
Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor de comunicació pública i institucional i consultor polític, ha parlat aquest matí al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de lideratge institucional a la xarxa en el marc de la 19a sessió web. També en podeu veure les fotografies i la síntesi.
El ponent ha deixat clar que per aconseguir que una institució tingui èxit dins la xarxa cal entendre el context en què ens trobem i així ens serà més fàcil trobar la manera d’actuar. La ciutadania té idees preconcebudes i tòpics respecte a l’Administració d’avui en dia: és lenta, complexa, molt burocràtica, etc.
A més, les institucions han de tenir en compte que la societat és cada vegada més crítica i exigent. I, el més important, la societat és ara digital, amb la qual cosa es fa necessària una transformació absoluta de l’Administració per adaptar-se a aquest canvi de models: no s’ha de treballar en base a les necessitats o funcions de la institució sinó de cara als receptors i segons el seu comportament i no tant segons el perfil socioeconòmic.
En aquest sentit, no serveix el concepte de jerarquia, ni de poder. Ara, el poder és agilitat, rapidesa, creativitat i idees que superen els antics paràmetres de grandesa. El poder ja no serà mai més posició sinó presència. La presència configurarà la posició.
Com és aquesta nova ciutadania a la qual ens dirigim? S’ha d’entendre més aviat com un Tangram i no com un puzle, ja que les mateixes peces (ciutadans) fan diverses coses alhora. Hi ha més control, més fiscalització, més política (amb un canvi de rol de polítics i partits), més transparència, més identitat (dependrà de la reputació digital de la institució), més comunitat, més informació, més localització, més rapidesa, més mòbil, més creativitat, més decisió, i més influència.
Entenent totes aquestes noves circumstàncies podrem abordar el lideratge institucional a la xarxa, que haurà de respectar tres idees clau:
- Nova comunicació
- Nous models d’organització
- Talent creatiu
Si no es fan aquests tres canvis, qui patirà serà l’organització. En definitiva, cal innovar, entès com fer alguna cosa nova que encara cal aprendre. La innovació comporta plaer d’aprendre, però també de saber i de compartir. Això ens farà millors professionals, millors persones i més feliços.
A la seva presentació, l’Antoni Gutiérrez-Rubí ha comentat que no es pot fer comunicació web 1.0 amb eines web 2.0 però, es pot fer comunicació web 2.0 amb eines web 1.0? Crec que probablement es podria fer, però amb dificultats. Estic d’acord que la tecnologia no és l’objectiu final sinó un mitjà però crec que també cal reconèixer que les eines web 2.0 han permès el tipus de comunicació del que s’ha parlat a la sessió.
M’encanta la pàgina 55 de la presentació 😀
També la frase “no va de maquillatge, va de canvi”.
Felicitats per l’acte i espero que ens veiem a la sessió número 20!
Aquí us deixo un altre resum de la sessió d’ahir.
A reveure!
Ernest,
La comunicació 2.0 és una cultura (… i una tecnologia, sí) però en el que vull insistir, de nou, és que aquesta teconologia multipilica i allibera (i crea noves relacions i fluxos) que han de formar part d’un canvi cultural més profund.
Podem seguir tot l’streaming d’àudio i altres arxius/converses associats (tuits, posts, etc.) a http://sessio-web.civicolive.com/
Us adjuntem un post interessant de Marc Garriga, al seu bloc Brou Casolà, sobre la 19a sessió web.
Interessant.