El concepte de dades obertes és una filosofia i una pràctica que, aplicada a l’Administració, implica posar a disposició de la ciutadania les dades d’interès públic. I ho ha de fer sense aplicar-hi restriccions tècniques ni legals que impedeixin l’explotació i la reutilització. Tot això per aconseguir una Administració més transparent, eficaç i generadora de riquesa. El repte, però, és oferir les dades que interessen a la ciutadania i, per això, és important atendre les seves demandes. Quines dades demana la ciutadania i què pot oferir l’Administració?

Algunes de les dades més demanades per la ciutadania a través del formulari del portal Dades Obertes són de tipus econòmic o fan referència a tràmits administratius (licitacions, adjudicacions i contractacions públiques, pressupostos per departament i municipis, deutes públics, despesa pública, votacions al Parlament, etc.). Publicar aquestes dades és un exercici de transparència administrativa ja que com més informació tingui la ciutadania, més fàcil li resultarà analitzar i avaluar la gestió pública.

També es demanen més dades estadístiques, ja siguin generades per les universitats, l’Idescat, l’Observatori del Treball, dades de consum energètic, malalties, etc. que poden servir als investigadors per realitzar els seus projectes.

Un altre tipus de dades sol·licitades són les meteorològiques: de predicció municipal del Meteocat, del radar de pluja, contaminació atmosfèrica, estat de l’aigua, etc. que serien molt útils per fer, per exemple, aplicacions mòbils amb informació de servei per als usuaris que se les volguessin descarregar.

Així mateix, també poden sortir projectes interessants a partir de dades cartogràfiques i geogràfiques, que es poden traduir en aplicacions de georeferenciació de tot tipus o bé mapes temàtics (3D, amb vistes panoràmiques, etc.) perquè la variable espai serà, a partir d’ara, determinant en tots els serveis i continguts.

Horaris i itineraris del transport públic, afectacions de trànsit, seguretat i emergències, delictes policials, etc. són altres dades que es demanen.

L’objectiu és, doncs, arribar a obrir-les totes perquè la ciutadania, que de fet en són els propietaris, en puguin disposar i així desenvolupin serveis que generin valor a la societat. S’ha de tenir present que la filosofia de dades obertes és una part fonamental del que s’anomena Govern obert, un model de govern on la ciutadania passa de ser un consumidor passiu de serveis públics a ser un subjecte actiu que opina i col·labora amb l’Administració en les diferents iniciatives públiques. I això, en part, ho pot fer gràcies a la transparència que implica la filosofia de dades obertes.