Podcast de la sessió
Avui Jesús Martínez, del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia) ha fet la 52a Sessió Web ‘Deixem de formar-nos… Aprenguem!’
La sessió ha començat amb una cita del jugador de beisbol Mike Manley dels anys 60, en què deia, al final de la seva carrera, que era increïble tot allò que desconeixes del joc al qual estàs jugant tota la vida.
Aquesta reflexió ha portat Jesús Martínez a plantejar els dos grans àmbits en què es pot desenvolupar l’aprenentatge amb més eficiència.
- L’àmbit organitzacional, lligat directament amb el desenvolupament personal/ professional i que ha estat el gran oblidat per l’antic paradigma. Un dels grans elements no afavoridors ha estat el tipus de disseny organitzacional i el paper no convençut dels directius.
- L’àmbit personal, d’escassa eficiència personal en aprendre a aprendre. Martínez ha explicat quines poden ser les pautes (el domini) de l’aprenentatge personal/social. A més, parlant dels antics entorns personals d’aprenentatge (PLE), els ha connectat amb el desenvolupament últim de la connexió social multiplicadora.
Les referències utilitzades i que pots consultar són les següents:
- Ruiz Martín, Hector (2020), ¿Cómo aprendemos? Una aproximación científica al aprendizaje y la enseñanza. Barcelona.
- Johnson, Steven (2019), La conquista de la actualidad. Argentina
- Escola d’Aprenents Marina Garcés
Vídeo de la sessió
Bon dia!
M’he trobat problemes per ingressar a la sessió i, finalment, l’he hagut de seguir pel canal de Youtube i no he pogut enviar la meva pregunta.
El Jesús, el ponent, ha exposat un munt de cites i autors. Estaria bé que quan pengeu la conferència hi inclogueu correctament escrits el noms i cognoms dels autors estrangers i una breu referència a qui eren. Us en poso un exemple: Popovich (Entrenador dels Lakers). Moltes gràcies anticipadament.
Jordi V. ens pregunta: El PKM requereix un ecosistema digital per implementar-lo. Tens algun exemple de les aplicacions que poden ajudar-nos?
El PKM (domini de l’aprenentatge personal) ve a substituir els complexos sistemes anteriors (entorns personals d’aprenentatge, PLE). Els PLE tenien una base tecnològica molt pronunciada que, de vegades, contribuïen a fer complex el que ha de ser simple. El seu introductor, Harold Jarche, explica que per fer servir PKM, primer cal disposar d’una mentalitat d’aprenentatge i no pas tecnològica. Per a cadascun dels elements que presenta la metodologia (buscar, donar sentit i compartir) com a ajuda, es pot tenir suport d’eines. I sempre serà un complement i una decisió personal fer servir la més adequada.
Per a la cerca, jo faig servir Feedly. En el cas de compartir qualsevol sistema que et posi en contacte amb les persones de referència és suficient. Per exemple, els teus canals privats de WhatsApp o Telegram, les comunitats que poden establir-se al voltant dels teu entorn de treball com pot ser Teams.
Jordi V. ens pregunta: Pots facilitar-nos lectures (blogs, llibres, fòrums,…) sobre PKM?
La referència bàsica és el seu blog https://jarche.com/2014/02/the-seek-sense-share-framework/
Sònia M ens pregunta: Recomana algun llibre que parli sobre aquest tema (dels conceptes dels que ha parlat)?
A banda dels tres que ja vaig recomanar també es útil el de Xavier Mas El Tejido de Weiser https://www.editorialuoc.cat/el-tejido-de-weiser
jvendrell ens pregunta: Com pots entendre que les comunitats de pràctica encara no estiguin esteses en més departaments de la Generalitat, i les que estan implantades no tinguin el suficient suport?
És difícilment comprensible quan ja hi ha experiències molt consolidades amb més d’una dècada de treball i continuen aportant valor.
Caldria el lideratge de l’EAPC i, a banda, una major sensibilització directiva perquè s’entengui que la formació i l’aprenentatge col·laboratiu, mitjançant agrupacions d’aquest tipus, té molt més impacte en la millora de l’organització i en la satisfacció dels professionals.
Laura martinez ens pregunta: Podria el ponent explicar aprendre respectant els seus ritmes? Si des de les escoles s´exigeix uns continguts establerts per cursos?
Tots els grans pedagogs que se situen en posicions de pedagogia activa (com l’Escola Nova aquí a Catalunya) són partidaris que l’aprenentatge ha de transcórrer segons el ritme de les persones implicades. L’herència dels mètodes de transmissió procedents de la Revolució Industrial es manté tot i que no són els més eficients.
Evidentment, raons de tipus econòmic fan que es mantinguin. En qualsevol cas, els professors a les les aules, sobretot en l’educació formal, ja procuren establir una mirada individual sobre cada alumne i alumna.
dani giménez roig ens pregunta: Aprenen fent i, sobre tot, reflexionant. Gran afirmació. Aquesta reflexió ha de ser només de l’aprenent? Però la majoria d’organitzacions públiques insisteixen en fer cursos i més cursos (ara en línia) Creus que les direccions de les organitzacions reflexionen prou sobre aquesta forma d’aprendre fent en col·laboració?
Fer i pensar és la clau de l’aprenentatge. Els directius, en la seva gran majoria, han estat educats en el model aula de la Revolució Industrial i no acaben de tenir la percepció del que impliquen els nous postulats. Formació i aprenentatge (els seu responsables) no han estat capaços de conscienciar la capa estratègica per apostar decididament pel relleu d’accions formatives basades en aula i migrar a l’aprenentatge col·laboratiu lligat a l’activitat laboral.