Senderisme DGAC: plantes, restes arqueològiques i GPS

AVÍS! Aquesta activitat queda ajornada mentre duri la situació d’excepcionalitat provocada pel coronavirus.

A gencat seguim amb la celebració dels 25 anys del web i dels 10 de les xarxes socials. Vam començar amb les visites guiades a les exposicions Universal: La salut a Catalunya, Bocaccio i Art Primer, al Palau Robert (les dues primeres) i al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Ara convoquem una sortida a la muntanya, pels rodals de la conurbació barcelonina per al personal de la DGAC. Es tracta d’una ruta fàcil per un lloc espectacular, l’Obac, al Parc Natural de Sant Llorenç. Durant la sortida tindrem l’oportunitat de conèixer:

  1. les plantes més conegudes dels nostres boscos, de la mà de la botànica Maria Antònia Julià (autora del diccionari Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana del Termcat)
  2. les sepultures medievals que hi ha a l’indret ens les explicarà Àngels Casanovas (Museu d’Arqueologia de Catalunya)
  3. i les nocions més útils per no perdre’s en el maneig dels GPS, a càrrec del geògraf de l’ICGC Marc Torra

Dades de la sortida:

El recorregut serà el mateix per a tothom: del pàrquing de l’Alzina del Salari fins a la Font de la Pola. Un recorregut molt curt i fàcil de fer. I un altre, per als que vulguin continuar, que no serà gaire llarg però que acaba al Forat del Vent, una roca que ofereix l’oportunitat de ser travessada si es fa anant, com sempre, amb compte 😉. En podeu veure la ruta a Wikiloc http://bit.ly/alzinasalari-foratvent.

Inscriu-t’hi com més aviat millor! Per seguretat, les places són limitades.

#25AnysWebGencat #10AnysXarxesGencat

29a CoP de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

El Departament d’Educació va presentar el cas pràctic de la 29a CoP de Xarxes Socials de Gencat. “Comuniquem per transmetre la qualitat del nostre sistema educatiu” explica Eduard Illa, cap de l’Oficina de Comunicació del departament.

El seu públic objectiu és la comunitat educativa. S’adrecen a:

  • Alumnat (des de l’ESO a estudis postobligatoris i règim especial)
  • Personal docent
  • Personal Administració i Serveis (PAS)
  • Professionals vinculats a l’educació (sanitari, psicològic, serveis socials…)
  • Famílies i tutors legals
  • Associacions representatives de les famílies (AFA, AMPA)
  • Sindicats, federacions i organismes
  • Moviments i entitats de renovació pedagògica o d’innovació educativa.

Les xarxes socials al Departament d’Educació

Per al departament, les xarxes socials són una font d’informació molt important. A temps real es pot saber què està passant a l’entorn i preveure possibles situacions de crisi. Per això, diàriament l’equip de xarxes envia un informe amb l’actualitat de Twitter que complementa el recull de premsa tradicional.

El perfil de Twitter @educaciocat és la xarxa que més bull, amb una comunitat educativa molt potent que hi opina sovint. És un dels canals de comunicació principals del Departament, i per això es necessita una planificació. Hi publiquen missatges curts i directes amb enllaços, fotografies, vídeos i emoticones sobre:

  • Actualitat: rodes de premsa, comunicats, campanyes, actes i esdeveniments…
  • Informacions del sistema educatiu
  • Efemèrides sobre educació
  • Consells a famílies
  • Material propi de l’Oficina de Comunicació.

El Facebook @educaciocat s’adreça a famílies amb infants. El contingut sol ser més pausat, no pròpiament d’actualitat, i convida a la lectura i a la reflexió:

  • Consells a famílies
  • Informacions d’interès a la comunitat educativa

L’Instagram d’@educaciocat és molt recent. Es va estrenar a l’inici de curs (setembre de 2019) però ja té un públic fidel. S’adreça a alumnes, famílies i docents però intenta arribar sobretot als més joves. A les històries s’utilitzen les  funcionalitats de disseny i interactives que ofereix la plataforma.

