L'accés a les xarxes socials i Facebook a la feina

My formatted laptop © karpidis CC BY 2.0 flickr.com/photos/karpidis/1700249235/in/photostream/
My formatted laptop © karpidis CC BY 2.0 flickr.com/photos/karpidis/1700249235/in/photostream/

L’actuació a les xarxes socials des del lloc de feina en els departaments de la Generalitat –com a la resta d’organitzacions– està donant lloc a problemes tecnològics de difícil solució. L’ample de banda d’accés a Internet es queda curt principalment per l’acció a Facebook i la reproducció de vídeo en temps real (video streaming). Sovint els responsables han de buscar solucions tècniques per pal·liar els efectes dels mals usos que es fan a fi de no perjudicar les bones pràctiques professionals –i usos personals no abusius– que hi ha en aquests entorns.

A partir del ric debat que s’ha generat sobre aquest post, hem ampliat i millorat les pautes que ja s’havien apuntat inicialment per incloure-hi les aportacions de tothom. Així doncs, el text situa ara el context en què ens trobem i proposa una sèrie de mesures i diferents usos de l’accés a les xarxes socials a l’Administració. Què en pensem? Creiem que hi podem aportar alguna cosa més? Gràcies per participar-hi!

View in english

177 thoughts on “L'accés a les xarxes socials i Facebook a la feina

  1. Felicitacions per l’interessant debat i la quantitat de persones interessades que hi participen.

    En aquest moment de canvi de paradigma pel que fa a les xarxes socials i a l’oGov, és interessant fer el seguiment de Diaspora , xarxa que posa especial atenció en la propietat de les dades i la privacitat, i Quora , xarxa basada en preguntes i respostes organitzades per topics.

    El canvi és positiu si hi ha possibilitat de millora.

    Jordi Jubany.

  2. Enhorabuena de nuevo a Gencat por la apertura de un debate tan interesante como éste y en un momento vital para la participación de gobiernos y administraciones en las redes sociales.

    Poco más puedo añadir que no se haya dicho. Mi opinión es que, centrándonos demasiado en una herramienta o servicio concreto (como Facebook), corremos el riesgo de quedar rápidamente desfasados por el ritmo actual de innovación (cada día surge una nueva red o prestación tecnológica).

    Entiendo, en todo caso, que lo importante es concienciar, previamente, a quienes conforman la Administración sobre los usos, aplicaciones, ventajas y riesgos generales de las redes sociales. A partir de ahí, el manejo de la herramienta que tengamos en cada momento será más sencillo e intuitivo.

    Por otra parte: para evitar colapsos o disfunciones y favorecer una redefinición y comprensión adecuada de este proceso, creo que la implantación de una cultura 2.0 debe realizarse de forma gradual, por grupos o materias (no todos a la vez).

    Dependerá de cada administración, pero lo primero para mí es que el personal de representación pública y el integrado en órganos directivos conozca, comprenda, use las redes sociales y asuma sus principios.

    Pienso que sólo así se garantizará que la implantación de estos servicios sea progresiva, natural en las secretarías generales que organizan los recursos humanos y materiales de los que disponemos, las jefaturas de servicio que resuelven las cuestiones más técnicas, los empleados encargados de la atención directa al ciudadano…

    Un saludo.

  3. Gràcies a tothom pels comentaris. Els estem recollint tots per mirar d’extreure’n unes conclusions que publicarem d’aquí a uns dies.

    Gracias a todos por los comentarios. Los estamos recogiendo para tratar de extraer unas conclusiones que publicaremos dentro de unos días.

  4. A aquestes alçades és difícil dir res nou o que sigui més interessant.

    Apunto idees:

    -Les xarxes socials són un canal de comunicació d’entrada i sortida.
    -Cal veure-les, des de l’Administració, com un canal alternatiu i complementari als habituals, però amb pes creixent, que pot fer que siguin el prioritari o fins i tot l’únic per arribar a alguns públics.
    -Els treballadors públics han d’estar capacitats per utilitzar les xarxes socials des del punt de vista tècnic i comunicatiu.
    -L’ús de les xarxes socials ha d’implicar tots els nivells de l’Administració. El recorregut fet fins al moment –valuosíssim- s’ha de consolidar.

    Repeteixo: molt interessant,
    Oriol B.

  5. Em sembla que no seré gaire original, és a dir, que repetiré el que ja s’ha dit anteriorment.

    La meva opinió és que els treballadors públics no només han de poder accedir a les xarxes socials des del seu lloc de feina sinó que cal potenciar que això sigui així!

    La societat està canviant, estem passant de la Societat Industrial a la Societat del Coneixement.

    Aquesta Societat del Coneixement té les seves “regles del joc”, una d’elles és la connexió contínua a Internet.

    Aquesta connexió es fa necessària per a tots els aspectes de la nostra vida… evidentment el món laboral també ho requereix.

    D’altra banda, cal desprendre’s de la visió simplista que les xarxes socials són només per a aspectes lúdics o frikies.

    Les xarxes socials són unes eines molt valuoses que ens permeten connectar persones i intercanviar/generar coneixement.

    Per tant, si deixem de banda els prejudicis i tenim en compte que ja estem en la Societat del Coneixement arribem a la conclusió que cal que els treballadors públics tinguin accés a les xarxes socials des del seu lloc de feina.

    Un altre tema és fer-ne un bon ús, com comenta la Tona «el problema no és, una vegada més, tecnològic sinó de cultura organitzativa (…) és extrapolable a qualsevol debat de gran empresa: la confiança i la responsabilitat dels treballadors».

    A ningú se li crida l’atenció si des de la feina fa una trucada personal… però si es passa tot el dia fent trucades alienes a la seva feina llavors sí que rebrà una recriminació (o hauria de rebre-la).

    Doncs això és el mateix…

  6. Crec que encara no ha sortit entre totes les excel·lents suggerencies que s’han comentat fins ara.

    Facebook també pot servir per crear, a nivell personal, una xarxa de persones, tan internes com externes de l’Administració, amb qui compartir continguts que puguin ser d’utilitat per realitzar les tasques laborals.

  7. Bon dia,

    Torno a participar de nou en aquest interessantíssim debat. Estic d’acord amb les conclusions quan diuen que les xarxes canvien les estructures formals de comunicació amb la ciutadania i aporten canals nous que transformen les relacions de poder entre Administració i ciutadania. Cal que les administracions entenguin aquest canvi i l’aprofitin.

  8. Pel que fa a les pautes que es proposen, em sembla bé la que fa referència a informar públicament de l’accés, els llocs d’accés i el consum d’aquests recursos. L’experiència sol demostrar que sovint no n’hi ha prou amb la conscienciació de les persones per aconseguir resultats. D’aquesta manera, s’afavoriria la transparència i es fomentarien els bons usos d’aquestes eines.

    Endavant amb aquest interessant debat!

Deixa un comentari