En el web https://ideas4digitalgov.eu, fins al 21 de juny, es poden presentar les idees innovadores que ajudin a elaborar el document que ha de definir les polítiques de la Unió Europea (UE) en aquesta matèria.
El Consell de Lisboa, en nom de la Presidència d’Estònia de la UE, està preparant el document que aprovaran els estats membres de la UE el 6 d’octubre d’aquest any en forma de declaració ministerial sobre la futura política de la UE en matèria de govern digital.
És una via eficaç per fer arribar als estats membres aportacions de tota mena sobre el document inicial. N’hi ha prou amb clicar sobre el globus de diàleg del costat de cada proposta o bé enviar un correu electrònic.
Es parteix de la idea que la Declaració de Malmö (2009) sobre govern electrònic no ha contribuït tant com s’esperava a disminuir la distància política entre ciutadania i governs pel que fa a, principalment, confiança i participació. S’ha progressat globalment en l’administració electrònica: digitalització de tràmits, interoperabilitat, dades obertes (Directiva ISP 2013), signatura i identitat digital (Reglament elDas), privacitat i protecció de dades personals (RGPD de protecció de dades personals), factura electrònica, etc. Tanmateix, els ciutadans no han experimentat el canvi radical que l’esmentada Declaració de Malmö preveia. Per exemple, el ciutadà europeu que compra en línia ha augmentat del 36 al 55%; però, en canvi, el que usa serveis públics en línia sols ha passat del 18 al 28%.
Les propostes per a la declaració ministerial de la UE per a l’octubre són a grans trets les següents.
- Principi d’un sol clic: àmbit digital per a tot la UE, registres primaris, interoperabilitat, desenvolupament d’estàndards comuns, transparència algorítmica…
- Govern obert: dades obertes per defecte, dades obertes amb més qualitat, evolucionar dels conjunts de dades estàtiques a serveis oberts (API-s estandarditzades), codisseny (cocreació, coproducció) en els serveis i infraestructures digitals, pràctiques participatives generals, lideratge global en el govern obert des de la UE.
- Identitat i seguretat: sistemes d’identitat digital interoperables per al 2018 i vàlids per al sector privat, atenció als avenços tecnològics com el blockchain, seguretat en l’emmagatzematge de dades, control de les dades per part dels ciutadans.
- Altres mesures: planificar objectius i accions concretes, avaluables i comparables; experimentar per prototipatges ràpids; implementar pilots transfronterers; normativitzar de manera intel·ligent a partir d’experiències ràpides i intel·ligència artificial; obrir els processos d’adquisició a nous actors; exigir habilitats digitals als càrrecs directius per prendre les decisions adequades; entre d’altres.
El debat està ben obert. No deixis passar l’ocasió i proposa les idees i actuacions que creguis que garantiran la transformació digital d’Europa i la faran avançar al ritme que es necessita.
La Gencat ja hi ha presentat propostes! Són aquestes, què en penseu?
1. Impulsar sistemes d’identificació i autenticació robustos però d’ús senzill per al ciutadà. Per a tràmits i serveis que no requereixin un nivell de seguretat màxima, són útils aquests sistemes de validació de la identitat del ciutadà mitjançant l’ús de claus d’un sol ús en el mòbil, com ja es fa amb tota normalitat en el sector financer i altres. Ús del Mobile Connect com a estàndard en l’autenticació digital http://www.gsma.com/identity/mobile-connect.
2. Calen experiències d’obertura de les dades estadístiques d’ús (mètriques) dels serveis públics. Aquesta obertura ajudarà a definir el cicle de vida dels serveis digitals. Els webs, els perfils de xarxes socials, els serveis mòbils, els butlletins electrònics… es creen a partir d’uns objectius reals clars, que després cal avaluar contínuament. Amb les dades que s’han obert, els ciutadans monitoritzen els canals digitals del Govern i decideixen si han d’existir o no. Quants webs i altres serveis digitals romanen oberts sense cap mena d’activitat o bé amb un impacte mínim! És imprescindible obrir-ne les dades.
3. Cal escurçar el temps entre la conceptualització d’un servei i la seva implementació efectiva usant metodologies com el design thinking. La tecnologia permet dissenyar diversos serveis per al ciutadà i que només s’acabi implementant el que respongui a les expectatives inicials ciutadanes (idees i aplicació són una sola cosa). La prestació de serveis és la prova més evident del que funciona i del que no val; per això, les polítiques s’han de retroalimentar dels serveis contínuament.
Amb aquesta filosofia, es tracta de prototipar serveis directament en comptes d’elaborar grans plans de modernització o llibres blancs de l’Administració.
[…] uns mesos, us explicàvem en un apunt en aquest blog que la Comissió Europea estava treballant per elaborar una nova declaració […]