El canal de Youtube @educaciocat funciona com a banc d’imatges i audiovisual que mostra l’ampli ventall educatiu del Departament: programes, projectes pedagògics i de població escolar… Apel·la a experiències directeso properes.

Feliços 25è i 10è aniversaris, gencat!

AVÍS! Totes les activitats programades queden ajornades mentre duri la situació d’excepcionalitat provocada pel coronavirus.

Saps que són 494 els webs que conformen l’univers gencat.cat?

  • 52.028.766 pàgines visualitzades mensualment (mitjana mensual els darrers 12 mesos) El 21 de gener de 2020 es van visualitzar 4.409.562 pàgines.
  • 3.742.000 usuaris mensuals (mitjana mensual els darrers 12 mesos). El 21 de gener de 2020 hi va haver 749.844 usuaris.

I que són 403 els comptes de xarxes socials a Twitter, Facebook, Instagram i Youtube?

  • 5.819.343 subscriptors de xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram i Youtube).
  • 603.074 interaccions (retuits, likes, mencions, comentaris i comparticions) de mitjana mensual a Twitter i Facebook durant els últims 12 mesos.

Volen dir res totes aquestes dades?

La manera més habitual de rendir comptes d’un projecte és oferir dades fins l’extenuació. Tanmateix, a la Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC) preferim dir que els 25 anys de web i els 10 de xarxes socials gencat han estat especials perquè ajuden a:

  • Descarbonitzar el planeta (amb accés ubic síncron i asíncron a continguts i serveis s’estalvia desplaçaments i es reforcen funcionalitats que protegeixen el medi ambient).
  • Oferir els serveis a partir del cicle de vida de la ciutadania i enfocant-los perquè els visqui com una experiència reeixida.
  • Mobilitzar els ciutadans per transformar la seva realitat i el món (amb missatges propositius com ‘abaixa la potència elèctrica contractada, reclama pels retards en vols o per equipatges perduts…’).
  • Motivar els empleats (en feines que impacten en la millor experiència ciutadana).
  • Compartir coneixement (amb un funcionament més en xarxa i treballant col·laborativament).

Què podem organitzar

Realment pensar en activitats de celebració d’aquestes efemèrides tan gratificants i plaents es pot convertir en una feina complicadeta. Per fer-ho fàcil, des de la DGAC proposem tot  un seguit d’activitats agrupades sota les etiquetes accessibles #25AnysWebGencat i #10AnysXarxesGencat.

Per començar la celebració, convidarem el personal de les diferents comunitats professionals que es relacionen amb la DGAC (edició web, xarxes, atenció telefònica 012, OAC…) a visitar diverses exposicions explicades per les persones que les han comissariat o altres d’expertes (gràcies a les persones comissàries de les exposicions i a la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i al Museu d’Arqueologia del Departament de Cultura):

La celebració continuarà amb més esdeveniments que abasten altres àmbits. Per exemple, de cara a la primavera, i com a prova de l’harmonia de l’Atenció Ciutadana amb la natura, organitzarem una caminada en un parc natural i l’aprofitarem perquè un dels assistents ens ensenyi la pràctica d’una eina tan útil com els GPS.

Més endavant et comunicarem també data i hora per a la 50a sessió web, com a colofó dels 15 anys de xerrades que ha estat organitzant la DGAC i el Departament de Justícia (Centre d’Estudis Jurídics).

El 2020 ens ho passarem bé enxarxant-nos amb gencat 😉

 

Accessibilitat web: barreres fora!

denmark-2586553_1920

L’Accessibilitat web a internet és un dret: hem de poder ser capaços d’accedir als continguts i les funcionalitats independentment de la diversitat funcional (sensorial, motriu, intel·lectual) o del context d’ús (ambient).

D’entrada, podríem pensar que només afecta una persona amb un problema de ceguesa, per exemple, però realment hi ha causes i situacions molt diverses.

Cal tenir en compte que potser algú s’ha trencat el braç i no pot utilitzar el ratolí. També hi pot haver persones amb dislèxia o ansietat que necessiten uns continguts ben entenedors. O simplement una situació d’enlluernament ens pot dificultar la visió en un moment concret.

