El acceso a las redes sociales y Facebook en el trabajo

My formatted laptop © karpidis CC BY 2.0 flickr.com/photos/karpidis/1700249235/in/photostream/
My formatted laptop © karpidis CC BY 2.0 flickr.com/photos/karpidis/1700249235/in/photostream/

La actuación en las redes sociales desde el puesto de trabajo en los departamentos de la Generalidad –como en el resto de organizaciones– está dando lugar a problemas tecnológicos de difícil solución. El ancho de banda de acceso a Internet se queda corto principalmente para la acción en Facebook y la reproducción de vídeo en tiempo real (video streaming). A menudo los responsables deben buscar soluciones técnicas para paliar los efectos de los malos usos que se hacen con el fin de no perjudicar las buenas prácticas profesionales –y usos personales no abusivos– que hay en estos entornos.

A partir del rico debate que se ha generado sobre este post, hemos ampliado y mejorado las pautas que ya se habían apuntado inicialmente para incluir las aportaciones de todos. Así pues, el texto sitúa ahora el contexto en el que nos encontramos y propone una serie de medidas y diferentes usos del acceso a las redes sociales en la Administración. ¿Qué pensamos? ¿Creéis que podemos aportar alguna cosa más? ¡Gracias por participar!

View in english

177 thoughts on “El acceso a las redes sociales y Facebook en el trabajo

  1. Felicitacions per l’interessant debat i la quantitat de persones interessades que hi participen.

    En aquest moment de canvi de paradigma pel que fa a les xarxes socials i a l’oGov, és interessant fer el seguiment de Diaspora , xarxa que posa especial atenció en la propietat de les dades i la privacitat, i Quora , xarxa basada en preguntes i respostes organitzades per topics.

    El canvi és positiu si hi ha possibilitat de millora.

    Jordi Jubany.

  2. Enhorabuena de nuevo a Gencat por la apertura de un debate tan interesante como éste y en un momento vital para la participación de gobiernos y administraciones en las redes sociales.

    Poco más puedo añadir que no se haya dicho. Mi opinión es que, centrándonos demasiado en una herramienta o servicio concreto (como Facebook), corremos el riesgo de quedar rápidamente desfasados por el ritmo actual de innovación (cada día surge una nueva red o prestación tecnológica).

    Entiendo, en todo caso, que lo importante es concienciar, previamente, a quienes conforman la Administración sobre los usos, aplicaciones, ventajas y riesgos generales de las redes sociales. A partir de ahí, el manejo de la herramienta que tengamos en cada momento será más sencillo e intuitivo.

    Por otra parte: para evitar colapsos o disfunciones y favorecer una redefinición y comprensión adecuada de este proceso, creo que la implantación de una cultura 2.0 debe realizarse de forma gradual, por grupos o materias (no todos a la vez).

    Dependerá de cada administración, pero lo primero para mí es que el personal de representación pública y el integrado en órganos directivos conozca, comprenda, use las redes sociales y asuma sus principios.

    Pienso que sólo así se garantizará que la implantación de estos servicios sea progresiva, natural en las secretarías generales que organizan los recursos humanos y materiales de los que disponemos, las jefaturas de servicio que resuelven las cuestiones más técnicas, los empleados encargados de la atención directa al ciudadano…

    Un saludo.

  3. Gràcies a tothom pels comentaris. Els estem recollint tots per mirar d’extreure’n unes conclusions que publicarem d’aquí a uns dies.

    Gracias a todos por los comentarios. Los estamos recogiendo para tratar de extraer unas conclusiones que publicaremos dentro de unos días.

  4. A aquestes alçades és difícil dir res nou o que sigui més interessant.

    Apunto idees:

    -Les xarxes socials són un canal de comunicació d’entrada i sortida.
    -Cal veure-les, des de l’Administració, com un canal alternatiu i complementari als habituals, però amb pes creixent, que pot fer que siguin el prioritari o fins i tot l’únic per arribar a alguns públics.
    -Els treballadors públics han d’estar capacitats per utilitzar les xarxes socials des del punt de vista tècnic i comunicatiu.
    -L’ús de les xarxes socials ha d’implicar tots els nivells de l’Administració. El recorregut fet fins al moment –valuosíssim- s’ha de consolidar.

    Repeteixo: molt interessant,
    Oriol B.

  5. Em sembla que no seré gaire original, és a dir, que repetiré el que ja s’ha dit anteriorment.

    La meva opinió és que els treballadors públics no només han de poder accedir a les xarxes socials des del seu lloc de feina sinó que cal potenciar que això sigui així!

    La societat està canviant, estem passant de la Societat Industrial a la Societat del Coneixement.

    Aquesta Societat del Coneixement té les seves “regles del joc”, una d’elles és la connexió contínua a Internet.

    Aquesta connexió es fa necessària per a tots els aspectes de la nostra vida… evidentment el món laboral també ho requereix.

    D’altra banda, cal desprendre’s de la visió simplista que les xarxes socials són només per a aspectes lúdics o frikies.

    Les xarxes socials són unes eines molt valuoses que ens permeten connectar persones i intercanviar/generar coneixement.

    Per tant, si deixem de banda els prejudicis i tenim en compte que ja estem en la Societat del Coneixement arribem a la conclusió que cal que els treballadors públics tinguin accés a les xarxes socials des del seu lloc de feina.

    Un altre tema és fer-ne un bon ús, com comenta la Tona «el problema no és, una vegada més, tecnològic sinó de cultura organitzativa (…) és extrapolable a qualsevol debat de gran empresa: la confiança i la responsabilitat dels treballadors».

    A ningú se li crida l’atenció si des de la feina fa una trucada personal… però si es passa tot el dia fent trucades alienes a la seva feina llavors sí que rebrà una recriminació (o hauria de rebre-la).

    Doncs això és el mateix…

  6. Crec que encara no ha sortit entre totes les excel·lents suggerencies que s’han comentat fins ara.

    Facebook també pot servir per crear, a nivell personal, una xarxa de persones, tan internes com externes de l’Administració, amb qui compartir continguts que puguin ser d’utilitat per realitzar les tasques laborals.

  7. Bon dia,

    Torno a participar de nou en aquest interessantíssim debat. Estic d’acord amb les conclusions quan diuen que les xarxes canvien les estructures formals de comunicació amb la ciutadania i aporten canals nous que transformen les relacions de poder entre Administració i ciutadania. Cal que les administracions entenguin aquest canvi i l’aprofitin.

  8. Pel que fa a les pautes que es proposen, em sembla bé la que fa referència a informar públicament de l’accés, els llocs d’accés i el consum d’aquests recursos. L’experiència sol demostrar que sovint no n’hi ha prou amb la conscienciació de les persones per aconseguir resultats. D’aquesta manera, s’afavoriria la transparència i es fomentarien els bons usos d’aquestes eines.

    Endavant amb aquest interessant debat!

Deixa un comentari