Amb la voluntat d’oferir el millor servei a la ciutadania, la Generalitat de Catalunya promou polítiques d’atenció en els entorns del ciutadà mateixos, participant de manera activa en ecosistemes aliens a l’organització. Es tracta d’un nou model de relació amb el ciutadà més descentralitzat i distribuït que el clàssic model més vertical que ha imperat fins als nostres dies.

En coherència amb aquest model, la Generalitat llança ara l’aplicació gencatGRAM per registrar en un mateix entorn totes les dades i l’activitat dels diferents canals digitals del Govern i del conjunt de la Generalitat. S’obren totes les dades perquè el ciutadà pugui consultar la informació distribuïda arreu dels canals oficials de la Generalitat en les diferents plataformes, amb la intenció que sigui ell qui segueixi i valori si aquells canals responen als objectius pels quals existeixen i que van ser definits prèviament. Què en penses? Serà realment per monitorar l’acció de la Generalitat en aquests canals?

El primer mòdul d’aquesta nova infraestructura és el web d’activitat de serveis digitals http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat que fa visibles les dades d’activitat dels canals oficials de la Generalitat a Twitter, Facebook i els blogs.

El gencatGRAM en 6 punts

1. És una base de dades que agrupa tots els canals digitals oficials de la Generalitat de Catalunya i la seva activitat. Un únic entorn aplega i transparenta dades de xarxes socials, aplicacions mòbils i en un futur de tràmits, webs i qualsevol canal digital que fins ara sols eren accessibles a les persones responsables d’aquests serveis als dels departaments i organismes.
2. A més de d’actuar com a arxiu i directori, està conceptualitzat des de l’inici com a nucli i origen de dades per a altres productes, com ara panells de control, directoris, font de dades per a investigació i recerca, components del web…
3. Té habilitat un accés obert via API (sigles en anglès de application programming interfaces o interfície de programació d’aplicacions, mòdul que permet que un programa informàtic es comuniqui amb un altre) a les dades per poder construir components, aplicacions i altres serveis a partir de les dades que té emmagatzemades.
4. Dona lloc a altres productes, el primer dels quals és el web d’activitat de xarxes socials. Amb aquest web es pot fer seguiment de l’activitat de tots els perfils oficials de la Generalitat, veure’n l’evolució de l’audiència, els continguts més rellevants, el grau d’interès del perfil….
5. Fomenta la transparència i una avaluació crítica per part de la ciutadania i altres governs. Aquesta és segurament la funcionalitat més innovadora i disruptiva del gencatGRAM, perquè fa realitat un dels preceptes més importants en la governança oberta, en el sentit que és la ciutadania la qui monitoritza l’activitat del Govern i l’Administració a les xarxes socials, als webs, als serveis mòbils i altres canals digitals d’atenció ciutadana.
6. Fa evident que el principal consumidor de les dades obertes d’un govern és el govern mateix; així doncs altres comptes poden utilitzar aquesta informació per millorar la seva presència i aprendre d’altres perfils més reeixits, com també trobar continguts interessants per compartir amb la seva audiència.

Ara amb el gencatGRAM es fa un pas decidit cap a una atenció ciutadana basada en els principis de governança oberta. Per aquests principis, és la societat qui ha de monitorar l’activitat de governs i administracions, determinant l’eficàcia i la validesa de recursos i instruments creats.

Web d’activitat de serveis digitals