Nova edició de la Guia, amb mètriques, privacitat i drets d'autor

Presentem la cinquena edició de la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya. En aquesta ocasió, els canvis que s’hi han introduït són transcendentals per a l’evolució de l’activitat de la Generalitat a les xarxes. Fan referència principalment a la privacitat, als drets d’autoria i a les mètriques, és a dir, a l’avaluació de la presència de l’Administració a les xarxes. Fem-hi un cop d’ull? Ens és útil?

Guia sencera

Guia resumida

Vídeo de l’acte

Presentació

Fotos de l’acte

Sobre privacitat, la Guia introdueix unes pautes d’actuació a les plataformes socials per preservar la privacitat de la ciutadania i fomentar alhora el potencial d’innovació. Així, s’enumera la formació (aprendre a gestionar contactes i a publicar continguts, disposar de l’autorització de terceres persones pel que fa a drets d’imatge i autoria, etc.); la regulació i la responsabilitat (usos específics per preservar dades personals, assumir criteris inherents a Internet, etc.); i la identificació, per evitar l’anonimat a les xarxes.

Pel que fa als drets d’autoria, es fa referència a la propietat intel·lectual en el cas concret de les xarxes. En aquest sentit, s’especifica que la Generalitat de Catalunya és titular dels drets d’explotació dels textos, comentaris i altres aportacions que hi ha en les seves diferents xarxes socials. En el cas dels repositoris (Youtube, Flickr i Slideshare), com que els vídeos, imatges i presentacions tenen drets d’autoria, se sotmeten als preceptes legislatius de propietat intel·lectual. Aquests repositoris incorporen les corresponents funcionalitats per poder indicar quina llicència porta el document que es publica. No obstant això, la Generalitat opta per defecte per les llicències Creative Commons i, dins d’aquestes, les que facilitin una obertura i una reutilització més àmplies (BY o BY-SA). En tots els casos, la Guia determina que cal explicitar com a autor o gestor dels drets d’autoria la Generalitat, a través del departament i/o organisme en qüestió.

Amb tot, potser una de les novetats més destacades d’aquesta reedició és l’apartat de mètriques, és a dir, l’analítica a les xarxes socials. En aquest punt s’explica el mètode d’avaluació de la presència de la Generalitat a les xarxes. La Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió (DGACD) centralitza aquest procés i, de manera automatitzada, mitjançant les interfícies de programació d’aplicacions (API) de cada xarxa, obté les dades d’audiència i interaccions. Mitjançant aquestes dades, es poden conèixer l’interès de les informacions que es publiquen i el compromís de les persones subscrites. A partir d’aquí, la DGACD elabora informes periòdics i anuals d’activitat per a cada una de les unitats gestores de comptes. Les dades s’estudien segons diferents punts de vista. Aquest és el primer pas per avançar cap a l’avaluació de l’impacte de les polítiques públiques i, més concretament aquí, les que fan referència a les xarxes socials.

9 respostes a “Nova edició de la Guia, amb mètriques, privacitat i drets d'autor

  1. Us felicito per l’actualització d’aquesta guia, molt especialment per haver entrat en el tema de les mètriques que és tan important per saber la posició de les xarxes de l’Administració. Tot el que ens ajudi a millorar serveis és benvingut. Moltes gràcies!

  2. Enhorabona! Un acte esplèndid, en Genís, com sempre, impecable. A més la Guia conté una magnífica investigació i aplicació de les mètriques a les xarxes i una bona posada al dia de drets d’autor. Molt bona feina i important, molt, el suport de la institució. Les meves felicitacions!

  3. Us felicito per la Guia, pel que ha representat, des de l’inici, com a estímul, com a orientació pràctica i com a esforç per aglutinar les iniciatives dels departaments i les seves unitats. Em va alegrar constatar, ahir, que no havíeu caigut en el cofoisme, des del moment que aquesta cinquena edició representa un salt qualitatiu evident, que justificava del tot la conveniència d’una presentació pública i general. La intervenció que hi va fer Genís Roca, almenys des del meu punt de vista, va resultar estimulant: en primer lloc, la idea de les xarxes socials com a espai de servei, intuint que potser s’hi ha sobrevalorat la participació, combinada amb l’advertiment que no acceptar la bidireccionalitat genera descrèdit; finalment, el repte que ens va plantejar, de considerar les xarxes socials com a bases de dades.

    Felicitacions a part, n’hi havia prou amb el sobri PowerPoint inicial i la posada en valor de la Guia que va fer Genís Roca perquè valgués la pena dedicar una part del matí a l’assistència a la presentació. I és que, probablement, la majoria de les nostres decisions de fer coses positives, les conseqüències plenes de les quals no es veuran sinó al cap de molts dies, deriva d’una pura urgència espontània cap a l’acció més aviat que a la inacció, i no pas del resultat de ponderats càlculs sobre costos i beneficis -aquesta darrera frase és de Keynes, en adaptació lliure per a l’ocasió.

Leave a Reply