La grip de 1918 o grip espanyola

This slideshow requires JavaScript.

Quan va ser

A començament de l’estiu de 1918, en plena Primera Guerra Mundial, s’escampava arreu una misteriosa malaltia que afectava per igual l’amic i a l’enemic, amb febres altes i dolors. Era la grip, que ja  matava més persones que les bales i els obusos.

Aquella pandèmia es creu que va provocar la mort a tot el món d’entre 50 i 100 milions de persones.

D’on venia

La tesi més estesa és que el primer infectat va ser un cuiner de l’exèrcit nord-americà a Fort Riley (Kansas). Es va presentar a la infermeria amb febres altes el 4 de març de 1918. L’endemà un centenar de reclutes estava malalt. El mes d’abril aquest regiment va ser destinat a França. Un cop va haver desembarcat al port de Brest i Bordeus, la malaltia es va estendre per tota Europa.

Una altra teoria va més enllà i en situa l’origen a la Xina. D’allà es propagaria per l’Amèrica del Nord a través dels treballadors xinesos que hi havien anat als Estats Units per la construcció del metro.

Quantes onades hi va haver

Hi va haver tres onades de grip:

1a De maig fins a final de juny de 1918

2a De setembre a final de desembre de 1918, que va ser de llarg l’onada més mortífera

3a De gener fins a l’abril de 1919

A qui afectava

A tothom per igual, rics i pobres, amics i enemics. Però es va detectar que les franges d’edat més afectades eren entre els 20 i els 50 anys.

Com es manifestava

Començament molt brusc, amb molta febre, mal de cap intens, dolor muscular. La majoria de morts es produïen per altres complicacions bacterianes en forma de pneumònia.

Com es tractava

Els metges no sabien con tractar la malaltia. A l’Estat espanyol les mesures depenien del Ministeri de Governació Civil, que havia enviat a França diversos científics per conèixer com la tractaven. Van arribar a la conclusió que la malaltia era la mateixa que tenia lloc a la Península Ibèrica i que podia ser causada per un virus filtrable. Així mateix van considerar que la mortalitat era produïda per infeccions respiratòries i que la profilaxi era evitar les aglomeracions. Els científics recomanaven evitar els actes públics.

Se seguien les recomanacions?

No del tot. Les esglésies continuaven aplegant multituds per fer rogatives per espantar el mal. Els teatres només van reduir les funcions. Van tancar les universitats i les escoles públiques, però les privades n’eren reticents. Al mateix temps, es va comprovar que el control de les fronteres no era prou efectiu ja que es produïa una gran entrada de viatgers emmalaltits per les poblacions de les vies fèrries. Com en els casos de Madrid-Irun i la de Portbou-Almeria, que era on es concentraven més infectats.

L’octubre de 1918, és a dir, durant la segona onada de la grip, alguns ajuntaments, com el de Sabadell, mitjançant la Junta de Sanitat, ja recomanaven l’aïllament dels malalts i també la desinfecció. Amb aquestes mesures i moltes d’altres, es tractava d’evitar el contacte de mans amb persones sospitoses i convalescents.

Quins remeis s’empraven?

El ban de l’Ajuntament de Sabadell recomanava que, en cas de refredat, es fessin fregues amb esperit d’espígol i sobretot desinfectar.

Els metges receptaven febrífugs com l’aspirina i el piramidó, la quinina i altres desinfectants de les vies respiratòries.

Es van provar innombrables remeis, molts sense cap valor terapèutic. La picaresca també hi va fer l’agost, els diaris es van omplir de remeis preventius que en realitat no tenien cap mena d’eficàcia.

Per què el nom de grip espanyola

El corresponsal a Madrid del diari anglès The Times va ser qui va emprar per primera vegada el terme. Tanmateix, el govern espanyol mai no es va molestar a desmentir. I així va quedar batejada.

Els metges també s’infectaven?

Si. S’estima que van morir uns 200 metges a tot l’Estat.

L’Arxiu Històric de Sabadell se’n fa ressò

L’any 1918, la grip arribà a Sabadell la darrera setmana del mes de setembre.

De la gestió d’aquella crisi sanitària, a l’Arxiu Històric de Sabadell se’n conserva un expedient en el qual es recullen les estadístiques dels contagiats, les mesures preses per a combatre l’epidèmia i les gestions per obtenir material de desinfecció. Les imatges d’aquest apunt són de l’Arxiu sabadellenc.

Aquest apunt del blog gencat l’ha elaborat Àngels Casanovas i Romeu

Fonts

One thought on “La grip de 1918 o grip espanyola

Leave a Reply