Com gestionar la privacitat a les xarxes socials a l’Administració?

flickr.com/photos/amagill/235453953/in/set-780888/ Lock © AMagill cc-by
flickr.com/photos/amagill/235453953/in/set-780888/ Lock © AMagill cc-by

De la taula rodona Control de la privacitat en les xarxes socials: utopia o realitat? de les 7es Jornades de Signatura Electrònica del passat mes d’octubre organitzades pel CatCert al Teatre Nacional de Catalunya, se’n va desprendre un interessant i ric debat tant durant la sessió com, en acabat, a la Xarxa. A partir de les intervencions de gran nivell aportades per 46 persones diferents, s’han elaborat unes conclusions conjuntes que oferim a continuació perquè són d’aplicació a l’àmbit de l’Administració. Com les veiem? Què hi afegiríem o en trauríem?

View in english

77 respostes a “Com gestionar la privacitat a les xarxes socials a l’Administració?

  1. A part de formació, la gent s’ha de sensibilitzar sobre els continguts i saber què pot fer i què ha de fer amb els seus drets d’imatge. També s’ha de dir que hi ha un percentatge molt elevat de persones que es connecten a Internet, però ens podríem preguntar: quants d’aquests usuaris d’Internet és un/a analfabet de les TiC? Sense voler ofendre, però s’ha d’estar atent als perills de la Xarxa i saber utilitzar totes les sinergies positives!!!

  2. Em pareix que parlar de perills de la Xarxa és una mica extrem… estic d’acord amb la formació, que, tal i com ho veig, facilitaria que els altres punts (la regulació, la responsabilitat, la identificació, la gestió de les dades i la correcció en els continguts) siguin més senzills.

    De les accions proposades, la que més m’agrada és la de fer grups de treball que puguin ajudar a dur a terme amb èxit la resta de propostes: fer suggeriments, promoure actes, etc. que contribueixin a la difusió de la responsabilitat a la Xarxa.

  3. És cert que les xarxes socials amplien el nostre radi d’acció social… i que no és gens fàcil traslladar-hi una seguretat total que, d’altra banda, tampoc no existeix en altres àmbits de la nostra vida! Per això m’ha agradat la proposta d’actuació número 3: “cal tendir a la identificació dels usuaris per evitar l’anonimat a les xarxes socials, (…) I, en el mateix sentit, penalitzar la suplantació d’identitat”.

  4. Sens dubte, com diuen la resta de comentaris, s’ha de millorar la formació. Però considero especialment interessant que es treballi per fomentar que les plataformes de xarxes socials activin per defecte les mesures de control de les dades i elaborin els instruments legals necessaris perquè l’accés i visualització de les opcions de gestió de la privacitat siguin fàcils i transparents.

  5. Excel·lent article.

    Efectivament, les Autoritats Nacionals de Protecció de Dades tenen la missió de tutelar els drets fonamentals dels seus ciutadans en relació a garantir la protecció de les seves dades personals en qualsevol de les xarxes i en diferents aspectes de la vida del ciutadà.

    En la meva opinió, hauria de ser ser obligatori que els dispositius mòbils i els equips portàtils que el ciutadà utilitza de forma responsable, implementessin, des de la seva concepció o fabricació, sistemes biomètics per accedir a la informació considerant el grau de dependència de l’individu. Actualment el ciutadà està totalment indefens davant la sustracció d’aquests dispositius o equips portàtils, i les nostres autoritats permeten, des de fa anys, la comercialització d’aquests dispositius sense garanties de protecció personal per al propi ciutadà. Promocionar el Privacy by Design hauria de ser un requeriment obligatori per a totes les plataformes que ens trobem en el núvol de la informació, incloses les mateixes xarxes socials.

    Efectivament, tenim el dret a l’oblit i les Autoritats Nacionals de Protecció de Dades el deure de recordar i fer complir amb rigor el seu compliment. Si volem que la nostra nació, Catalunya, sigui recordada en la història de les civilitzacions, l’Agència Catalana de Protecció de Dades té el paper principal sense cap dubte. Endavant!

Leave a Reply