Amb aquest apunt iniciem una sèrie de videoentrevistes a personalitats relacionades amb la innovació, l’Administració electrònica (eGov), l’Administració oberta (oGov), la propietat intel·lectual, Internet i la gestió del coneixement, entre els principals temes. La intenció és aplegar idees i propostes que ajudin a millorar l’Administració.
Comencem la sèrie de vídeos amb Ignasi Labastida, responsable de Creative Commons a Catalunya i a Espanya. Labastida explica, en aquest vídeo, què són les llicències Creative Commons, en quins àmbits s’utilitzen i com es poden fer servir a l’Administració per garantir la propietat intel·lectual dels autors d’obres.
La Generalitat de Catalunya ha estat pionera en la introducció d’aquesta eina de gestió de drets d’autor a l’Administració. La primera obra publicada a l’Administració pública amb una llicència Creative Commons (regulada en els crèdits), va ser Centre penitenciari Brians 2, publicada pel Departament de Justícia el juny de 2007.
Vegeu el vídeo i expliqueu-nos què en penseu!
Felicitats per la iniciativa de les videoentrevistes i per aquest primer lliurament tan encertat.
En el projecte de dinamització de les TIC de Sant Feliu de Llobregat també apostem per les llicències Creative Commons des de l’any 2007, amb els primers (i precaris) vídeos del nostre canal de YouTube. Amb la vocació de compartir el coneixement, el documental Connectats de principis de 2008 que tracta sobre l’escletxa digital va ser un exemple d’obra produïda amb recursos i enfocada a ser compartida amb una llicència CC.
Quines llicències Creative Commons?
Pinoners també en l’alliberament de les dades cartogràfiques?
Felicitats @Sant Feliu On Line per llicenciar les vostres obres en Creative Commons. A tenir-ho molt en compte 🙂
El juny de 2007, de manera pionera a l’Administració (i grans organitzacions), la Generalitat de Catalunya va editar la primera publicació en paper i digital subjecta a una llicència de Creative Commons de manera oficial en els crèdits de l’obra. Aquest detall és el que la va fer específicament ‘pionera’ i així se li reconeix arreu. Va ser l’opuscle del Centre Penitenciari Brians 2 http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Documents/ARXIUS/doc_69621052_1.pdf
Més endavant l’article 13 de la Normativa editorial de la Generalitat de Catalunya, aprovada pel Consell Editorial el març de 2009, va establir que la Generalitat havia de publicar totes les obres en paper i digitals amb llicències de difusió oberta, és a dir, en Creative Commons. L’aprovació d’aquesta Normativa torna a representar una fita que ha obtingut els elogis d’altres administracions i institucions, algunes de les quals han seguit el mateix camí.
Tot això s’ha fet seguint fil per randa les indicacions i els consells de Creative Commons Catalunya i Espanya, precisament amb Ignasi Labastida al capdavant.
Per tot això som molts els qui ens sentim orgullosos d’haver col·laborat a fer-ho possible i de pertànyer a una institució que ha incentivat obrir el debat necessari sobre una nova visió dels drets d’autoria i la propietat intel·lectual. Felicitats, doncs!
Hola,
A mi personalment em sap greu que el meu govern i la meva Administració sembli més interessada a vantar-se de fets anecdòtics sense massa transcendència real -com deu ser el cas, no ens enganyem, de l’opuscle de Brians 2- en lloc de fer els esforços necessaris perquè un canvi en la gestió de la propietat intel·lectual es doni de manera integral a tots els seus estaments.
No estic del tot segur, per exemple, que pugui utilitzar els continguts propis de TV3 per fer “el que em doni la gana”, malgrat que han estat generats amb els meus diners. Prova d’això és que TV3 a la carta té un plantejament més comercial que de servei a la ciutadania que és com caldria entendre-ho. Més. L’ICC, les seves pàgines són plenes d’avisos sobre tot allò que no es pot fer amb els seus materials cartogràfics. Certificats digitals? Una altra burla a la ciutadania per com és de difícil instal·lar-los en un sistema operatiu lliure. Jo, usuari més o menys expert, ho he pogut fer després de moltes hores i suposicions benintencionades.
Catalunya té en molts dels seus professionals i eines tecnològiques el potencial per ser capdavanters en aquestes matèries a Europa, i començar a posar a disposició de la ciutadania eines i informacions que de moment quasi cap altre govern deu haver publicat encara tampoc.
Però per a això cal fer una aposta valenta i un traspàs de poder real cap als ciutadans, cosa que em sembla que, contràriament a la tendència que veiem en països com Gran Bretanya (reducció de la quantitat de webs online de l’Administració) o en comunitats com Extremadura i Andalusia amb les seves apostes pel programari lliure, encara queda lluny de nosaltres, per falta de voluntat política i capacitació en noves tecnologies de la majoria de professionals de l’Administració.
Salut,
Raimon