Des de l’Administració, tenim l’obligació ètica de tenir tota la informació accessible i ja fa temps que s’està treballant de manera gradual pel que fa a tots els continguts digitals. Per això, és molt important que qualsevol persona que generi un contingut que pugui ser publicat a Internet (document, imatge, vídeo…), ha de fer-lo accessible.

En el marc normatiu, el dret d’accés a la informació digital està regulat amb una directiva europea que s’ha transposat en el Reial Decret 1112/2018 i que informa de l’obligació de complir amb un calendari concret d’aplicació d’accessibilitat.

Per on podem començar a treballar-hi? Aquestes són les barreres d’accessibilitat més comunes:

  • Imatges: cal diferenciar les que són decoratives de les que són de contingut.
  • Taules:incloure taules només quan sigui necessari i que tinguin una construcció accessible (descripció de la taula, indicadors d’encapçalaments…).
  • Contrast de color: el contingut s’ha de poder llegir fàcilment. Es poden utilitzar mesuradors de contrast en línia per veure el grau d’accessibilitat de la combinació de colors.
  • Encapçalaments i ordre de lectura: estructurar i organitzar bé el contingut amb les etiquetes corresponents.
  • Llegibilitat i llenguatge senzill: publicar continguts curts i concrets utilitzant un llenguatge entenedor i fàcil de llegir.
  • Vídeos i àudios: cal tenir en compte diferents directrius abans de la producció, durant i després. Per exemple, afegir subtítols i audiodescripcions, indicar l’idioma, incloure descripcions de gràfics o taules i evitar música de fons.
  • Visualitzacions de dades: utilitzar alternatives textuals, contrast de color, augment de la tipografia i un disseny responsiu. Si s’utilitzen eines per construir la visualització i no tenen opcions d’accessibilitat, caldrà incloure l’accés a la font de les dades i un resum de les principals conclusions.
  • Documents (Word ,PDF, PowerPoint, Excel, InDesign,..): han d’informar de títol, idioma, marcadors, encapçalaments i presentació alternativa per a les imatges, entre d’altres. Si el document original està ben editat, a l’hora de  convertir-se a PDF l’accessibilitat es conserva bastant.

Al web d’Atenció Ciutadana trobaràs un apartat específic d’accessibilitat amb més informació, eines i recursos que et poden ser molt útils.

Recomanem:

28a CoP de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

El cas pràctic de la 28a CoP de Xarxes Socials va centrar-se en les històries (stories) d’Instagram. Maria Cortés, de la Direcció General d’Atenció Ciutadana, va exposar les línies estratègiques i operatives que des de fa uns mesos s’han anat implantant al compte @gencat.

El contingut efímer, l’últim gran boom a les xarxes socials

Instagram comptabilitzava a principis d’any més de 500 milions d’usuaris actius al dia. D’aquests, més de la meitat (300 milions) eren consumidors d’històries. Així ho reflecteixen les mètriques del compte: les stories representen un 50-60% de les impressions del contingut total que es publicat a Instagram.

Quines característiques fan que aquest format sigui diferencial?

  • És un format complementari al mur que difon un contingut efímer que desapareix al cap de 24 hores.
  • Les imatges tenen una durada de 8 segons. Els vídeos, de 14.
  • Els grans valors afegits són la creativitat i la interacció que permet, tant per part de compte emissor com de l’usuari.
  • La interacció premia l’algoritme d’Instagram.

Les funcionalitats de les històries, la nova narrativa multimèdia

Part de l’èxit de les històries prové especialment de les funcionalitats de disseny i interactives que la plataforma ha anat oferint progressivament:

  • filtres fotogràfics
  •  màscares de realitat augmentada
  •  diferents tipografies i colors del text
  •  mencions
  •  etiquetes: geolocalització, hora, temperatura…
  •  gifs
  •  compte enrere
  •  barra de progrés
  •  enllaços (+ 10.000 seguidors)
  •  retransmissió en directe
  •  canal de vídeo (IGTV)
  •  enquestes
  •  qüestionaris
  •  preguntes obertes
  •  música i lletres de cançons
  •  xat en grup

Es recomana NO fer un ús abusiu d’aquestes opcions per no saturar ni treure valor al contingut de base.

