59 Sessió Web ‘De debò que algú es fixa en el web de la nostra institució?’

Les administracions públiques, en la seva relació amb el ciutadà, han anat construint un seguit de destinacions en l’univers digital: els webs.

Amb el temps, el volum de webs ha augmentat fins convertir-se en un conjunt enorme, moltes vegades redundant i confús si es mira des de fora. ¿Aquestes destinacions responen realment a la intencionalitat del ciutadà quan contacta en línia amb nosaltres? Quan pensem en el nostre univers digital, ¿posem el ciutadà i les seves necessitats en el centre?

Aprofitem aquesta Sessió Web per pensar i reflexionar sobre el contingut que el ciutadà espera trobar en els nostres webs si som capaços de pensar-los des de les seves necessitats i no des del nostre afany de lluir estructura. Es tracta de trobar un model amb menys frustració, menys costos i major eficiència per a l’Administració pública que tingui l’objectiu real de construir el seu propi univers digital coherent a l’expectativa del ciutadà.

Quan? El dijous 3 de juny de 2021, de 9 a 9:30 hores.

La videosessió es transmetrà per Zoom. T’hi pots inscriure per aquest formulari https://gen.cat/inscripcions59SW

I recorda que, per rebre tota la informació relacionada amb les Sessions Web, t’has de subscriure a aquest blog (apartat ‘Subscriu-t’hi’).

Si tens algun aspecte general que vols que comenti el ponent, fes un comentari en aquest apunt.

Sant Jordi 2021

📚🌹🐉 Aquests dies previs a #SantJordi et proposem que componguis un vers sobre la Diada i que el comparteixis a les xarxes.

Vers, versot, poema, sonet o rodolí. Tot s’hi val si hi poses les etiquetes #VersosSantJordi i #SantJordiAlCarrer.


Com aquest que ens ofereix Enric Vilajuana:

«Olor de llibre nou
amb perfum de rosa fresca.
Princeses i cavallers
respirant colors de festa.»

58 Sessió Web ‘Xarxes i missatgeria: ens posem a dieta?’

Que les nostres organitzacions i entitats siguin presents a les xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram…) i a la missatgeria instantània (Telegram, WhatsApp…) ha comportat una bona feinada. I fer-ho de manera coherent, professional i eficaç encara més…

Per això, l’assistència a la 58 Sessió Web serà moralment obligatòria per posar-nos en l’òrbita correcta del món d’aquestes eines imprescindibles i millorar la nostra capacitat de comunicació i relació amb tots els actors de la societat xarxa.

Posem-nos a dieta i no malgastem esforços. No te la perdis!

Quan? El dijous 6 de maig de 2021, de 9 a 9:30 hores.

La videosessió es transmetrà per Zoom. T’hi pots inscriure per aquest formulari http://gen.cat/inscripcions58SW

I recorda que, per rebre tota la informació relacionada amb les Sessions Web, t’has de subscriure a aquest blog (apartat ‘Subscriu-t’hi’).

Si tens algun aspecte general que vols que comenti el ponent, fes un comentari en aquest apunt.

‘Repensem l’Administració electrònica’

Podcast de la sessió

El ponent Javi Creus reflexiona, a partir d’idees clau, sobre la crisi de confiança que pateixen les institucions públiques i altres organitzacions. I explica com i de quina manera es pot tornar a recuperar.

