En aquest apunt, aprofundirem sobre quins són els usos d’Internet a Catalunya i, molt especialment, pel que fa a l’ús d’Internet per relacionar-se amb l’Administració. Ho analitzarem a través de l’estudi Usos d’Internet a Catalunya, elaborat pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública. L’informe detalla que en cinc anys s’ha doblat l’ús d’Internet per relacionar-se amb l’Administració. El 2005 només tramitaven per Internet un 11,8% de la població catalana mentre que el 2010 aquesta xifra supera el 25%, és a dir, un de cada quatre ciutadans.
Fer la declaració d’hisenda, tràmits amb l’INEM i amb la seguretat social són algunes de les gestions més demanades.
Un altre ús d’Internet que té a veure amb l’Administració és la cerca d’informació sobre els serveis públics. Bona part de la població, gairebé un 50%, s’hi interessa.
El perfil d’usuari que més tramita a través d’Internet és el d’una persona d’entre 30 i 44 anys (un 41% l’utilitza). En canvi, a la franja dels 16 als 29 anys l’ús d’Internet se centra en la vessant personal, sobretot per enviar i rebre correus electrònics i per xatejar.
L’estudi també confirma el ràpid creixement de la participació de la població catalana a les xarxes socials, que s’ha triplicat només en dos anys. Mentre que el 2008 només un 10% hi participava, el 2010 aquesta xifra supera el 30%. Facebook és la xarxa més coneguda, un 98% hi té perfil, seguida, a força distància, de Twitter (7,7%) i Tuenti (5,7%).
El consum d’oci a través de la Xarxa també guanya pes. Un 30% dels catalans veu vídeos o pel·lícules o escolta música a través d’Internet. Per altra banda, Internet també esdevé un bon canal per buscar feina, més de la meitat de les persones aturades l’utilitzen amb aquesta finalitat i més d’un 40% el fan servir per informar-se sobre temes formatius.
A partir de les dades extretes de l’estudi Usos d’Internet a Catalunya, del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública, penso que podem deduir que la presència de l’Administració a la Xarxa és del tot obligatòria, i no només perquè la mateixa Administració faci difusió de les activitats i serveis que ofereix: culturals, ensenyament, salut, emergències, dades estadístiques, atenció ciutadana, el temps… sinó també perquè ha de ser transparent, eficient i àgil.
L’ús d’Internet per relacionar-se amb l’Administració afavoreix que compartim idees, experiències, opinions i un tracte més personalitzat: evita desplaçaments i esperes innecessàries.
Un creixement del 300% en solament 2 anys! Això és el que ha crescut l’ús de les xarxes socials. És evident que si l’Administració vol ser propera al ciutadà ha d’involucrar-se plenament a les xarxes socials. I si l’Administració vol estar plenament present a la xarxes socials ha de tenir personal qualificat en aquest camp. Perquè, actualment, una part important del personal al servei de l’Administració pública sabem com gestionar un compte personal de, per exemple, Facebook. Però, com s’ha de gestionar un compte institucional? Potser va sent hora que substituïm algun dels múltiples cursos de formació en alguna de les eines del Microsoft Office per formació en xarxes socials des de la vessant institucional.
Referent al comentari de l’Olga Cava, estic d’acord que l’Administració ha de ser present a les xarxes. Però no només és ser-hi present, és a dir, recollir els tràmits en un portal, com per exemple fa la Generalitat a través de l’Oficina Virtual de Tràmits o l’estat a través del portal del 060 i altres administracions amb altres portals. La gran aposta ha de ser simplificar els tràmits, fer que als ciutadans i a les empreses no se’ls faci feixuc tramitar amb les administracions i evitar presentar informació personal que l’Administració ja té en el seu poder. Si fem una administració més eficient, des del meu punt de vista, podem fer que aquestes xifres que ara són d’un 25% de tramitació per Internet pugin encara més.
En el meu comentari anterior defensava la necessitat que l’Administració s’involucri plenament en el món de les xarxes socials. Un dels handicaps que hi veig (una vegada s’ha decidit ser-hi) és la multiplicitat de xarxes i la impossibilitat de ser present a totes. Per exemple, si mirem la pàgina oficial de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, veiem que és present a Facebook però no a Tuenti, és present a Youtube però no a Vimeo i és present a Flickr però no a Picasa. No crec que sigui un gran inconvenient però no per això deixa d’existir.
Com heu comentat, la presència de l’Administració a Internet és fonamental, per informació i tramitació, però també és molt important per rebre les crítiques i els suggeriments de millora de cara al servei públic que, al cap i a la fi, és l’objectiu de l’Administració: donar un bon servei i administrar eficaçment els recursos públics.
Veient aquestes dades, subscric totalment els comentaris anteriors i entenc que ha de ser una prioritat en l’agenda del Govern prioritzar inversions per al desenvolupament de l’Administració electrònica i aplicar una autèntica simplificació dels processos administratius així com una homologació en les tramitacions, en la mesura que sigui possible.
Pel que fa a la participació de l’Administració en les xarxes socials, cal vèncer aquesta resistència que hi pot haver des de sectors de dins i de fora per allò que no és prou institucional o que no és prou segur. Recordo que una situació similar es va viure als inicis d’Internet i actualment fins l’empresa més petita ha desenvolupat el seu web. I pel que fa a les administracions ha passat a ser un dels canals d’informació preferents.