Línia editorial

Els principals eixos temàtics del compte @gencat són els següents:

  •  Cultura i arts escèniques: cinema, teatre,  música, literatura, dansa, editorial…
  •  Història
  •  Turisme  
  •  Gastronomia
  •  Esport

Tot i així, també es difon qualsevol contingut noticiable d’altres  àmbits (salut, treball, educació, tecnologia…) en què el col·lectiu de JOVES es vegi directament implicat.

Els destacats (highlights), l’arxiu de les stories

En el cas de voler conservar el registre d’històries publicades, Instagram permet desar-les com a  destacades en el perfil.

Contingut generat per l’usuari

Una de les opcions més interessants que ofereix la funcionalitat de les històries és la de compartir contingut generat per usuaris particulars o per altres comptes corporatius. Els dos únics requisits per poder fer-ho són:

  • Història: ser-hi mencionat. Ex. @gencat
  • Mur: Que el perfil sigui públic

La piràmide invertida, també en les històries

Com en qualsevol història o relat, per captar i mantenir l’interès i l’expectativa, si publiquem un seguit d’històries, la primera sempre ha de ser la més impactant.

Impacte

Com a conclusió, algunes dades curioses sobre l’impacte que a dia d’avui té aquest tipus de contingut són:

  • La funcionalitat d’incorporar enllaços no té el retorn que es podia esperar d’entrada. Es fan pocs clics.
  • Sorprèn la quantitat de persones que tornen a veure les històries per segona o tercera vegada.
  • L’opció de compartir via missatge privat també té un ús rellevant.
  • D’entre totes les opcions, però, les que generen més interacció són les dels qüestionaris i les preguntes obertes.

 

NOVETATS:

Automatització de l’anàlisi de la parla: Speech Analytics

sound-308418__340

Cada dia apareixen noves solucions que ajuden a oferir serveis de més qualitat. Al 012, per continuar avançant en la millora de l’atenció, s’ha optat per incorporar Speech Analytics, una solució que automatitza l’anàlisi de la parla.

L’avantatge d’Speech Analytics, en relació amb les escoltes que es fan sistemàticament al 012, és el volum d’avaluacions que es poden fer. L’any 2018 s’han avaluat 967.332 trucades, el 55% de les rebudes, mentre que amb les escoltes només s’ha arribat al 0,63%.

Amb l’anàlisi de les converses dels agents amb la ciutadania podem esbrinar si s’està oferint un servei de qualitat, si cal millorar més en una àrea o en una altra, si s’ha de canviar el to de les converses i fins i tot els procediments.

A partir d’unes paraules clau que es diuen o no es diuen i que actuen com a indicadors, es poden analitzar aspectes com la inseguretat dels agents en la forma d’atendre, cercant l’ús de paraules com: crec, provi, penso, potser... El sistema permet el cribratge, la classificació, l’anàlisi i  la priorització per part dels tècnics de les qüestions que requereixen accions de millora més acurades.

gràfica

Tot i la gran capacitat d’anàlisi d’aquest nou sistema, continuen sent indispensables les escoltes humanes per assegurar aspectes bàsics de relació personal, i del model operatiu i d’atenció que Speech Analytics no pot detectar eficaçment.

L’objectiu de l’atenció telefònica és la satisfacció de la ciutadania i mai no és sobrer aprofitar els avenços tecnològics per millorar els serveis.

 

Cap a una administració digital més accessible

Des del 2018 hi ha un nou marc normatiu en matèria d’accessibilitat dels llocs web i les aplicacions mòbils del sector públic que recull les recomanacions aprovades per la Unió Europea i el Consell d’Europa.