  • Calen millors sistemes, també a l’Administració. No es tracta de digitalitzar els procediments que ja tenim sinó de repensar els sistemes. Si redefinim el propòsit de l’Administració més enllà de ‘produir serveis públics’ com ‘facilitar els drets i les oportunitats dels ciutadans’, ens podrem enfocar millor en el ‘per a què’ el ciutadà demana un tràmit o una gestió.
  • Els ciutadans són l’agent emergent en els nous sistemes. Els drets sobre les dades i les capacitats digitals que tenen són clau. Cal adaptar-se a cada nivell de digitalització i dissenyar amb el ciutadà i per al ciutadà. Cal reconèixer la diversitat i adaptar-s’hi oferint eines als diferents perfils:
    • els no digitalitzats, que sempre requereixen mediació humana
    • els digitals socials (mòbil, whatsapp, bizzum)
    • els que disposen de connectivitat, maquinari i habilitats plenes
  • Preguntar-se ‘per a què’ se li demana una dada o una altra al ciutadà. Podem facilitar-los la relació amb l’Administració?
  • Demanar un ajut a una altra Administració. «Dos pensador d’idees afins multipliquen el poder de les seves ments per set i tres pensadors, per quaranta-nou» Konstantin Tsiolkovsky (1857 – 1935).

I sempre tenint present a tothora que els ciutadans són l’agent emergent en els nous sistemes.

Vídeo de la sessió

Visualitzacions de la sessió:

  • Youtube: 45
  • Zoom: 284

57 Sessió Web ‘Repensem l’Administració electrònica’

L’Administració electrònica ha transformat realment les administracions públiques?

És efectiva l’estratègia que han seguit les administracions?

L’Administració pensa en digital i està a l’alçada de les demandes i expectatives del ciutadà?

Totes aquestes preguntes i moltes més les intentarà respondre Javi Creus a la 57 Sessió Web ‘Repensem l’Administració electrònica’.

Quan? El dijous 8 de d’abril de 2021, de 9 a 9:30 hores.

La videosessió es transmetrà per Zoom. T’hi pots inscriure per aquest formulari http://gen.cat/inscripcions57SW

I recorda que, per rebre tota la informació relacionada amb les Sessions Web, t’has de subscriure a aquest blog (apartat ‘Subscriu-t’hi’).

Si tens algun aspecte general que vols que comenti el ponent, fes un comentari en aquest apunt.

‘Curant-nos en salut en la comunicació de la COVID’

Podcast de la sessió

La ponent Rosa Romà explica els canvis que estaven previstos d’implantar en dos anys en el Sistema de Salut de Catalunya i que, amb l’arribada de la pandèmia, s’acceleren. L’epidèmia acaba determinant els canvis per avançar cap un sistema de múltiples organitzacions que funcioni en xarxa, que col·labori i que comparteixi el sentiment de pertinença: això és, que tots els actors tinguin una mateixa manera de fer.

Per assolir-ho i per afrontar la incertesa d’una malaltia del tot desconeguda, es dissenya una estratègia flexible que s’adapti ràpidament  a la dinàmica canviant de la pandèmia. Un pla amb accions que respondrà a les necessitats tant dels treballadors del sistema sanitari com dels ciutadans.

Ara sí, sota una única marca que cohesiona i identifica tot el sistema sanitari. Crea sentiment de pertinença:una mateixa manera de fer a tots els CAPs i hospitals del país.


En què consisteix?

Principalment en accions per a la ciutadania que responen a les seves necessitats i que els consciencia, compromet i els fa corresponsables.

Als professionals del SISCAT

  • Se’ls facilita instruccions i informació d’interès, oficial, contrastada i a temps per poder respondre la ciutadania
  • El 061 s’estableix com a canal d’accés al sistema sanitari i cribratge per a la gestió dels fluxos

Vídeo de la sessió

Visualitzacions de la sessió:

  • Youtube: 46
  • Zoom: 164

L’atenció ciutadana, un cavall de Troia a l’Administració – Jordi Graells

I és que on es pot avançar més és en l’atenció ciutadana personalitzada per al gran conjunt de serveis, informacions i continguts no procedimentats. Constitueixen bona part de la relació que la Generalitat de Catalunya manté amb la ciutadania, empreses, entitats: pel web, xarxes socials, missatgeria, apps i altres canals digitals gencat. Aquí la ciutadania espera un tracte més personalitzat de l’Administració com quan va a un servei de salut, inscriu el fill a l’escola o simplement demana informació per al lleure o per mantenir una bona dieta…

Per estar-hi a l’alçada, la Secretaria de Difusió i Atenció Ciutadana ha fet un pilot de CRM (gestor de relació amb els clients) en Atenció Ciutadana per creuar els milions d’interaccions de la ciutadania amb la Generalitat. Oi que no podíem prescindir d’aquest tresor? No se n’ha de demorar la posada en marxa i el desplegament perquè, tot i que l’objectiu no és promocionar ni col·locar cap producte, el CRM persegueix que el ciutadà es relacioni amb l’Administració vivint una experiència ben eixerida.

