Vídeo propi presentat a la darrera jornada de BP
L’Agència de Protecció de la Salut de Catalunya (APS) va posar en marxa el 2008 una experiència pilot de gestió del coneixement a través de comunitats de pràctica (CoP). A l’APS treballen més de 1.600 professionals amb un alt nivell de coneixements tècnics.
L’objectiu era iniciar el canvi cap a una cultura basada en el treball col•laboratiu i la gestió del coneixement. Aprofitant l’experiència del Programa Compartim del Departament de Justícia es van posar en marxa sis comunitats de pràctica que van obtenir set productes de coneixement que milloraven la feina dels professionals de la salut pública. Hi van participar unes 70 persones durant uns cinc mesos. L’experiència va ser un èxit ja que es va aconseguir fer emergir el coneixement no visible dels professionals.
Voleu saber com funcionen aquestes CoP des de dins?
De les dotze CoP que han estat treballant durant l’any 2009 a l’Agència de Protecció de la Salut, n’hi ha algunes que compten amb membres de professions ben diferents. La CoP ‘Procediment de signatura electrònica’ n’és l’exemple més evident, ja que la formen: tres veterinaris, un farmacèutic, un administratiu, una advocada i una infermera. Aquesta pluridisciplinaritat em fa una especial il·lusió perquè estic convençuda que els diferents punts de vista contribuiran a obtenir un producte més ric.
Efectivament, Blanca, durant aquesta experiència que vàrem iniciar plegats fa més de 2 anys, hem observat un increment en el número de participants general així com també del grau de diversitat de les diverses professions que formen la salut pública. Està molt bé, perquè, al meu parer, aquesta barreja fa més rica l’aportació d’idees i alternatives de millora del treball diari dels professionals.
El divendres farem la segona reunió de comunitats de pràctica (CoP) per determinar les noves temàtiques i CoP del 2010. Penso que aquesta tendència a la barreja es consolidarà.
Pel que es veu de la vostra activitat, la il·lusió és un component bàsic per a una CoP. Felicitats per la feina!
Sí, Joana, la il.lusió de les persones que formen les nostres CoP és un dels components bàsics perquè funcioni i doni productes de coneixement, com també ho són la seva perseverància, les ganes d’aprendre, les ganes de compartir i, sobretot, les ganes de ser més professionals per poder ser millors servidors públics. Em consta que a l’Escola d’Administració Pública també heu iniciat amb molta il.lusió una línia formativa en treball col·laboratiu.
Estic encantat que existiu i faciliteu que el coneixement es difongui i s’estengui de mica en mica, però de forma imparable, i que arribi a tots els membres de l’APS.
El coneixement és gratis, tan sols té el petit cost de l’esforç de compartir. Només cal compartir-lo i aplicar-lo i com més coneixement tinguem i l’apliquem, millor podrem fer la nostra feina. Gràcies per la vostra dedicació i esforç.
Com a membre de la CoP Procediment de signatura electrònica, corroboro el comentari de la Blanca. Tot allò que aprenem i sabem, ‘suma’, però si a més ho compartim, ‘multipliquem’; i animo tothom a afegir-se a aquesta multiplicació del coneixement, que, a més a més de gratis, és GRATIFICANT.
Hola a tothom,
Fa poc, un company, en Lluis Bofill, em va enviar aquest vídeo.
A mi em va agradar molt perquè reflecteix molt il·lustrativament com davant de qualsevol repte o problema és més fàcil trobar una solució amb el treball col·laboratiu que no pas enfrontant-hi tu sol. En aquest cas, es comparteix l’esforç, però en el nostre cas es comparteix el saber fer les coses.
Que el gaudiu!
Ostres, Toni, aquest video és molt bo!!! M’ha agradat molt com, davant de l’immobilisme de la gent quan hi ha un problema ‘públic’ (paciència ja vindrà a solucionar-ho qui li toqui) i ha unes quantes persones que prenen la iniciativa als quals se’ls afegeixen els altres i… solucionen el problema ràpidament.El millor és l’alegria que demostren quan el tenen solucionat.
Martí i Jordi, efectivament, el coneixement és gratis i quan el comparteixes, és gratificant. En el cas de l’experiència que estem vivint a l’Agència de Protecció de la Salut, tenim dades que demostren que els participants estan disfrutant treballant col·laborativament per aportar solucions als problemes recorrents que tenen. Si a més el resultat del seu treball és bo i permet realment millorar una mala pràctica o aportar noves idees, podem afirmar que complim plenament amb l’objectiu final de tot servidor públic que no és cap altre que donar el millor servei possible a la ciutadania.
