‘Repensem l’Administració electrònica’

Podcast de la sessió

El ponent Javi Creus reflexiona, a partir d’idees clau, sobre la crisi de confiança que pateixen les institucions públiques i altres organitzacions. I explica com i de quina manera es pot tornar a recuperar.

  • Calen millors sistemes, també a l’Administració. No es tracta de digitalitzar els procediments que ja tenim sinó de repensar els sistemes. Si redefinim el propòsit de l’Administració més enllà de ‘produir serveis públics’ com ‘facilitar els drets i les oportunitats dels ciutadans’, ens podrem enfocar millor en el ‘per a què’ el ciutadà demana un tràmit o una gestió.
  • Els ciutadans són l’agent emergent en els nous sistemes. Els drets sobre les dades i les capacitats digitals que tenen són clau. Cal adaptar-se a cada nivell de digitalització i dissenyar amb el ciutadà i per al ciutadà. Cal reconèixer la diversitat i adaptar-s’hi oferint eines als diferents perfils:
    • els no digitalitzats, que sempre requereixen mediació humana
    • els digitals socials (mòbil, whatsapp, bizzum)
    • els que disposen de connectivitat, maquinari i habilitats plenes
  • Preguntar-se ‘per a què’ se li demana una dada o una altra al ciutadà. Podem facilitar-los la relació amb l’Administració?
  • Demanar un ajut a una altra Administració. «Dos pensador d’idees afins multipliquen el poder de les seves ments per set i tres pensadors, per quaranta-nou» Konstantin Tsiolkovsky (1857 – 1935).

I sempre tenint present a tothora que els ciutadans són l’agent emergent en els nous sistemes.

Vídeo de la sessió

Visualitzacions de la sessió:

  • Youtube: 45
  • Zoom: 284

5 respostes a “‘Repensem l’Administració electrònica’

  1. Tan senzill com brillant; una reflexió molt interessant i engrescadora; felicitar al Javi per la seva tasca i a les companyes d’Atenció Ciutadana per l’encert en l’elecció de la temàtica i el ponent. Salut

  2. Carles Folch del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ens pregunta: Com s’ha d’enfocar la relació amb l’administrat, quan es tracta de la tasca de l’Administració de supervisar els deures que tenen els ciutadans i les empreses amb la societat?

    • Hi ha dues qüestions:

      1/ Si redefinim el propòsit de l’administració com “facilitar al ciutadà l’exercici dels seus drets (i compliment d’obligacions)
      i l’aprofitament de les seves oportunitats vitals (i possibilitats de contribució al bé comú)”, aleshores la relació amb l’Administració passa a ser permanent i no només quan hi ha urgències d’un costat o d’un altre. Aquest marc de coneixement mutu més profund, combinat amb l’anticipació de comportaments amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, podria ajudar a prevenir i gestionar aquestes situacions.

      2/ La majoria dels ciutadans compleixen els seus deures i tenen tant d’interès o més que la resta de ciutadans i organitzacions facin el mateix. Potser es podria explorar quines capacitats tenim el ciutadans que podrien servir per ajudar.

  3. Jordi Camprubi ens pregunta: La Intel·ligència Artificial i la Supercomputació permeten una explotació de dades que dona una capacitat fins ara inaudita de planificar i, també, de manipular. Però aquestes tecnologies només estan a l’abast de grans corporacions. Realment podem creure en una societat on els ciutadans siguem amos de les nostres dades? Com podem contribuir-hi?

    • Efectivament, ara mateix les dades són poder. I, a mesura que hi hagi més dades i més avanci la capacitat d’utilitzar-les, més poder es podrà concentrar. La centralització corporativa de les dades comporta la temptació de la manipulació comercial, la concentració pública de les dades comporta la temptació de la manipulació social. Ens cal descentralitzar les dades i distribuir el poder sobre els seus usos. La solució europea és que siguin els ciutadans els qui tinguin els drets de gestió sobre les seves dades. Ara bé, els drets digitals s’han instrumentar: no podem anunciar un dret sobre les dades (recuperació, emmagatzematge, donació, permís d’ús…) i després no donar els elements materials per a l’exercici d’aquest dret.

      Per revertir la centralització de les dades ens calen tres innovacions simultànies:

      – Una arquitectura tecnologica distribuïda, on cada ciutadà disposi del seu repositori personal de dades on emmagatzema i gestiona les seves dades de totes les administracions, empreses i serveis amb què interactua. Per exemple: Solid / Tim Bernes Lee

      – Un ventall de noves organitzacions socials que ajudin els ciutadans a la governança de les seves dades en el seu benefici i pel bé comu; cooperatives de dades (saluscoop.org), trusts i fundacions de dades,…

      – Una simplificació estándard de les condicions d’accés a les dades, equivalent al conjunt de llicències Creative Commons per als continguts.

Leave a Reply to gencat Cancel reply