.

Se seguien les recomanacions?

No del tot. Les esglésies continuaven aplegant multituds per fer rogatives per espantar el mal. Els teatres només van reduir les funcions. Van tancar les universitats i les escoles públiques, però les privades n’eren reticents. Al mateix temps, es va comprovar que el control de les fronteres no era prou efectiu ja que es produïa una gran entrada de viatgers emmalaltits per les poblacions de les vies fèrries. Com en els casos de Madrid-Irun i la de Portbou-Almeria, que era on es concentraven més infectats.

L’octubre de 1918, és a dir, durant la segona onada de la grip, alguns ajuntaments, com el de Sabadell, mitjançant la Junta de Sanitat, ja recomanaven l’aïllament dels malalts i també la desinfecció. Amb aquestes mesures i moltes d’altres, es tractava d’evitar el contacte de mans amb persones sospitoses i convalescents.

Quins remeis s’empraven?

El ban de l’Ajuntament de Sabadell recomanava que, en cas de refredat, es fessin fregues amb esperit d’espígol i sobretot desinfectar.

Els metges receptaven febrífugs com l’aspirina i el piramidó, la quinina i altres desinfectants de les vies respiratòries.

Es van provar innombrables remeis, molts sense cap valor terapèutic. La picaresca també hi va fer l’agost, els diaris es van omplir de remeis preventius que en realitat no tenien cap mena d’eficàcia.

Per què el nom de grip espanyola

El corresponsal a Madrid del diari anglès The Times va ser qui va emprar per primera vegada el terme. Tanmateix, el govern espanyol mai no es va molestar a desmentir. I així va quedar batejada.

Els metges també s’infectaven?

Si. S’estima que van morir uns 200 metges a tot l’Estat.

L’Arxiu Històric de Sabadell se’n fa ressò

L’any 1918, la grip arribà a Sabadell la darrera setmana del mes de setembre.

De la gestió d’aquella crisi sanitària, a l’Arxiu Històric de Sabadell se’n conserva un expedient en el qual es recullen les estadístiques dels contagiats, les mesures preses per a combatre l’epidèmia i les gestions per obtenir material de desinfecció. Les imatges d’aquest apunt són de l’Arxiu sabadellenc.

Aquest apunt del blog gencat l’ha elaborat Àngels Casanovas i Romeu

Fonts

I Trobada Administracions en Xarxa

Compartir entre les Administracions que som presents a Catalunya el que fem i sabem per no haver de fer el mateix recorregut pel qual altres ja han passat. Això és el que ha animat la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya a elaborar una guia pràctica i intuïtiva de recursos i eines i a presentar-la el passat dia 31 de maig al Castell de Calonge en el marc de la I Trobada d’Administracions en Xarxa.

A l’acte, organitzat també per l’Ajuntament de Calonge, hi van assistir més de 200 persones d’administracions ben diverses: professionals d’Oficines d’Atenció Ciutadana, responsables de comunicació d’ajuntaments, universitats o hospitals, experts en innovació… Alcaldes i altres càrrecs electes també van poder copsar de la mà de Gilabert III de Cruïlles que l’excel·lència en atenció ciutadana ve de tan lluny que es remunta als temps dels grans senyors de la contrada.

Davant de la complexitat creixent del món actual, la solució òptima és organitzar-se en xarxa: «no podem pretendre saber-ho tot sinó saber qui ho sap». Qui sap fer una bona escolta activa a les xarxes socials? Qui domina aquelles funcionalitats web que garanteixen l’accessibilitat per a tot tipus d’usuaris i contextos d’ús? I les estratègies multicanal per atendre amb solvència el ciutadà? Qui és un bon creador de continguts que engresquin l’usuari a través de missatgeria instantània?

L’atenció cal basar-la en els fets i dades vitals que afecten la ciutadania. Una ciutadania que reclama que l’Administració vagi al mateix ritme dels canvis socials que li ha tocat viure i que compleixi els principis de col·laboració, obertura i transparència, coresponsabilitat, coneixement obert, accessibilitat i servei públic.

Com podem inspirar-nos en bones pràctiques de gestió i presència a les xarxes socials, per exemple? Ajuntaments i governs d’arreu han reaprofitat la Guia de xarxes socials de la Generalitat per adequar-la a casuístiques pròpies.  Les trobades entre editors de perfils corporatius de diferents àmbits també s’han erigit en metodologies ben profitoses.

L’eina que resol de manera més ràpida i eficient els reptes de l’atenció ciutadana? Per ara sense dubte Telegram, ja sigui a través de canals unidireccionals i bidireccionals com en format bot, que ens distancia de la formalitat de les institucions i ens apropa a l’usuari. Tan clar es va veure això del Telegram que el Castell de Calonge va veure néixer un nou canal de treball entre tots els assistents.

Estem sobresaturats d’informació, llegim en diagonal i el percentatge de persones que naveguen amb el mòbil o tauleta supera al de les que ho fan des de l’ordinador. També vam veure clar que hem de repensar i redissenyar els nostres webs i vam fer un tastet dels ingredients de la millor recepta per cuinar-los: continguts de qualitat (actuals, propers, multiformat), bons dissenys (simples, homogenis i responsius). Només així tindrem l’honor de ser seleccionats i consumits pels gurmets-cercadors. Les exigències, doncs, ja no venen només de la ciutadania!

I cap aquí anem, cap a una administració cada cop més digitalitzada i sense papers però que no descuida l’atenció personalitzada i la millora continua de la qualitat: autoservei amb assistència en remot, solucions al núvol o sistemes automàtics d’anàlisi de la parla en són alguns exemples.

A la reflexió final de si tenia sentit continuar amb aquestes trobades pràctiques, clam unànime perquè se’n prengui el relleu.