Amb la plataforma CRM es tracta la persona en tota la seva dimensió, com es mereix. Però, és que gràcies a la tecnologia actual –i el canvi cultural que comporta– aprofitem per demanar al ciutadà que sigui ell qui controli el Govern i l’Administració (amb eines com el gencatGRAM) i que defineixi com vol que siguin els serveis que elaborem i gestionem. Hi ha dos exemples de cocreació de debò: l’app Eleccions de gencat, que ha anat millorant amb les funcionalitats aportades pels usuaris, i el primer programa de Bug Bounty a la Generalitat de desembre de 2020 perquè hackers i altres experts de fora l’organització detectessin vulnerabilitats en els webs i aplicacions mòbils.

I això… ¿per què ho hauríem de fer ‘n’ cops des de ‘n’ administracions? Hi ha experiències que ajuden a superar aquesta cultura desfasada: el grup Administracions en Xarxa (a Telegram hi interaccionen els serveis d’atenció ciutadana de les administracions a Catalunya) i un avís legal que obri de manera disruptiva tots els drets d’explotació de tot el que produeix la Generalitat (amb grans conseqüències per a la reutilització i el canvi de model esmentat).

Per això, us oferim aquesta infografia sols amb aquelles actuacions diferents que us poden ser d’utilitat. La resta, com dèiem al començament… ja ho sabíeu ;). Doneu-nos-en feedback!

Jordi Graells
Director general d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya

56 Sessió Web ‘Curant-nos en salut en la comunicació de la COVID’

Quines estratègies cal desplegar per comunicar en temps de crisi epidemiològica? Com es pot identificar el sistema sanitari públic català, tan divers en la provisió i prestació? En la forma comunicativa dels missatges? En la identitat corporativa dels canals comunicatius?

De tot això va precisament la 56 Sessió Web ‘Curant-nos en salut en la comunicació de la COVID’, a càrrec de Rosa Romà, directora de l’Àrea de Ciutadania, Innovació i Usuaris del CatSalut.

Quan? El dijous 4 de març de 2021, de 9 a 9:30 hores.

La videosessió es transmetrà per Zoom. T’hi pots inscriure per aquest formulari http://gen.cat/inscripcions56SW

I recorda que, per rebre tota la informació relacionada amb les Sessions Web, t’has de subscriure a aquest blog (apartat ‘Subscriu-t’hi’).

Si tens algun aspecte general que vols que comenti el ponent, fes un comentari a aquest apunt.

La importància de l’ús de llicències Creative Commons a l’Administració

Podcast de la sessió

Tot just fa 18 anys apareixien a internet un conjunt de llicències que, inspirant-se amb el model del programari lliure, pretenien ser un instrument perquè els autors poguessin compartir els continguts tot animant als usuaris a fer créixer els béns comuns. En poc més d’un any, les llicències, inicialment desenvolupades als EUA, van començar a ser utilitzades arreu del món. Es van traduir i es van adaptar perquè poguessin ser compatibles en qualsevol jurisdicció.

A Catalunya la Universitat de Barcelona va encapçalar el projecte de traducció i adaptació. Però ben aviat la Generalitat es va interessar en la possibilitat d’aplicar-les en el seu àmbit d’actuació. Es va començar tímidament des de l’antiga Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació donant suport a algunes iniciatives com els CD de música lliure. Tanmateix, el salt qualitatiu va arribar el juny de 2007 amb la publicació de l’opuscle de Brians 2. Amb l’opuscle, el Departament de Justícia avalava l’ús de les llicències i a més publicava un document que es podia difondre i reproduir lliurement sense haver de demanar permís.

