La Generalitat ha llançat un nou bot amb informació oficial i veraç sobre el coronavirus (COVID-19).
El bot proporciona continguts sobre tots els àmbits de l’Administració relacionats amb la COVID-19 i els seus efectes. Entén el llenguatge natural i per respondre busca entre més de 600 preguntes freqüents. També incorpora diàriament dades de persones afectades per coronavirus i novetats relacionades amb l’evolució de la pandèmia i de les necessitats socials (ajuts, moratòries d’impostos…).
L’objectiu del nou servei d’atenció ciutadana a WhatsApp és facilitar que aquesta informació oficial arribi a totes les audiències, principalment aquelles a les quals tradicionalment no arriben l’acció de governs ni dels serveis de les administracions. La major part de la ciutadania accedeix a Whatsapp. Amb el bot pot compartir informació clara i útil que ajuda a combatre la desinformació i la viralització de notícies falses.
En menys d’una setmana ja l‘han utilitzat més de 58.000 persones que han interactuat 228.000 vegades amb el bot. I son més de 455.000 els missatges que han donat resposta als dubtes del coronavirus.
La Generalitat ha activat aquest projecte per explorar i implantar serveis innovadors i disruptius a l’abast de tota la ciutadania i amb aquesta iniciativa, s’afegeix a la llista d’organitzacions governamentals d’arreu del món que poden ser presents en aquesta plataforma.
Per començar a utilitzar-lo clica l’enllaçhttps://wa.me/34681012012?text=Hola i inicia un xat amb el bot a WhatsApp amb la paraula ‘Hola’. Tot seguit apareix el primer missatge i ja li pots fer una pregunta directament. Per consultar les novetats o les dades de les persones afectades per coronavirus o per saber com compartir la informació del bot, només cal escriure el número que apareix en les opcions del menú.
Ara que som de ple en l’era digital, ens adonem que totes les persones ens hem convertit en actors del canvi. No necessitem mitjans de comunicació per produir continguts impactants en els altres, ni intermediaris en general que facin accions que costaven temps i diners (des del web contractem viatges, fem gestions financeres, assistim a cursos d’altíssim nivell organitzats en llocs recòndits, ens associem en debats multilingües, intercanviem habilitats en bancs de coneixement i/o de temps…).
I això és possible perquè en la majoria d’àmbits de la societat ha tingut lloc la desintermediació. És a dir, la tecnologia fa possible connectar l’oferta i la demanda, no solament de productes sinó també de serveis i altres intangibles.
Aquest canvi de paradigma hauria de fer també que els professionals siguem conscients del poder que tenim. De moment no podem triar els nostres caps, ni a quina organització volem prestar els serveis… però sí que podem proposar i aconseguir canviar dinàmiques professionals que veiem millorables, canviables o substituïbles per unes altres de més efectives i menys costoses. En paral·lel les institucions haurien de poder triar professionals d’acord amb aquest canvi de model.
Per això la Direcció General d’Atenció Ciutadana va implantar, ara ja fa quatre anys, el Concurs d’Idees que arriba –com el torró– en dates nadalenques. La iniciativa, que pretén millorar l’entorn professional i emocional col·lectiu, s’ha tornat a convocar enguany i els treballadors han proposat una idea per millorar les feines actuals o innovar-ne de noves.
La idea guanyadora ha estat:
Centre de documentació digital de la DGAC, accessible des d’un espai per a tota la Direcció en què es comparteixin • Llibres i revistes electrònics que tinguin relació amb l’atenció i la comunicació ciutadana. • Articles o treballs d’interès Tots els treballadors poden aportar materials digitals per compartir.
I les propostes finalistes:
Llista de correus electrònics per fer exercicis de salut laboral Tots hem sentit a parlar dels bons hàbits de salut al lloc de treball com ara aixecar-se de tant en tant o pujar i baixar escales o exercicis oculars, etc. però no ho fem, mai no trobem el moment oportú.
La meva proposta és disposar d’una pàgina web en què els qui estiguin interessats es puguin apuntar a una llista per rebre periòdicament mails que els animin a fer uns petits i senzills exercicis (ara els braços, més tard les cames, després les cervicals…).
En el moment que es rep el correu la persona centra el focus d’atenció a fer el minut o dos minuts de l’exercici recomanat. El nombre d’exercicis podria ser només d’un diari. L’objectiu és recordar que és interessant per a la salut fer petits exercicis de forma periòdica.
Hi ha diversos programes al mercat que ja fan aquesta funció.
Testeig dels serveis de la DGAC per part d’un membre de cada àrea Per aprofundir en la manera de treballar transversal, quan es dissenyi un projecte des d’un àrea caldria incloure en l’etapa de test d’usuaris un representant de les altres dues àrees. Actualment no es fa sempre i és una manera de compartir idees i coneixement.
Protocol de qualitat i seguretat de plataformes i bases de dades per actuar davant problemes tècnics Donada la creixent interacció de plataformes, entorns i bases de dades, estaria bé que en un lloc unificat i visible, hi hagués una taula comuna o llista on constessin totes les relacions i afectacions d’una base de dades o un entorn determinat sobre altres aplicacions.
