‘Fer els serveis accessibles i no morir en l’intent’

Podcast de la sessió

Fer els serveis accessibles i no morir en l’intent’, és el títol de la darrera Sessió Web celebrada en el nou format digital. La ponent, Irema Ferrez de la Direcció General d’Atenció Ciutadana, va explicar els requeriments d’accessibilitat web que afecten als serveis de les organitzacions actuals. A continuació teniu els materials dels quals va parlar

Guies

Normativa

Altres materials

Tota la informació, al web d’Atenció Ciutadana

Vídeo sessió

23 thoughts on “‘Fer els serveis accessibles i no morir en l’intent’

  1. Bon dia,
    Moltes gràcies per aquesta sessió i tot el coneixement compartit.
    De tot el que comentes em sorgeixen diverses preguntes:
    1) Quant a serveis accessibles, feu algun tipus de particularització entre la part pública informativa (contingut gestionat per un CMS) i la privada (tramitació desenvolupada en diferents llenguatges)?
    2) Teniu implementat algun tipus de servei accessible a través d’un xatbot?
    3) Quina opinió tens sobre solucions que milloren l’accessibilitat,tipus una plataforma que afegeix a la pàgina web una capa d’informació basada en WCAG i WAI-ARIA?
    Gràcies!

    • 1) Pel que fa a la diferenciació entre la part pública (internet) i la privada (intranet-extranet), no fem cap distinció, ja que tot ha de ser accessible segons recull la llei.
      2) Tenim el bot @gencat012bot a Telegram com a alternativa al servei telefònic.
      3) El tema aquí no és que es millori l’accessibilitat web sinó el que s’ha de fer és que els serveis digitals (wesbs, apps, etc.) siguin accessibles, per tant, la idea és no fer pegats amb capes que ajuden sinó desenvolupar el codi de manera accessible des de l’inici.

    • Hi ha una llarga llista d’eines per validar l’accessibilitat web de forma automàtica. Consulteu l’enllaç de les “Eines”, però també cal fer una revisió manual del producte final per comprovar si realment és accessible 100%.

    • Hi ha una llarga llista d’eines per validar l’accessibilitat web de forma automàtica. Consulteu l’enllaç de les “Eines”, però també cal fer una revisió manual del producte final per comprovar si realment és accessible 100%.

  2. Jordi Arrufat – Diplocat ens pregunta: hi ha alguna recomanació específica referent als enllaços cap a webs externes pel que fa a l’accessibilitat? Hi ha diferència pel que fa a l’accessibilitat si es veu l’enllaç sencer com a hipervincle en un text o accedint-hi des d’una imatge, per exemple.

    • Disculpa perquè no havia entès la pregunta durant la sessió. El més recomanable pel que fa als enllaços és que el text de l’enllaç sigui representatiu del lloc on porta, per tant, caldria evitar literals del tipus “fes clic aquí”, “més informació”, “més”, etc. Pel que fa al fe de posar una imatge o no, no hi ha problema a utilitzar imatges amb enllaç, el que seria un baner, però sempre s’ha de pensar si la imatge té càrrega informativa i quin text hi ha a la imatge. El que sí que s’ha de fer sí o sí és, si l’enllaç obre en una pestanya/pàgina nova, informar-ho al codi perquè així els lectors de pantalla sabran que marxen de la navegació on es trobaven. Espero haver-te ajudat.

    • La Generalitat organitza de manera periòdica cursos sobre diversos temes relacionats amb l’accessibilitat web per als treballadors públics, des de com fer documents accessibles a seminaris per aprendre a fer informes d’accessibilitat, o coneixements bàsics d’accessibilitat per a webmàsters. Si ets empleada pública, contacta amb el teu servei de formació per conèixer l’oferta disponible.