Aquesta normativa garanteix que les pàgines web i les aplicacions mòbils de l’Administració siguin accessibles, és a dir que tothom pugui utilitzar-les en igualtat de condicions. Es redueix, així, la bretxa digital que afecta la gent gran i sense recursos digitals, i també persones amb discapacitats.

guia_3

Fins ara, l’Administració aplicava unes pautes d’accessibilitat que s’havien establert l’any 2007. Aquesta nova normativa adapta els avenços tecnològics que s’han produït des d’aleshores:

  • Es parla per primera vegada de les aplicacions mòbils.  Tot i que no és obligatori que siguin accessibles fins al 23 de juny de 2021.
  • L’obligació s’estén a les imatges, vídeos, documents i formularis que es descarreguin, així com els formularis digitals, procediments d’autenticació, identificació i pagament.
  • S’estableix un termini de 14 dies per publicar en un format accessible el contingut de les emissions en directe.
  • S’incorporen mecanismes de control i comprovació periòdica que garanteixen que els llocs web i les aplicacions del sector públic són accessibles.
  • Els usuaris poden comunicar a l’Administració qualsevol possible incompliment dels requisits d’accessibilitat establerts.
  • Les entitats privades estan obligades quan proveeixen serveis públics o quan els seus llocs web rebin finançament públic per al seu manteniment.

Gràcies a iniciatives com aquesta, fem una Administració per a tothom, cada cop més accessible amb llocs web i aplicacions mòbils que tenen en compte els diferents perfils dels ciutadans.  En definitiva, promovem que tots els ciutadans es relacionin amb nosaltres en igualtat de condicions.

Per què és important el llenguatge inclusiu? Què ha d’incloure el contingut? Consulta la Guia per dissenyar l’accessibilitat  per saber-ne més i no deixar ningú fora.

Catalunya es dona a conèixer als Estats Units amb una pionera campanya en realitat virtual

20181227_legendscatalonia

La publicitat tradicional cada vegada té menys impacte en els usuaris. Ara més que mai, les marques busquen formes de diferenciar-se, d’arribar al seu públic amb projectes innovadors i experiències úniques.

Catalunya ha creat una estratègia de continguts digitals dirigida als viatgers d’Estats Units amb l’objectiu de posicionar-se com un destí desitjable i de tendència. El públic americà costa de sorprendre, i necessita impactes potents i innovadors. Per aquesta raó hem creat Legends of Catalonia.

Legends of Catalonia és una experiència en Realitat Virtual amb la qual pots conèixer la història, la cultura i els indrets més especials de Catalunya. Es tracta d’un videojoc VR disponible per Play Station, protagonitzat per Carles Pujol, els germans Roca i Edurne Pasaban. Durant el videojoc, hauràs de superar –guiat per Sant Jordi- sis proves amb l’ajut dels protagonistes.

Viatjaràs amb Carles Pujol, el llegendari jugador del FCB, a la Tarraco Romana per jugar una partida de Harpastum –el futbol dels romans- a l’amfiteatre. Superada la prova, arribaràs a la Lleida medieval, on hauràs de lluitar contra un dragó a la Seu Vella.

Amb Edurne Pasaban, la primera dona a coronar els catorze cims de vuit mil metres del planeta, volarem entre les muntanyes de Montserrat i ens endinsarem en el màgic món de Dalí a les aigües de Cadaqués.

Finalment, ens trobarem amb els germans Roca, uns dels millors cuiners del moment, al mercat de Sant Antoni barcelonès. Tindrem l’oportunitat única de crear una recepta amb ells, que cuinarem davant una increïble Sagrada Família.

La campanya es completa amb una app de realitat augmentada que et permet entrar dintre del videojoc com si fossis el protagonista des de qualsevol lloc del món. També hem creat amb la col·laboració de Sergio Mora, un dels nostres il·lustradors més internacionals, dos impressionants murals al Soho i Williamsburg que representen la cultura i les icones catalanes.

L’acció, que ha tingut repercussió a medis com The New York Times o Time Out NY, és pionera mundialment, ja que és la primera vegada que s’utilitza realitat virtual per comunicar una destinació turística. Una campanya 100% innovadora per promocionar una terra única: Catalunya.

Tràiler del videojoc

Com s’ha creat el joc ‘Legends of Catalonia’

‘Legends of Catalonia’. Informació sobre el joc i la campanya

Turisme de Catalunya

26a CoP de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

Els editors de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya s’han tornat a trobar a la 26a CoP de Xarxes Socials de la Generalitat, sessió amb què acomiadem aquest any.