Seria com un recordatori que tindria diferents parts:
Una guia ràpida amb els procediments a seguir en cas de problemes. Com, on i a qui adreçar-se per fer l’avís i/o incidència
Una guia amb els procediments i el que cal tenir en compte a l’hora de remuntar o donar d’alta l’entorn, base de dades…
Pautes per donar al diferents proveïdors perquè ho tinguin en compte quan fan canvis (procediment a seguir per informar totes les parts afectades i per tenir presents els riscs i afectacions). Aquestes tres parts es podrien complementar amb una part més tècnica dirigida a control i seguiment.
Un mapa gràfic per veure a cop de vista totes les relacions. Seria com una mena de protocol de qualitat i seguretat. Veure tota la informació aplegada facilitaria valorar la incorporació de noves relacions i/o afegir noves opcions.
Recomanació perquè tots els professionals de la DGAC facin escoltes de trucades rebudes al 012 Recomano a tothom de la DGAC fer algunes escoltes de trucades rebudes al 012. És molt útil per saber una mica més a qui ens adrecem quan preparem nous projectes de millora i innovació de servei per a la ciutadania, així com per ampliar el marc mental i copsar com la frontera digital és una realitat sovint oblidada.
GitHub és una plataforma on s’allotgen repositoris que permeten dur a terme un control distribuït de versions de programes, aplicacions, documents… Aquesta funcionalitat és útil per als creadors a l’hora de controlar els canvis en les seves obres i, al mateix temps, tenir un registre de les modificacions i una còpia de recuperació.
En un primer moment eren els desenvolupadors els qui usaven GitHub per obrir el codi de les seves aplicacions. Actualment, a més de codi, la plataforma també allotja altres tipus de continguts oberts, com per exemple les guies @gencat de xarxes socials i missatgeria instantània.
Per als creadors que treballen de manera col·laborativa, GitHub és útil, ja que a través de la plataforma qualsevol usuari pot fer propostes de canvi en els projectes oberts. Això fa que esdevingui un espai ideal per obrir materials per ser reutilitzats.
El 2015 vam donar d’alta l’organització @gencat que aglutina els repositoris creats per organismes oficials de la Generalitat. El projecte va començar amb pocs elements però al llarg del temps ha anat creixent, tot i que encara es pot trobar algun organisme gencat fora de l’organització (com Meteocat i Idescat ). Tot seguit es referencien alguns dels més actius.
Fa temps que diem que ja no val ser una Administració avorrida i burocràtica perquè la ciutadania reclama una relació més àgil i propera. Cal canviar la percepció que té la gent i per aconseguir-ho no fan falta plans estratègics ni grans projectes, sinó ganes d’arremangar-se i arriscar-se una mica a l’hora de crear continguts i oferir serveis per a tots els canals. T’expliquem com fer-ho.
Primer, partim de dues premisses ben clares:
Els temes administratius no ho són tot: tractem altres temes fonamentats en els nous valors socials (governança oberta, sostenibilitat ambiental, ciberseguretat, etc.). També, parlem sobre àmbits que interessen o afecten la ciutadania, o bé que l’ajuden a incrementar el coneixement, la cultura i fins i tot la diversió.
El públic a qui ens adrecem és molt heterogeni: enfoquem continguts i serveis en base a la diversitat cultural, de gènere, d’edat, de capacitats i d’orientació sexual.
Segon, complim les quatre regles d’or:
Ser accessibles: garantim que el màxim nombre de persones puguin accedir a un contingut o fer ús d’un servei.
Ser corporatius: apliquem sempre, amb gust i estètica, la imatge corporativa per identificar-nos com a font oficial davant la ciutadania i generar confiança.
Ser organitzats: planifiquem i documentem les accions no només per a cada canal sinó amb visió global per garantir la coherència i crear sinergies entre canals.
Ser empàtics: creem continguts valents, útils i de qualitat amb missatges simples i propositius que, moltes vegades, són fruit de l’escolta activa.
I tercer, monitoritzem el que estem fent. A partir de l’anàlisi de dades sobre l’ús, les interaccions o valoracions de la ciutadania, corregim i reorientem els serveis i continguts que li oferim.
Si fem tot això -que no és una tasca fàcil però amb la pràctica es torna més àgil- tindrem una recompensa: els nostres continguts seran més competitius i destacaran per sobre dels dels altres. D’això se’n diu posicionament i es tradueix en més visites al web, més retuits i més likes, i també en una millor reputació de l’organització.
Aquesta vessant teòrica i també la més pràctica, les van compartir el director general d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells, i la cap de l’Àrea d’Atenció Digital, Eila Vila, amb els assistents del Congrés de Govern Digital, que es va fer a Barcelona el passat 17 de setembre.
I ara, t’animes a comunicar per a una ciutadania intel·ligent?
En un món cada vegada més ofegat en dades i números, és important disposar d’una eina que converteixi les dades en coneixement. Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya ha presentat la Guia de visualització de dades, una eina adreçada als departaments i organismes de la Generalitat, però també a la ciutadania, que explica de manera senzilla com representar informació complexa de forma gràfica i eficient. Això és clau per tenir una ciutadania millor informada.
