Calaix de sastre

L'accés a les xarxes socials i Facebook a la feina

xarxes177 comentaris
My formatted laptop © karpidis CC BY 2.0 flickr.com/photos/karpidis/1700249235/in/photostream/
My formatted laptop © karpidis CC BY 2.0 flickr.com/photos/karpidis/1700249235/in/photostream/

L’actuació a les xarxes socials des del lloc de feina en els departaments de la Generalitat –com a la resta d’organitzacions– està donant lloc a problemes tecnològics de difícil solució. L’ample de banda d’accés a Internet es queda curt principalment per l’acció a Facebook i la reproducció de vídeo en temps real (video streaming). Sovint els responsables han de buscar solucions tècniques per pal·liar els efectes dels mals usos que es fan a fi de no perjudicar les bones pràctiques professionals –i usos personals no abusius– que hi ha en aquests entorns.

A partir del ric debat que s’ha generat sobre aquest post, hem ampliat i millorat les pautes que ja s’havien apuntat inicialment per incloure-hi les aportacions de tothom. Així doncs, el text situa ara el context en què ens trobem i proposa una sèrie de mesures i diferents usos de l’accés a les xarxes socials a l’Administració. Què en pensem? Creiem que hi podem aportar alguna cosa més? Gràcies per participar-hi!

View in english

177 respostes a “L'accés a les xarxes socials i Facebook a la feina”

  3. Una bona iniciativa 🙂

    Com a suggeriment de millora, penseu que també som treballadores, usuàries, ciutadanes… i que des de l’Administració s’ha de vetllar per fer un ús no androcèntric del llenguatge.

    Respon

  5. Estic d’acord amb la Cristina Puig i hem d’aprofitar aquests canvis per evolucionar i canviar el nostre sistema de treball. Tenim una oportunitat única. Crec que és un tema apassionant.

    Respon

  9. Estem vivint un canvi tecnològic en les relacions que no s’atura. No podem tallar a cop de sabre les xarxes socials i altres tecnologies d’Internet, i més sabent que la pròpia institució de la Generalitat, també disposa i participa en aquestes xarxes. El que sí que podem fer, és formació als treballadors per orientar i establir un full de ruta de com utilitzar i fer un bon ús d’aquestes aplicacions.

    Ningú no ens va barrar el pas a l’entrada de la feina per portar el diari a la mà fa vint anys, fins ara hem pogut intercanviar correus electrònics i tampoc no ens prohibeixen portar el mòbil a sobre. Cada dia pugem un esglaó més de la tecnologia.

    Potser d’aquí molt poc temps trobarem ridícul parlar d’aquest tema, potser perquè haurà aparegut un altre tecnologia o dispositiu més potent.

    La meva proposta seria que, atès que ja gairebé tots els mòbils són terminals, tinguem una xarxa wi-fi a tots els llocs públics i que amb el nostre login i dispositiu particular, puguem executar allò que pot perjudicar l’empresa i la feina.

    Respon

  14. Perdoneu, però per poder llegir tots els comentaris no he estat gens 2.0 ja que he agafat l’impressora i he seleccionat tota la pàgina i, a dos cares per estalviar, ho he imprès. Realment feia dies que no havia tornat a passar per aquí i he pogut veure els 50 comentaris. Em vaig quedar cap a la meitat. Realment excepcional! També crec que s’ha d’agrair el nivell de comentaris, de tot tipus!! Personal de l’Administració, personal destacat, he vist persones de cert càrrec, he vist mestres, he vist personal administratiu policial, he vist… molt i molt bé!!!

    En aquest cas, no puc estar més d’acord amb moltes afirmacions que expliquen que cal fer pedagogia entre els funcionaris i la resta de personal de la pròpia Administració. Certament, com també cal marcar el camí cap al qual podríem dir: estar ben vist!!

    La @gencat, com moltes altres administracions d’aquest nostre país, és encara força jove i pot apostar per una autèntica revolució tecnològica en el seu funcionament! Ja fa anys i anys que s’inverteix en la millora de les infraestructures i, com ha dit en Manel Garcia, encara s’hi inverteix… i el que queda!!! Doncs bé, si els mitjans els tenim, les ganes també… sols falta que algú ens ensenyi a pescar!!

