De l’expositor de dispositius al fòrum d’innovació en els serveis. Aquesta podria ser la conclusió valorativa del que ha donat de sí la darrera edició del Mobile World Congress (MWC18). Definitivament, ha deixat de ser una fira de mòbils per esdevenir un espai de reflexió sobre els usos i objectius que han de tenir els desenvolupaments de programari. En efecte, enguany s’ha evidenciat que, en el procés creatiu, primer cal pensar en l’optimització dels serveis a les persones i, després, en la tecnologia que l’ha de fer possible.
Des d’aquesta perspectiva, les novetats en les prestacions dels dispositius han cedit el protagonisme a les aplicacions que han de millorar, a molt curt termini, la vida de les persones. Des de la teleassistència als quiròfans connectats amb 5G i, fins i tot, a les iniciatives per erradicar la pobresa, els àmbits de la salut i els serveis socials han estat els que més innovació aplicada han presentat al MWC18. També els algoritmes predictius han estat una peça clau. N’és un bon exemple el sistema desenvolupat pel Centre de Visió per Computador de la UAB, per fer estimacions del nombre de persones presents en una aglomeració en imatges tant estàtiques com en moviment amb el marge d’error més baix aconseguit fins ara.
Les tecnologies que fan possible els serveis estrella presentats al MWC18 tenen dos noms propis: intel·ligència artificial i internet de les coses (IoT, Internet of Things). Què tenen en comú? D’una banda, el seu objectiu, la interconnexió d’objectes i humans. De l’altra, les dades, que són el seu nucli d’origen. Perquè qualsevol aplicació de la IoT o d’intel·ligència artificial necessita indefectiblement recollir dades i analitzar-les.
És en aquest punt on les administracions públiques han de jugar un rol fonamental. Quin? Probablement, la seva missió més rellevant en aquest sentit és garantir l’equitat en l’accés a les dades. Es tracta que tothom, independentment del seu context socioeconòmic, pugui consumir les dades públiques, processar-les i reutilitzar-les per innovar béns i serveis, prendre decisions més eficients i millorar tota mena de processos.
En plena ressaca del Mobile, que ha estat més tech que mai, podem constatar que som davant d’una quarta revolució industrial que donarà lloc a una societat de dades i algoritmes. És moment, per tant, de crear espais de compartició d’idees dins de les organitzacions públiques que han d’assegurar la igualtat d’oportunitats en l’accés a aquesta societat. La Generalitat de Catalunya fa anys que impulsa una decidida política d’obertura de dades i foment de la reutilització; i ara segurament li tocarà bregar perquè l’open data no esdevingui una nova bretxa digital i social.
Sou tots benvinguts a participar i compartir les vostres propostes i experiències: ¿de quina manera penseu que les institucions públiques poden afavorir millor l’equitat en l’accés a les dades?