Aquesta acció valenta podia haver quedat. com tantes d’altres, en una anècdota si no hagués estat per un grup de persones dins l’Administració que va emprendre un camí sense retorn. Aquestes persones van tenir clar que l’Administració pública havia de lliurar a la societat els continguts que generava sense haver d’esperar que la ciutadania ho demanés. I més endavant van ser destinats a la Direcció General d’Atenció Ciutadana des d’on van poder incidir sobre el conjunt de la institució.

L’aposta clara per utilitzar les llicències va comportar iniciar tot un canvi cultural dins l’Administració per gestionar bé la propietat intel·lectual pròpia i aliena. Ja no n’hi havia prou amb una imatge que algú havia trobat per la xarxa sinó que calia esbrinar com es podia utilitzar i si es podia incloure en un material  que es volia posar a l’abast de qualsevol sense cap barrera.

Com en qualsevol canvi es va avançar a poc a poc però amb pas ferm. Inicialment amb reserves, triant les opcions més restrictives de les llicències, però de mica en mica preguntant-se per què aquesta llicència o per què no aquesta altra. De fet, la primera pregunta va ser: per què ens en reservem tots els drets? per què cal que ens demanin permís? Amb les respostes i amb la implantació d’una política editorial valenta s’ha anat veient que l’Administració, en la majoria de casos, no cal que es reservi cap dret sinó tot el contrari. L’Administració ha de facilitar els continguts de la manera més oberta possible, que la condició d’obert sigui per defecte i que la de tancat només quan calgui.

L’opció que ha triat la Generalitat de Catalunya per usar les llicències –i fins i tot per l’eina més oberta, la CC0– és una opció pionera i valenta. La Generalitat mostra el camí a altres administracions i institucions públiques que encara responen «sempre ho hem fet així» o «tothom ho fa» a la pregunta clau de «per què us en reserveu tots els drets?».

La via per la qual ha optat la Generalitat no és única. Hi ha altres institucions que també han triat aquest instrument, com per exemple el Govern neerlandès (New Dutch government portal uses CC0 public domain waiver as default copyright status – Creative Commons), un altre pioner en l’ús de CC en els sector públic, o la Comissió Europea, que fa un parell d’anys adoptava aquest model després d’una anàlisi legal: European Commission adopts CC BY and CC0 for sharing information – Creative Commons.

L’opció de triar les llicències no ha de ser per seguir una moda o una tendència, sinó que ha d’anar acompanyada d’una reflexió sobre com volem crear i gestionar continguts i, sobretot, quin servei volem donar a la ciutadania.

Referències:

Vídeo de la sessió

Visualitzacions de la sessió:

  • Youtube: 78
  • Zoom: 231

55 Sessió Web ‘La importància de l’ús de llicències Creative Commons a l’Administració’

Per què l’Administració hauria de llicenciar continguts, serveis i aplicacions en llicències Creative Commons?

Què comporta que els continguts del web gencat, per exemple, estiguin sota una Creative Commons 0?

Totes les respostes i allò imprescindible que has de saber, t’ho explicarem a la 55 Sessió Web ‘La importància de l’ús de llicències Creative Commons a l’Administració’, a càrrec d’Ignasi Labastida, promotor de les llicències Creative Commons a Espanya.

Quan? El dijous 4 de febrer de 2021, de 9 a 9:30 hores.

La videosessió es transmetrà per Zoom. T’hi pots inscriure per aquest formulari http://gen.cat/inscripcions55SW

I recorda que, per rebre tota la informació relacionada amb les Sessions Web, t’has de subscriure a aquest blog (apartat ‘Subscriu-t’hi’).

Si tens algun aspecte general que vols que comenti el ponent, fes un comentari a aquest apunt.