Unes 400 persones han assistit avui a la I Jornada Dades Obertes Catalunya. Convocada pel grup Catalunya Dades, xarxa formada per representants de la Generalitat de Catalunya, ajuntaments, Viquipèdia, universitats i altres institucions relacionades amb l’obertura de dades i l’Administració, la Jornada tenia per objectiu divulgar l’obertura de dades i la reutilització a Catalunya a partir d’experiències i casos pràctics.

Els ponents han destacat el bon moment per impulsar projectes d’obertura de dades a Catalunya malgrat les dificultats que tenen els organismes públics per canviar la dinàmica interna per fer el pas cap a aquesta nova cultura. Cal obrir dades per generar riquesa i ocupació, però també perquè la ciutadania recobri l’interès pels assumptes públics i l’acció governativa.

S’ha fet incís, també, en la necessitat de sumar dades d’entitats proveïdores de serveis i concessionades i dades privades, amb l’objectiu d’obtenir grans resultats.
Finalment, els oradors han posat de manifest la necessitat de divulgar les bondats de l’obertura i reutilització de dades i posar-la al servei de la societat com una de les possibles vies per pal·liar el període de crisi. És important aconseguir que les entitats privades coneguin les dades públiques alliberades, que els han de permetre innovar serveis i productes. S’ha d’avançar cap a les dades enllaçades (linked data) però no s’ha de deixar d’obrir dades útils en formats disponibles.

Materials:

– Fotografies

– Vídeos de tota la Jornada

De què hem parlat al llarg de la Jornada?

Obre la jornada Jesús Martínez, cap de Nous Programes Formatius i Projectes del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. A continuació, el director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès, presenta la Jornada i comenta que l’obertura de dades ha de produir nous models de negoci i que és una de les estratègies del Govern 2020.

S’ha impulsat la xarxa Catalunya Dades perquè la ciutadania percebi el potencial que comporta l’obertura de dades públiques. Donar a conèixer l’obertura de dades i les aplicacions que se’n poden derivar. També avança que es durà a terme un curs virtual sobre dades obertes.

Jordi Graells, responsable de Continguts i Innovació de la DGACD explica que a la Jornada es parlarà del moment actual a Catalunya sobre dades obertes. Insisteix que cal obrir les dades perquè millori el coneixement de la ciutadania sobre l’acció de Govern, perquè la ciutadania les usi  i perquè les administracions siguin interoperables.

El volum de negoci estimat al voltant de les dades obertes a l’Estat és de 500 milions d’euros i ocupa uns 4.000 treballadors.

Tot tipus de dades: salut, jurídiques, terminològiques, econòmiques, licitacions públiques, georeferenciació, meteorològiques… Les més usades per sectors són les de negoci i econòmiques. El model freemium, de subscripció en línia, és el model que més èxit té. Altres models de negoci són el procés d’obertura general del coneixement i el retorn que comporta.

Hi ha un marc legislatiu favorable. A més, properament es promulgarà una nova directiva europea. Al nostre país hi ha tradició de reutilització i moltes administracions estan obrint dades: Generalitat, ajuntaments diversos. Per això es va constituir aquesta organització en xarxa Catalunya Dades.

A continuació s’han desenvolupat diferents taules rodones on representants dels diferents sectors que componen la xarxa Catalunya Dades han debatut amb el públic qüestions relacionades amb l’obertura de dades i la reutilització de la informació. Del ric debat en destaquem els punts següents:

• Vivim en la societat de les dades. Estem envoltats de dades que produeixen riquesa perquè les podem processar en temps real. Crear aplicacions i serveis a partir de les dades obertes no és gens fàcil. Falten per obrir les dades dinàmiques. Les que tenen una variabilitat alta.
• Ara hi ha diversos portals de dades obertes però tothom les obre en diferents formats. Cal legislar unes condicions d’ús per a tota la Unió Europea. Fa falta divulgar més què són les dades. Aquest és un dels motius de la jornada.
• La informació pública que es pot donar ha de ser de qualitat, contrastada i homogènia. L’estandardització és clau.
• Encara no hi ha un element harmonitzador perquè convergeixi la informació de totes les entitats i organitzacions. Tant el món públic com el món privat han de col·laborar. Els ajuntaments poden oferir dades molt rellevants a partir dels serveis que ofereixen.
• Empreses que transformen empreses i persones a través de les dades.
• La digitalització de la informació ha estat molt important perquè afecta tots els sectors i disciplines, revoluciona el concepte de democràcia.
• Tot allò pagat amb diners públics hauria de romandre en l’àmbit públic.
• Risc de tenir moltes dades que no serveixin, d’allò important en tenim poques dades o que no estan actualitzades. Nivell de segregació de les dades.
• La comunitat potser hauria de dir quines són les dades rellevants perquè les administracions obrin les dades que necessita la societat. És una qüestió política també.
• Oferir les dades té costos per a les administracions. Cal valorar-los. L’ús de les dades queda centrat en els usuaris experts en tractament de dades. Cal divulgar més i fer més pedagogia.
• Algunes administracions ja posen una clàusula d’obertura de dades en els contractes públics.
• L’open data i el linked data són cosa de tothom. Hi ha molta feina a fer que ens hem de repartir Administració, ciutadans i empreses. La col·laboració ajudaria a minimitzar costos
• Hi ha moltes eines i es fa difícil triar perquè no hi ha massa experiències d’èxit.
• L’impacte que tindran les dades obertes en els propers 6 o 8 anys serà superior al que ha representat la web a les nostres vides.
• Tot el que ve ara són dades i nosaltres hi podem aportar el coneixement intel·ligent.
• L’obertura de dades no s’aprèn llegint, s’ha de practicar.
• Hi ha assistit gairebé 400 persones a la Jornada, la qual cosa demostra l’interès que desperten les dades obertes. Aprendrem de tots i volem que ens ajudeu a fer el canvi cultural a les administracions. Cal canviar el xip de les persones i de les administracions. També necessitem que les empreses comencin a obrir dades.