Com és habitual, en aquestes trobades s’intercanvien opinions i es treballa per fer una Administració més moderna i adaptada a les noves necessitats digitals.

El món de les comunicacions està en canvi constant i s’ha d’aprofitar per conèixer experiències d’èxit de primera mà. Els testimonis reals encoratgen la resta de companys perquè aprofitin el coneixement i l’apliquin a les seves unitats.

Francesc Olivé i Encarnació Roca ens han explicat l’ús que fan de les xarxes socials, des del 2014, per donar a conèixer el fons fotogràfic de l’Arxiu Nacional de Catalunya, format per més de 6 milions de fotografies de gran valor històric i documental.

Per difondre el gran fons documental de l’Arxiu, l’equip de xarxes socials fa servir diverses estratègies definides sempre per la mateixa etiqueta, aquí en teniu alguns exemples:

  • Noves entrades de fons a l’Arxiu: #jaÉsenLínia
  • Papers de Salamanca: #restituïm
  • Documents que es volen destacar: #DocumentDelMes
  • Activitats: #nousperdeu
  • Tasques que fa l’Arxiu: #Sabiesque
  • Commemoracions: #anydelpatrimoni
  • Efemèrides: #Avuifa

Si voleu descobrir quines històries amaga l’Arxiu no deixeu de seguir-lo a les xarxes socials. Qui sap… potser #Avuifa 100 anys d’algun fet emocionant o #jaÉsenLínia un nou fons interessant. En tot cas, #nousperdeu aquests perfils:

A més, l’equip de xarxes no vol només seguidors passius. Cada vegada més l’objectiu és treballar amb els usuaris i crear col·lectivament. Documentar el passat és cosa de tots! 

Materials de la 49a sessió web. ‘Comunicar mitjançant la visualització de dades’

37791830131_4ca091a9b9_oEl passat dimecres 18 d’octubre, el co-fundador i director d’estratègia de OneTandem, Pere Rovira, va impartir la sessió ‘Comunicar mitjançant la visualització de dades’ a la 49a sessió web, organitzada per la Generalitat de Catalunya.

En aquesta sessió, Rovira va exposar els principis fonamentals de la visualització de dades i els usos que en poden fer tant particulars com empreses i institucions públiques.

La primera part de la intervenció es va centrar en la definició dels tres objectius que ha d’assolir la presentació de dades de manera visual:

  • Comunicar. La presentació de les dades en brut, mitjançant fórmules estadístiques o matemàtiques, fa les organitzacions transparents, però no les apropa als ciutadans. En canvi, amb la visualització de dades, es poden comunicar més i millor grans quantitats d’informació.
  • Explorar. Quan la presentació de dades, a més de ser visual, és interactiva, l’usuari les pot filtrar segons allò que li interessa més a cada moment.
  • Analitzar. La visualització de dades afavoreix que l’usuari interpreti les dades i tregui conclusions de manera ràpida.

La intervenció de Pere Rovira també va incidir en els aspectes de disseny que intervenen en la visualització de dades. En aquest sentit, mitjançant exemples de referència, va posar èmfasi en tres regles bàsiques:

  1. Reduir per millorar. Cal optar per dissenys nets i diàfans, que incloguin només aquelles dades que es vol comunicar.
  2. Relacionar volum, qualitat i context. Cal triar el tipus de gràfic més adequat i implementar-lo correctament. A més, és important ubicar les dades en un context per oferir la imatge global més precisa possible.
  3. Compte amb mentir! Cal dominar els principis estadístics per no cometre errors de presentació que condueixin a l’error d’interpretació.

La sessió es va cloure amb un torn de preguntes en què els assistents van poder resoldre dubtes sobre programari lliure per a la visualització de dades i sobre l’aplicació d’aquesta disciplina a l’hora de comunicar polítiques públiques. Un debat molt participatiu que va posar de manifest el gran interès que estan mostrant els servidors públics per transmetre efectivament als ciutadans la major quantitat possible d’informació.

Us van resultar útils els consells i recomanacions de Pere Rovira? Els començareu a aplicar en la vostra tasca diària? Esperem el vostre feedback!