  3. David Sánchez ens pregunta: existeix algun tipus de certificació oficial en accessibilitat? Com les que existeixen per l’ENS o les ISO…

    • Actualment no hi ha una certificació específica oficial d’accessibilitat web. No obstant això, hi ha empreses que poden oferir una auditoria i un certificat conforme el producte digital (web, app) compleix amb les directrius obligatòries. Però aquesta certificació no acaba de ser molt útil quan parlem de productes que són vius. Per exemple, un web pot estar certificat avui amb una doble A (AA) de les WCAG 2.1 però demà algú introdueix continguts nous i ja no compleix amb aquests requisits.

  4. Anna Garcia ens pregunta: si hi ha les eines i la llei hi obliga, com és que és tan difícil trobar webs accessibles per a tot tipus de discapacitats visuals, auditives, etc.?

    • No hi ha una resposta encertada per a aquesta pregunta. Hi ha hagut moltes lleis que obliguen a complir amb obligacions que s’han ignorat en altres àmbits també… Tot i això, una de les causes segurament és el desconeixement que a data d’avui encara hi ha sobre el tema. I una altre aspecte que tampoc ajuda és tendim a publicar-ho tot al web sense tenir clares polítiques de revisió i eliminació de continguts. Això fa que els portals es vagin engreixant i engreixant i encara costi més mantenir els webs accessibles.

  5. Mariano Bordas ens pregunta: per no limitar la creativitat dels dissenyadors gràfics, es pot oferir la versió adaptada de manera complementària al document original?

    • Hi ha la falsa creença que l’accessibilitat web limita el disseny gràfic, i això no és així sempre que la programació que hi ha al darrera sigui correcta. Tot es pot fer accessible, o gairebé tot, però cal tenir els coneixements per fer-ho. No es recomana tenir dos productes iguals (un accessible i un altre no) d’un mateix producte (imagino, per exemple, un web, una app…) primer perquè resultaria caríssim i segon perquè no té sentit duplicar la feina, quan la llei obliga a que els serveis digitals siguin accessibles. Aquesta opció només seria acceptable en el cas que el producte realment no es pogués fer accessible de cap manera (se m’acuden, per exemple, partitures musicals, que són difícils de digitalitzar

  6. L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat IMPD ens pregunta: ho reviseu tot amb mitjans propis? Com implementeu resultats d’auditories web quan qui audita no és qui ha fet el web. Algun consell per fer-ho ràpid?

    • A la Generalitat de Catalunya estem fent un sistema mixt, hi ha departaments que han subcontractat aquesta tasca i n’hi ha d’altres que estan fent autoavaluacions. Els resultats de les auditories els implementa l’organisme en concret i depenent de quin tipus d’error és, si és contingut, disseny, maquetació o desenvolupament, ho corregeix un equip diferent (webmàster, proveïdor…).

  7. En primer lloc, us felicito. La sessió m’ha semblat molt interessant i pedagògica (i amb una durada justa).. Potser l’hauríem d’obligar a veure a aquells que diuen que l’accessibilitat és cosa dels altres.

    I ara, dues preguntes:

    a) Publicareu alguna informació de com fer els formularis emplenables accessibles?
    b) Heu considerat usar SODA PDF o algun altre programari lliure en substitució de l’Acrobat Pro? A Justícia ens seria molt útil per implicar les unitats en l’accessibilitat dels documents, no només per repartir la feina que això comporta, sinó també per canviar la concepció de què es penja a la web i com.

    Gràcies accessibles per totes bandes.

  8. Un assistent a la sessió ens pregunta: podem utilitzar el programari lliure SODA PDF perquè les unitats ja ens passin els documents més accessibles? Nosaltres pengem tots els documents en PDF però hi ha diferència entre l’accessibilitat en Word i en PDF, per exemple pel que fa a les imatges decoratives, en Adobe Acrobat es poden posar com a background i no cal anar posant una x una que són decoratives.

    • Desconec el programari SODA PDF per fer documents accessibles. Per revisar l’accessibilitat us recomanem utilitzar l’Adobe Acrobat professional, però com que és de pagament possiblement no tothom hi té accés. També es pot utilitzar una eina en línia que es diu PAVE. https://pave-pdf.org/?lang=en

Leave a Reply