El web social, és a dir, el web dels blocs, de les notícies en actualització contínua, de Facebook i de Twitter canvia cada minut. Si volem estar al cas de què es diu d’un determinat tema o de la nostra organització, el vell recurs de visitar uns webs de referència, uns determinats noticiaris o unes fonts concretes esdevé una quimera. En qualsevol lloc i moment podem ser objecte de menció, en positiu o en negatiu. Cal establir una estratègia de seguiment automàtic, és a dir, de monitoratge.

Monitorar la nostra presència corporativa a les xarxes aportarà valor de la nostra organització en àmbits com la reputació digital, la comunicació de crisi, la imatge corporativa, etc. Així mateix ens aportarà dades que permetran adoptar decisions executives en la gestió de processos o el mateix funcionament organitzatiu. Com podem fer-ho?

A priori, podem establir dos tipus de monitoratge que anomenarem estàtic i dinàmic. Un monitoratge estàtic ens permetrà saber com es visibilitza la nostra organització quan un ciutadà cerca informació voluntàriament; és a dir, quan accedeix als grans cercadors com Google, Bing o similars per saber qui som i què fem o per informar-se sobre el nostre àmbit de treball. Un monitoratge dinàmic ens permetrà fer el seguiment de la nostra presència o del nostre àmbit de treball en les informacions que assalten el ciutadà en la seva vida quotidiana a Internet: quan està fent relacions en xarxes socials, quan llegeix premsa digital, etc.

El mètode de monitoratge serà el mateix tant en un plantejament estàtic com dinàmic. En primer lloc establirem l’àmbit de monitoratge, és a dir, aquell territori digital que volem monitorar. En segon lloc determinarem el tema que ens interessa: presumiblement la nostra organització o les qüestions que s’hi relacionen. A continuació, desplegarem aquest tema en una bateria de paraules clau. Ens caldrà, seguidament, escollir una eina de monitoratge que podrà ser tan senzilla com un cercador o tan complexa com una aplicació ad-hoc o un combinat (mashup) de de diverses eines.

Podrem acudir a eines de pagament aportades per empreses especialitzades o bé de buscar eines gratuïtes o de pagament disponibles a Internet. Una eina gratuïta per fer monitoratges bàsics i que, a més, es presenta als usuaris específicament com a eina per monitoritzar és Netvibes, que permet integrar i visualitzar amigablement una estructura de cerca. Una alternativa a Netvibes la tenim en els portals personalitzables de Google (iGoogle) o i d’altres. En qualsevol cas, Netvibes i iGoogle serien unes bones eines per començar a monitorar.

Ara bé, si volem una eina flexible que es pugui adaptar fàcilment a les necessitats d’una gran organització i que permeti l’explotació diversa dels resultats obtinguts, la combinació de cercadors dinàmics (orientats a blocs, premsa digital o xarxes socials) amb agregadors de canals RSS més competitius esdevindran les eines més indicades. Destacarem dos agregadors que són especialment pràctics: d’una banda, l’agregador en línia Google Reader i, de l’altra, l’agregador d’escriptori FeedReader. Òbviament, n’hi ha molts d’altres.

Els agregadors ens facilitaran llistes. Si hem estat hàbils en l’ús dels operadors lògics als cercadors hi haurà poc soroll, però encara n’hi haurà. Caldrà, doncs, fer una feina de depuració i selecció. Aquesta feina de depuració i selecció ens permetrà obtenir un resultat de sortida que podrem presentar a terceres persones de diverses maneres:

-Simplement donant-los accés a l’eina perquè vegin els resultats que hem marcat com a rellevants
-Exportant-ho a formats que resultin útils i d’ús senzill (html, correu electrònic, etc.) mitjançant la combinació de diverses eines (per exemple Google Reader + iPaper).
-Exportant l’estructura mateixa de la cerca perquè altres persones puguin repetir el procés autònomament, mitjançant l’estàndard OPML.

En qualsevol cas, els resultats requeriran un calibratge, és a dir, una ponderació de la seva importància: no és el mateix un tuit d’un alt càrrec institucional que un apunt en un bloc recòndit d’audiència feble. Fet aquest exercici, els responsables executius de les nostres organitzacions podran adoptar les decisions estratègiques que considerin més adequades i el procés de monitoratge haurà servit, doncs, per aportar valor.