L’ús de les xarxes socials als mitjans de comunicació catalans

Els principals mitjans de comunicació de Catalunya tenen Facebook i Twitter com a xarxes socials de referència, però no obliden experimentar amb altres eines com Pinterest i Instagram. Així es desprèn del qüestionari que han respost els responsables de xarxes socials de sis mitjans catalans. Totes les persones consultades ressalten que cada xarxa aporta ‘coses diferents’. Segons Rosa Alba Roig (TV3) ‘Twitter és la xarxa periodística per excel·lència’, afirmació que la resta comparteixen. Concretament, se’n destaca el seu caràcter informatiu, la possibilitat de millorar els continguts, la participació i la seva utilitat com a font d’informació. De Facebook en remarquen que és una bona font de visites i la fidelització de la comunitat.

Ningú no afirma tenir ni necessitar un community manager (gestor de comunitats en línia), figura que troben del tot prescindible. Saül Gordillo (El Periódico) és taxatiu, ‘mai no hem tingut un community manager a la redacció ni en tindrem. Apostem per integrar aquesta funció de manera transversal (…)’. En el mateix sentit, el departament de Comunicació del diari ARA afirma que funcionen ‘de manera transversal, tota la redacció actua també amb mentalitat de community manager’.

En parlar de les principals dificultats que hi troben, destaquen un coneixement molt desigual d’aquestes noves tecnologies, fet que provoca una gran necessitat de formació dins les redaccions. A això cal sumar-hi la dificultat de trobar el ‘temps’ necessari per dedicar a les xarxes socials. Així ho afirmen Patricia Ventura (La Vanguardia) i Jordi Font (Grup Nació Digital). Ventura diu: ‘a mesura que anem creixent en guanyem [de temps] per poder atendre els lectors que decideixen seguir-nos a través de qualsevol canal’.

Com a límits o línies que els periodistes no han de traspassar per evitar conflictes d’interessos, el més repetit per les persones consultades per tal d’evitar conflictes treballador-empresa són el ‘sentit comú’ i la ‘coherència’. Segons Rosa Alba Roig (TV3): ‘La comunicació en xarxes socials, encara que es faci a títol personal, és comunicació pública i com a tal està regulada en el Llibre d’Estil de la CCMA’, fet que demostra que l’important és el que es fa i l’actitud, no tant el canal que s’utilitza. En el mateix sentit, Saül Gordillo (El Periódico) diu: ‘pot xocar permanentment, de la mateixa manera que pot xocar fora de les xarxes socials. L’únic que fan les xarxes és aflorar els riscos i/o contradiccions, res més. Hi ha molts límits, però les línies vermelles serien no perjudicar el mitjà mateix ni la marca’.

Per evitar saltar-se aquestes línies vermelles alguns mitjans han posat en marxa codis de bones pràctiques. En la majoria de casos són documents d’ús intern (excepte el Llibre d’Estil de la CCMA, abans esmentat). A destacar la resposta d’Assumpció Maresma (Vilaweb): ‘vam començar a fer-ne un, però l’hem substituït per unes sessions de treball conjunt per actualitzar i compartir el coneixement. Són més eficients. Tot canvia massa ràpid per arribar a fossilitzar el que aprenem cada dia’.

Els mitjans on s’emmirallen més són el Guardian i el New York Times, dels quals en ressalten bàsicament dues virtuts: aconseguir la transversalitat en el seu ús a la redacció i entendre que l’ús de les xarxes millora el producte periodístic.

La quantitat de seguidors i el tràfic de visites al web són els indicadors d’èxit més destacats. Però no s’obliden d’aspectes com la conversa, la influència, l’interès dels continguts (interaccions, comparticions), etc.

Finalment, cap dels mitjans consultats dedica un espai a explicar i difondre com utilitzen les xarxes socials. Amb tot, sí que comencen a proliferar espais on centralitzar tots les xarxes socials com ha fet la CCMA amb tv3.cat/alaxarxa i catradio.cat/alaxarxa.

13 thoughts on “L’ús de les xarxes socials als mitjans de comunicació catalans

  1. Molt bé, Marc, per l’apunt tan complet sobre les xarxes als mitjans de comunicació catalans. De fet, feu una gran feina com a ESCACC en aquesta direcció :).

    L’apunt recull aspectes essencials en aquesta relació xarxes-mitjans de comunicació: formació, caràcter transversal de la presència a les xarxes, llibre d’estil, estratègies de difusió i mètriques (no tan sols d’audiència i activitat, sinó relatives també d’interès i compromís).

    Gràcies per aquest bon text 😉

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s