Aquesta manera d’aprendre m’ha ajudat a omplir el forat que sempre he trobat entre allò que ens ensenyen acadèmicament i el que realment utilitzem a la feina. L’experiència com a e-moderadora també ha estat molt enrequidora i ha aportat uns conceptes nous, ja que veure com creix un producte amb les aportacions de tots és molt edificant.
Toni, m’ha emocionat aquest vídeo!!!
Com a moderadora de dues CoP, he de dir-vos que malgrat l’esforç que implica ser-ho, he après molt. Veus que necessites la participació de tothom perquè el resultat o producte de la comunitat de pràctica sigui útil per a tots els companys que ho necessitin.
Convido tothom a participar-hi, qui ho ha fet torna a repetir.
Gràcies a tots els que feu possible aquest repte!!!
Hola companys! Des d’aquest bloc vull compartir amb tots la meva experiència com a membre de la CoP de la signatura electrònica. La nostre CoP, ha vist com en un any, aquest projecte compartit, pensat i creat per tots nosaltres, ha esdevingut un projecte, ja en marxa, per desenvolupar l’Administració electrònica a l’Agència. Sens dubte, les aportacions de cada membre han estat imprescindibles per fer aquest projecte aplicable a la nostra organització, no només per la seva diversitat en l’àmbit professional, com diu la Blanca, sinó també perquè els membres desenvolupem les nostres funcions en els diferents nivells d’organigrama de l’Agència i això fa que el punt de vista de cadascú sigui insubstituïble.
Després de participar en dos CoP, per mi, la clau d’èxit d’aquesta fórmula de gestió del coneixement, és la suma de l’enriquiment personal amb el professional. El personal, com diu el Martí, és la GRATIFICACIÓ que genera la motivació de tots per conèixer i compartir, i l’enriquiment professional, és veure el producte acabat, fruit del treball i l’esforç compartit, que esdevé la nostra aportació com a professionals d’aquesta organització.
Gràcies a tots i endavant!
Tornem als orígens. Quan l’ésser humà encara vivia a les cavernes, les caceres que s’organitzaven es constituïen en format CoP. N’hi havia que eren molt ràpids i podien córrer darrere dels animals per tal d’encertar la primera llança, n’hi havia que eren molt i molt forts i podien colpejar els animals realment grans per tal d’estabornir-los, n’hi havia que eren molt hàbils fent tasques d’escorxador i així, entre tots, el clan podia sobreviure.
Aquest és una mica el model de les CoP, on cada persona com a individu té uns coneixements que, en compartir-los amb els de la resta del grup, alimenten el treball col·laboratiu.
Moltes felicitats a tots vosaltres, esteu fent una feina excel·lent.
Què és la vida si no una comunitat de pràctiques? Des que naixem comencem a rebre informació de tot tipus i per totes bandes. Com més divers sigui el nostre entorn més coneixements adquirirem i més solucions podrem trobar als problemes que ens trobem pel camí. Poques coses són tan enriquidores com viatjar i conèixer altres cultures.
Els que hem treballat en solitari durant una part de la nostra vida professional sabem apreciar la importància d’aquest fenomen. Si a més gaudeixes d’un equip de gent amb ganes de comunicar i compartir te n’adones del privilegi que tens.
Moltes felicitats!
Voldria fer un aclariment destinat a aquelles persones que llegeixin aquestes aportacions i no siguin de l’Agència de Protecció de la Salut.
En algun dels comentaris anteriors es diu “jo he participat en dues comunitats de pràctica”. Doncs bé, això no vol dir que aquestes persones siguin membres actius de més d’una CoP simultàniament. Les nostres CoP, a diferència de les d’altres administracions i segons l’experiència d’aquests dos anys, es constitueixen a inici de temporada (demà és el dia de constitució de les de l’any 2010), presenten el seu producte final en el termini establert (segurament serà al maig-juny de l’any vinent i a continuació es disolen. Només en alguns casos, les comunitats tenen continutat. Així, l’any 2010 continuen 5 de les 12 CoP de 2009 ja que, o bé executaran el producte elaborat la temporada anterior o ampliaran la informació dels productes anteriors (per exemple, la CoP col·labora en un manual d’inspecció post mortem, el 2009 va treballar sobre l’espècie bovina i a partir d’ara es centraran en una altra espècie animal).
