En un apunt anterior vam presentar la guia d’ús de Hootsuite de la Generalitat de Catalunya, en què exposàvem les utilitats d’aquesta eina de gestió d’edició i publicació en xarxes socials i explicàvem com l’utilitzen els departaments.
Dèiem que una de les funcionalitats més interessants de Hoostuite, i també la d’alguna altra aplicació semblant, és la publicació diferida, és a dir, la programació avançada a una hora i dia concrets de tuits, entrades a bloc i a Facebook, etc. Aquesta funció és molt útil si volem ser presents a la Xarxa però, pel que sigui, no ens hi podem dedicar activament.
Amb tot, i centrant-nos en la publicació diferida a Twitter i fins i tot a Facebook, hi ha qui pensa que amb aquesta funcionalitat desapareix una de les raons de ser de les xarxes socials: la comunicació a temps real. Què en pensem? Té sentit programar la publicació a les xarxes socials? Creieu que perd vigència la interacció immediata entre usuaris?
Crec que la publicació diferida (a un bloc, però sobretot a Facebook) no és recomanable perquè els lectors ho detecten i si ja és prou difícil entendre que al darrere dels artefactes i els programes hi ha persones, afegint aquestes entrades diferides podem decebre els lectors habituals que ens deixaran de veure com interlocutors reals. Si parléssim de sistemes 1.0 seria correcte, però per què comentar un post l’autor del qual potser està de vacances i no s’ho mirarà fins al dia “que toqui”, quasi per obligació?
Respecte a Twitter, la programació diferida la descartaria de ple, no és una xarxa social, és un espai de conversa, aquests tipus d’actualitzacions despersonalitzen l’interlocutor.
Això és una opinió, és clar, però estic segura que un seguiment acurat d’usuaris amb aquests tipus de programació donaria alguns nombres de disminució de seguidors coincidents amb interaccions diferides, com a mínim, dignes de reflexió.
Depèn de com es faci servir. Programar tuits per avançar la feina, per exemple quan a les hores que tenim controlades com les de màxima audiència no podem ser-hi activament, però a la vegada estar alerta de la conversa que es pugui generar crec que és una bona opció.
En el cas dels blocs o del Facebook, tampoc no crec que sigui descabellat deixar els posts programats si després l’autor participa de la conversa generada pels seus comentaristes. L’important és que no es perdi l’esperit 2.0, és a dir, el de la participació i la interacció amb els usuaris. La forma com es publiquin els continguts és una cosa a part, no?
Penso que per a empreses petites o blocs que es volen expandir i que no disposen de personal que s’hi dediqui és una bona solució, però jo ho limitaria a notícies programades, mentre que deixaria espais de temps per interactuar amb altres membres de la comunitat.
Respecte a Twitter, precisament es una xarxa social on les “converses” sovint son diferides, pots interactuar una estona, però no pots estar-ne tot el dia pendent.
Coincido en gran medida con los anteriores comentarios. El uso de notas, de refritos y de material preparado con anticipación, puede ser de mucha utilidad. Yo acostumbro a ir bastante a salto de mata y tampoco creo que sea plan. Me recuerda dos ejemplos que pueden ser clarificadores: uno, las necrológicas u obituarios, que se acostumbran a preparar con antelación, en el caso del periodismo convencional. Lo refleja muy bien en un libro Antonio Tabucci, en su Sostiene Pereira; otro es directamente un chiste que refleja el asunto desde otra variante. Es el del payés sordo, pero coqueto, que no quiere que lo sepan sus vecinos y se prepara las respuestas a las preguntas que con toda “certeza” le harán… o eso imagina él:
-¡Buen día!
-Del huerto.
-¡Que te digo que buen día!
-De coger limones.
-Pues …¡vete a freir espárragos!
-Pues …para mi madre, que está mala.
A nadie le gusta darse cuenta de que le responde “una máquina” o similar. La experiencia en Twitter es clara. Al principio lo aceptas de mala gana, luego prescindes directamente. Así DonSaludador, o cualquier web de empresa o institución, o se pone las pilas y se molesta un poco… o puede fácilmente acabar en el olvido…
Un saludo.
Una de les gracies de les eines socials és que ha permès a grans corporacions establir un diàleg més directe i sincer (més politicament incorrecte només cal veure el Twitter de Telefónica) amb el seu públic. Si aquestes eines es converteixen un altre cop en mitjans de comunicació unidireccionals, aquells tuits que ho facin cauran en l’oblit ràpidament.
Estoy completamente de acuerdo con Dúnia.
En el caso de Twitter, la hora de publicación es algo a tener en cuenta, y la publicación de tuits en diferido permite emitirlos cuando pensemos que pueden tener mayor impacto y generar una conversación más amplia.
Como dice Dúnia, lo más importante es participar en la posible conversación que se genere. Y mejor hacerlo con algo de retraso que no hacerlo.
Si se convierte en algo muy precocinado y mediatizado, no interesará al público habitual de las redes sociales. Eso sólo sirve para notas de prensa, agencias de noticias y poco más. Si se pasa de poco espontáneo y muy estudiado, por un lado evita “pifias” y gazapos; por otro, se seguirán estrictamente los procedimientos y se dará la imagen que la empresa, institución o persona precisen.
PD. Un caluroso saludo y felicitación para quien revisó mi comentario anterior. Ese ayudante, con seguridad, haría mi trabajo periodístico-ensayístico y literario mucho más llevadero…