    Jo vaig estar treballant durant 5 anys a la Generalitat, concretament a una àrea TiC i vaig marxar per falta de motivació, per falta de creixement, per falta de formació, per falta de moltes coses… per a mi, que em podria considerar una persona força inquieta, allò va ser la peça clau per dir: marxo! Amb tota aquesta revolució que estem aquí comentant, persones que poden estar en situacions semblants a les que he viscut jo podrien reencaminar-se cap a d’altres possibilitats i, així, extreure’n el màxim profit. Una persona ha d’estar motivada, he llegit per aquí…sí, sens dubte i, des de un punt de vista empresarial, com més i millor se senti, més i millor treballarà! Doncs aprofitem aquests recursos que tenim a la nostra mà i que, a més, són gratuïts!!! Cal treballar-hi durament!

    Moltes vegades m’he preguntat com és que a @gencat una cosa vista normal és fer les coses dues i tres vegades!! La falta de comunicació entre departaments és força gran i això, a part de ser una càrrega de costos, també és una pèrdua de temps important! Segurament, en aquests darrers anys s’ha treballat i molt per millorar aquests processos… però cal continuar fent-ho!!

    Jo sóc el meu propi community manager i espero poder treballar perquè el treball col·laboratiu no sigui una cosa de futur i sí de present!!! Ànims!!!

    Respon

  27. Bona tarda, entro en el comentari 50 i escaig! Llegir-ho tot, prendre notes i fer-me seguidor d’una bona colla de recursos m’ha portat una bona estona. Gràcies per compartir-ho.

    Després de tot aquest llarg debat, crec que una immensa majoria estem d’acord en què la Xarxa està canviant el paradigma de les relacions entre ciutadans i entre els ciutadans i les institucions. Les relacions han deixat de ser jeràrquiques per passar a ser molt més transversals i igualitàries. Per tant, l’Administració, com qualsevol altre institució, ha de posicionar-se davant d’aquest canvi. Amagar el cap sota l’ala, i no ser present a la Xarxa, tan sols ens portarà pèrdua de presència, opacitat i incapacitat per fer front a un fenomen que no té marxa enrera.

    Vull centrar el meu comentari tan sols en quina crec que hauria de ser la presència institucional al Facebook, concretament en l’àmbit de l’ensenyament, que és on treballo. Com que he vist tants comentaris en clau positiva, permeteu-me que faci una mica d’advocat del diable.

    1r- Facebook és un fenomen mundial realment estratosfèric. En el àmbit de la comunitat educativa que gira entorn del Departament d’Ensenyament, entre els amics de l’antiga pàgina de Facebook Educació i l’actual Facebook Ensenyament amb prou feines sumem 2.500 amics (2.163 + 332 a hores d’ara), mentre que la comunitat educativa real, entre els quals cal sumar docents, alumnes i famílies, podríem estar parlant de més de la meitat de la població de Catalunya (més de 4.000.000 milions de persones). Per tant, tot i que cal reconèixer l’importància de Facebook, encara estem molt lluny que aquest canal tingui un pes específic important.

    2n- La caràtula que ofereix Facebook és realment molt rígida. Tothom s’assembla a tothom, hi ha molt poc marge perquè cada institució marqui pautes de funcionament i sobretot estètiques que la diferenciïn del veí.

    3r- En un departament tan important i amb tants interessos com el d’Ensenyament, és molt complicat donar a aquest espai una funció molt concreta i delimitada. A l’entropia o tendència al caos propi de la Xarxa, cal sumar l’entropia de la pròpia Administració. Per tant, els que administrem informació i fem intents de comunicar-nos a vegades no ens resulta fàcil determinar quin és el canal bo per fer què.

    Tot i aquests comentaris en clau crítica, creieu-me que sóc un fervent defensor de la Xarxa, la comunicació per mitjà de la Xarxa i la necessitat de plantejar-nos constantment què volem fer i quin és el millor mitjà per fer-ho.

    Quan tingui clar quina funció es vol donar al canal Facebook del Departament d’Ensenyament, em comprometo (si el debat encara està viu) a fer-vos-la saber per conèixer les vostres opinions.

    Salut,

    Pau

    Respon

Deixa un comentari