Tal com diu la Blanca, fins ara la nostra experiència ens diu que el millor és que els professionals participin en una única comunitat de pràctica fins que s’acabi aquella feina triada. Cal tenir molt present que l’esforç requerit per participar en una CoP és molt gran.
Una característica més de les comunitats de pràctica que han treballat en aquesta experiència és la flexibilitat a l’hora d’organitzar-se la feina. Cada una ha determinat les seves ‘regles del joc’ a l’hora de treballar. La figura de l’e-moderador ha estat clau per dinamitzar l’activitat.
Vull felicitar-vos per la iniciativa. Jo entenc que les CoP són comunitats de debat sobre temes que interessen als participants i a l’organització, que responen a demandes que difícilment -almenys en ocasions- poden rebre encàrrecs formals, que ajuden els integrants a arribar a solucions que poden oferir a tota l’organització i que ens fan a tots més savis -dit així, potser m’he passat-, bé, que ens ajuden a avançar en el camí de convertir-nos tots en excel·lents professionals i fer que la nostra organització sigui més útil, pràctica, i viable. En definitiva, que camini cada vegada més per ser l’organització de referència en protecció de la salut… i aviat en salut pública.
Ho repeteixo, felicitats, i seguiu sent actius.
No tinc clar què és una comunitat de pràctica (¿Com es posen en marxa? ¿Són virtuals? ¿On es fan les reunions? ¿Com s’hi col·labora?). Sóc un nouvingut al món virtual i em perdo.
Sí que tinc clara la importància de la comunicació i l’intercanvi. Per mi, conformen una altra manera de veure les coses. També és rellevant l’element humà i la il·lusió per fer coses (és el que es nota en llegir).
Salut.
Us vull felicitar, no tan sols per aquest vídeo que m’ha agradat molt, sinó també per la vostra iniciativa en la creació i desenvolupament de les CoP, que han esdevingut una eina utilíssima i indiscutible en la nostra organització, que ens permet sumar i compartir esforços i coneixement. Cal la incorporació de persones d’altres àmbits professionals diferents de la protecció de la salut, com la gestió de recursos humans, econòmics i organització, cosa que ja estem promovent.
FELICITATS!!
El vídeo que mostra el Toni l’havia vist a una conferència en la qual el ponent volia canviar una normativa que els afectava i es trobava amb l’immobilisme dels dos policies que estaven dormitant al davant (us sona la posició?). La gestió del coneixement suposa esforç, com tot en aquesta vida, resta protagonisme al jo per donar-lo al nosaltres, això ja costa més. Però, en definitiva, és una manera de treballar que suma i suma i ens enriqueix com a professionals i, per mi, el que és més important, com a persones.
Felicitats a tu Dani i a totes i tots els participants… I a continuar amb la iniciativa… Jo crec que a poc a poc (o alguns mes ràpid) ens anirem contagiant d’iniciatives d’aquest tipus.
Enrique, una comunitat de pràctica (CoP) no és més que un grup de persones, en el nostre cas, professionals de la salut pública, que decideixen treballar col.laborativament perquè han detectat una mala pràctica, comú i recurrent i volen sol.lucionar-la. Per això, aporten el millor de la seva experiència cercant un producte que aporten a la resta del col·lectiu professional. En el cas de l’Agència de Protecció de la Salut tenim un portal propi dintre de la plataforma de treball col.laboratiu e-Catalunya que es diu El portal de la Gestió del Coneixement de l’APS. Allà trobaràs tots el productes finals que hem fet fins ara (19) i també les propostes sortides de nous productes i noves CoP a desenvolupar durant 2010 i els primers mesos de 2011 que tot just han sortit de la trobada de Bellaterra del divendres passat. A aquesta trobada van assistir més de 100 persones interessades a participar en alguna CoP o a proposar nous productes. De fet, aquesta trobada, que ja és la segona en dos anys, la podriem batejar com a mercat del coneixement ja que de les 50 propostes que prèviament ens havien arribat mitjançant unes fitxes de producte, 16 van ser exposades per després, en grups de treball, ser debatudes per deixar-les a punt per a la presentació al Consell de Direcció de l’Agència de Protecció de la Salut.
Per accedir al portal de gestió de coneixement de l’APS has d’estar donat d’alta a l’e-Catalunya (informa’t de com fer-ho a la mateixa Agència de Protecció de la Salut).