La Guia l’ha elaborat la Direcció General d’Atenció Ciutadana juntament amb dos experts en la matèria i amb el suport de la Direcció General de Difusió que ha ampliat les pautes de disseny corporatiu de gràfics i taules. A més, el Termcat ha publicat una terminologia en català.
Per a què serveix la visualització de dades
Gràcies a la visualització de dades es pot comprendre la relació que hi ha entre tendències socials, econòmiques o demogràfiques, representar-les en un mapa, creuar dades de diverses procedències, endevinar tendències futures i extreure’n conclusions.
Una espècie de paràsit molt perillós està envaint mars i oceans. És una espècie insidiosa i ataca tortugues i balenes, peixos i ecosistemes marins. Es troba arreu i cada vegada en major quantitat.
En vols més pistes? No parlem de meduses.
Són els plàstics. Es calcula que al fons de la Mediterrània hi ha uns 250.000 milions de petites peces de plàstic i 500 tones addicionals de residus de plàstic flotant a la superfície. Una manera d’ajudar a reduir aquest gran problema és reduir urgentment els envasos d’un sol ús. Fer servir productes reutilitzables o fabricats amb materials compostables, vidre, paper o fusta.
I sobretot, no deixar sense recollir les bosses, els envasos i els vasos de plàstic quan anem a la platja (i de pas, no tirar burilles ni altres deixalles a la sorra).
Les dones catalanes són de les que menys fills tenen d’Europa. En canvi, són de les que més sobrecarregades van per la criança. Sense voler entrar en el detall, només cal recordar dues dades per adonar-se de la magnitud del problema:
El 37% dels pares dediquen als fills menys de 2 hores al dia.
El 74% de les mares n’hi dedica més de 4.
Si no et sembla un problema. Si hi poses excuses és senyal que vivim en un model de societat masclista que ens educa a tots perquè trobem normal que els homes no s’ocupin de les cures i que no exterioritzin sentiments.
L’arribada d’un nadó ho capgira tot, tant per als pares com per a les mares. Calen espais perquè els homes puguin compartir angoixes i superar els estereotips que porten a sobre. Els poden trobar en el programa ‘Créixer en família’.
El programa, que també va dirigit a les mares, ofereix espais de suport, virtuals i presencials per compartir experiències que puguin influir de forma positiva en la cura, l’educació i el desenvolupament dels fills i filles. Els infants no venen amb llibre d’instruccions!
Seguim amb les píndoles setmanals d’estiu. Una altra manera de reflexionar sobre temes de fons sense les presses de la vida laboral.
L’estiu és un bon moment per prendre decisions importants. Un canvi de feina, tornar a estudiar, un canvi d’hàbits… o, perquè no? Passar una temporada a l’estranger.
Idiomes, autonomia, autoconfiança, esperit crític, capacitat d’intermediació cultural… És el que aconsegueixen els adolescents quan fan un curs acadèmic en un altre país. Es pot fer de moltes maneres, participant en un programa Erasmus, per exemple, o acollint-se als programes d’intercanvi d’entitats com AFS Intercultura, que va fundar un grup de conductors d’ambulància de la Primera Guerra Mundial en tornar a casa, per promoure l’enteniment entre cultures.
Què tens massa obligacions per marxar fora? Cap problema; dóna-li la volta i acull un estudiant a casa.
La depressió causa dolor físic constant, capgira totalment la vida de les persones i serà la primera causa de discapacitat d’aquí a 10 anys. Però continuem sense parlar-ne obertament.
La depressió és una malaltia de salut mental que afecta moltíssimes persones, però que sovint no es diagnostica ni es tracta. Una depressió pot acabar provocant la mort dels que la pateixen… No es tracta de suïcidis, sinó de morts per depressió.
A més, pot afectar qualsevol persona. De totes les edats i amb tota mena de personalitat. Per aquest motiu és important reconèixer alguns dels símptomes, que es poden resumir en aquests:
Sentiments de desesperança,
desinterès o desil·lusió,
desordres del son i de la gana,
intol·lerància a l’estrès,
ansietat i
pensaments autodestructius.
A més d’anar al metge o informar-te’n al 061, si creus que pots tenir depressió o que algú que estimes en té, convé recordar dues coses.
Parla’n. Les malalties mentals estan molt estigmatitzades. Però, si ningú s’amaga quan està malalt de grip, per què hauria d’estar avergonyit per estar malalt de depressió?
Si l’afectat és un conegut, cal que donis suport a la persona malalta. Pot ser molt desgastant conviure-hi. Però recorda que, malgrat que a vegades no t’ho sembli, ella desitja estar millor. No li recriminis que sempre està desanimada.
Si aquest contingut t’ha commogut, o t’ha semblat útil, t’interessarà subscriure’t al gencatBOT de Telegram. Cada quinze dies, en divendres, iniciarà una conversa amb tu sobre notícies i debats d’actualitat. Subscriu-t’hi cercant @gencatbot a l’aplicació Telegram o a t.me/gencatbot.
Foto: AFS (American Field Service)