Guia d’atenció ciutadana

Consulta-la!

Gràcies a tots i totes!

27a CoP de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

Marisol López, de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICEC), ha exposat el cas pràctic de Cultura Digital en la 27a CoP de Xarxes Socials de la Generalitat. El fet digital es fa visible i palès en la cultura i l’entreteniment, tant en l’àmbit local (empreses emergents creen productes i serveis molt competitius) com en l’internacional.

Els canals que ha presentat a la sessió intenten vehicular i visibilitzar un contingut pioner en les administracions públiques. I ho fan de manera innovadora. En són exemples:

  • obres de teatre amb drons
  • peces d’art clàssiques revisitades en format 3D
  • contes i relats infantils en realitat augmentada
  • l’exitós binomi de videojocs i dansa
  • concerts
  • artistes en forma d’holograma
  • apps musicals que sonen d’allò més bé
  • intel·ligència artificial i algoritmes al servei de la detecció de notícies falses

El butlletí-blog mensual és l’eix principal de la seva estratègia digital. Presenta un disseny molt atractiu gràcies a l’ús de formats com mems i gifs. Té una mitjana de 80 articles l’any.
Conté les seccions següents:

  • Observatori de tendències
  • Fresc&Freak
  • Notícies
  • Agenda d’activitats
  • Temes recurrents d’actualitat com les colònies i els campaments tecnològics, els clàssics reloaded, els millors videjocs, l’animació de l’any…

Una de les accions de fidelització més interessants que utilitzen són els subscriptors 5 estrelles. Com a subscriptors que més s’involucren a obrir el butlletí, reben un butlletí exprés de notícies amb molt de valor diferencial.

Al seu perfil de Twitter @culturadigicat difonen el contingut procedent del butlletí i recuperen notícies d’impacte encara vigents (#FaUnAny). L’#EfemèrideDigital és un recurs molt reeixit que destaca diàriament una fita històrica de l’àmbit.

Per últim, també és interessant saber com l’equip d’edició gestiona les fonts d’informació per generar els continguts. Feed.ly, Pocket o Trello són algunes de les eines que els ajuden a detectar, centralitzar i emmagatzemar les propostes.

Si tu també tens aquest punt de friquisme intrínsec a la cultura digital o vols estar al dia de les idees tecnològiques més trencadores i imprevisibles del món, no dubtis a subscriure-t’hi!

Novetats:

Saps que la teva opinió ens ajuda a dissenyar les polítiques públiques?

imatge post blog participaSí, com ho llegeixes, les teves opinions i comentaris ajuden a fer un govern més proper i al servei del ciutadà. No només ens interessa la teva participació en les eleccions, sinó també en el dia a dia, quan es dissenyen i es prenen decisions sobre diferents aspectes d’interès general.

Els governs són representatius, però, al mateix temps, calen espais per participar en l’adopció de decisions públiques; no només quan hi ha eleccions.

Gràcies a les TIC es poden crear espais virtuals de diàleg i reflexió social, accés a la informació de caràcter públic, i també es pot exercir d’una manera més activa el rol del subjecte polític.

Aquests canals de participació són espais en què el ciutadà pot intervenir per canviar les coses. Així, les institucions s’orienten cap a polítiques més pensades pels ciutadans i on la col·laboració és una xarxa sobre la qual s’han de construir unes institucions amb més coneixement.

L’èxit d’aquestes iniciatives no es pot mesurar pel volum de participació, sinó pels canvis reals que produeixen. Aquests espais han d’anar més enllà de la crítica: si volem una democràcia sana, necessitem que les nostres veus siguin constructives.

En aquest sentit, l’any 2015 es crea participa.gencat.cat, una eina virtual de comunicació bidireccional en què es convida als ciutadans a implicar-se en les polítiques públiques i es converteix en un veritable espai ciutadà. I s’hi promouen processos participatius.

participatiu

El web participa.gencat.cat és una plataforma digital feta amb un programa de codi lliure, Decidim, que va iniciar l’Ajuntament de Barcelona, i que tothom pot reutilitzar i millorar.

La intenció de la Generalitat de Catalunya és construir una infraestructura digital de participació amb visió de país per incorporar cada cop més la ciutadania en la presa de decisions.

Penseu que amb la vostra participació activa aconseguim:

  • Millorar la qualitat de la política i la democràcia
  • Compartir la responsabilitat de la presa de decisions públiques.

La teva opinió és important i la necessitem. Participa-hi!

44a sessió web: Àngel Mesado ‘Economia de la compartició’

Aquest matí al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, en el decurs de la 44a sessió web, Àngel Mesado, responsable d’Assumptes Públics d’Airbnb a l’Estat espanyol i Portugal, ha parlat sobre com l’ús d’internet i les tecnologies generen noves dinàmiques i donen peu a nous models com el de l’economia col·laborativa, que suposen un repte per a l’Administració pública.

Àngel Mesado ha explicat que la tecnologia està provocant un canvi d’hàbits de consum dels clients, en el marc del que es coneix com l’economia col·laborativa o de la compartició. I ho ha exemplificat amb el model de la seva empresa, Airbnb, l’èxit de la qual es basa en la utilització d’internet i les tecnologies, la connexió de xarxes de persones i/o actius que utilitzen la capacitat infrautilitzada d’actius tangibles, fomenten les interaccions amb contingut i la confiança i que porta implícita una obertura de mires.

El model suposa un canvi de paradigma: el nou model de consum col·laboratiu propi del segle XXI té en compte la reputació en línia, el poder de la comunitat i l’accés compartit dels actius. Així, s’estableix una relació P2P (particular to particular) en què el consumidor assumeix un nou rol que l’apodera.