Llegint els vostres comentaris m’ha vingut al cap el meu amic Toni Reverter. Som amics des de vuitè i vàrem anar junts fins a la facultat, on ell es va dirigir a temes acadèmics i a la investigació. Va fer un doctorat i uns màsters a Colorado i ara treballa a Austràlia per al govern. A Colorado sempre em deia que quan tenien un dubte o arribaven a alguna conclusió que podia ser d’interès, el primer que feien era penjar-ho a Internet, i això obria unes comunicacions i discussions brutals amb altres grups a nivell de tot el món.
Quan venia aquí era el que més trobava a faltar, era com si la gent tingués por que li poguéssin robar una idea.
Potser hem canviat.
Sí, Josep, ja es pot afirmar amb rotunditat que alguna cosa està canviant. No només a la nostra Agència, també a més llocs de l’Administració com ara al Departament de Justícia amb el seu Programa Compartim i, fins i tot, aquesta forma de treballar col·laborativament està tenint molt èxit en el sector privat on, ràpidament, han vist els beneficis que aporta.
En el fons, això és com una taca d’oli (del bo) que es va estenent poc a poc, sense cap pressa però que acabarà arribant a tot arreu… és imparable i, si bé és cert que algunes persones se senten incòmodes, d’altres estan trobant, per fi, l’element que aporta un valor afegit a la seva tasca habitual i això en aquests temps és un èxit per als servidors públics i… per als beneficiaris dels seus serveis.
Per cert, gràcies a les TIC, el teu amic, que ara treballa per al Govern australià si ho vol, podria formar part d’aquesta aventura de treball col.laboratiu incorporant-se a alguna de les onze noves comunitats de pràctica que s’estan acabant de constituir durant aquests dies. És un altre dels grans avantatges del treball en xarxa… que la distància geogràfica no existeix.
La innovació i el treball cooperatiu que té lloc mitjançant l’acció d’aquestes CoP ha de ser una eina fonamental en la progressió de la nostra organització. L’èxit en la presentació d’aquesta prova que esteu realitzant, en el 4t Congrés Internacional d’Autocontrol, celebrat a Bilbao aquesta setmana, i l’interès que va provocar en altres organitzacions espanyoles, només fan pensar que serà una eina consolidada en un futur molt pròxim.
ÀNIMS I ENDAVANT!!
Efectivament, Joan. Durant el passat Congrés internacional d’autocontrol i aliments innocus per protegir la salut realitzat a Bilbao la setmana passada vam generar una gran expectació amb això del treball col.laboratiu: era una autèntica novetat. Vam presentar quatre pòsters (un de general i tres de productes específics d’autocontrol) i una comunicació oral on, en només 10 minuts, havíem d’explicar la nostra experiència de quasi tres anys. La veritat és que quan vam acabar l’exposició, moltes persones d’altres comunitats autònomes es van adreçar a nosaltres interessades en aquesta forma d’aprendre.
Però l’èxit d’aquesta experiència no és el reconeixement fora de Catalunya, l’èxit és que portem tres temporades i que cada vegada tenim més professionals que hi volen participar.
Per aquesta nova temporada, des de fa tot just dues setmanes, tenim cinc comunitats de pràctica que continuen i onze de noves, amb quasi 200 persones que generaran setze productes finals que resoldran problemes recurrents de la seva pràctica diària.
Felicitats als representants del Pla de gestió del coneixement de l’APSCAT al Congrés de Bilbao.
M’han arribat veus que, tal com diu el Joan, les nostres CoP van despertar molt d’interès.
Vaig assistir al Congrés de Bilbao i vaig conèixer, per primer cop, el concepte del treball col·laboratiu i les CoP.
Enhorabona a tots els qui formeu part d’aquestes comunitats, i al Dani en particular per la seva claredat, simpatia i interès que va despertar la seva exposició. Realment és una eina molt potent a l’abast dels professional que, des de diferents punts de vista, ens dediquem a la salut pública. La suma de coneixements és quelcom imparable.
Felicitacions i endavant!
Jordi Gisbert
Gràcies, Jordi, en nom de tot l’equip de gestió de coneixement de l’APS i de totes les persones que estan participant activament en les CoP (aquest any, unes 200).
Certament, l’Agència de Protecció de la Salut va ser molt valenta en l’inici d’aquesta experiència de treball col.laboratiu que ja fa tres temporades que està en actiu. Els resultats fins ara són divuit productes finalitzats i setze que sortiran d’aquesta tercera temporada… i tots aporten millores a la praxis dels professionals!!