Ja fa un temps que les empreses de tecnologia estan traient al mercat productes anomenats portables (wearable). Es tracta d’indumentària o estris personals d’ús habitual que incorporen tecnologia. La filosofia que hi ha darrere aquesta mena d’enginys és la hibridació entre el món digital i el món físic. Els instituts de recerca ho han anomenat Internet de les coses. En aquest món hiperconnectat, les neveres, les samarretes, els llibres i les llaunes estaran equipats amb dispositius minúsculs. La tecnologia portable ens permetrà interactuar-hi i extreure’n informació. Sabrem quan costa aquell vestit que hi ha a l’aparador i on s’ha fabricat, i podrem compartir-ho amb la nostra xarxa de contactes. Teniu algun giny d’aquest tipus? Ens atrevim a fer-ne una llista?
El cas més conegut és potser el de Google Glass, unes ulleres creades per Google que es troben en fase de proves i de les quals vam veure força exemplars al Mobile World Congress. Aquest dispositiu permet disposar de la informació que proporciona un telèfon intel·ligent sense fer servir les mans. Seria la versió més simplificada d’un mòbil i està equipada de sèrie amb algunes aplicacions senzilles per accedir a Internet, fer fotografies o vídeos, compartir informació, fer traduccions o obtenir adreces. Les aplicacions més espectaculars vindran de la mà dels desenvolupadors, que ja estan pensant a explorar totes les possibilitats de la realitat augmentada que ens permetrà obtenir informació en temps real del que estem veient en cada moment. Això sí, moltes de les aplicacions que s’estan desenvolupant ara mateix estan orientades a la venda i al màrqueting.
Google Glass fa tot això mitjançant una petita pantalla situada a la part superior dreta d’un dels ulls. La informació no és gaire intrusiva ja que l’usuari és qui decideix en cada moment quan vol activar la pantalla i veure els avisos. És més complicat interactuar amb el dispositiu: es pot fer a través d’un giny tàctil situat en una de les patilles o bé amb comandaments de veu que, ara per ara, només entén si es fan en anglès americà. Les Google Glass estan pensades per fer-les servir juntament amb un telèfon. Per aquest motiu la connectivitat està limitada a les xarxes Bluetooth i WiFi i en aquest darrer cas és obligatori identificar-se com a usuari de Google. Les aplicacions de tercers, això sí, no tindran accés directe a les nostres dades.
Altres exemples d’aquest tipus de tecnologia són rellotges intel·ligents tàctils i amb accés a Internet; braçalets que controlen les calories que gastem, la qualitat del son que tenim, etc. a partir del pols cardíac; o anells que serveixen per desbloquejar portes, el mòbil o activar aplicacions.